El 18 d’octubre vam anar a la Fundació Miró a veure l’exposició de l’Ana Garcia-Pineda que es diu “La ficció és una realitat per succeir”.

Hi havia nou obres, la majoria dibuixos, acompanyades d’un àudio cadascuna i cada obra representava un món diferent al nostre.

Al principi, al veure les obres no les enteníem però a l’escoltar els àudios vam captar la idea que l’Ana volia transmetre.

L’Ana s’inventa mons on les normes principals són diferents. Hi ha 9 mons i a cada un canvia una norma que existeix i això fa que quedi un món original i paral·lel, molt diferent al nostre.

A l’acabar ens vam posar en rotllana i vam posar en comú les nostres opinions.

Les seves obres en general ens van semblar molt originals i divertides.

 

L’Ana Garcia-Pineda, la artista que ens acompañarà aquest any junt amb la Mercè Gaja ens van portar al museu Miró. Vam veure l’exposició de l’Ana, era espectacular. Al principi no vam entendre les obres però hi havien uns àudios que ho explicaven tot, llavors ho vam entendre. Vam entrar en el seu món… Davinia Vera

Les diferents maneres de veure el món. Sara Reina

En aquesta foto estem contemplant l’ull. Significa que els nostres pares no són capaços de veure’ns com a adults o joves sinó com a nens petits incapaços de fer res per nosaltres mateixos. Nerea Fernández

Aquí l’Ana ens estava responent a las preguntes que teníem. Clara Muñoz

Aquí podeu veure a la Laura las Heras i a l’Ana,  observant i comentant una de les obres. Aquesta obra tracta de que hi ha persones, anomenades “antiomonisémicos”, que no volen que les paraules siguin polisèmiques i llavors per dir algunes paraules utilitzen els dos gestos de la paraula. Sara Carmona

 

Escoltant l’obra de l’Ana. Sergio Rey

El món que més em va agradar va ser el dels forats perquè seria molt bonic i una sensació extraordinària cada vegada que els utilitzessin i jo crec que encara viuríem en la prehistòria, per no poder fer forats al terra per minar. Aquest món m’encantaria que existís però és millor aquest que tenim nosaltres mateixos. Dani Angosto

Vam escolar els àudios i observar atentament les obres per després exposar les nostres opinions. Laura Hermosa

Aquí estem escoltant una tradició de matrimoni. En comptes dels anells es canviaven una part del cos, per exemple l’intestí de la dona a l’home i el de l’home a la dona. Rocío Ruiz

En aquesta imatge ens veieu a nosaltres a l’Ana i a les professores que ens acompanyaven, també es veu una obra de l’Ana. Aquesta obra ens explica que els nostres pares encara ens tracten com a bebés, aleshores hi ha famílies que s’intercanvien els fills cada 2 anys, així no els veuen com a bebés tota la seva vida. Laura Las Heras

Un dia ple d’art. Pol Aguilera

 

Va ser un dia increïble. Durant 2 hores van estar escoltant, mirant, dibuixant, opinant. Els va fascinar l’obra de l’Ana. Van entendre com anava tot molt abans que jo. Mercè Gaja