8/2/17 “El triunfo de la vida es expresado mediante la creación”. (Henri Bergson)

Avui em sento molt orgullós dels alumnes que participen en la Residència. Vull mostrar-vos el resultat del seu treball a la recerca dels que seran els personatges de la seva obra.

Vet aqui els esbossos que han dissenyat!

  1. AMINE BOUKHALFA

img_0981

2. MAXIM GIZDAR

img_0982

3. DANI GARCÍA

img_0983

4. GISELA LÓPEZ

img_0984

img_0985

5. JOSE CORTÉS (Sense faltes d’ortografia, es diu Jose i no José !!!)

img_0986

6. RAÚL HERNÁNDEZ

img_0987

7. KAMALDEEP KAUR

img_0989

img_0990

8. GERARD GARCÍA

img_0992

9. SINEM ASENOVA

img_0993

img_0994

img_0996

 

10. LAURA FERNÁNDEZ

img_0999

A que són uns CRACKS?

Gràcies noies i nois per la feina que feu cada setmana i per aquesta il·lusió que hi poseu!

MIREU COM TREBALLEN:

img_0988

 

img_0976

img_0977

img_0978

COM TREBALLEN I COM POSEN…

img_0979

El millor de tot és que treballen amb ganes i són feliços!

img_0991

Apa! Fins aviat!

Jordi Sánchez. Professor INS. BARRI BESÒS.

Per cert…

Henri Bergson

(París, 1859 – 1941) Filósofo francés. Llamado el filósofo de la intuición, Bergson buscó la solución a los problemas metafísicos en el análisis de los fenómenos de la conciencia. El campo principal de su investigación fue la temporalidad,  que se convertiría en el tema central de su pensamiento: la cuestión del tiempo. El tiempo real, vivido, no puede entrar en las fórmulas de las ciencias, porque éstas se interesan solamente en lo que es susceptible de medida.

El principal aporte de Bergson al arte lo constituye la doctrina de la intuición, pues gracias a ella el ser humano es capaz de plasmar en imágenes, no menos que en pensamientos, la esencia profunda, indivisible y, como tal, inefable, de la realidad. … COM ELS NOIS QUE PARTICIPEN A LA RESIDÈNCIA!

 

1/2/2017 MI REINO POR UNA…¡TELA! ALBERT III

Avui ens visita l’escenògraf i figurinista de La Calórica, l’Albert Pascual  (Pascu pels de la companyia).

Ens trobem uns minuts abans per prendre un cafè i organitzar la sessió.

img_0938

Els nois ja el coneixen perquè va venir amb l’Isra el primer dia.

L’Albert comença ensenyant un PowerPoint dels seus muntatges amb La Calórica, com per exemple el de L’Editto Bulgaro (http://lacalorica.com/espectacles.html)

editto-01

I els explica el que jo nomenaré MAQUETES MULTIFUNCIONALS. El concepte consisteix en crear un espai que es pugui anant transformant en altres, al llarg de l’obra.  La veritat es que amb pocs recursos fan meravelles i tot gràcies a l’Albert i a l’ús que fa no només de l’espai, sinó també de la llum!

Tu si que vales Pascu!

Així dons, en l’obra La Nau dels Bojos (http://lacalorica.com/nau.html), la proa d’un vaixell, servirà més endavant per fer de saló de casa! D’això se’n diu aprofitament d’espais i de recursos!

la-nau-01

la-nau-07

Els nois escolten bocabadats, allà ningú es mou, jo crec que ni respiren!

img_0958

l’Albert ha fet el miracle! SEMBLEN PARALITZATS ! Estic impressionat!

img_0947

La primera sorpresa arriba quan l’Albert treu les dues maquetes que ha portat i els explica com va arribar a concebre aquest espai a partir del conflicte que plantejava l’obra.

El primer vol representar la ciutat de Praga, per això imiten el teatre (d’ombres), el terre amb les llambordes i també els rails dels tramvies… vaja, Kafka en estat pur!

img_0935

El segón representa un saló de casa però que es va transformant en Music Hall (davant), bar(davant la finestra) i no sé quants espais més…

img_0936

Molt interessant! Però encara quedava la traca final.

L’Albert comença  a parlar dels vestits dels actors; del que s’anomena FIGURINISME… i aquí venen els… Ala! Uala! Què guai i d’altres expressions de sorpresa…

img_0944

Primer treu els dibuixos amb llapis i aquarel·la que ell crea sobre el que seran els personatges… i el pas següent és presentar-los al director de l’obra a veure si a ell li semblen bé… Què en penses Isra?

Només veure’ls la Gisella, entusiasmada, pregunta “¿Cuánto tardas en hacerlos?”  Depèn del dia i la inspiració diu l’Albert.

Primer dibuixo a llapis i mes tard acoloreixo…

Mireu…    A què són guapus?

img_0951img_0952

I l’Andrei li planteja: “Com ho fas?”  I que si aplica el cànon dels 7 caps! Bé Andrei! La qual cosa confirma l’Albert i en fa la demostració.

Visca Policlet!

proprocion05-es

img_0956

img_0960

Ah, però nomes posar el color vaig a la recerca de la roba, perquè sinó trobo el color que vull o la roba que m’interessa, he de canviar tot el concepte… ¡Mi reino por una tela!… (Ricard III…vull dir Albert III!).

img_0964

Els alumnes estan molt interessats en els diferents esbossos que l’Albert va traient… se sent alguna veu que diu ”¡Hala!, ¡Yo quiero hacer eso cuando sea mayor!

img_0955

Sona el timbre…RIIIIINGGG… pausa.  Surten uns quants, però la majoria es queden a la classe, mirant els esbossos de l’Albert i fent-li mil preguntes!    Avui no descanses Albert!

img_0966

La segona part de la sessió consistirà en,  a partir d’unes figures sobre paper, els nois i noies hauran de crear els seus propis vestits! L’hora se’ls passa volant (a mi també) aquí podeu veure l’abans i el després!

L’ABANS…

img_0961

EL DESPRÉS…

img_0974img_0973

img_0971img_0972

 

I …¡Colorin, Colorado, este cuento se ha acabado! Apa, gent, fins la setmana vinent!

 

Per cert, de tots els esbossos, aquests fa molta gràcia.

Mireu bé, OBSERVEU LA CARA I L’EXPRESSIÓ…     A qui us recorda?

img_0963

Síiiiiii!

BINGO,

És ell! El gran Max!

 

img_0962

 

Jordi Sánchez  Professor INS. Barri Besós

 

 

ELS RONDOS de l’ISRA

Per fi tinc el temps d’explicar-vos què són els rondos de l’Isra!

Jo sempre havia cregut que els Rondos pertanyien al món del futbol i els havia inventat el gran Johan Cruyff per fer més gran aquest esport!

Una intel·ligència com la de l’holandès, el va fer descobrir que fer circular la pilota amb velocitat i control, feia forts els seus jugadors en el domini del joc.

johan

I Què és un rondo? Aquí ho teniu!

rondo-m-ruiz

Es tracta d’establir una rotllana i un jugador al mig (l’Isra), la pilota circula entre els “rotllaners” (els de 2on d’ Eso) a un ritme infernal i el jugador del mig l’ha de capturar (L’Isra). Si ho fa,  passa a la rotllana i qui ha errat va al mig i s’han torne-mi!… bé crec que és així o era així… o no… ja m’he perdut.

rondo-barcelona

En qualsevol cas,  ara resulta que l’Isra ha acomodat els rondos al món del teatre i  fa  RONDOS DRAMÀTICS! 

I d’on poden haver sortit aquests rodos? Pot ser d’aqui?

dsc_0845_1

D’aquí?…

graficocomunicacion1

Bé, la qüestió  es que l’Isra Cruyff, vull dir, L’Isra Solà, fa seure els seus “pupils-aprenents” en un metòdic cercle, i és en aquest moment que comença la reflexió i la comunicació grupal.

 

img_4

Què hem fet? Cóm ho hem fet? Per què ho hem fet? Quina reflexió en fem? … Es ben curiós!

img_0604

Fa moltes preguntes! I el cas és que els futurs actors de 2on, sempre troben respostes… (No, si en els fons són uns cracks!)

img_0650

I per què ho fa? Quin objectiu té l’Isra i La Calòrica amb aquests “interrogatorios en Tercer Grado?”

img_0724

Millorar la comunicació…

Fer que tothom s’expressi en igualtat de condicions…

img_0744

Fer que els nois sentin que fan pinya, que són tots iguals…

img_0838

per que s’ha n’adonin que les seves opinions són valorades

per igual… ???

img_0803

què sé jo!

img_0802

En fí, en el fons, crec que… en Johan i l’Isra tenen coses en comú… i segur que a l’Isra mai l’hi han dit això… o pot ser si… el mestre Johan i l’Isra són…CREADORS i això els fa diferents! I… en un momento dado…això em posa gallina de piel!

ÉS “la cuadratura del círculo”… o millor dit, la cuadratura del rondo!…

Apa, la setmana vinent més!

Jordi Sánchez

Professor a L’Institut BARRI BESÒS (Barcelona)

18/1/17 RUBIK OR NOT RUBIK…That’s the Question!

RUBIK o No RUBIK aquesta és la qüestió que el mestre Shakespeare… vull dir, els Mestres de 2on d’ESO del nostre Institut van plantejar al mestre Isra com a títol de l’obra que han començat a crear.

El motiu?

El Jose portava un cub de Rubik i d’aquí va sortir tot… El teatre, la vida, són ben estranys…

img_0911

Vosaltres creieu en les casualitats? Mireu que vaig trobar en el diari del dissabte 21 de gener…   De vegades sembla com si la vida ens tingués una camí preparat, sense que ho sabem…

img_0919

Bé, no em vull posar transcendental… i ja no parlo més, deixo la paraula al Samuel, alumne de 1er de Batxillerat…Ei! No pareu de llegir, magnífic article el seu!

 

 

Miércoles 18 de enero, después de una clase de literatura universal con mi profesor Jordi Sánchez, él mismo me pide asistir y tomar nota de una sesión de La Calórica, Compañía Residente en nuestro instituto y que trabaja con algunos  alumnos de Segundo de E.S.O.

Llega la hora… Aparecen Jordi y Israel Solà, director de la compañía de teatro “La Calórica”, con “tota la colla”.

Entramos en clase y nos disponemos a reordenar el espacio para componer un círculo de sillas en el que todos podamos conversar y escucharnos.

img_0915

Los chicos están algo alterados… Pero enseguida todos prestan atención a las palabras de Isra. Empieza recordando un poco las sesiones anteriores y poco después… ¡Los deberes!… ¡Ups!… Algunos los tienen, otros no, otros se lo han dejado en casa…

img_0912

El ejercicio trataba de redactar qué cambiaría uno mismo para hacer de éste, un mundo mejor. Pero, aun así, todos participan en clase y expresan sus ideas; algunos cambiarían la muerte, otros la pobreza mundial, etc.

img_0913

Una vez hecho todo este recordatorio, ¡Se abre el telón!, el propósito para este 2017 es crear una obra de teatro.

Hablando entre nosotros ¡ya conseguimos tener un título para la obra! Se llamará: Rubik y tratará de un campeonato internacional de cubo de Rubik.

rubik_cubemess

Isra nos explica que lo primero de todo es encontrar sobre qué va a tratar esta obra, es decir, el tema, después, a partir de eso, empezaremos a desarrollarla, con su conflicto, sus personajes planos y redondos… Trazaremos un verdadero tejido o entramado de la obra.

Siendo un campeonato internacional decidimos que tendremos a personajes de diferentes culturas y nacionalidades, con distintos rasgos psicológicos y acentos en el habla.

img_0914

Un rato después… ¡ya tenemos a cuatro personajes! Son: Marcos, Leopoldo, Aylén y Bea. Y entre ellos veremos una historia sobre el triunfo y el fracaso, las consecuencias de hacer trampas, la empatía…

img_0916

Finalmente, suena el timbre, ¡ring, ring!, ya ha acabado la primera sesión de las dos que ellos tenían aquel día, yo tengo que marchar a mi siguiente clase, pero ellos continúan allí conversando, decidiendo, aprendiendo más y más sobre el mundo del teatro y la creación de una obra.

¿Qué será lo que siguieron hablando? ¿Lo que siguieron aprendiendo?

No lo sé, pero lo que sí sé, con seguridad, es que les queda un largo y curioso camino de aprendizaje en el que habrá cambios y cambios en la obra…

Samuel Casas, 1º de Bachillerato B.

 

Bé com podeu veure, quelcom està naixent…

RUBIK o No RUBIK? Aquesta és la qüestió…

Jordi Sánchez

Professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS

(Barcelona)

11/1/2017, ANIMALADES

Comença un any nou 2017 que esperem ens porti a tots, molta felicitat i salut i diners i…molta merda (teatral, és clar)…bé, de tot una mica!

Avui ens faran la sessió dos actors de La Calórica: l’Ester i en Xavi, L’Isra està dirigint una peça que estrena avui a Tarragona. Molta merda Isra!

Tenim una novetat interessant. Ens acompanyen el Tomeu i el Moisés, dos estudiants del Master de Professorat de la UB que estant fent el Practicum 1 al nostre institut, d’ara endavant ens faran companyia.

img_0900

 

img_0901

Avui tot anirà al voltant de l’actuació!     Nois ja sabeu…avui treball del bo!

Comencen amb un primer exercici: El COS, saber escoltar el Cos. Pensar en el moviment que estem fent, i com deixar de ser jo per ser una altre personatge…que serà un animal!

Cal pensar en un animal i visualitzar com es mou… Aleehoop! La sala Carlos Díaz s’omple de koales, serps, mussols, cangurs, serps, ocellots, dinos… Això sembla un zoo!…Quina bogeria!… Això sí, silenciosa…

img_0904

img_0903

I ara A VEURE SI TROBEU LES 7 DIFERÊNCIES entre aquestes dues imatges!:

koala

 

img_0905

QUIN KOALA ÉS MÉS BONIC ?

De repent Ester para el moviment i els fa que s’observin i treguin conclusions sobre els seus moviments. Ara l’hauran de fer a càmera lenta.

Un cop fet, anem a complicar les coses. En Xavi diu que prou de fer l’animal i que ha de tornar poc a poc a humanitzar-se…cal evolucionar d’animal a persona… D’això se’n diu expressió corporal… tinc la sensació de estar visualitzant Les Metamorfosis d’en Xavi…vull dir d’Ovidi!

metamorfosis

 

Ara intervé l’Ester i els converteix a tot el grup, en un banc de peixos. ¡Toma ya!, això va d’animals. El banc s’haurà de moure, tot seguint un líder i en funció de la direcció, el líder canviarà. Excel·lent exercici per veure qui s’arrisca a portar la iniciativa i qui es deixa emportar…

img_0907

 

img_0909

 

img_0910

Timbre i pausa:

La segona part de la sessió serà més de paraula i no tan de gest, ara hauran de comprar, vendre, discutir, pagar, barallar-se per uns Doritos… ho faran per grups. S’observaran, comentaran… però sense fer un Rondo!  Què què és un Rondo? Millor ho explico la setmana vinent… Apa adéu.

Per cert, us deixo amb el Moisés, que us explicarà les seves sensacions respecte al que ha vist!

Una nova jornada teatral a l’institut, avui protagonitzat pels alumnes de 2n d’ESO amb els companys de La Calòrica. En aquesta ocasió han sigut n’Ester i en Xavi qui han vingut, dos actors de la companyia, que han ensenyat un parell de tècniques de representació teatral molt divertides.

I en què consisteix aquestes tècniques que empren els actors? En trucs de màgia? Doncs no. Més fàcil que tot això, i també més difícil. El truc consisteix a parar atenció al cos. El cos, sí, aquest munt de cames i braços i peus i nassos i orelles i cabells que a vegades ens oblidem que tenim.

I ja els ho han advertit n’Ester i en Xavi: “fixeu-vos bé en els braços, els peus, la cara, la veu”. I després d’aquestes breus instruccions ha vingut el primer exercici, que ha consistit a simular els moviments d’un animal. Cadascú aquell que més gràcia li fes. Àligues, gossos, gats, pingüins,… de sobte hi havia tot tipus de bitxos movent-se avui a la sala Carlos Díaz.

Aquests animals, en un segon moviment, s’han convertit en una mena d’humans animalitzats. És a dir ha obligat els alumnes a sentir com seria un koala si fos humà, com seria un mussol si fos humà. Bé que els ho ha recordat en Xavi: “a partir d’ara, quan aneu pel carrer, pel metro, allà on sigui, fixeu-vos bé en les persones que us envolten, i penseu en quin animal són”. I que n’és de divertit, observar la fauna que ens envolta!

Moisés Dolç Salord

 

16/11/2016 ALEA JACTA EST o César travessant el Rubicó.

8ª Sessió de treball.

Avui la sessió comença amb un debat. L’Isra proposa als aprenents, què és l’art escènic… No tot és el món del TEATRE, la màgia, la dansa són arts escèniques. El Màxim, l’aprenent de Mag de la classe, s’entusiasma amb a questa declaració i proposa fer un truc de cartes…

5180894-las-manos-y-jugando-a-las-cartas-aisladas-sobre-fondo-blanco-foto-de-archivo

Comencem amb marxa. ESCALFAMENT. Movem colls, braços, cames i…

Tots els nois i noies formen un grup que ha de travessar un imaginari riu de lava… Serà el Rubicó? Hi haurà un o una Cèsar entre ells? Estic realment encuriosit per veure cóm resolen l’exercici…

cayo-julio-cesar-decide-cruzar-el-rubicon-blog-imperio-romano-de-xavier-valderas

La consigna és que no poden trepitjar el terra, només les cadires…han de caminar sobre tres cadires i travessar la sala Carlos Díaz de punta a punta! Ui, Ui, quina por…

lava

I…Alehoop! Som-hi… Els nois s’esveren, no treballen en grup… comencen embogits l’activitat, no negocien, no estableixen una estratègia…sembla com si cadascú anés per lliure…

img_0789

comencen els crits, les ordres… “Salta, agafa la cadira, així no…COOMPTE!!!

img_0790

Uns s’ho miren, d’altres actuen… jo estic flipant…

img_0791

No s’escolten, prenen decisions individuals heroiques però poc positives de cara al grup.

L’Andrei va al mig de l’expedició, el pobre, està atabalat i va sol…

img_0796

…em recorda a Gary Cooper a Solo ante el Peligro!

solo-ante

De repent el Jose surt amb una de les seves frases èpiques (aquest noi té unes sortides genials!): ¡Menos mal que hay gente lista en el mundo! i la Cristal abandona la seva parsimonia o somnolència i diu: ¡Me estoy agobiando, nadie me escucha y nadie aporta ideas. Así no se puede trabajar! MOLT BÉ Cristal! Tú si que vales!”

Un cop aconseguit el repte d’arribar al final de la sala, comença el recorregut en l’altra direcció.   IDA Y VUELTA.

Semblen més ordenats, fins que… a mig camí, la Kamal perd l’equilibri i cau… Ai! la lava!…

img_0798

¡Aquello fue Troya!…corredisses,  tots cap a ella a agafar-la, ella plorant, tots espantats… Ai Déu meu! Quin matí!…i jo que estava tan tranquil fent classe i ara estic aquí al ben mig d’un marrón…emoticon

I jo intueixo per on van els trets, imagino què vol demostrar l’Isra…

L’activitat s’acaba, la Kamal no s’ha fet mal i comencen el que a partir d’ara anomenarem els RONDOS de l’Isra… Tots seiem fent

img_0802

una rotllana per tel de observar-nos i compartir.

És el momento de reflexionar… i els nois ho entenen a la primera! La meva intuïció no ha fallat! El treball en grup! EL TEATRE ÉS TREBALL EN GRUP! La individualitat ha de quedar de costat pel bé del grup! El grup ha d’estar unit, això el fa fort! Cal anar tots a una! “Chicos, tenéis que hablaros, escucharos, establecer estrategias. No podéis ir cada uno por vuestro lado: El teatro es trabajo en grupo… Hay que remar en la misma dirección”.

Reaccionen i fan una segona escenificació, semblen persones diferents… És evident que han entès la lliçó!

si

S’acaba la classe i jo surto camí del meu Departament… i vaig pensant …si tots els instituts treballessin realment en grup… ¡Hay que remar en la misma dirección!… (Israel Solà dixit) …Què gran!

RETRATS 2

Avui més retrats:

GISELA LÓPEZ GUILLÉN

 

img_0755

AIXÍ ES VEU:

“Soy una persona que se esfuerza un montón con las cosas del Instituto.

Soy demasiado perfeccionista y uno de mis defectos, es que a veces me enfado a menudo. Me gustaría enfadarme menos.”

AIXÍ LA VEUEN:

“Gisela es divertida y muy graciosa. Me gusta su forma  de ser…¡Ah! y su escritura también, tiene una letra muy bonita.

Yo a ella, nunca la he visto furiosa. Es una  buena persona y la considero mi mejor amiga.”  (Kamaldeep Kaur).

 

 

 

RETRATS

Avui encetem nova secció. Us presentaré els integrants de la nostra Residència, un per un. Cada setmana, descubrireu un nou integrant del grup.

Bé, de fet, no ho faré jo !…  Ho faran ells mateixos… tota una experiència!

 

Raúl Hernández Alcántara

img_0750

Així es veu:

“Soy gracioso, porque mis compañeros se divierten conmigo y creo que soy listo, porque mis amigos y amigas me lo dicen.

Intento ser buen compañero e intento que mis compis estén bien conmigo y soy guapo porque nací así…ja, ja…”

Així el veuen:

“Raúl es un buen amigo y muy divertido. Es guapo, porque liga mucho, y siempre tiene gracia, pues estamos todo el rato riendo. Bien, en clase de teatro, no.

También creo que es muy listo, aunque a veces puede ser un poco pesado.”  (Daniel García Salinas)

 

16/11/2016 KI TI PASA? o COM S’ESCRIU UNA ESCENA.

7ª Sessió de treball.

Avui, els estudiants de 2on han de presentar i llegir les seves escenes. Han treballat durant la setmana per tal de crear i donar a llum la seva primera escena dramàtica… ja friso per sentir-los! Són uns cracks i de ben segur han fet coses molt i molt interessants!

Un cop superades les infortunes del destí: m’he deixat l’escena a casa, no l’he imprès, no tinc la llibreta perquè avui…Finalment la nostra biblioteca i les seves impressores, solucionen la malastrugança i el fatum i quan arriba l’Isra per començar la sessió, tot està a punt…UF! quins nervis…

Només començar, l’Isra reparteix els papers i els actors ocasionals es distribueixen per la sala i comencen a assajar.

img_0749

Em passejo entre els grups i la sensació es ben curiosa. Tots estan molt concentrats en la feina, es creuen molt el que estan fent,  i el resultat és un mosaic de temes dintre el meu cap, que sembla aquell es composicions que amb fotos petites fan un mural molt més gran…

picartia

Amors i desamors, baralla d’una parella per anar o no al cinema, muntanyes russes, em fa mal la cama, vols o no jugar al futbol amb mi?…

Comencen a llegir la primera escena. L’ha escrit en Gerard i es diu Mansión, perquè es desenvolupa en ella, la Laura farà de companya-actriu. Carai Gerard!… Tens unes expectatives vitals guais!

Ell vol anar al cinema, ella no vol i ell acaba utilitzant les seves dots persuasives per portar-la, això si, a veure la peli que ella vol i amb crispetes incloses! Qui guanya a qui?… Ai noi, ja veuràs amb l’edat qui té la paella pel mànec!

img_0745

L’Isra li proposa al Gerard i la Laura que busquin una possible escenografia: “Hay que pensar dónde pasa nuestra escena. Es importante”  i això serveix perquè el nostre director, els faci veure que no cal canviar l’escenari 30 vegades, que la mateixa cadira on conversen, col·locada d’una altra manera i fent veure que mengen crispetes, ens situa en el cinema… Shakespeare ho feia.

Ja sé que em toca fer la setmana vinent! Parlar d’escenografia i penso que si mirem junts Shakespeare in Love…entendran el que l’Isra els està explicant i també els recursos del teatre del XVII…més feina!

shakespeare-in-love

Una altra escena, l’Amine i el Jose…una discussió una mica especial, entre dos assassins a sou per jugar a futbol… bé,  desprès de llegir l’escena,  ens expliquen que són dos col·legues que s’estan “picant” per jugar junts a futbol… el cas és que s’han amenaçat de manera furibunda: “Que te rajo… pues yo te disparo…”

El que semblava una discussió dins el pati de la Presó Model, sembla ser una simple discussió entre amics del cole! Aquests nois no deixen de sorprendre’m!

img_0751

El millor de tot és que el text comença amb un significatiu “Ki ti pasa?” Que fa esclatar de riure a la parròquia. Sembla ser que aquesta expressió s’està posant de moda entre el jovent… és trending topic[1]oral…i jo al·lucino, entre trendings, hashtags, espoilers…i altres bèsties pardes…ens estem convertint en…en… bé millor callo i seguim…

“Ojo, no hay que frivolizar con el lenguaje. No podéis decir las coses como si no pasara nada. Os estáis insultando, amenazando y lo leéis como si no pasara nada… ¿Ke us pasa?” diu l’Isra. Els nois ho entenen i canvien l’interpretació…

I jo penso…Ki ti pasa? Fa gràcia…

L’Alba i en Dani ens transporten a una discussió de parella que disputen per les torrades i la melmelada, tot esmorzant, i entre mitges veritats i moltes mentides, acaben confessant infidelitats, odis amagats i decideixen separar-se.

img_0753

SONA EL TIMBRE!   S’acaba la classe, la setmana vinent més.

L’Isra i jo traiem conclusions de la lectura. Ens sorprèn, i molt, que les noies i nois de 2on d’ESO, no parlin de les seves coses, dels seus problemes, de la seva quotidianitat, i es posin en la pell de personatges adults que pot ser coneixen bé, però que són molt diferents d’ells… Per què?

Jordi Sánchez. Professor a l’INS. BARRI BESÒS.

[1] Un trending topic es una de las palabras o frases más repetidas en un momento concreto en una red social.

Acuñada por primera vez por Twitter, quien en la página de inicio muestra los diez más relevantes, pudiendo el usuario escoger el ámbito geográfico que prefiera, mundial o localizado, o personalizadas, en función además de a quién sigue el propio usuario. La gran repercusión que están teniendo en la prensa ha provocado que esta expresión sea utilizada también para denominar un tema de gran interés, esté o no siendo comentado en la red social.

 

9/11/2016 LECTURA DRAMATITZADA o EL VIATGE A L’EMOTIVITAT.

6ª Sessió de treball, avui, els estudiants han preparat una escena que l’Isra els va lliurar la setmana anterior. L’havien de llegir, entendre…i jo els havia d’explicar què és el subtexte dramàtic… per sort tenia a Txèkhov i a Stanislavski que em van donar un cop de mà!

Amb els deures fets, comença la sessió… el text és un escena de Volem anar al Tibidabo de la Cristina Clemente…heavy metal pels nois… a veure què són capaços de fer!

Avui fem taula!…d’això se’n diu, en direcció teatral, quan fem una primera lectura de la escena… Tots asseguts al voltant de l’Isra en una taula rodona, que és més bé quadrada…

img_1

L’Isra distribueix papers… Sinem i Alba comencen… Quan acaben tots reflexionen… “Chicos: ¿Cuál es el conflicto? ¿Y los objetivos de los personajes? ¿Qué quieren y qué no? ¿Qué creéis que quiere B de A?”. “Fijaros en la ACCIÓN-REACCIÓN. En teatro la acción-reacción es la base del dinamismo”.

Tornem a llegir l’escena, Laura i Jose (que per cert, és posa molt en el paper…aquest noi té pinta d’actor…i ell encara no ho sap…) “Bien chicos, fijaros en el viaje del personaje…¿Qué pretende con su actitud?…”

img_0743

L’Isra els va marcant els punts importants del text per tal de millorar la seva emotivitat i entonació a l’hora de llegir. Si aconsegueixen això, voldrà dir que han entès el text. D’això se’n diu dirigir, i l’Isra en sap i molt.

img_2

I de repent surt un element essencial de l’escena… la frustració… i es lia la guerra de Corea!… ¿Qué pasa cuando vuestros padres os castigan y no quieren hablar con vosotros?… La revolució… l’Isra ha aconseguit ficar-los en el paper! Però… a quin preu!

L’Amine diu que colpeja la paret com un boig, l’Alba que mossega el coixí del llit, la Kamal diu que sent molta ràbia quan els pares li diuen que és la germana gran i ha de donar exemple… i el Maxim, que a vegades viu en el seu món, diu: “Cuando pierdo un combate, me siento mal però ya pienso en el siguiente para resarcirme…” (El Maxim fa l’esport de Lluita lliure i és tot un campió que competeix a nivell internacional).

img_3

Enfí, L’Isra ha aconseguit el que volia d’ells (sempre ho fa!), que experimentin què és la frustració… Ara comença una altra lectura del text i…evidentment el resultat és molt millor…

La segona part de la sessió és un exercici d’escriptura…d’actors a dramaturgs i tiro porque me toca!

Nois, toca escriure. L’Isra els dóna una frase inicial i els fa escriure una rèplica, a continuació fa que passin el text al company, que ha de seguir escrivint… concentració, algun somriure…i l’escena va creixent perquè passa per cinc o sis mans…el resultat final serà un text híbrid que hauran de finalitzar a casa per la setmana vinent… Apa nois a treballar de valent!

 

Jordi Sánchez, professor INS. BARRI BESÒS.