26/10/2016 BENVINGUTS A LA SALA BECKETT! 1ª Part

Des de La Calòrica EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besòs http://ift.tt/2fxegQV

4ª Sessió. Avui visitem la Sala Beckett! Els residents de 2on d’ESO estan tensos. Tenim classe de 9 a 10 i estan una mica excitats, parlen a l’hora, no escolten…. Però què us passa avui…? Que estem nerviosos, perquè anem a la Beckett…

I…? -Els hi pregunto- Dons que ens fa molta il·lusió diu l’Amine…I sense temps de digerir la resposta, salta el Gerard i diu… avui és com la nit de Reis…! Sense paraules; de nou em deixen impressionat. Els veia gaudir i molt… però tant?…

Gràcies Isra i La Calòrica, ho esteu fent molt bé!

img_0657

A les 11h entrem a la Beckett, ens acompanyen els estudiants de 1er de Batxillerat de Literatura Universal, de tots ells, l’Elias i la Rocío seran els encarregats de seguir la sessió i redactar les seves impressions sobre el dia d’avui.

Ens rep el Victor Muñoz, coordinador artístic de la Sala Beckett, traductor i director, una de les persones que més sap de teatre en aquesta ciutat!

img_0649

img_0652

Benvinguda i presentació.  Els nois prenen lloc al Hall i seuen al gran banc de fusta de l’entrada i a terra…vaja, com a casa seva.

img_0651

Bon dia…esteu a la sala Beckett…Sabeu qui era en Samuel Beckett? I els nois responen. Sabeu què va escriure i quin tipus de teatre va fer? SÍ, -responen- Tot esperant Godot i teatre de l’Absurd! Bé nois! Fa un mes que hi vam treballar però encara ho recordeu…M’han deixat bé! Em sento orgullós de tots ells.

“La seu de la Beckett està al Poblenou, però abans estàvem a Gràcia, on en Sanchis Sinesterra  va veure un local que era un taller mecànic al carrer Ca l’Alegre de dalt i allà va començar tot fa més de 30 anys… ”

El Victor els té super-atents. Les explicacions que fa són molt didàctiques i interessants! Ni es mouen. Escolten i respiren.

Mentre, entra el Toni Casares, el director, i passen el Flaco, un dels cracs de la Beckett  i l’Àlex i la Tatiana, grans i eficients professionals!

Aquest és un dels secrets de la Sala Beckett, tot el personal que hi treballa fa la seva feina molt i molt bé i a més, sempre amb amabilitat i afecte!

img_0658

Entrem al Bar, que avui es tancat al públic i el Víctor els explica que la Beckett està a l’antic edifici de la cooperativa obrera Pau i Justícia, construïda el 1924 i que ja tenia un teatre a la planta superior.

Però ara som al supermercat de l’antiga cooperativa i ens fa veure les columnes, el sostre i especialment ens destaca les parets que realment oloren a temps passats, amb rajoles de diferent tipus i colors en franges… perquè a cada franja hi havia queviures, l’adroguer, els ous, la llet… tot plegat transmet una sensació de casa habitada…ara i abans!

Mireu com era als anys 30:

img_0662

No espantem els fantasmes que hi ha en aquesta casa”. Aquesta va ser la premissa fonamental que Toni Casares, el director de la Sala Beckett, va donar als arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats per remodelar l’antiga cooperativa Pau i Justícia del Poblenou per convertir-la en la nova seu de la Sala Beckett. Jo havia sentit parlar del fantasma de la gran Margarida Xirgu al Romea! Però aquí, a la Beckett,  quin fantasma hi haurà?  Pot ser el mateix Beckett… per cert on serà la monumental foto d’ell que presidia l’entrada a Gràcia?

Fantasmes en el teatre, la castanyada d’aquí a no res…Quin yuyu…

Estem dins d’una instal·lació amb molta llum que ha tingut l’encert de no perdre les seves arrels: les antigues motllures de guix, rosasses, escales velles, parets atrotinades pintades pels mil colors dels temps i que encara conserven mil i una ferides, deixant un testimoni, un missatge clar: Encara existim i no volem morir, ara som la Beckett!

img_0653

I jo penso…Quin lloc per fer teatre! No cal escenografia! Què hauran vist aquestes parets? Amors, desamors, guerra, mort, il·lusions…

Entrem a una de les sales d’Assaig… un espai enorme, diàfan…els estudiants seuen en cadires o a terra i… bé, això ho explicarem en la 2ª part.

img_0661

 

Jordi Sánchez. Professor a l’Institut BARRI BESÒS

 

19/10/2016 EL TEATRE ÉS TREBALL EN EQUIP, s’ha de compartir el que es pensa.

Des de La Calòrica EN RESiDÈNCiA a l’Institut Barri Besòs http://ift.tt/2fubnjN

3ª Sessió. Baixo les escales pensant en la classe que acabo de fer als alumnes de Literatura Universal… Dario FO.  Encara tinc al cap conceptes com la denúncia, la lluita contra el poder i la desigualtat, la farsa, el monòleg…Què grans…Dario Fo i Franca Rame… el teatre ha de despertar consciències, ens ha de fer pensar…però ara m’esperen L’Isra i els nois de 2on d’ESO, preparats a viure una nova aventura…canvio el xip.

Avui venen l’Isra i el Joan, el dramaturg de la companyia. Ja en coneixem 5, només ens falten tres… La Calòrica en estat pur!

Sense perdre un instant comencem a treballar…escalfament…Quines llengües parleu? Urdú, búlgar, rus, anglès, francès, àrab… Quines coses sabeu fer que els altres no facin? Trenca el gel l’Alba amb el seu spagat…bé Alba!

img_1

Surt la Kamal i diu que sap fer l’escorpí. El què? -Penso jo- i ho fa i quan veig la flexibilitat del seu cos em quedo bocabadat, penso que si ho he de fer jo…acabo a les urgències de l’hospital més proper. Carai amb aquests nois! No deixen de sorprendre’m cada dia…començo a tenir la consciència de ser molt vulgar! Bravo Kamal.

img_2

Comencen els exercicis, caminem per la sala sense rumb fix i a diferents velocitats… Compte nois! No val a badar, no xoquem. Velocitat 3, ara 7, ara 6…L’Isra els està tornant bojos… “Venga, caminad, lo hacéis todos los días…es una cuestión de instinto”.

Els fa aturar-se, mirar-se fixament, abraçar-se… i els fa reflexionar: “El teatre és emoció. Mostreu les emocions sense riure. Ja sé que mostrar les emocions íntimes fa vergonya…!

img_3

Vaja, penso, avui anem forts… EMOCIÓ, a veure què son capaços de fer… En acabat l’exercici, fan una rodona. Parlen del personatge que han escollit com a representant de l’èxit. La Sinem parla de l’Albert Einstein i l’Isra ens sorprèn amb una mini classe sobre la Teoria de la Relativitat…ah! és clar havia oblidat que és Llicenciat en Física…Aquest noi és polivalent!

img_4

Apareix un nou tema: “¿Las persones humildes pueden ser triunfadoras?”  I el Jose em posa la pell de gallina… “Yo admiro a mi abuelo; él si que es un triunfador, superó un càncer para verme nacer a mi… Uf que fort, que gran que és aquest nano! I el Gerard: “Admiro a mis padres, porque han conseguido el trabajo que querían y porque han luchado por formar una familia y tener una casa  ...”

Realment estic sorprès…esperava. Messis, Cristianos, etc… aquests nois valen molt!

L’Isra aprofita per focalitzar el discurs en el personatge, en la complexitat del personatge dramàtic. “No hi ha ni bons, ni dolents”, diu, “No cal jutjar-los, només heu d’entendre el que fan”… Carai…què bo…i els alumnes el segueixen, estan tan encantats amb ell, que jo…ni existeixo… (Això vol dir que la cosa funciona…)

Comença la segona part. Ara, qui porta la veu “Cantant” és el Joan, el dramaturg. La Conxita i un servidor seiem a les grades del nostre mini teatre grec amb els estudiants… Acció!

img_5

Exercici d’improvisació amb l’objectiu d’introduir el conflicte dramàtic. Dos alumnes. Un seu en una cadira i l’altre l’ha de convèncer que li cedeixi… comencen les estratègies…que si tinc una cama trencada, dons no puc aixecar-me sinó em faig pipí a sobre, tinc el cotxe mal aparcat amb el nen dins, et compro la cadira… No pots pagar-la…

img_0646

És així com neix l’obra, plantejant primer el conflicte i elaborant desprès la història… I quan en Raül intenta convèncer la Gisela…sona el timbre…

The End, That’s All… Apa nois, fins la setmana vinent…

“Jaaa?” diuen… si…és l’hora…

Ens acomiadem fins la setmana vinent quan visitarem la Sala Beckett per dins i veurem un assaig de La desaparició de Wendy, del mestre Benet i Jornet! l’obra que l’Oriol Broggi està preparant… Gràcies Oriol, per donar-nos el privilegi de veure el treball que esteu fent!

De camí al meu Departament, vaig pegant-li voltes… fama, esforç, superació, èxit… surto amb la moral ben alta…orgullós dels alumnes que tinc!

Jordi Sánchez professor a l’Institut BARRI BESÒS.

 

PRIMER DIA

Des de Rodrigo Laviña EN RESiDÈNCiA a l’Institut Montjuïc http://ift.tt/2eCHeh6

Som el grup de 1r d’ESO que aquest any participa en el projecte En Residència a l’Institut Montjuïc.

El primer dia vam conèixer el Rodrigo que es va presentar mostrant-nos un vídeo que havia fet ell on apareixia cantant. En el vídeo el Rodrigo rapejava, però nosaltres vam entendre poques coses. Esperem que més endavant l’entenguem millor. Després ens van presentar nosaltres i vam respondre tres preguntes que ens va formular el Rodrigo:

1. On escolteu música?
2. Com escolteu música?
3. I quin tipus de música escolteu?

LA FICCIÓ ÉS UNA REALITAT PER SUCCEIR

Des d’Ana Garcia-Pineda EN RESiDÈNCiA a l’Institut Doctor Puigvert
http://blocsenresidencia.bcn.cat/doctorpuigvert1617/index.php/2016/10/27/la-ficcio-es-una-realitat-per-succeir/

El 18 d’octubre vam anar a la Fundació Miró a veure l’exposició de l’Ana Garcia-Pineda que es diu “La ficció és una realitat per succeir”.

Hi havia nou obres, la majoria dibuixos, acompanyades d’un àudio cadascuna i cada obra representava un món diferent al nostre.

Al principi, al veure les obres no les enteníem però a l’escoltar els àudios vam captar la idea que l’Ana volia transmetre.

L’Ana s’inventa mons on les normes principals són diferents. Hi ha 9 mons i a cada un canvia una norma que existeix i això fa que quedi un món original i paral·lel, molt diferent al nostre.

A l’acabar ens vam posar en rotllana i vam posar en comú les nostres opinions.

Les seves obres en general ens van semblar molt originals i divertides.

 

L’Ana Garcia-Pineda, la artista que ens acompañarà aquest any junt amb la Mercè Gaja ens van portar al museu Miró. Vam veure l’exposició de l’Ana, era espectacular. Al principi no vam entendre les obres però hi havien uns àudios que ho explicaven tot, llavors ho vam entendre. Vam entrar en el seu món… Davinia Vera

expo-ana-03

expo-ana-04

expo-ana-05

expo-ana-06 Les diferents maneres de veure el món. Sara Reina

expo-ana-07En aquesta foto estem contemplant l’ull. Significa que els nostres pares no són capaços de veure’ns com a adults o joves sinó com a nens petits incapaços de fer res per nosaltres mateixos. Nerea Fernández

expo-ana-08 Aquí l’Ana ens estava responent a las preguntes que teníem. Clara Muñoz

expo-ana-09

expo-ana-10Aquí podeu veure a la Laura las Heras i a l’Ana,  observant i comentant una de les obres. Aquesta obra tracta de que hi ha persones, anomenades “antiomonisémicos”, que no volen que les paraules siguin polisèmiques i llavors per dir algunes paraules utilitzen els dos gestos de la paraula. Sara Carmona

 expo-ana-11

expo-ana-12Escoltant l’obra de l’Ana. Sergio Rey

El món que més em va agradar va ser el dels forats perquè seria molt bonic i una sensació extraordinària cada vegada que els utilitzessin i jo crec que encara viuríem en la prehistòria, per no poder fer forats al terra per minar. Aquest món m’encantaria que existís però és millor aquest que tenim nosaltres mateixos. Dani Angosto

Vam escolar els àudios i observar atentament les obres per després exposar les nostres opinions. Laura Hermosa

Aquí estem escoltant una tradició de matrimoni. En comptes dels anells es canviaven una part del cos, per exemple l’intestí de la dona a l’home i el de l’home a la dona. Rocío Ruiz

En aquesta imatge ens veieu a nosaltres a l’Ana i a les professores que ens acompanyaven, també es veu una obra de l’Ana. Aquesta obra ens explica que els nostres pares encara ens tracten com a bebés, aleshores hi ha famílies que s’intercanvien els fills cada 2 anys, així no els veuen com a bebés tota la seva vida. Laura Las Heras

Un dia ple d’art. Pol Aguilera

 

Va ser un dia increïble. Durant 2 hores van estar escoltant, mirant, dibuixant, opinant. Els va fascinar l’obra de l’Ana. Van entendre com anava tot molt abans que jo. Mercè Gaja

CINQUENA SESSIÓ 19 D’OCTUBRE 2016: VISITA EXPOSICIÓ “AMORFA” PEP DURAN

Des de Pep Duran EN RESiDÈNCiA a l’Institut Jaume Balmes http://ift.tt/2edzK2w

fitxer_005

Avui ens hem apropat a la Galeria RocioSantaCruz (Gran Via de les Corts Catalanes, 627) per a conèixer algunes de les obres d’en Pep Duran aprofitant que estan exposades fins al 5 de novembre de 2016.

Aquesta activitat ens ha permès intercanviar idees amb en Pep a partir dels seus treballs. Hem pogut observar i tocar les seves peces. Hem parlat dels processos de treball, de materials, de discursos artístics… Inclús, ens hem atrevit a preguntar pel preu d’alguna de les seves obres! Hem aprés que entre moltes altres coses, el benefici que un artista obté de les seves obres serveix per alimentar futures obres i contribuir, així, en el desenvolupament de la seva trajectòria artística.

Al final de la visita en Pep ens ha proposat fer un collage capaç de reproduir l’interior/exterior d’un dels espais del nostre institut i, finalment, situar-nos en aquest espai. Hem pensat que aprofitarem les fotografies de presentació que ens vam fer a l’inici de curs.

Caldrà repassar els principis de la perspectiva!

 

fitxer_000

fitxer_004

fitxer_003

fitxer_002

 

fitxer_001

 

 

fitxer_006

5/10/2016  Escalfem motors

Avui és la 2ª Sessió de La Calòrica. Em dirigeixo a la porta de l’Institut per donar la benvinguda,  avui ve l’Isra sol…”solo ante el peligro” a veure com s’ho fa… la veritat és que no em preocupa gens, té el que diem “tablas” (utilitzant un dit dramatúrgic), s’ha guanyat els alumnes en una sessió i avui és la seva segona…a veure que fa. Avui ens acompanya el Víctor Muñoz de la Sala Beckett i la sessió de treball la farem a la nostra sala d’actes Carlos Díaz, un teatre en tota regla, com podeu veure a les fotos. La Conxita i jo ens diem que tenim una gran sort de poder treballar en un Institut amb aquests mitjans… Farem teatre en una autèntica sala de teatre…UAU!

img_0609  img_0604

Comença la prepa, vull dir, la preparació…bé…l’escalfament… Es tracta de conèixer el cos, les vèrtebres, la columna…en un tres i no res s’organitzen parelles, la Cristal amb la Laura, el Gerard amb l’Alba, L’Eva i la Sinem, la Gisela i la Kamal… tots fent una exploració del propi cos i del dels companys. Espai i cos, una de les bases de la actuació, diu l’Isra.

img_0611

A continuació ve una activitat de concentració i grup. Han de contar de l’1 al 10 de manera improvisada i aleatòria…l’Isra els hi posa ben complicat!  arriben al 5, comencen de nou, fracassen en el 4, ara arriben al 7… Està bé… Crec que la Calòrica vol fer reflexionar els estudiants sobre el concepte de èxit i fracàs…estan ben bé de peus a la galleda.

img_0607

Comença la segona part de la sessió, la Conxita presència cóm els nostres nois i noies improvisen un intercanvi de posicions per tal de treballar, espai, coordinació, confiança i pressa de decisions, sembla un ball antic i em sorprèn el grau de concentració que hi posen. Es nota que gaudeixen amb el que estan fent… i l’Isra també!

Ara toca revisar els deures de la setmana anterior… s’escoltaran històries de gats atrapats en un fals pati, o parlaran de la seva admiració per Yuri Gagarin, Whitney Houston i d’altres…

El pròxim dia més! M’acomiado del Victor i de l’Isra i camí del meu Departament em pregunto encuriosit… I ara què…què faran la setmana vinent?

Jordi Sánchez. Professor a l’Institut BARRI BESÒS.

28/09/2016  S’Aixeca el teló al Barri Besòs

Avui és dimecres 28 de setembre i sento una mena de excitació controlada. La Sala Beckett comença la Residència en el nostre institut i arriba un creador que estarà amb nosaltres un curs escolar… bé això és el que jo creia… però… No.

No serà un creador, ni dos, ni tres… serà una companyia sencera… La Calòrica, formada per 8 integrants!

Què faran? Cap a on ens portaran? Sortirà bé? I els alumnes, els agradarà?… Preguntes i més preguntes. Prefereixo no pensar-hi i tirar pel dret. Respiro profundament i em dirigeixo a rebre’ls.

Hola, em dic Jordi, Hola Jordi, nosaltres som l’Isra, l’Albert i el Xavi…benvinguts…Anem?

Pugem a la classe, semblen simpàtics, cauran bé. Hem congeniat en a penes uns minuts. Em fan sentir bé, com si fos un més de la companyia.

Catorze estudiants de 2on d’ESO els esperen plens d’il·lusions, curiositat i ganes d’aprendre. La Eli i la Marina, alumnes de 1er de Batxillerat de Literatura Universal faran el seguiment de la sessió.

img_0599

Comencen les presentacions per trencar un gel… inexistent! perquè  l’empatia és mútua i total.

Els nois de La Calòrica comencen a explicar que és el teatre, davant d’un auditori de futurs, mossos d’esquadra, traductors, actrius, militars, metges forenses, foto-periodistes i alguna professió més que oblido però que constitueixen el somni professional d’aquest joves estudiants de teatre.

Som-hi, escalfem motors… Què és el teatre? Pregunta l’Isra… Accions, personatges, un escriptor, un escenari…respostes sense parar…

I… Què és el més important dins el món del teatre? Pregunta el Xavi… moltes respostes: el text, l’autor… i aquí els de la Calòrica, treuen a uns dels mestres… Peter Brook, “Doneu me un escenari buit…un actor que faci una acció i algú que la miri…ja tenim teatre”.

img_0591

Quina gran veritat! els estudiants queden sorpresos i a partir d’aquí comença un debat sobre la frase. Carai! penso, aquests nois i noies de 2on són molt espavilats, m’agraden, m’ho passaré bé amb ells…

Sessió de vídeo, La Calòrica en estat pur, els nois veuen fragments d’algun del seus espectacles, Bluf, L’Edito Bulgaro, Ekstraordinarnny.

img_0585

Entra la Conxita, la meva companya en el projecte…comença el moments de fer activitats de socialització, en fi, parlant clar, de fer grup… els balls, el moviment lliure per la sala, les parelles que han de treballar l’un per l’altre… i per fi els deures finals per la setmana vinent… Pensar una frase i col·locar-la dins un petit diàleg i destacar un personatge que cadascun dels alumnes consideri que té o ha tingut èxit a la vida i diguin el per què…

Apa nois, fins la setmana vinent… M’acomiado dels nois de La Calòrica i començo a baixar les escales, capficat en les meves coses, com sempre… i penso…Faran els deures?

 

Jordi Sánchez. Professor a l’Institut BARRI BESÒS. Barcelona

LA CALÓRICA en Residencia en el Instituto Barri Besós, 28/09/16.


 

LA CALÓRICA en Residencia en el Instituto Barri Besós, 28/09/16.

 

La Residencia de la Sala Beckett en el Instituto Barri Besòs ha empezado hoy día 28/09/16 para estar con los alumnos de 2º de la ESO. Y ¿Cuál es el creador residente? La Calórica.

La Calórica es una compañía de teatro que está en marcha desde el año 2010. Han representado muchas obras que se han hecho muy conocidas y han trabajado con muchas compañías que han querido trabajar con ellos. Este grupo teatral está constituido por Israel, Albert y Xavi, aunque La Calórica son 8 personas.

img_0588

Comienzan esta actividad muy ilusionados haciendo un “juego”, preguntando a los alumnos a qué quieren dedicarse cuando sean grandes, sus hobbies y así empezar a conocer a todos los alumnos de 2º de la ESO. Después de esta pequeña actividad, comienzan a explicarles muchos detalles sobre el teatro, sobre dramaturgos famosoimg_0596s, las partes del teatro…

A todo esto, los alumnos muy atentos escuchando las explicaciones de los chicos de La Calórica. Dan a conocer las grandes diferencias entre el cine y el teatro, y los alumnos saben bien que sin actores, no hay teatro. Es la esencia principal.

Están haciéndoles muchas preguntas para abrirles los ojos al gran mundo del teatro. Nos cuentan que en el teatro es muy importante romper estereotipos, por eso en algunos casos el papel de un hombre lo hace una mujer y viceversa. Con el teatro dicen muchas cosas que el mundo no se atreve a decir, a enseñar la realidad.

img_0595

En esta actividad se han divertido mucho, tanto los alumnos como los chicos de La Calórica.

 

Marina Rubio

1º Bachillerato

Literatura Universal

INS. BARRI BESÒS

 

 

Les mans i Chillida?

Des de Jaume Pitarch EN RESiDÈNCiA a l’Institut Moisès Broggi http://ift.tt/2eszjBh

En aquesta sessió el Jaume ens proposa fer un dibuix amb màxima concentració durant mitja hora. Durant els 15′  no podrem parlar ni escoltar música. Dibuixem la mà esquerra del nostre company, bé els que són esquerrans ho fan al revés.

Podem triar la col·locació i el gest de la mà. Estem una mica incòmodes però ho intentem. Màxima concentració.

Després fem un altre dibuix però ara mirant i observant la nostra pròpia mà. Ens sentim millor. Casi no tenim fotos perquè tots estavem molt concentrats i fins i tot ens vam oblidar de recollir el procés.  Menys mal que tenim els dibuixos a la llibreta.

p1270755

A partir d’aquest dibuixos parlem sobre el que em sentit, en què pensavem quan dibuixavem? teníem la ment en blanc?

El Jaume ens explica coses sobre el llenguatge de signes i el poder expressiu de les mans. Comencem a cercar l’abecedari del llenguatge de signes i ens posem a fer el nostre nom.

p1270614 p1270611

p1270757 p1270756

p1270753 p1270753-1

p1270612 p1270615

Pel proper dia, recerca sobre les mans de Chillida, qui és Chillida? Com són les mans que fa?

També pensem que seria xulo tenir una abecedari nostre en llenguatge de signes, ens posem a preparar-lo, aviat us ensenyem com queda!

(Redactora: Jasmina)