Per Javiera Beltran
Aquell dia ens van fer posar-nos en parella aleatòries, per veure com treballem amb altres persones.
Tots vam treballar amb argila blanca i marro. Havíem de modelar unes figures per fer una armadura d’argila. Teníem una figura diferent i vàrem estar 2 hores per fer-les. 0
La Mar, el Cristian i la Núria ens van deixar l’argila, les mesures i el material. Ens ajudaven a fer les peces i intentaven recollir la argila sobrant no barrejant els colors.
Taller de fang amb Mar
Comencem a aprendre a treballar el fant: amassar-lo, fer una planxa amb el rodet, tallar-lo…
Per Pau Guijarro
En aquest taller vàrem veure com d’important és la relació entre una obra d’art i el seu títol.
Ens van dir que cadascú agafès un tamboret i el posès on vulgues però dins d’un perímetre. Per torns els vàrem col·locar amb compte que no caiguessin i fent una figura. Després ens van dir que poséssim un títol a l’obra i ens vàrem adonar que era complicat ja que havíem tenir en compte les característiques de l’escultura i els títols que proposaven els altres companys. Després la vam desmuntar i ens vam ajuntar en grups de 4-5 persones per fer figures amb els nostres cossos i els objectes de l’entorn per veure si altres grups aconseguien encertar el nom de l’escultura. Com la taula humana, del revès, el tron.
Per Iris Giménez i Shiomara Jaramillo
Art contemporani és una expressió que s’empra normalment per referir-se a les pràctiques artístiques i obres produïdes a partir de la dècada dels seixanta del segle XX fins als nostres dies.
El Body Art, “art en el cos” o “art corporal” és un tipus de treball artístic en què s’utilitza el cos de l’ésser humà com a base per a la creació d’obres. El body art es desenvolupa en moltes performances. Per a què se quedi registrat es fan vídeos o fotos.
El Land Art, Earth art o, earthwork és un estil de l’art contemporani en què el paisatge i l’obra d’art estan enllaçats. Utilitza materials de la natura com fusta, terra, pedres, sorra, vent, roques, foc, aigua etc.
Una performance o acció artística és una mostra escènica, moltes vegades amb un important factor d’improvització, en què la provocació o la sorpresa, així com el sentit de l’estètica juguen un paper principal.
Per Sergi Martínez i Adrià Diaz
BIOGRAFIA:
Ana Mendieta va néixer a 18 de novembre de 1948 a l’Havana en una prominent família de la política i la societat cubana. Als seus 12 anys d’edat, Ana i la seva germana Raquelin (de 14 anys) van ser enviades als Estats Units pels seus pares, que desitjaven fugir del règim de Fidel Castro. Aquesta fugida es realitza en el marc de l’anomenada Operació Peter Pan, un programa de col·laboració entre el govern dels Estats Units i la xarxa de caritat Catholic Charities.
Així, les germanes Mendieta van passar les seves primeres setmanes en els campaments de refugiats, per després traslladar-se a diverses institucions i llars d’acollida a Iowa. El 1966, Ana es va reunir amb la seva mare i el seu germà petit. El seu pare es va unir a ells el 1979, després d’haver estat a la presó per la seva participació en l’operació militar cubana anomenada Invasió de Badia de Cochinos.
OBRES:
Les obres d’Ana Mendieta van ser autobiogràfiques i enfocades en temes com el feminisme, la violència, la vida, la mort, el lloc i la pertinença. Mendieta s’ha concentrat en una relació física i espiritual amb la Terra.
Body Track són marques de pintures fetes pel seu cos mentre ballava música cubana.
Durant el taller vam jugar a reproduir les impressions que va fer sobre metacrilat, en les quals deformava el seu cos.
Per Gino Benetti, Arnold Gonzales i Alexander Garcia
Gabriel Orozco va néixer en 1962 en Xalapa, Veracruz, Mèxico. El seu pare, Mario Orozco Rivera, que va ser un gran muralista, va influir a la seva obra. Gabriel en 1986 es va matricular en el Cercle de Belles Arts, en Madrid. El 1987 va tornar dels seus estudis en Madrid a la ciutat de Mèxico, on va organitzar un col·lectiu amb artistes com Damián Ortega, Gabriel Kuri, Abraham Cruzvillejas i el Dr.Lakra. En aquella època, Orozco va trobar una gran inspiració en explorar els carrers. Orozco sempre ha treballat sol o amb 2 o 3 ajudants. El seu treball consisteix en molts temes que es repeteixen i tècniques que incorporen objectes comuns i de la vida real.
La seva visió de l’art desperta la imaginació en el seu públic ja que explora les associacions creatives entre objectes freqüentment ignorats actualment.
“Les meves mans són el meu Cor” és una petita obra escultòrica en forma de cor feta per l’artista el 1991 aplicant pressió amb els dits sobre un petit tros d’argila i deixant la impressió dels seus dits en la forma d’un cor. El caràcter durador de l’argila endurida contrasta amb la vulnerabilitat suau de la identificació de l’objecte com un òrgan humà. La impressió dels dits de l’artista deixa una empremta persistent del contacte amb les seves mans, una meditació sobre el procés creatiu. “Les meves mans són el meu Cor” també es refereix al díptic realitzat amb les fotografies preses a l’artista amb el tors nu, sostenint l’obra prop del seu cor.
En classe anterior vam fer amb fang una forma amb alguna part del nostre cos, amb la finalitat de fer una obra, que tingui un sentit per a tu.
Per Idalmis Villanueva
Erwin Wurm de Bruck an der Mur, nascut l’any 1954 a Àustria, és un escultor i fotògraf que viu i treballa a Viena. Es va formar a l’Acadèmia d’Arts Aplicades i de Belles Arts de la seva ciutat entre els anys 1979 i 1982.
Des de finals de 1980, ha desenvolupat la sèrie de “One Minute Sculptures”, en la qual es planteja a si mateix o als seus models les relacions inesperades amb els objectes quotidians a l’abast. Qüestiona, així, la definició mateixa d’escultura. Es tracta d’utilitzar l’humor i transmetre una emoció a les persones que ho veuen. Com les escultures són fugaces i pretenen ser espontànies i temporals, les imatges seran capturades en fotos o en pel·lícula.
Erwin Wurm constueix l’humor amb el equilibri, la proporció, simetria de les formes.
Aquesta fotografia de Erwin Wurm va inspirar el grup musical de rock “Red Hot Chilli Peppers” amb el tema “ Can non stop”en el qual un senyal indica que el seu art és una inspiració per al vídeo.
Per Iker Sánchez
Va néixer a Bogotà, Colòmbia, en 1958. És una gran escultora colombiana que basa el seu treball en l’actual situació política de Colòmbia. Aquest país està molt marcat pel narcotràfic, la guerrilla i la situació política.
En 1984 va cursar estudis de post grau a la Universitat de Nova York. Després va tornar al seu país d’origen i entre 1987 i 1988 va dirigir l’Escola d’Arts Plàstiques de l’Institut de Belles Arts de Cali. Després d’haver pres aquest pas tant important, va obtenir una beca que li lliurà la Fundació Guggenheim i Penny Mc.Call.
Va entrevistar a gent que ho havia passat malament a Colòmbia i va crear obres basades en les entrevistes. En les seves obres utilitza mobles, en les quals elimina la seva naturalesa familiar per donar-los un aire de crueltat i horror.
ARTE AL DIA DORIS SALCEDO
En el taller “Tu pots ser una escultura” vam imitar una escultura de Doris Salcedo. Vam col·locar cadires a l’ aula i vam fer una torre de cadires.
Després del taller “Una escultura, ho pots ser tu” estudiem els autors presentats i algunes de les manifestacions artístiques contemporànies.
El passat 15 de novembre, l’alumnat del projecte Creadors en Residència va realitzar un taller oferit per la Fundació Miró: “Una escultura, ho pots ser tu” amb Àngel Garau. A continuació, el que van fer:
Per Roman Temerov i Abdul Muhammad
1.Vam marcar la nostra petjada en el fang.
2.Vam posar el nostre rostre en metacrilat.
3.També vam fer escultures amb cadires.
4.També vam fer escultures amb coses que teníem a la classe.
5. Al final de la classe, ens van donar galetes.
Aquí teniu algunes fotografies!
Les nostres obres tot inspirant-nos en Ana Mendieta, sin título (1972/1997)
Recreem a Gabriel Orozo a My Hands Are My Heart (1991)
Fem com Erwin Wurm a One Minute Sculpture (1990’s)
