Preparació del qüestionari
Feta la maqueta i el muntatge-exposició, una tercera actuació es fa necessària dintre d’aquesta dinàmica de fer partícips a més gent en el nostre projecte: les enquestes. El Carles comença la sessió definint enquesta com la tècnica de recollida de dades a partir de l’aplicació d’un qüestionari a una mostra d’individus. En el nostre cas les preguntes les adrecem a alumnes i professors de l’institut, i a gent del barri.
En primer lloc consensuem les preguntes del qüestionari que el Carles ens ha preparat. Per fer això, ens dividim en 2 grups i un grup s’encarrega de les preguntes de tema demogràfic i l’altre grup dels altres temes. Descobrim que algunes de les preguntes no serien pertinents per fer-les (el partit votat, el sou) i afegim i modifiquem alguna altre que ens agradaria fer, per exemple, la pregunta “què faries al mur”. Ara sí estem preparats per què cadascú de nosaltres faci l’enquesta a 10 persones, 5 de l’Institut i 5 del barri.
Resultats i conclusions
En total tenim 91 enquestes vàlides. Més de la meitat de les respostes són de gent relacionada amb l’institut (alumnes, familiars o treballadors) i més de tres quartes parts de gent de Barcelona. La proporció de persones d’origen estranger és major que la presència del barri. La gran majoria de la gent creu que el solar hauria d’estar obert, la meitat dels quals tot el dia.
Extraiem com a conclusió de les enquestes tres grans usos que la gent destaca: esportius, d’estada i horts. Tan les respostes lliures sobre “què trobes a faltar a l’espai públic del barri” com les respostes sobre quines activitats voldries al solar van en aquesta direcció. De la darrera pregunta, “què faries al mur?” la majoria de la gent la pintaria, concretament amb una intervenció mural.
A partir d’aquests resultats hem estat debatent sobre aquestes quatre possibilitats d’intervenció (esport, estada, hort i mural) i les seves concrecions. Hem vist que alguns usos esportius no té sentit fer-los perquè ja hi ha espais similars al barri (com el futbol) o perquè no tenim les capacitats de fer-los nosaltres (com la piscina). En canvi d’altres que tot i no ser molt majoritaris no tenen un espai al barri i no requereixen molta infraestructura.
