HACED LAS COSAS CONVENCIDOS. SALID CONVENCIDOS A ESCENA Y TRIUNFARÉIS.

Des de Mariona Naudín EN RESiDÈNCiA al Barri Besòs http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1718/index.php/2018/03/27/haced-las-cosas-convencidos-salid-convencidos-a-escena-y-triunfareis/

Acabem el segon trimestre amb una sessió que jo preveia interessant.

Avui ens acompanyen les estudiants de 1er de Batxillerat que fan la matèria de Literatura Universal amb mi. L’objectiu és que observin el desenvolupament de l’assaig, que prenguin nota i redactin un text sobre el que han vist…

Comencem parlant sobre la bellesa… Què és? Quines característiques creiem que te?  Avui anem forts!

Tots diuen la seva, que si ésser atractiu, que si la bellesa és a l’interior, que si…

Arribem a la conclusió que cada persona té la seva pròpia visió del que és la bellesa i que, en tant que concepte abstracte, ens consta posar-nos d’acord en l’essència del seu sentit. Bona manera de començar!

Iniciem l’escalfament amb exercicis que els actors i actrius ja tenen assimilats, però la meva sorpresa és que la Mariona convida a les alumnes de 1er de Batxillerat que visquin la sessió des de dins i no com observadores…i elles accepten encantades!

Primera sorpresa… avui serem colla!

La música africana ens acompanya per seguir ritmes, improvisar i fer pinya. La Mariona escull  ETHIOPIQUES,: Mulatu Astatke – Tezeta (Nostalgia)

Fantàstica sintonia per començar!

Moviments sensuals de malucs, control del cos, entrem en moments d’interiorització de la música que sentim i la traduïm en els moviments que fem i projectem als altres.

Es tracta de partir d’un estatisme inicial i traduir la música i les seves sensacions en COS i MOVIMENT.

Sense descuidar el ritme que imposa la Mariona, per complicar o complementar la concentració:  lleus aplaudiments de ritme, pujar braços (coreografia), acceleracions, desacceleracions…

Ara passem a Ali Farka Touré Dofana, la música és molt més rítmica però els moviments són els mateixos.

Les noies de 1er de Batxillerat ho fan com si cada setmana assagessin amb nosaltres. La simbiosi amb el grup és total! Segona sorpresa!

La segona part de la sessió té una tercera sorpresa.

La Mariona ha portat una cançó que vol que treballem a classe. Reparteix la lletra i fa grups de tres persones. Dos actors o actrius de 2on d’Eso i un de 1er de Batxillerat i el primer que hauran de fer serà traduïr la cançó ja que es tracta de INDEPENDENCE DAY de Elliot Smith i està en anglès.

Els grups treballen concentrats i amb molt d’interès. Les noies de Batxi fan una excel·lent feina, ja que tenen més nivell d’anglès i capitanegen els diferents grups.

I de què va aquesta cançó ?

De la vida, del creixement com a persones,  de la capacitat que tenim per volar sols, per decidir la nostra vida, sense por… de ser valents, d’escollir allò que volem fer, allò que volem ser…

en definitiva, de la vida que els espera a aquests nois i noies.

15 minuts més tard fem la traducció entre tots.

Avui toca teatre, cançó, anglès, català, castellà… Mariona, això és un MacroPROJECTE en tota regla… Ah!  I música!

Cantem junts la cançó i per acabar KARAOKE, la música de l’Elliot al piano i els nois cantant…

Jo preveia la sessió interessant… but  today it was a BEAUTIFUL DAY!… i ja van…

Jordi Sánchez, professor Institut BARRI BESÒS. Barcelona

El día de la independencia

La mariposa futura pasará el día más y más alto,
Serás una hermosa confusión.
Oh, una vez fui tú,
Te he visto cogiendo entre la gente, haciendo la escena,
Y un mañana brillante e ideal.
Oh, no vallas tan lejos,
Sigue siendo quien eres.

Todos saben
Todos saben
Todos saben
Todos saben que sólo vivimos un día,
Pero aún así es brillante.
Te vi en un lugar perfecto.
Va a suceder pronto, pero hoy no.
Así que vete a dormir y haz el cambio.
Me reuniré allí contigo mañana,

En el día de la independencia,
El día de la independencia.
El día de la independencia.

Steven Paul Smith (6 de agosto de 1969 – 21 de octubre de 2003), más conocido como Elliott Smith, fue un cantante y músico estadounidense. Su instrumento principal fue la guitarra acústica, aunque también tocaba el piano, el clarinete, el bajo, la armónica y la batería. Smith tenía una voz suave y característica y habitualmente recurría a la grabación multipista de su propia voz para crear armonías vocales.

Aunque Smith nació en OmahaNebraska, creció en Texas, y murió en Los ÁngelesCalifornia, residió durante la mayoría de su vida en PortlandOregón, donde consiguió sus primeros éxitos.

Antes de empezar su carrera en solitario, tocó durante varios años en la banda de rock Heatmiser, con la que llegó a grabar varios discos. Sacó su primer disco en solitario en 1994 con publicaciones de los sellos independiente Cavity Search Records y Kill Rock Stars. Posteriormente firmó un contrato en 1997 con la discográfica mucho mayor DreamWorks Records, con la que sacó dos álbumes. Smith llegó al gran público cuando su canción Miss Misery, incluida en la banda sonora de la película Good Will Hunting, fue candidata a los Óscar en la categoría mejor canción original de 1997.

Smith luchó contra la depresión, el alcoholismo y la drogadicción durante muchos años, y estos temas fueron habitualmente tratados en las letras de sus canciones. Murió en 2003, a los 34 años, de una puñalada en el pecho aparentemente autoinfligida. Las circunstancias de su muerte no fueron totalmente esclarecidas en la autopsia.

Simone de Beauvoir (París9 de enero de 1908 – París14 de abril de 1986) fue una escritoraprofesora y filósofa francesa defensora de los derechos humanos y feminista Escribió novelas, ensayos, biografías y monográficos sobre temas políticos, sociales y filosóficos. Su pensamiento se enmarca en la corriente filosófica del existencialismo​ y su obra El segundo sexo, se considera fundamental en la historia del feminismoFue pareja del también filósofo Jean Paul Sartre.

 

SOL, SOLET…o DIARI D’UNA CREACIÓ…

Des de Mariona Naudín EN RESiDÈNCiA al Barri Besòs http://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1718/index.php/2018/03/27/sol-soleto-diari-duna-creacio/

Aquest dijous han assistit a l’assaig, els tutors de 2on d’ESO, el Vladi (2on A), el David (2on B) i la Laia (2on C). La veritat és que s’ho han passat molt bé i a la Mariona i a mi, la seva presència ens ha anat d’allò més bé, perquè els exercicis s’han desenvolupat millor que de costum, això vol dir que els nois no s’han alterat amb la seva presència, més aviat al contrari, el públic els ha fet créixer…

Se han venido  arriba!

Aqui teniu una mostra…

Els tutors s’han mostrat sorpresos davant el treball que els seus estudiants han desenvolupat en la sessió d’avui.

La veritat és que s’han lluït!

La segona meitat de la sessió ha anat encaminada a efectuar un treball personal per tal de…

…crear un monstre, un alienígena… que ens portarà a la dimensió desconeguda.

https://www.youtube.com/watch?v=DQI_4p1f-mQ

Els nois-noies han creat, han presentat i justificat davant tots nosaltres la seva elecció. Tot un exercici de creació, criteri, exposició oral i defensa d’arguments!

A veure que surt de tot això…

De camí al meu despatx em pregunto on serà realment la dimensió desconeguda… pot ser dins del mateix institut?

Jordi Sánchez, professor a l’Institut BARRI BESÒS. Barcelona.

 

La dimensió desconeguda (1959-1964)

Més de cinquanta anys després de la seva primera emissió, la sèrie The twilight zone continua seduint els cinèfils. No es pot negar l’aportació de la sèrie de Rod Serling al cinema de ciència-ficció i suspens, malgrat que alguns capítols, vistos amb perspectiva, puguin semblar-nos naïfs. Viatges en l’espai i el temps, somnis a la frontera amb la realitat, contactes extraterrestres… El primer capítol (On és la gent?), emès el 2 d’octubre de 1959, és una peça emblemàtica i la seva influència en el cinema no ha estat poca. Es deixa notar en films com Abre los ojos, d’Alejandro Amenábar: un home es troba perdut en un poble desert, tothom ha desaparegut, però tot té una explicació més o menys plausible dins la seva ment. També hi ha un instant que ens recorda La cabina, d’Antonio Mercero, tot i que al capítol la idea no s’explora amb tanta intensitat com en el film espanyol. Fins i tot podria haver estat la inspiració d’una gran novel·la catalana: Mecanoscrit del segon origen, escrita per Manuel de Pedrolo l’any 1974.

 

Poemes del nostre interès

Des de Anna Pantinat EN RESiDÈNCiA al Josep Comas i Solà http://blocsenresidencia.bcn.cat/josepcomasisola1718/index.php/2018/03/26/un-poema-de-yeirelis-fernandez/

Poemes del nostre interès:
Se ens va demanar que fessin poemes relacionats en els temes de vida o mort,racisme i nostàlgia. El resultat va ser aquest:

NOSTÀLGIA Poema de Yeirelis fernández
Pleno verano en la playa, las luces de los focos hacían de tu mirar el más iluminado, quería acercarme y volver a cogernos de la mano como hace unos minutos, jugar con las olas y apretar tus dedos fuerte hasta que desearas abrazarme.

Nos echamos a caminar junto a las olas mientras plasmábamos nuestras huellas en la arena. Se nos pasó el tiempo volando sin darnos cuenta, lo lejos que estábamos de todo y de todos, aquella charla me aceleró y partió mi corazón no solo en dos pedazos.

10:30

Hemos ido al Burger King. Tú estás fuera y yo dentro. Amo como sonríes y me miras. Es como un arma nuclear dispuesta a fulminarme, es increíble el poder que tienes sobre mí.

Me haces vivir y viajar en el tiempo

VIDA Y MUERTE
Poema de la Luna

Vida y muerte

La muerte,algo a lo que la mayoría
de gente teme.

Es el fin de todo,el descanso
para siempre.

Cada noche pienso sobre la muerte y la vida,al lado de mi botella de agua.

Inundada de lágrimas porque la vida no
es tan bonita como la pintaban.

Empiezo a pensar que le
tengo más miedo a la vida que
a la muerte.

La vida tiene alegrias,pero casi
siempre te las arrebatan.

Cada día la vida me da más miedo,hay
que afrontar tus miedos,asumir responsabilidades.

En cuanto a la muerte,simplemente
descansas para siempre.

RACISME poema de Mansoor

El color de la piel

No se porque miras el color
venimos de mismo sitio como
Hermanos.

No importa el color de la piel
lo que mas importa es su
corazón.

No se porque odias el color
nuestro mundo asi no es mejor.

Se meten con el color de la piel
porque con el corazón no es
suficiente.

RACISME poema de Yostin i jesffrys

RACISME

No al racisme ,
tothom igual
som iguals
tothom igual
sense baralles
tothom igual

Tothom igual
no hi ha
color
tothom igual
no hi han
races
tothom igual
no hi ha
nacionalitat
tothom igual

tothom igual
fins que
tothom igual
pogem conviure
tothom som iguals

21/03/2018

Des de Maria Arnal EN RESiDÈNCiA al Milà i Fontanals http://blocsenresidencia.bcn.cat/milaifontanals1718/index.php/2018/03/23/21032018/

DÉCIMA

La ballena canta sola

en el mar vacío canta

y a su cría amamanta

sin respuesta de la ola

junto a una caracola

que contiene un dulce sueño

deseando tener dueño.

El mar se enfada y ruge

y la caracola cruje

asustando a su pequeño.


14/03/18

Des de Maria Arnal EN RESiDÈNCiA al Milà i Fontanals http://blocsenresidencia.bcn.cat/milaifontanals1718/index.php/2018/03/20/140318/

Vam sortir a la plaça.


Vam tancar els ulls i ens vam concentrar en sentir el so que ens envoltava, canviant-nos de lloc. Vam escriure tres frases sobre el que sentíem. Després vam “robar” converses (ens posavem al costat d’algunes persones i escoltavem el que deien i després ho escrivíem).

 

Després vam anar a l’aula de música. Per fí vam tocar els instruments! Ens va fer recordar el que feiem a 1r i 2n de l’ESO. Al principi les improvisacions no tenien cap sentit però poc a poc va anar sorgint l’harmonia i les emocions van sortir.

Central del Circ

Des de Escarlata Circus EN RESiDÈNCiA al Joan Salvat- Papasseit http://blocsenresidencia.bcn.cat/joansalvatpapasseit1718/index.php/2018/03/20/central-del-circ/

Allà vam visitar l’espai (una fàbrica de creació, on els i les artistes de circ, ja professionals, poden assajar i crear els seus propers espectacles) i vam poder interactuar amb tres companyies que estaven en aquells precisos instants, creant el seu.
Cut-Up resultant d’aquesta visita
























SALA EDUCART I SEGURETAT DEL MUSEU

Des de Mariona Moncunill EN RESiDÈNCiA al Juan Manuel Zafra http://blocsenresidencia.bcn.cat/juanmanuelzafra1718/index.php/2018/03/19/sala-educart-i-seguretat-del-museu/

El dimecres 7 de març vam tornar a visitar el Museu Nacional de Catalunya. En aquesta ocasió teníem l’ intenció d’anar a la sala que ens ha cedit per ordenar tot el que havíem fet fins ara, per tal d’organitzar les nostres idees i saber de tot el que disposàvem. També vam conèixer com treballa la seguretat del museu, aquesta és una de les tasques que més ens cridava l’atenció i teníem molts ganes de comprovar com es vigilen les obres.

Per poder millorar la dinàmica del grup i l’eficiència a l’hora de treballar ens vam dividir en dos torns, un organitzava el material que disposàvem mentre l’altre visitava la sala de seguretat i després a l’ inversa.

SALA EDUCART:

A la SALA EDUCART Vam començar exposant en una de les parets els mapes que en una visita anterior ens van oferir, en les altres parets vam crear una línia temporal per tal que els visitants puguin entendre el nostre procés de treball. També, per gastar-los una broma l’altre grup vam observar que hi havia una càmera de seguretat, i sabent que ens estarien observant vam escriure Tonto el que lo lea, va ser una idea que ens va causar molta gracia.

 

SEGURETAT:

La seguretat es un factor molt important en un museu, ja que és una institució pública on es guarda el patrimoni.

El cap de seguretat, que ja en portava més de 25 anys treballant en el MNAC, ens va explicar molt breument quina era la organització de la seguretat al MNAC.

Per començar, va explicar-nos els principals riscos que pateixen les obres del museu, els quals no eren els robatoris, sinó, els danys de les obres. Si una obra era robada, no es feia malbé, no era un gran problema per la seva conservació ja que en algun moment la trobarien.

La gestió de seguretat està formada per 35 treballadors, que poden arribar a tenir fins a tretze funcions diferents durant el dia, és a dir, varien constantment la seva tasca.

Una anècdota molt impactant que ens va narrar, va ser que al 1997 es van trobar una persona morta a la terrassa…

Abans d’arribar a la sala de control, varem passar un munt de portes, òbviament no disponibles al públic, com per exemple la sala de càrrega i descàrrega.

 

Immediatament al entrar a la sala de control, varem apreciar 12 pantalles grans amb moltes projeccions constants dels diferents espais del museu, en total el sistema de seguretat del museu consta d’unes 500 càmeres, tot i que hi ha algunes que no graven. A més a més de vigilar, també fan estadístiques, per exemple, tenen un sistema compta a les persones, a cada sala, cada hora…

 

Aquestes gravacions eren emmagatzemades durant 30 dies, per protecció de dades. Ens va cridar l’atenció que cada cinc segons, s’escoltava un senyal d’alerta, d’una sala específica, per anar comprovant si tot funcionava bé. Al dia, rebien unes 6000 prealarmes.

També tenien una mena de walkie tallkies per poder comunicar-se amb el personal de tot el museu. Al haver-hi una incidència, els treballadors havien de comunicar-ho a seguretat primer. Aquests, s’encarregarien d’actuar adequadament.

 

Entrenant

Des de Cristian Herrera EN RESiDÈNCiA al Bosc de Montjuïc http://blocsenresidencia.bcn.cat/boscdemontjuic1718/index.php/2018/03/18/entrenant/

Hem començat a entrenar l’enfrontament amb el nostre amic. Hem vist la necessitat d’establir unes regles del joc que permetin el desenvolupament de l’acció.

Primer ens hem col·locat les armadures de paper craft.

Després hem provat com ens anaven per a l’enfrontament. El primer dia amb martells de fira a la Fundació Miró.

El següent dia al pati de l’institut amb xurros de natació.

Caldrà entrenar molt i molt bé per a sincronitzar els moviments amb  els senyals acústics!

Abelles

Des de Cristian Herrera EN RESiDÈNCiA al Bosc de Montjuïc http://blocsenresidencia.bcn.cat/boscdemontjuic1718/index.php/2018/03/18/abelles/

El passat 28 de febrer vam anar a visitar l’exposició Beehave a la Fundació Miró. Abans de començar, Mercè ens va preguntar si pensàvem que les abelles eren les nostres enemigues. Recorreguérem l’exposició i les seves propostes.

De tornada a l’institut, vam fer el còmic que ens proposava el material de la Fundació i vam convidar a Toni, el nostre conserge i també educador mediambiental, a parlar-nos-en.