ESTOS LODOS

https://vimeo.com//341448003

 

Com transcorre el dia a dia d’un institut?

“Por los pasillos del instituto se escuchan toda clase de cosas”

Què poden tenir en comú els protagonistes de la pel.lícula “La Piràmide Humana “amb els nois i noies de l’institut Lluís Domènech i Montaner? Les relacions humanes que s’estableixen entre els alumnes dels instituts serà el punt de partida per reflexionar al voltant de les il.lusions, inquietuts, preocupacions dels adolescents. La convivència diària posa de manifest els llaços d’amistat, les relacions sentimentals, l’amor, el desamor, els rols que s’estableixen entre ells. El debat al voltant dels perjudicis està servit. Temes com ara el racisme, el classisme, la immigració, els rols de gènere, els prejudicis, la xenofòbia, les desigualtats econòmiques, la violència de gènere, la família, la pressió social, etc. Una barreja entre realitat i ficció, experiències personals, opinions, reflexions, argumentacions, situacions quotidianes que es viuen en primera persona o com espectadora, com actors o espectadors. Els éssers humans som complicats/complexes.

Què és un prejudici?

Aversió no raonada per alguna cosa. Indici o opinió preconcebuda. Prejudici: Actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup (Allport 1954). El prejudici va relacionat amb sentiments i emocions. Un prejudici és una creença o valoració que un fa de manera precipitada i sense base de certesa influït, condicionat per una primera impressió.

La discriminació sorgeix quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis i, llavors, rep un tracte diferent. Un prejudici no és universal, és a dir, cadascú pensa coses diferents. Sovint estan basats en estereotips, valors o ideals.

Els prejudicis poden ser cognitius i distorsionen la realitat per percebre-la d’una determinada manera, també poden ser afectius i estar lligats a allò que ens agrada. El prejudicis poden manifestar-se en el rebuig de determinats grups socials o conceptes sense un autèntic coneixement. Rumors. Són declaracions sobre persones, grups o esdeveniments que es difonen d’una persona a altra sense que se’n demostri la veracitat i tenen credibilitat no perquè hi hagi proves directes que els sostinguin, sinó perquè hi ha molta gent que els creu (s’adequa a les conviccions pròpies). Estereotip: Atribucions generalitzades de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. S’atribueixen qualitats a una persona com a membre d’un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myers 1995). Són creences que ens ajuden a simplificar la realitat i per si mateixes no són ni negatives ni positives.

Les paraules i els prejudicis

AMIGUES

Erem amigues

anavem juntes

estudiavem

sortiem

al pati parlavem

ella callava

era lesbiana

la relació va canviar

la vaig canviar jo

sentir-me incomoda

no m’ho havia dit abans

li agradava?

m’incomodava

ALLUNYANT-ME

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

 

Conocer a gente nueva

Mandar

Humillar

Desprecio

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Els nostres llibres d’artista

Aquest són els nostres llibres d’artista on anem treballant el tema dels prejudicis i també fem qualsevol aportació que ens crida l’atenció. S’ha convertit en un suport més i fem anotacions, apunts, pintures, fotografies, retalls…, tenim una gran implicació. És una forma ràpida, àgil i engrescadora de desenvolupar i representar les nostres idees i sentiment.

Tornem a la Miró

ESPAI 13   “A LA MÀ LA MEMÒRIA”

Vanesa Varela parteix del teler de cintura, una eina preindustrial, per reflexionar sobre els modes de producció, el concepte de feina i la generació o transmissió de coneixement. Aquesta eina mil·lenària connecta el cos de la teixidora amb la natura i reconcilia la producció tèxtil amb la mesura humana. Refutant el mode de producció industrial, és el cos el que imposa la seva forma i el seu moviment al teixit, per contrast a un mode de producció alienant i devastador.

 

LA NOSTRA MÀ, EL NOSTRE GEST

                

                

                

                

LINA BO BARDI DIBUIXA

Aquesta exposició versa sobre el profund sentiment de connexió que l’arquitecta Lina Bo Bardi (1914-1992) va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Malgrat que no va defensar mai que fos un llenguatge artístic independent, s’hi va abocar amb intencionalitat artística. Per ella el dibuix era alhora nom i verb, resultat i procés, objecte i relació.

 

        

        

        

ANEM AL TALLER

 

   

 

Els nostres guions

EL NOVIO

Yo tengo un novio muy machista, siempre me está controlando, no me deja quedar con mis amigas, el decide cómo me visto y sus frases típicas:

“que haces con ese pintalabios”, “con quien te escribes ”,

Mi madre y mi padre no sabían nada, pero algo se olían. Un dia despues del insti quede con el, y pues cuando llegue a casa, llegue mal, entre triste y enfadada, mi padre se dio cuenta y decide contárselo a mi madre por la noche. Cuando me di cuenta de que ya lo sabian, decidi contarlo.

Estabamos en la mesa, y salieron por las noticias una historia parecida a la mia, pero esa ya llegaban a otros límites. Mi madre soltó un comentario más o menos así: Mireia, ni se te ocurra salir o tener amigos así, te pueden arruinar la vida…

Después de eso confesé lo de que tengo un novio así y todo lo que me decía y hacia. Mis padres se enfadaron bastante pero a la vez se preocuparon, y me dijeron que ellos me iban a ayudar en todo y que si me pasara algo más sobre esto ellos pondrían cartas en el asunto.

 

PER UN PREJUDICI

Jo tinc un grup d’amigues.

Tenim moltíssima confiança, ja que anem al institut juntes, som amigues desde fa molt temps, al pati parlem de moltes coses, a l’hora de fer treballs casi sempre escollim anar totes al mateix grup…

Una d’elles és molt amiga meva,és especial. Hem passat tantes experiències juntes!

La nostra amistat es pot definir amb una paraula: germanes.

T’estimo moooolt Anna!

Sempre estàs allà quan et necessito, compartim confidències, saps el que em passa abans que jo mateixa, o sàpiga.

Quants atacs de riure, quantes paranoies, pelis, drames, il·lusions, pors he compartit amb tu….

Mil.lions de tardes de pelis  i manteta al sofà de casa, hem dormit plegades, hem suat la samarreta al gimnàs….

i

Perquè aquella maleïda de tarda va, i m’expliques que t’agraden les noies…?

I tot se’n va anar a la merda….

Osti tu, i si li agrado jo?

JA NO TORNARÉ A CAMBIAR-ME DAVANT SEU AL GIMNÀS……

La de mil.lers de vegades que te parlat dels tios que m’agraden,

Jo crec que no es ni mig normal la confiança que tenim, els estius a la piscina que hem passat, les nits parlant per whatsapp de les ratllades que ens passaven també m’enrecordo un día que…

Ja no puc parar de pensar en això teu…. no vui agradar-te, no vui que em tiris els trastos, ja no em sento còmoda al teu costat…

I ser que és una paranoia irracional… que li agradin les ties no vol dir que li hagi d’agradar jo….. però no puc evitar-ho…. em sento incòmoda.

 

PREJUICIOS 2.0

Personalmente no e sufrido  mucho esta situación el de los prejuicios  o sentirme prejuzgado aunque sí en en primero de primaria, por dos simples motivos, el primero por ser de otro país , por ser de un país extranjero mis compañeros no me decían casi nada pero sí los de sexto o de quinto,cuando estábamos en el patio caía la lluvias de insultos como el típico INMIGRANTE,VETE A TU PAÍS…

y por tener el pelo de otro color , a partir de allí llegaron varios insultos como BLANCO , COPITO DE NIEVE, O GYRY…ETC.
Me acuerdo el primer dia de clase de ese curso , todos me miraban mal.
Comentaban cosas….. yo escuchaba pero prefería hacer ver que no escuchaba nada, ignoraba.
y YO ME SENTÍA COMO EL CULO. TRISTE, DEPRIMIDO, COMO UNA MIERDA….
Hasta que en el patio los mayores me empezaron a decir cosas como las que he dicho anteriormente durante unos cuantos días pero al cabo del tiempo todo se soluciono y no ha vuelto a pasar más.

MIS AMIGOS

Mis amigos son lo mas quiero en el mundo por que son divertido y por que cuando llegue el primer dia me acojieron en su grupo y si hay a problema en la calle Una vez estaba en la calle con mis amigos, pasó un chico que era gay
y pasó a lado nuestro y le comenzamos a insultar dicièndole maricón
de mierda y gritándole maricón todo el rato y claro yo tambien me subi
a la fiesta y le dije lo mismo maricon etc.

Lo hice por que mis amigos le insultaron y pues para no hacer nada le insulte por que a mi la verdad me da igual la sexualidad de otra persona, es su vida.

ELS PIROPUS

Una cosa que em va pasar, es que estaba amb una amiga per sants (eren les 4 de la tarda més o menys) y un home de uns 30 anys ens va cridar * guapas* i ens xiulaba nosaltres vam avanzar el pas i vam entrar a una botiga, vam estar uns 20 minuts dintre de la botiga, i a vegades traiem el cap per veure si s’havia anat, quan vam veure que s’anava vam sortir en direcció contraria a ell. Quan tornaven cap a casa (A les 7:30) el mateix home ens va tornar a cridar *Guapas* aquella vegada es va apropar massa y a la meva amiga li va tocar. Vem sortir corrents cap al autobus, sort que ya estaba allí y vam poder sortir d’aquella situació. Ell es pensava que a nosaltres ens agradaria que en diguin això, es pensaria que li donarem el dret a piropearnos, ell el que no es pensava es que nosaltres ens defenriem o no li fariem cas. El prejudici d’aquesta història es que un home es pensa que ens pot agradar que ens diguin això, però en realitat ens sentim malament amb nosaltres perquè ens posem a pensar “ i si aquell home tenia raó i vaig provocan” aquestas cosas ens las plantegem sempre y el que ha fet aquest home és un prejudici contra les dones.

EL BUS

Hola  voy a contar una historia
Una vez estábamos en el autobús con mi familia yendo a casa de mi abuela y de repente en el bus entro un chico que no hablaba muy bien y caminaba raro, en ese momento la gente, mi hermano y yo pues empecemos como a aguantarnos la risa al verle,

El chico parecía que no se enteraba pero tal vez solo pasaba. Luego se puso a preguntar a la gEnte donde paraba este bus y la gente no le respondía porque o pasaban de él o se reían. Al final mi madre y mi padre le ayudaron y nos dijeron que no nos deberíamos haber reído porque seguramente tendría algún problema pero eso no significa que sea tonto o que tengan menos derecho a otras cosas porque todos somos iguales.

SOY…COMO SOY

Para empezar tengo que decir que soy una mujer blanca y lesbiana, y digamos que delgada no estoy. Creo que diciendo esto ya sabemos que todos los insultos y prejuicios que me han llegado han sido o bien por mi sexualidad, o por el hecho de ser una mujer gorda. Que si “fofa” que si “te tiras tol’ dia comiendo” que si “nunca te mueves”, porque claro, todos sabemos que si estas gorda es claramente porque comes comida basura todos los días y no porque cada uno es como es(es sarcasmo por supuesto), pero por lo que más he sufrido a lo largo de mi vida ha sido por mi sexualidad. Sobretodo en primero de la ESO, eso fue una bomba para mi. Lo de mi sexualidad en primero, lo sabían 5 personas contadas, pero no sé porque la gente preguntaba y se metía conmigo por eso si lo sabia poca gente(?) creo que es porque se me notaba de lo cual me alegro sinceramente jaja. Cuando iba a primaria la gente se metia más conmigo por tener barriguilla, y eso cuando era pequeña era de lo que más me preocupaba, porque a mí me gustaba mucho comer y pues eso. Al comienzo de la secundaria, mi problema era a parte de ese, mi sexualidad, así que imaginate como estaba mi pobre yo de 11 años (socorro). Y eso, los insultos eran “marimacho”, “bollera de mierda”, y la verdad es que no puedo describir el miedo que sentía cada vez que alguien me preguntaba la maldita y pesadísima pregunta; “¿¡eres lesbianaaaaaa?!” porque, qué decía? me daba miedo responder y la mayoría del tiempo no respondía, pero es que lo más graciosos era cuando seguía caminando y los escuchaba por detrás decir: “cuando no responden es porque sí lo son” , la madre que los parió. En el instituto, sorprendentemente (te lo digo que a día de hoy estoy alucinando) nunca he tenido problemas con el hecho de estar gorda(?) y hoy en día me siento super segura, gracias a la ayuda de mi hermana y de mucha gente de internet y el hecho de entender que la gente es tonta por naturaleza, ya no tengo miedo de na de eso, y si se van a meter conmigo por algo de eso es que sinceramente me río yo más de ellos que ellos de mi.

NO SOY EXTRATERRESTRE

NO soy una chica extraterrestre simplemente soy una chica de un nuevo país no soy de otro planeta . Me estaban mirando raro porque soy rubia tengo los ojos azules la mirada era como si fuera una chica asesina me estaban mirando con asco. Siempre me estaban diciendo que soy de rusia sí que tengo armas en mi casa o si mi madre es una mujer puta , que soy asesina que no me tienen que enfadar que voy hacer que le vuele la cabeza. Yo por ejemplo no podía comer de 3 veces al dia y me estaban diciendo que soy una chica anoréxica .O cuando salia con mis amigos pues que soy una chica puta que siempre está con ellos. Todo fue muy dificil para mi nuevo país, nueva llengua, nuevas costumbres una nueva familia. Fue muy difícil pero las personas me estaban criticado como soy com visto. Que no podía hablar bien o que tengo un padrastro estaba llamando a mi madre que puta por que tiene una nueva familia. Como en mi país estaba estudiando bien sacaba buenas notas me estaban diciendo que soy una chica empollona. Cuando estaba hablando en rumano o en ruso me estaban diciendo que me vaya a mi país que no tengo que buscar ahí que soy una chica mal educado o que soy una niña de mamá.Mis costumbres siempre a sido que respete mi religión y las fiestas que hay.

INSTAGRAM

Ara parlaré d’una situació que m’ha passat a mi com a dona que soc.
Tinc 14 anys i amb tant solos 14 anys que tinc, m’han
passat moltes situacions d’acós masclista.

Una tarda estava en casa veient una sèrie i em va arribar un missatge per instagram (una red social) d’un noi de 14 anys que no el coneixia, jo no sabia qui era. Va començar dient-me que si era verge i jo li vaig respondre que si, llavors ell va començar a fer-me preguntes com, si havia vist alguna vegada alguna mamada, que si havia vist algún penis… i jo a tot li deia que no, ell va seguir fins que va arribar a un punt que em va dir que li pases “nudes” (fotos mies desnudes) i jo oviament li vaig dir que no, que de que anava, ell i seguia i seguia insistint i als 2 minuts em va arribar una foto que aquell nen m’havia enviat, la vaig obrir i vaig veure una foto del seu penis, inmediatament el vaig bloquear.

FUTBOL PARA TOD@S                                   

Hola, os voy a contar mi historia.
A mi no hace mucho me empezó a gustar el fútbol.
Y pensé en ir a la hora del patio, al principio me daba corte porque no conocía a nadie. Pero luego me animé y dije, por qué no?
le pregunte a los chicos que estaban jugando, y al principio me miraban un poco raro, pero al final me dijeron que sí que podía entrar.
Bueno haber el caso es que al dia siguiente fuí a jugar a fútbol y todo el mundo no paraba de mirarme y de cuchichear.
Y no paraban de decir comentarios como…mira esa marimacho,que hace ahí esa? Una niña jugando a fútbol?que mal juega
Pero gracias a los compañeros tuve esa oportunidad de jugar aunque sea un poco.
Y la verdad es que al principio me molesto y deje de jugar un tiempo, pero luego pensé que no iba a dejar de jugar por cuatro tontos o tontas que no me tienen que decir nada sobre mi vida.

MARICONES PAPA, MARiCONES …

Lo que viví paso en casa de mis abuelos.
Estaba la tele puesta y salía el pride de barcelona, El festival del orgullo gay, cons sus banderitas, y sus carrazos, y su música y su todo.
Y entonces mi abuelo preguntó, qué es eso?
Y mi padre respondió con un tono desagradable,’’maricones, papa,maricones’’, no me sorprendió, la verdad….
Mi hermana y yo nos miramos en silencio, con conplicidad y nos entró la risa…
Mi padre es así…desagradable…cerrao….no entiende ni respeta nada de nada…
Ha dicho y hecho cosas peores, pero al menos ya se como reaccionara cuando le diga {el dia que tenga} que tengo novia! El chorreo va ser pa flipar….
El caso es que el no sabe que soy lesbiana, pero da por hecho que no lo soy, ese es el problema.
Suerte de mi madre y mi hermana….que me conocen… en ellas si puedo confiar…

Anem a la Fundació Miró

ESPAI 13

“UN MONSTRE QUE DIU LA VERITAT”

LARA FLUXÀ

En el treball que Lara Fluxà presenta a l’Espai 13 es barregen dos materials aparentment oposats per les seves qualitats. D’una banda, la transparència i suposada fragilitat del vidre: sòlid, clar, net i antic. De l’altra, l’oli de motor usat: viscós, tèrbol, tòxic i associat a la societat de consum. Aquests dos materials estableixen una relació en què l’element fluid estressa i tensa el sòlid, el cristal·lí acull i conté l’obscur, i tots dos s’imposen mútuament les seves regles.

                               

 

                     

 

“LEE MILLER I EL SURREALISME EN GRAN BRETANYA”

Nascuda el 1917, Lee Miller va iniciar la seva carrera als EEUU treballant com a model del reconegut fotògraf Edward Steichen. El 1929 va arribar a Paris amb la clara intenció de convertir-se en ajudant del fotògraf surrealista Man Ray, el treball del qual l’havia fascinat. Va acabar essent la seva parella i en va rebre, sens dubte, una influència estètica decisiva. Es diu, fins i tot, que la famosa tècnica de solarització de Ray va ser deguda a un error accidental en un procés de revelat comès al laboratori per ella mateixa.