9/5/18

En aquesta sessió hem acabat de preparar les peces de les cuirasses per poder-nos les posar a les gravacions.

 

I el nostre plató!!

Tal i com diu Paula en els moments previs:

Tinc ganes d’enregistrar l’enfrontament  perquè portem tot un curs treballant-ho i estem emocionats per fer-ho.

25 d’abril

Vam començar la sessió amb una explicació de Cristian sobre com anàvem a fer les peces de la cuirassa amb guix.

Després ens vam organitzar en tres grups rotatius per poder treballar amb més fluïdesa. Un grup prepararia peces de la cuirassa, un altre grup entrenaria i un tercer grup aniria a veure la videowall de la Miró. Els dos grups que no treballaven amb el guix, aprofitarien per aprofundir en dos dels conceptes que estem treballant: la cuirassa emocional i les relacions amb els altres.

Adreça desconeguda

Durant aquest dos darrers divendres hem llegit l’obra Adreça desconeguda de Katherine Kressmann Taylor publicada el 1938.

La sinopsi de l’obra a la publicació de La Magrana diu així:

L’alemany Martin Schulse i el jueu nord-americà Max Eisenstein s’estimen com a germans i han obert plegats una galeria d’art a Califòrnia. Però Martin decideix tornar a casa, de manera que Max es queda sol per ocupar-se del negoci. Es cartegen amb freqüència des del primer dia, però quan Hitler accedeix al poder el 1933 la complicitat de la primera correspondència va derivant cap a l’horror. Una història escrita sense complaença ni demagògia que descriu la tragèdia íntima i col·lectiva de l’Alemanya nazi.

Amb aquesta obra hem pensat sobre com les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques poden regir les nostres conductes més íntimes.

Si en voleu saber més,  aquí teniu una entrevista a l’actor Lluis Homar que parla de l’obra.  I un fragment!

Normes de l’enfrontament

Normes de l’enfrontament

  1. No podem moure els peus
  2. No toquem el cap de ningú ni les parts íntimes.
  3. Ens movem al ritme del so.
  4. Una vegada per persona.
  5. Hem de fer el mateix número de cops per trencar l’armadura.
  6. No piquem amb les mans.

18/4/18

Després d’unes quantes setmanes sense poder treballar en el projecte, reprenem la feina. Cristian ens mostra uns vídeos que ha realitzar per a què puguem veure com ha fet els motlles de silicona amb els que finalment farem l’armadura de guix. Ens adonem de com està canviant el projecte a mesura que va avançant: els assajos i els errors, les decisions que cal prendre.  Ell ha fet el motlles a partir de les dades estàndards per a joves de 13-14 anys.

Dissenyarem l’armadura seguint la mesura àurea i per entendre-ho una mica més veiem aquest vídeo.

Ens prenem les mesures de l’alçada i des del terra fins el melic. Amb aquestes mides es calcularia la mitjana de tots i es dissenyaria una armadura estàndard.

Ja tenim també enregistrat l’àudio que seguirem per a l’enfrontament. Segueix el model de les proves Navet, però amb les nostres regles d’enfrontament.

 

Entrenant

Hem començat a entrenar l’enfrontament amb el nostre amic. Hem vist la necessitat d’establir unes regles del joc que permetin el desenvolupament de l’acció.

Primer ens hem col·locat les armadures de paper craft.

Després hem provat com ens anaven per a l’enfrontament. El primer dia amb martells de fira a la Fundació Miró.

El següent dia al pati de l’institut amb xurros de natació.

Caldrà entrenar molt i molt bé per a sincronitzar els moviments amb  els senyals acústics!

El procés de l’armadura

Per  Iris Gimenez i Shiomara Jaramillo

En les últimes sessions ,  intentem fer les armadures de fang però no ha sortit com pensàvem perquè se’ns han trencat gairebé totes les peces. En aquesta última setmana hem estat pensant un nou material perquè surti bé i no tinguem complicacions a l’hora de desenvolupar el projecte.

El binomi fantàstic

Una manera d’aproximar-nos a la idea que Cristian ens proposava sobre la creació artística,  l’estranyament generat per elements allunyats entre ells en un nou context, és el binomi fantàstic. Aquesta estratègia creativa proposada per Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia consisteix a escriure un relat a partir de dos elements que pressumptament no tenen res a veure.

Dels nostres binomis fantàstics, sorgiren històries com aquestes que us presentem:

La Quimera viatgera

Un divendres de l’estiu del 1983, París celebrava el dia de les baguets cremades. Era  el dia que desitjaven que arribessin els forners per poder desfer-se del pa cremat. La festa se celebrava sota la Torre Eiffel, i tota la gent de París es reunia per celebrar-la.

Mentrestant, en l’altra punta del país, una Quimera estava avorrida i amb molta gana. Va viatjar per tot el món sense saber on anava, per poder menjar alguna cosa.

Després de 9 hores volant, va veure una torre molt gran acabada en punta. Va anar fins allà i es va col·locar sobre.  De sobte va escoltar molta música, va mirar cap a sota i va veure molta gent amb molt de pa al seu voltant. Va apropar-se, la gent es va espantar i li van començar a llençar el pa cremat. La Quimera es pensava que estaven jugant amb ella i va començar a menjar-se el pa. Una vegada farta de tan menjar, se’n va anar.Adrià Diaz

La Morsa gorda

Había una vez una morsa muy gorda, que vivía en Morsalandia. Un dia por la mañana la morsa gorda salió de su casa para ir a la casa de su amigo el pingüino Repinpino, iba muy lenta avanzaba poco a poco dando saltos de barriga. Se encontró con su enemigo el Tiburon Negro, que tenía los dientes picados. Empezaron a discutir y después de una épica pelea pim,pam,pum ganó la morsa porqué le aplastó la cabeza con la barriga. Siguió avanzando y diez horas más tarde llego a casa del pingüino Repinpino. Merendaron anchoas y, después de cojer 20 kilos más de peso, regresó nadando a su casa porque iba más rápido. Iris y Fernando

Las locuras de un Blutbaden

Había una vez un hombre lobo llamado Blutbaden que en sus tiempos libres hacia cosas sin sentido. La cosa más rara que hizo fue en el verano del 75, cuando se puso a bsobre un caballito de mar con una cuchara para tratar de meterla en una isla paradisíaca del conjunto de islas de Madagascar y que aprendiera a nadar de crowl. Como no lo conseguía se fueron al conjunto de islas paradisíacas de Hawai. Estas sí que les gustaron y se puso a nadar pero no de crol si no de braza, para poder salvar al caballito de mar que se había ahogado  después del agotamiento del viaje. Gino,  Alexander, Pau

La noia de la platja

Hi havia una noia que es va anar a la platja amb el seu llit i va començar a cantar una mena de cançó molt tendra, mentre el seu llit s’endinsava a l’aigua. Com era de fusta, va començar a podrir-se i a enfonsar-se més i més sense que la noia s’adonés. Quan semblava que la noia s’anava a ofegar, es va capbussar a l’aigua. Li va començar a sortir una cua d’escates i es va convertir en el perfil perfecte d’una sirena. Se’n va anar mar endins a sobre d’un dofí i es van perdre en la posta de sol d’aquell dia, en busca de la família de la Melanie, la noia que s’havia transformat en sirena. Paula i Shiomara

El salami

Era una niña que iba con su bici, y se le cayó un trozo de salami, la niña le dijo:

-Salami, como te vuelvas a caer te tiro al mar.

La niña siguió su camino y el salami se le volvió a caer y la niña le dijo otra vez:

-Salami, como te vuelvas a caer mira que te tiro al mar.

Siguió pedaleando y se le volvió a caer!  La niña lo tiró y un tigre que aullaba por allí lo cogió en el aire,  y la niña se fue asustada con su bicicleta. Iker

LA LUNA

Todas las noches, cuando el sol se va a dormir,  la luna sale de detrás de las montañas. Salta desde la cima hacia el mar, ese mar llamado universo, desde donde las estrellas nadan lentamente emitiendo luz como un pez globo en lo profundo de un abismo. Desde lo alto del cielo, canta para que todos escuchen sus llantos en sus casas con las lámparas apagadas.

Cada luna llena, en lobo accede a ser el microfono de la redonda luna, emitiendo aullidos profundos y sonoros desde lo alto de las montañas. Javiera