INTERVINDICACIONS

Dimarts dia 5 de febrer teníem un repte que ja havíem estat preparant des de novembre,  consistia en donar a conèixer el que havíem treballat per primera vegada als professors de l’institut. Aquesta experiència ens ha ajudat a entendre cap a on estem anant i on volem arribar al final de curs. A més a més, hem crescut com a grup ja què necessitàvem coordinació. Sense l’esforç de tothom no haguéssim assolit el nostre objectiu.

 

“Presentar als professors el nostre projecte va ser difícil però em va agradar i va fer que agafès més confiança amb ells”

Andrea Flores

“Tot i que al principi va costar organitzar-nos, en el moment d’explicar i actuar la nostra intervenció, em vaig sentir segura”

Emma Alfonso

“Quan ho estaven muntant pensava que seria més difícil d’explicar però a l’hora de presentar va ser molt satisfactoria”

Claudia Pita

“El muntatge va ser bastant estressant, s’havien de fer quatre coses alhora, però l’exposició va anar bastant bé, em vaig divertir”

Joan Aguado

“La reacció d’alguns professors em va sorprendre perquè no estem acostumats a tractar amb ells fora de l’horari escolar i es van mostrar molt receptius”

Cristina Ortiz

“Va ser magnífic poder viure la recompensa del treball realitzat durant dos mesos”

Martí Peña

” L’experiència imposava pel fet de tenir tots els professors davant i haver de posar-se en el seu lloc, perquè en aquells moments érem nosaltres que explicavem”  

Xènia Gatius

“La instal·lació va ser difícil de muntar però transmetre la nostra idea als nostres professors va ser gratificant”

Aina Aragonés

FULL DE SALA

TEXT PRESENTACIÓ

REFLEXIONEM SOBRE EL NOSTRE PROCÉS CREATIU

El passat dimecres 28 de novembre van anar d’excursió al Museu del Disseny a veure una exposició. Ens vam endinsar en la primera planta de la grapadora. Allà vam veure objectes de l’època dels anys 711 i 1492 aproximadament de les zones de Mallorca i de la península Ibèrica. Els objectes els podríem dividir en dos tipus: els que tenien una mena de capa de vernís (vidriats) i els que eren només de ceràmica. Ens vam centrar en un càntir que vam veure a la primera vitrina. Aquest va crea una mena de debat que ens va fer pensar molt. Alguns ens imaginàvem que tenia forma de camell, altres de porc. També vam estar discutint sobre la funció que podia tenir: alguns vam pensar que podria tenir la funció de porró, altres d’emmagatzematge. En general aquest objecte va causar certa polèmica entre nosaltres perquè cadascú hi veia una cosa diferent.

Més tard, vam passejar pel museu amb la finalitat de trobar algun objecte que ens recordés a algun altre, amb el que hi trobéssim algun tipus de relació. Vam veure diferents objectes i alguns d’ells ens van causar certa curiositat, com per exemple el bressol o l’obra de Miró.

Aina Aragonés.

Al començament de la classe, quan la Mònica va explicar el que faríem, l’activitat em va semblar infantil i creia que la sessió seria avorrida. Però la causa d’aquesta opinió precipitada va ser no entendre bé en què consistia. A mesura que passava el temps vaig començar a animar-me a participar.
Trobar una relació entre les intervencions i els objectes va ser complicat al principi. Després ho vaig veure més clar. La Mònica, al compartir les meves idees amb ella, em va senyalar una reflexió que em va fer. Hi havia dues fotografies de dos càntirs (el camell i la sirena), i vaig relacionar involuntàriament la intervenció de la llum (reflexe) amb el càntir de la sirena. Penso que és curiós com he relacionat la sirena (el moviment del mateix objecte) amb el reflex que fa la llum (també l’acció es transmet pel mateix objecte), però no el camell perquè l’acció està més relacionada amb la persona i l’objecte.

Melisa Cochior.

  

Aquesta sessió va ser personalment una de les millors que hem fet fins ara. Ja que el fet de posar tots en comú el que pensàvem i de relacionar entre les diferents obres que havíem vist al llarg del trimestre va ser una activitat interessant i entretinguda.
Finalment, la meva opinió sobre com va quedar el mural és que des del meu punt de vista s’entén tot correctament
Crec que vaig aportar molt i que la meva participació en l’aula va ser la indicada.

Cristina Ortiz.

 

 

VISITEM EL MUSEU DEL DISSENY

El dimecres 28 de novembre de 2018 van decidir anar al museu de disseny per petició de la Mònica, volia ensenyar-nos uns objectes o peces que estan exposats al museu, perquè tenen múltiple finalitat i ella creu que podria ajudar-nos a fer les nostres pròpies obres per transmetre o donar-li més d’una finalitat.
Durant l’exposició que va ser guiada per tres noies que ens parlaven i explicaven coses sobre el que veien, la Mònica intentava que veiéssim els significats que ella deia.
L’exposició em va agradar molt però almenys per a mi algunes coses que deia i veia no en tenen molt sentit i hi ha altres que si tenen mostrant el que volen dir.

Elias Nuñez

 

El 28 de novembre vam anar al museu del disseny a fer una visita. Quan vam entrar a l’exposició vam arribar a un aparador on s’hi podia veure una peça de ceràmica en forma de camell, vam començar a fer un debat de més de tres quarts d’hora sobre la utilitat d’aquesta. Finalment vam arribar a la conclusió que aquesta peça potser no servia tant per transportar aigua sinó que potser servia més per decorar la llar. Quan vam acabar el debat vam haver de fer una volta a l’exposició i més endavant posar l’objecte en qüestió en comú i parlar-ne amb els companys. Més tard vam anar a veure una obra de Picasso, ja que alguns de nosaltres veiem coses diferents en el mateix quadre.

Martí Sort

 

La meva impressió quan vam anar al Museu del Disseny, va ser molt bona. Crec que tots els objectes del museu i concretament els de la sala on vam estar, són molt interessants.

Crec que mai havia estat en un museu on analitzéssim durant tant de temps i tan profundament els objectes. Al principi vaig pensar que aniríem passejant per tots els espais mirants per sobre el que hi havia (com una visita convencional) i després marxaríem a casa. La meva percepció de la manera de mirar els objectes va canviar bastant. Vam parlar sobre els usos que tenien, i les semblances amb altres.

Claudia Pita

 

INTERVENCIÓ A L’INSTITUT

La meva intervenció consisteix en quatre objectes mòbils i plàstics, uns enganxats al sostre i els altres a l’escala d’incendis. Els quatre objectes que estan fets de porexpan són: una sabata, un barret, una cantimplora i un subratllador d’un color cadascun. Aquesta intervenció va lligada a un exercici que vam fer sobre el nostre espai preferit a l’institut. Jo vaig triar la segona planta de l’escala d’incendis perquè és l’espai o les meves amigues i jo estem durant l’hora del pati. Per tant el que vaig fer va ser atribuir un objecte i color a cada una i a partir d’això, desenvolupar les idees i objectes que posaria.

Mitja setmana després, a causa de pluges, els plàstics estan mig desenganxats però segueixen aguantant. En canvi, els objectes que vaig penjar del sostre han desaparegut. Només queda un.

Emma Alfonso

La meva intervenció a l’institut tractava d’enganxar senyals amb un símbol determinat a la porta dels lavabos de l’edifici antic. El símbol que vaig escollir va ser el de la transexualitat, ja que crec que el petit col·lectiu de l’institut necessita espais on estiguin inclosos.

Vaig pensar que la porta dels lavabos seria un bon lloc per fer la meva intervenció perquè hi han els típics senyals on hi surt una dona i un home.

Una setmana després, vaig començar a enganxar més senyals per tot l’institut, però no només a una porta de l’edifici antic sinó que a totes les portes que hi han.

Cristina Ortiz

Nosaltres hem decidit fer unes fletxes per indicar un lloc en el que mai abans havíem prestat atenció: les reixes de la part de davant de les escales vermelles ( al costat de l’aula de música). També hem posat una frase que ens motiva a fer-nos preguntes. A part d’això, també hem creat diferents posters amb frases motivadores amb la finalitat d’animar-nos quan venim a l’institut, entrant per la porta de la classe.

Aina Aragonès i Claudia Pita

Aquesta intervenció l’hem realitzat pensant en com podríem modificar la llum natural, mitjançant l’ús de materials que tenim a mà, com paper i tisores, entre d’ altres coses.

També vam tenir en compte el sol i el tamany de les finestres, lletres i posicions d’aquestes, perquè tingui major efecte; quan el sol està en la posició correcte per reflexar la llum natural en el sòl o la paret creant l’efecte buscat.  

Vam escollir aquestes paraules perquè tenen una relació directa amb el tema. 

Elias Nuñez i Melisa Cochior

 

Nosaltres vam decidir fer una intervenció a les papereres de l’institut. Varem col.locar unes petites cistelles de bàsquet a la part superior d’aquestes per tal que la gent intentés cistellar les seves deixalles i que acabés sent un joc, per tal de que fos entretingut netejar. Varem col.locar a una a una brossa del pati, la qual va desaparèixer en les primeres 24 hores. La següent estava ubicada davant de l’aula 23… va ser trencada. L’última en ser desapareguda va ser una al tercer pis de l’edifici de Provença, també va desaparèixer.

Martí Sort i Xènia Gatius

 

En aquesta activitat nosaltres vam decidir escriure frases motivadores als miralls dels lavabos. Volíem fer-ho en tots els miralls de l’institut, però només hi ha als lavabos de noies així que només ho hem pogut fer en dos.

La intenció d’aquesta activitat és que quan la gent es miri al mirall es sentin millor amb ells mateixos, ja que poden tenir un mal dia i aquests detalls sempre van bé.

¡Tómate un momento para apreciar lo increíble que eres!

¡Encontraras la felicidad cuando dejes de compararte con los demás!

En aquesta activitat hem tingut un problema, les senyores de la neteja contínuament ens esborraven el que escrivíem al mirall, encara que li vam fer arribar una nota demanant que no ho esborressin.

Vlada Gutuleac i Mar Olmedillas

 

LES NOSTRES INSTAL·LACIONS

Els dimecres 14 i 21 d’octubre vam treballar en aquesta activitat que consistia en expressar una idea o sentiment agafant els materials que volguéssim de classe i instal·lar-los en forma d’obra.

Ho vam fer per petits grups de tres persones i vam numerar les sis petites obres que vam crear. Els companys havíem d’observar totes les obres i intentar descobrir la idea que voliem transmetre i apuntar-la en un paper.

Els membres del grup llegien les idees que creien que es volien expressar i explicaven quines els havien sorprès. Posteriorment  els autors explicàvem quina era la veritable idea i exposàvem breument l’obra.

Va ser interessant i divertit, sobretot llegir les idees dels companys!!

Ot Callau i Martí Peña.

 

Xènia Gatius

Martí Sort

Elias Núñez

Melissa Cochior

Emma Alfonso

Cristina Ortiz

Ot Callau

Martí Peña

Andrea Flores

Aina Aragonès

Xènia Guisasola

Claudia Pita

 

Vlada Gutuleac

Mar Olmedillas

Emely Feliz

Yosmer Hernández

CONEIXEM LA MÒNICA PLANES

 

Em va semblar una noia molt simpàtica i una mica reservada. Crec que la seva feina la va ajudar a tenir les idees clares des de molt jove i que també té molta imaginació i creativitat a l’hora de crear un projecte. Se la veu bastant decidida i amb ganes d’investigar sobre allò que tant li agrada. De vegades se la veia una mica tensa o vergonyosa a l’hora de parlar amb nosaltres. Semblava que no ho hagués fet mai o molt pocs cops. Jo també em trobava una mica tensa i vergonyosa perquè a l’hora de parlar amb algú que no conec, em costa una mica. Espero que al cap dels dies la relació millori i ens anem coneixent.

Aina Aragonés

La primera impressió que vaig tindre és que la Mònica és una noia molt vergonyosa però quan va passant el temps agafa confiança i parla molt sense vergonya. És molt simpàtica i desprèn molta tranquil·litat, es veu una noia que és vergonyosa però no es queda callada. Semblava que no hagués estat mai tracten amb nois de la nostra edat, però com ella tampoc és molt gran fa que li agafis confiança ràpid. Em va caure molt bé per la forma d’expressar-se i per saber com dir les coses i que les entenguem.

Andrea Flores

La Mònica em va semblar molt simpàtica i alegre. Potser una mica tímida al principi. Em va agradar la seva manera de pensar sobre l’art perquè crec té les idees molt clares i li agrada el que fa, per això les seves obres es veuen molt treballades i ben pensades. Al principi semblava una mica incòmoda amb nosaltres, però després es va anar deixant anar i se la veia bé.

Claudia Pita

Vaig pensar que és una persona molt jove amb les idees molt clares, ja que per l’edat que té ha fet moltes exposicions i se li nota que li agrada tot el que fa.
És una noia molt interessant i molt emprenedora.
Escoltar-la parlar em va donar moltes ganes de conèixer més a fons les seves obres i tot el seu trajecte com artista.

Cristina Ortiz

Abans que vingués la Mònica tenia la sensació que era una noia molt pura que entenia els conceptes des d’un punt de vista semblant al d’un nen petit. Sense prejudicis. Un cop vam parlar amb ella vaig reafirmar les idees que tenia al cap. A part d’això em va donar una sensació que és molt intel·ligent i intuïtiva. Quan resolia les preguntes es veia la passió que té amb el seu treball i donava ganes que t’expliqués més. Com que el dia que va venir ens va ensenyar una de les seves majors referents, vaig pensar que m’agradaria que m’expliqués i em donés més artistes per conèixer.

Emma Alfonso

Tot i encara no haver-la conegut en profunditat, la Mònica Planes sembla ser una persona calculadora i perfeccionista amb la idea de ser senzilla i espontània. Sembla agradar-li expressar les idees, sentiments i emocions de manera figurada sense dir res absolut. M’ha semblat oberta però no “dóna molt la nota”. Accepta diverses maneres de pensar.

Joan Aguado

La primera trobada amb la Mònica Planes va estar bé, em va semblar una noia tímida però agradable. El temps que va estar parlant i resolent preguntes va ser molt simpàtica i s’explicava molt bé. Va saber resoldre totes les preguntes que li vam fer i d’una manera interessant.
Primer ens vam presentar nosaltres i després ens va explicar una mica més de la seva vida, es veu que entén sobre l’art que crea i li agrada.

Mar Olmedillas

Em va semblar una noia molt tímida. Sabia expressar el seu art però a la vegada no sabia explicar-ho bé. Em vaig adonar que el seu tipus d’art no és el que a mi m’interessa. Vaig entendre el significat de les escultures que no entenia. Em va semblar creativa, ja que a l’explicar deia coses de les seves escultures amb un significat molt rebuscat i això provoca curiositat. Penso que aquella curiositat que ella alimenta és el que fa especial les seves obres.

Vlada Gutuleac

JUGAR COM UNA FRUITA NO ÉS JUGAR

El dia 3 d’octubre del 2018 els alumnes d’En Residència vam anar a l’exposició de l’Àlex Palacín i la Mònica Planes anomenada Jugar com una fruita no és jugar, a la fundació Arranz-Bravo. Un cop allà, vam esmorzar i les nostres dues professores, l’Alícia i la Sandra, ens van repartir un article on s’explicava l’exposició i el significat d’aquesta. Tot seguit, ens van presentar a l’Albert Mercadé que és un dels responsables de la fundació. Ell ens va explicar el funcionament d’aquesta petita institució situada a l’Hospitalet del Llobregat, concretament a l’Antic Molí que antigament eren uns magatzems de la fàbrica tèxtil Tecla Sala. Una cosa molt interessant que ens va comentar mentre estàvem fora, va ser que actualment com que a Barcelona els tallers d’artistes són molt cars aquests van al Llobregat per trobar preus més assequibles. D’aquesta forma, l’Hospitalet s’està convertint en un espai ple d’artistes joves i emergents.

Mentre ell ens explicava això, ens vam fixar en les obres del nostre voltant. Ens va dir que l’autor d’aquestes és el que li dóna nom a la fundació: Eduard Arranz-Bravo.

Un cop a dins, ens va deixar observar i interactuar amb les obres de la Mònica i l’Àlex. També hi havien quadres de l’Eduard.

Un cop vam acabar de visitar el lloc, vam formular-nos individualment varies preguntes sobre cada obra (que li farem el dimecres següent a la Mònica).

Vam tornar cap a l’escola en metro i cadascú va marxar cap a casa seva amb diferents idees sobre el que havíem vist hores abans.

A nosaltres dues al principi ens va costar bastant entendre el concepte de “Jugar com una fruita no és jugar” ja que veníem amb una idea preconcebuda. A l’arribar amb aquestes idees al cap, no ens vam deixar portar pels primers sentiments i/o idees que et passen per la ment quan veus una obra d’art. En el moment en el que ens vam adonar d’això, vam intentar deixar-nos anar. Finalment, vam arribar a varies conclusions; la primera d’elles és que has d’anar a una exposició sense idees inicials ja que això et pot limitar moltíssim. D’altra banda, el títol fa referència a que hem de posar-li moviment a la fruita com si fos el nostre cos, és a dir, humanitzar-la. Per tant, la fruita no juga, és el visitant de l’exposició qui ho fa.

 

Cristina Ortiz (4tA) i Emma Alfonso (4tC)

 

ENS PRESENTEM!

Hola, sóc la Cristina Ortiz, alumna de 4rt d’ESO i vaig escollir En Residència perquè m’interessa molt el món de les arts i crec que aquest projecte és una oportunitat per conèixer més a fons l’art. També tinc moltes ganes de saber les idees que té l’artista que vindrà i conèixer més d’aprop els seus projectes.

 

Hola, em dic Mar Olmedillas Escarrà, tinc 16 anys i he escollit aquesta optativa perquè em sembla una matèria diferent a les altres i crec que ho passarem bé. El que espero d’aquesta matèria és poder aprendre moltes coses d’una manera diferent i visitar llocs nous.    

 

Sóc Vlada Gutuleac i he escollit aquesta optativa perquè em sembla una idea original i innovadora. Per què? Doncs alumnes com jo, o sigui, amb una vida que es basa molt en tenir una rutina, que tinguin l’oportunitat de sortir de la monotonia. Aquest projecte ens permet influenciar en el món exterior, en un entorn que no siguin les quatre parets de la classe. També ens dóna l’oportunitat de explorar més allà, profunditzar més en la nostra creativitat ja que d’això també es tracta l’art. I tinc clar que la rutina no és una manera d’anar més allà. A més tenim l’opció de treballar amb una artista de veritat, que la seva vida professional es basa en crear, i això a mi em fa molta il·lusió i em té molt intrigada. Sempre durant tota la meva formació a l’ESO he treballat amb professors que la seva obligació és sobretot ensenyar. En canvi amb la Mònica Planes el nostre objectiu serà descobrir aquella part creativa de nosaltres que, com no l’utilitzem, ni sabem que existeix. Per això al terminar aquest projecte jo em quedaré satisfeta amb aconseguir aquell objectiu.

 

Em dic Claudia Pita i vaig escollir el projecte d’En Residència perquè era l’optativa que més m’agradava. A mi des de sempre m’ha agradat l’art i crec que és una bona oportunitat per fer aquest projecte. Espero aprendre moltes coses noves. Ja vaig fer l’anterior projecte de Cinema en Curs que és semblant a En Residència. M’agradaria fer-li algunes preguntes a la Mònica sobre com prepara l’entorn per fer les seves obres.

 

Hola, em dic Emely Patricia Feliz i tinc 16 anys. Vaig néixer a la República Dominicana però vaig venir a Espanya amb dos anys, és a dir que pràcticament no conec tant el meu país d’origen. He triat aquesta optativa perquè m’agrada molt l’art i perquè a l’hora d’escollir matèria en el text explicatiu posava que era dinàmica i més moguda. Com que totes les matèries son bastant avorrides i monótones vaig agafar aquesta. D’aquesta optativa espero aprendre una mica més sobre l’art i veure diferents tipus.

 

Hola, em dic Elias Núñez Méndez i tinc 16 anys , vaig néixer a Bolivia però als 10 anys vaig venir a viure a  Barcelona. M’agrada l’art i això és una de las raons de perquè vaig escollir “En residència”, un altre de les raons és que vull aprendre més sobre l’art i poder fer algun projecte amb un artista per veure com treballa, com pensen i com es relacionen amb gent que no està molt assabentada del seu treball , i amb l’art en general.

 

Hola, em dic Andrea Flores i tinc 15 anys. Vaig triar aquesta matèria perquè em semblava curiosa i innovadora, les expectatives que espero es poder aprendre més sobre l’art i unir-nos més com a companys.

 

Em dic Melisa Cochior, tinc 15 anys i sóc de Rumania. El món de l’art m’ha interessat des de quan era petita. M’he inscrit en aquesta matèria perquè té relació amb l’art, malgrat no sabia quines activitats realitzariem al llarg del curs. Espero que sigui una assignatura on puguem aprendre diverses coses.

 

Hola! Em dic Xènia Gatius, tinc 16 anys i estudio a l’Institut Juan Manuel Zafra. Per resumir, m’agrada Pokémon, els idiomes i viatjar. La llengua pot arribar a ser un art, i m’agradaria saber-ne de més arts. A part, moltes companyes m’han recomanat aquesta materia, ja que m’han dit que és molt lúdica, divertida i diferent a les altres; és de fer coses molt pràctiques. Potser saber interpretar una miqueta l’art em donaria més raons per viatjar, i com més, millor! Per acabar, Pokémon possiblement és una de les raons per les que he triat aquesta materia. Com a hobby edito y dissenyo nous Pokémon, per això he decidit tenir una mica més de concepte d’art per poder crear un joc bo. Per això, espero poder tenir més idea de que es l’art, com s’ha d’interpretar i aprendre, encara que sigui una mica, a saber fer quelcom artístic.

 

Hola em dic Yosmer Hernández. He escollit aquesta matèria perquè em semblava una matèria diferent i sempre m’ha agradat l’art. Com que en aquest curs treballarem d’una manera diferent m’ha cridat una mica l’atenció.

 

Hola, em dic Martí Peña i espero aprendre coses noves sobre l’art, un tema que sempre m’ha cridat l’atenció ja que es una forma d’expressar sentiments o emocions. He triat aquesta matèria perquè és una manera diferent de veure l’art i em crida molt l’atenció, a més si ve un artista!

 

Hola, em dic Ot Callau i tinc 15 anys, aquesta optativa la vaig escollir  perquè em va cridar l’atenció ja que venia un artista de fora, crec que al venir un artista de fora, ens pot donar una opinió des d’un altres punt de vista, més profesional. Ami  m’agrada dibuixar, però de dubuixo res. Crec que en aquesta materia puc aprendre moltes coses  al mateix temps passar-ho bé.

 

Sóc l’Aina Aragonès de 4t A i he escollit aquesta optativa perquè m’ha cridat l’atenció. No sabia ben bé el que era però antics alumnes m’havien parlat d’ella. D’aquesta optativa espero aprendre coses noves i moltes sorpreses. També espero entendre el tipus d’obres que crea la nostra artista i que ens expliqui la seva història amb aquest món.

 

Hola, em dic Martí Sort i tinc 15 anys i vaig néixer a Barcelona. Vaig agafar aquesta materia ja que amics meus de batxillerat em van convencer i em van dir que m’agradaria per com sóc jo. M’agrada molt la história i volia aprendre més sobre l’art ja que sóc actor i creia que podria ser interessant estar amb una artista professional i poder treballar amb ella.

 

El meu nom és Joan Aguado, vaig apuntar-me a aquesta assignatura en part perquè m’agradava i en part per descart (les altres assignatures eren tecnologia, biologia i llatí, res que m’emocionés massa). Vaig fer Cinema en Curs i vaig pensar que estaria bé continuar el que havia començat, a més a més m’interessa l’art. Abans de començar l’assignatura, em pensava que estaria més enfocada a la plàstica i a l’estudi de la història de l’art, però ara que ja estic al grup, veig que és molt diferent a com me l’imaginava. Va més enfocada a la perspectiva de l’art des del punt de vista de l’artista. Crec que m’ho passaré molt bé a aquesta assignatura.

 

Hola, sóc l’Emma Alfonso i vaig a 4rtC. He decidit fer aquesta optativa perquè el món de l’art sempre m’ha cridat molt. Em sembla molt interessant que a partir d’un text, imatge, escultura, etc, puguis expressar els teus sentiments i/o idees i que aquests es puguin transmetre.

El que espero d’aquesta assignatura és que em proporcioni un altre punt de vista i nova informació sobre l’art contemporani. M’agradaria passar-m’ho bé i també explotar tots els meus punts artístics.

 

Sóc la Xènia Guisasola  i he escollit aquesta matèria perquè en un futur em pot ajudar, per tenir més coneixement a l’hora de fer obres de teatre o ballar o crear. També espero aprendre moltíssimes coses interessants i  aportar moltes coses, com per exemple creativitat i coses artisticas com la dansa, ja que es una afició molt gran i em voldria dedicar això perquè és una de les coses que se’m dóna molt bé i em puc expressar millor. I ara que estic en el món de les danses urbanes, estic eixamplant el meu coneixement i ara també m’agradaria aprendre més sobre l’art contemporani.