COS i VEU JUNTS… Dubi-dubi du, dubi-dubi, du… 19/4/18

Avui ens acompanya la Xuel Díaz, actriu de musical y professora de tècnica vocal. Ella i un teclat, els nois a l’escenari, escalfament, cos, veus i acció!

Al principi és un dubi, desprès dos i finalment un du sol!… dubi, dubi,du…

Ara, ja amb la veu escalfada, abordem Independence Day de l’Elliot Smith, la cançó que interpretaran en l’obra.

https://www.youtube.com/watch?v=t8iWDrln8AY

 

Primer la Xuel els fa cantar de peu i a continuació estirats boca terrosa… com estrelletes de mar els diu!

Bé, pot ser no era del tot aquesta estrella…no sé…

Això sembla una classe de Ioga moderna! Quina enveja, quin relax…

Més tard, el mateix però en cercle… una mena de cor circular, esquena contra esquena…la Xuel els convenç que siguin una única veu…tanquen els ulls i… es converteixen en una sola veu, un sol pensament, una sola persona.

Avui no parem… Quin estrès!

Ara els divideix en grups de tres i els fa improvisar una performance a partir de la cançó… corren, salten, fan veure que volen com les papallones, s’empaiten, ballen, riuen…no paren!

I comencen a representar les seves impros: un grup salta a la corda i juga amb una pilota a voleï, a futbol, a tenis… Els altre s’ho miren per desprès jutjar i dir que funciona i que no.

Un altre grup seu a terra i juguen a xocar les mans, també apareix una pilota… un altre juga a cartes i riuen feliços,

Un quart simula que passegen agafats de la ma, mentre canten la cançó i transmeten felicitat!

TOT PLEGAT SEMBLA UN ANUNCI DE LA COCA COLA!

En acabar, la Xuel els pregunta: que creieu que hem treballat avui? Responen: ritme, veu, afinació, la llengua, el moviment…crec que no l’encerten…

La Xuel sap molt bé el que fa. Domina l’espai, els actors i tot ho fa de manera molt natural… cos i veu junts…però… Què voldrà aconseguir?

Dons al final els ho aclareix: “Al primer exercici, el de terra hem treballat el volum de la veu, al segon, el del grup: hem deixat que la veu surti a fora des del nostre interior i en el tercer hem provocat que tothom participi del cant i de la història ; si un no canta es nota…”

De camí al meu despatx, penso en el lema de la Xuel: Cos i veu, veu i cos… els profes hem d’aprendre d’aquesta idea… Gràcies Xuel!

Jordi Sánchez, professor. INS. BARRI BESÒS. Barcelona.

 

Xuel Díaz és actriu i cantant, llicenciada en Teatre Musical per l’Institut del Teatre de Barcelona.
Fa 9 anys que rep formació de cant particular, primer amb Ira Prat i actualment amb Susanna Domènech
Rep el premi a millor actriu (ex aequo) a la mostra de Teatre de Barcelona pel musical La Dama.
En els últims anys ha participat en nombroses obres de teatre tant a Barcelona com per tot Catalunya.
També ha format part de diferents curts, videoclips i spots publicitaris.

HACED LAS COSAS CONVENCIDOS. SALID CONVENCIDOS A ESCENA Y TRIUNFARÉIS.

Acabem el segon trimestre amb una sessió que jo preveia interessant.

Avui ens acompanyen les estudiants de 1er de Batxillerat que fan la matèria de Literatura Universal amb mi. L’objectiu és que observin el desenvolupament de l’assaig, que prenguin nota i redactin un text sobre el que han vist…

Comencem parlant sobre la bellesa… Què és? Quines característiques creiem que te?  Avui anem forts!

Tots diuen la seva, que si ésser atractiu, que si la bellesa és a l’interior, que si…

Arribem a la conclusió que cada persona té la seva pròpia visió del que és la bellesa i que, en tant que concepte abstracte, ens consta posar-nos d’acord en l’essència del seu sentit. Bona manera de començar!

Iniciem l’escalfament amb exercicis que els actors i actrius ja tenen assimilats, però la meva sorpresa és que la Mariona convida a les alumnes de 1er de Batxillerat que visquin la sessió des de dins i no com observadores…i elles accepten encantades!

Primera sorpresa… avui serem colla!

La música africana ens acompanya per seguir ritmes, improvisar i fer pinya. La Mariona escull  ETHIOPIQUES,: Mulatu Astatke – Tezeta (Nostalgia)

Fantàstica sintonia per començar!

Moviments sensuals de malucs, control del cos, entrem en moments d’interiorització de la música que sentim i la traduïm en els moviments que fem i projectem als altres.

Es tracta de partir d’un estatisme inicial i traduir la música i les seves sensacions en COS i MOVIMENT.

Sense descuidar el ritme que imposa la Mariona, per complicar o complementar la concentració:  lleus aplaudiments de ritme, pujar braços (coreografia), acceleracions, desacceleracions…

Ara passem a Ali Farka Touré Dofana, la música és molt més rítmica però els moviments són els mateixos.

Les noies de 1er de Batxillerat ho fan com si cada setmana assagessin amb nosaltres. La simbiosi amb el grup és total! Segona sorpresa!

La segona part de la sessió té una tercera sorpresa.

La Mariona ha portat una cançó que vol que treballem a classe. Reparteix la lletra i fa grups de tres persones. Dos actors o actrius de 2on d’Eso i un de 1er de Batxillerat i el primer que hauran de fer serà traduïr la cançó ja que es tracta de INDEPENDENCE DAY de Elliot Smith i està en anglès.

Els grups treballen concentrats i amb molt d’interès. Les noies de Batxi fan una excel·lent feina, ja que tenen més nivell d’anglès i capitanegen els diferents grups.

I de què va aquesta cançó ?

De la vida, del creixement com a persones,  de la capacitat que tenim per volar sols, per decidir la nostra vida, sense por… de ser valents, d’escollir allò que volem fer, allò que volem ser…

en definitiva, de la vida que els espera a aquests nois i noies.

15 minuts més tard fem la traducció entre tots.

Avui toca teatre, cançó, anglès, català, castellà… Mariona, això és un MacroPROJECTE en tota regla… Ah!  I música!

Cantem junts la cançó i per acabar KARAOKE, la música de l’Elliot al piano i els nois cantant…

Jo preveia la sessió interessant… but  today it was a BEAUTIFUL DAY!… i ja van…

Jordi Sánchez, professor Institut BARRI BESÒS. Barcelona

El día de la independencia

La mariposa futura pasará el día más y más alto,
Serás una hermosa confusión.
Oh, una vez fui tú,
Te he visto cogiendo entre la gente, haciendo la escena,
Y un mañana brillante e ideal.
Oh, no vallas tan lejos,
Sigue siendo quien eres.

Todos saben
Todos saben
Todos saben
Todos saben que sólo vivimos un día,
Pero aún así es brillante.
Te vi en un lugar perfecto.
Va a suceder pronto, pero hoy no.
Así que vete a dormir y haz el cambio.
Me reuniré allí contigo mañana,

En el día de la independencia,
El día de la independencia.
El día de la independencia.

Steven Paul Smith (6 de agosto de 1969 – 21 de octubre de 2003), más conocido como Elliott Smith, fue un cantante y músico estadounidense. Su instrumento principal fue la guitarra acústica, aunque también tocaba el piano, el clarinete, el bajo, la armónica y la batería. Smith tenía una voz suave y característica y habitualmente recurría a la grabación multipista de su propia voz para crear armonías vocales.

Aunque Smith nació en OmahaNebraska, creció en Texas, y murió en Los ÁngelesCalifornia, residió durante la mayoría de su vida en PortlandOregón, donde consiguió sus primeros éxitos.

Antes de empezar su carrera en solitario, tocó durante varios años en la banda de rock Heatmiser, con la que llegó a grabar varios discos. Sacó su primer disco en solitario en 1994 con publicaciones de los sellos independiente Cavity Search Records y Kill Rock Stars. Posteriormente firmó un contrato en 1997 con la discográfica mucho mayor DreamWorks Records, con la que sacó dos álbumes. Smith llegó al gran público cuando su canción Miss Misery, incluida en la banda sonora de la película Good Will Hunting, fue candidata a los Óscar en la categoría mejor canción original de 1997.

Smith luchó contra la depresión, el alcoholismo y la drogadicción durante muchos años, y estos temas fueron habitualmente tratados en las letras de sus canciones. Murió en 2003, a los 34 años, de una puñalada en el pecho aparentemente autoinfligida. Las circunstancias de su muerte no fueron totalmente esclarecidas en la autopsia.

Simone de Beauvoir (París9 de enero de 1908 – París14 de abril de 1986) fue una escritoraprofesora y filósofa francesa defensora de los derechos humanos y feminista Escribió novelas, ensayos, biografías y monográficos sobre temas políticos, sociales y filosóficos. Su pensamiento se enmarca en la corriente filosófica del existencialismo​ y su obra El segundo sexo, se considera fundamental en la historia del feminismoFue pareja del también filósofo Jean Paul Sartre.

 

SOL, SOLET…o DIARI D’UNA CREACIÓ…

Aquest dijous han assistit a l’assaig, els tutors de 2on d’ESO, el Vladi (2on A), el David (2on B) i la Laia (2on C). La veritat és que s’ho han passat molt bé i a la Mariona i a mi, la seva presència ens ha anat d’allò més bé, perquè els exercicis s’han desenvolupat millor que de costum, això vol dir que els nois no s’han alterat amb la seva presència, més aviat al contrari, el públic els ha fet créixer…

Se han venido  arriba!

Aqui teniu una mostra…

Els tutors s’han mostrat sorpresos davant el treball que els seus estudiants han desenvolupat en la sessió d’avui.

La veritat és que s’han lluït!

La segona meitat de la sessió ha anat encaminada a efectuar un treball personal per tal de…

…crear un monstre, un alienígena… que ens portarà a la dimensió desconeguda.

https://www.youtube.com/watch?v=DQI_4p1f-mQ

Els nois-noies han creat, han presentat i justificat davant tots nosaltres la seva elecció. Tot un exercici de creació, criteri, exposició oral i defensa d’arguments!

A veure que surt de tot això…

De camí al meu despatx em pregunto on serà realment la dimensió desconeguda… pot ser dins del mateix institut?

Jordi Sánchez, professor a l’Institut BARRI BESÒS. Barcelona.

 

La dimensió desconeguda (1959-1964)

Més de cinquanta anys després de la seva primera emissió, la sèrie The twilight zone continua seduint els cinèfils. No es pot negar l’aportació de la sèrie de Rod Serling al cinema de ciència-ficció i suspens, malgrat que alguns capítols, vistos amb perspectiva, puguin semblar-nos naïfs. Viatges en l’espai i el temps, somnis a la frontera amb la realitat, contactes extraterrestres… El primer capítol (On és la gent?), emès el 2 d’octubre de 1959, és una peça emblemàtica i la seva influència en el cinema no ha estat poca. Es deixa notar en films com Abre los ojos, d’Alejandro Amenábar: un home es troba perdut en un poble desert, tothom ha desaparegut, però tot té una explicació més o menys plausible dins la seva ment. També hi ha un instant que ens recorda La cabina, d’Antonio Mercero, tot i que al capítol la idea no s’explora amb tanta intensitat com en el film espanyol. Fins i tot podria haver estat la inspiració d’una gran novel·la catalana: Mecanoscrit del segon origen, escrita per Manuel de Pedrolo l’any 1974.

 

LA BELLESA ESTÀ A L’INTERIOR PERÒ TAMBÉ A L’EXTERIOR!

Avui divendres 23 de febrer em dirigeixo amb els alumnes cap a l’Antic Teatre per veure una obra que forma part del projecte  En Residència, que desenvolupa la Mariona Naudín al nostre institut.

Els estudiants estan força encuriosits per l’obra que veuran, jo els he fet cinc cèntims, però realment no saben del ben cert què van a veure… forma part del joc!

Arribem a les 11h i ja ens esperen l’Elisabeth Ruiz, que ens acull amb molta amabilitat i ens fa sentir com a casa i la Mariona, que exercirà d’amfitriona.

Donat que queden 30 minuts per començar, els alumnes gaudeixen del meravellós jardí de l’Antic…

Al cap d’una estona accedim a la sala i comença l’obra, es diu LA BELLESA i està interpretada per GRACIELA ALONSO, MARÍA ISABEL GUTIÉRREZ, EMILIA MARTÍN i AURORA ROIG, veïnes i actrius ocasionals del Casc Antic  i ABEL MONTES, GUILLEM SUNYER (Alumnes en pràctiques de l’escola d’Art Dramàtic EL TIMBAL) i amb direcció de la MARTA GALÁN.

La veritat és que estic molt interessat per veure com es desenvolupen aquestes quatre actrius No professionals a l’escenari!

Tot plegat em recorda els muntatges de Pina Bausch… i jo encara no he vist res semblant…

Fosc… Pantalla… apareixen definicions d’un concepte difícil d’explicar… La Bellesa.

Llum… música sensual i apareix la María movent-se per l’escenari amb una mena de dansa que li brota del cor i que desprèn un magnetisme que ens deixa bocabadats… això és bellesa, penso… i tot seguit cada personatge ens confessarà un record important en la seva vida…la María quan tenia set anys i anava a esperar el pare que venia en bicicleta de treballar, l’Emilia que ens canta totes les paraules que no para d’aprendre i ens parla de la seva filla… quina energia i quin mèrit tens, ets un model! l’Aurora que ens confessa que de joveneta era planxadora i reivindicadora de causes socials i la Graciela que amb el seu parlar argentí ens captiva i ens transporta a un bar de Buenos Aires on va conèixer al que seria l’home de la seva vida…

Records feliços, però també vindran els infeliços, les angoixes, els desamors i les declaracions de principis…gaudir de la vida, ser felices, estimar i ser estimada, estar orgulloses de la vida que han tingut, de l’edat que tenen, totes jubilades, dels seus nets… TOTA UN LLIÇÓ DE VIDA en a penes 80 minuts, dirigida magníficament per Marta Galán, que aconsegueix treure el millor de cadascun dels actors!

MOLT RECOMANABLE sens dubte! En acabar ens reunim amb els actors a l’escenari, els felicitem, conversem sobre l’obra i els convidem a veure el nostre projecte al mes de juny!

Ja  fora, els alumnes que ni s’ha mogut al llarg de l’obra, em diuen…”Profe… s’assembla molt al que estem treballant amb la Mariona!” I Jo els dic que sí i en el meu interior penso…

Han captat l’essència de l’obra i ja tenen plena consciència del que estan fent els dijous amb la Mariona! Anem bé”.

A la sortida, ens conviden a un pica-pica i conversem amb la Marta Galán sobre l’espectacle. Gràcies Antic Teatre i gràcies Eli per la vostra acollida i amabilitat! Hem gaudit d’un matí de luxe!

Tornem cap a l’Insti, comentant diferents aspectes de l’obra, tots volen dir la seva i enriqueixen la meva visió personal, me n’adono que han progressat moltíssim a l’hora de jutjar el que han vist… Mariona, crec que estem fent bé les coses!

Ja sol, de camí cap a casa… em ve al cap una frase que l’Alberto Conejero ens va dir en un curs d’escriptura dramàtica a l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett :  “El dramaturgo ha de escuchar sus voces interiores” i jo penso… Quina raó que té… totes les persones hem d’escoltar les nostres veus interiors… avui la Graciela, la María, l’Emilia, l’Aurora, el Guillem, l’Abel i la Marta ens han donat una lliçó d’amor i de vida…molt bella!

Jordi Sánchez, professor a l’ INSTITUT BARRI BESÒS. Barcelona

 

 

 

 

IMITATIO nº 6 “La originalidad no es más que una imitación hecha con juicio.” HARUKI MURAKAMI

Comencem la sessió d’avui fent una reflexió sobre com veiem les coses, sobre com veiem i entenem la vida, la nostra i la dels altres i ho fem escoltant: https://www.youtube.com/watch?v=jAtYyZ2HNUk

Tot plegat finalitza amb una afirmació clara, les percepcions que tenim ens poden portar a veure les coses en blanc i negre…

o en color…i els participants en la Residència de la Mariona, volen veure la vida en color i gaudir de tot el que això els pugui aportar!

Un cop feta la reflexió comença el moviment, l’escalfament.

Un gran cercle on es treballen moviments de diferents parts del cos amb el silenci com a company i més tard amb la banda sonora d’aquesta Residència 17-18   (NO US LA PERDEU! Premeu els enllaços, no us en penedireu!)

https://www.youtube.com/watch?v=x2Yl0ALK3-4

Els nostres alumnes estan aprenent que la música és un activador del cos i de les nostres emocions, que cal escoltar la música, però també sentir-la  dins d’una mateix, i fer que el cos reaccioni davant el que ens transmet.

En qüestió de segons, la Mariona els posa de 10 a 100! Ara sona la Beyoncé… ¡Casi nada!…

https://www.youtube.com/watch?v=4m1EFMoRFvY

aquests nois comencen a entendre el que la seva “profe” els vol fer comprendre!

Autocontrol, cos i moviment, respiració, espai, les costelles s’eixamplen… Ai Déu meu, estic atabalat de veure el que fan, però ells segueixen els moviments de manera frenètica…

Ara de 100 a 10… i demà no tindran agulletes segur!

https://www.youtube.com/watch?v=JGwWNGJdvx8

A partir de la música, la Mariona els explica el concepte d’ IMITACIÓ…

i una estona més tard, converteix els seus “deixebles” en Mims

però també robots, esgrimistes…

https://www.youtube.com/watch?v=8UVNT4wvIGY

Estic veient 13 persones darrera una figura reproduint tot el que ella fa…

Ara bé, desprès d’hora i mitja de feina, pot succeir que es desconcentrin i aleshores tot plegat sembla una nau a la deriva…

És el moment en que els capitans, (la Mariona i un servidor), han de mantenir la calma i fer que sigui possible redreçar la marxa del vaixell!

Com per art de màgia! Abracadabra…

https://www.youtube.com/watch?v=hindso2RviY

Jordi Sánchez, professor Institut Barri Besòs, Barcelona.

Haruki Murakami (村上 春樹 Murakami Haruki?) (Kioto12 de enero de 1949) es un escritor y traductor japonés, autor de novelas y relatos. Sus obras han generado críticas positivas y numerosos premios, incluyendo los premios Franz Kafka y el Jerusalem entre otros.

La ficción de Murakami, a menudo criticada por la literatura tradicional japonesa, es surrealista y se enfoca en conceptos como el fatalismo. Es considerado una figura importante en la literatura posmodernaThe Guardian ha situado a Murakami “entre los mayores novelistas de la actualidad”. Ha sido considerado candidato al Premio Nobel de literatura en repetidas ocasiones, sin que hasta el momento haya obtenido el galardón.

 

HEM DE SABER COM ENS SENTIM! 16/11/17

Comencem la sessió i la Suhayla enceta un debat super interessant sobre l’ús que es fa de les fotos i de que en certs moments, un no queda bé a les fotografies…sembla preocupada perquè considera injust que a vegades no quedem “macus” a les fotos!

La Mariona i un servidor fem reflexionar sobre el concepte de bellesa… Què vol dir ser guapo o lleig? Es una afirmació universal? És un concepte subjectiu?

El grup s’activa i desprès d’un mini debat acaba afirmant que tot és subjectiu en aquesta vida i que “tot depèn del color amb que mirem les coses…”

Iniciem el treball en grups de dos, consigna: treballar durant 10 minuts una escena improvisada on cal representar una vivència del passat. Dos personatges es retroben desprès de no veure’s des de fa anys…

https://www.youtube.com/watch?v=CevxZvSJLk8

Com reaccionen? Què fan? Com es mouen?

Els actors /actrius van fent seus els espais de la Sala Carlos Díaz de l’Institut i un cop dissenyat el que volen fer, seiem tots a les grades i comencen a representar… amor i desamor, comptes pendents, odis antics, parelles “robades”…

Primer ho expressen amb la mirada, més tard amb el moviment i per últim amb la paraula. La Mariona els ho posa cada vegada més difícil, però els nois/es se’n surten bastant bé!

Les dues hores ens passen volant!…

La setmana vinent més…

De camí al meu Departament reflexiono…quanta realitat viva he vist en aquestes representacions… han escenificat allò que els ha vingut al cap, és a dir…vivències…”la vida es puro teatro”… i tant que sí!

https://www.youtube.com/watch?v=bh5uaQ0xycU

Jordi Sánchez, professor a l’Institut BARRI BESÒS.

Barcelona.

Alexandre Dumas (Villers-Cotterêts24 de julio de 1802-Puys, cerca de Dieppe5 de diciembre de 1870), conocido en los países hispanohablantes como Alejandro Dumas, fue un novelista y dramaturgo francés. Su hijo, Alexandre Dumas, fue también un escritor conocido.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Dumas

 

 

 

 

 

COMENÇA L’ESPECTACLE! 2 i 9 /11/17

Aquestes dues sessions han estat dedicades a treballar cos i moviment.

La Mariona ha iniciat l’activitat amb un exercici en cercle, on els nois/es han deixat anar el seu cos, per començar a intercanviar posicions, en el moment que un d’ells mirava algú del grup.

Al principi els costa, però un cop que aconsegueixen concentrar-se, el grup es mou a velocitat de vertigen i pateixo perquè no prenguin mal, però se’n surten i acaben gaudint de l’activitat que ells consideren un joc, però que és molt més que això…s’està treballant domini del cos, control de l’espai, pressa instantània de decisions, agilitat, concentració, rapidesa… i sobretot COORDINACIÓ i GRUP… COMENÇA L’ESPECTACLE!

Sense deixar el cercle toca moviment i cos, ens movem…però sabem què movem? NO…

La Mariona es converteix en osteòpata i comença a moure i fer moure malucs, espatlles, omòplats, genolls, colzes… i tot un seguit d’articulacions, que primer mostra on son…

i més tard fa moure. Inicialment dins l’espai personal i en silenci, controlant, corregint…

Un cop els nois/es comencen a sentir-se còmodes, tot es complica, ara amb música, una música com aquesta… apa!

https://www.youtube.com/watch?v=y6Sxv-sUYtM

I més tard, aquesta:

https://www.youtube.com/watch?v=CYaAFwFxSp8

Per cert INAUGUREM la Banda Sonora de la Mariona Naudín al BARRI BESÒS…molt recomanable!

Ara no només cal estar atent al cos, sinó també a la música, al ritme, a l’espai, al company… cada cop tot és més dificil… però els nois se’n surten molt bé i comencen a entendre allò que la “profe” els vol fer aprendre. (No soy la profe, soy Mariona… els diu…) Tranquila Mariona, sempre ho fan… a mi a primer d’ESO m’han arribat a dir senyu!

El treball en grup va més enllà, ara toca treballar la societat, el grup unificat com un sol element, disciplinat, capaç de seguir al leader!

https://www.youtube.com/watch?v=cn69NJ-XNv0

Arriba el moment de saber què és el COR i quines funcions tenia dins al teatre grec.

Ho havíem treballat a classe, de manera teòrica, però ara cal posar-lo en pràctica i aquí teniu el resultat!

 

Sempre sota la música que us recomano que sentiu…

https://www.youtube.com/watch?v=Oa-ae6_okmg

https://www.youtube.com/watch?v=Y6zAT15vaFk

https://www.youtube.com/watch?v=8UVNT4wvIGY

S’acaba la sessió i camí del meu Departament em ressona dins el cap: “Nois, el Cor era la veu de la consciència…” que sempre dic als meus estudiants quan els parlo del teatre grec… i ara, la meva consciència em diu que aquest és un gran grup i que farà una feina fantàstica!

Jordi Sánchez, professor a l’Institut BARRI BESÒS.

Barcelona.

 

26/10/17. OBJECTIU: SEVERIANO NAUDÍN

Dijous 26 d’Octubre, els alumnes que participen a la Residència, junt amb els seus “padrins” de 1er de Batxillerat que fan Literatura Universal, ens dirigim a la CASA ELIZALDE a conèixer al Severiano Naudín.

I qui és en Severiano?…

Dons, l’avi de la nostra Mariona, la creadora resident a l’institut Barri Besòs.

Ella va escriure aquesta obra per homenatjar el seu avi, amb qui ella tenia una complicitat molt especial i ho va fer al poc temps de la seva mort.

Així dons, avui ens desplacem a la Casa Elizalde, la Conxita, un servidor i els alumnes, per veure:  HOMENAJE a SEVERIANO NAUDÍN, VIP.

Per cert, gràcies Albert, de la casa Elizalde per facilitar-nos les entrades i tots els tràmits, de ben segur que hi tornarem!

L’obra és efectivament un homenatge a la trajectòria vital d’un gran home, i dic un gran home, perquè podria ser el meu avi o el de qualsevol de vosaltres, una persona normal, correcta, fidel als seus principis, amant de la seva família, coherent, defensor de la vida i de la justícia… justa!… ja m’enteneu!

L’obra és… DIFERENT, això agrada als alumnes, no és teatre de text,  s’apropa al teatre document (Ai! Perdona Mariona si m’equivoco!), ja que contextualitza la vida del Severiano, dins dels esdeveniments històrics, socials i familiars que van rodejar i donar sentit a la seva vida.

La Mariona emprèn un viatge per la vida d’un ésser estimat, proper i admirat, desplegant una magnífica interpretació, plena de sentiments i sensacions profundes.

La Mariona s’entrega dins l’escenari, en cos i ànima. Balla, corre, es canvia de roba en segons…

Es transforma en molts personatges…

es maquilla i es desmaquilla amb tovalloletes comprades a un Xin…. vull dir… millor no dic res que pugui ser políticament incorrecte!… Amb els temps que corren…

i tot plegat s’acaba amb una escena molt tendra, en la qual, la Mariona escolta una jota mañica i es dedica a regar una planta… i aquí arriba el simbolisme final de l’obra!

La planta és, pot ser,  la llavor del seu avi que ja mai més deixarà de créixer en el seu interior… i que ella no deixarà de regar, fins que, pot ser, el testimoni el recullin els seus fills, el besnéts del Severiano.

De camí a l’institut, alguns alumnes diuen… jo vull fer el que ha fet la Mariona…

Jordi Sánchez, professor de l’Institut Barri Besòs

Barcelona

MOVIMENT 3, ALLEGRETTO, 19/10/17

 

Avui, la Mariona divideix  la sessió en dues parts.

En la primera introdueix tècniques de relaxació. L’objectiu és reconèixer el propi cos, dins l’espai…

Els nois/es  estirats a terra i amb una música molt tranquil·la, segueixen les indicacions de la Mariona…s’auto exploren, controlen la respiració i aprenen a auto-relaxar-se… (“Això els anirà bé, penso… perquè hi ha dies que…!)

Vint minuts més tard, convoca un cercle i amb la música de la Mala Rodríguez el fa moure el cos.

Apa a ballar!…Van seguint el ritme que ella proposa amb l’objectiu que reconeguin els malucs, el còccix, les crestes ilíaques, els Isqui os, etc…

Els nois flipen amb tants d’ossos que desconeixien i que tenen noms tan estranys, especialment el Gabriel que diu que mai havia imaginat tenir tot això dins el seu cos!

La Suhayla que diu. “Yo he venido aquí ha hacer teatro” (Em recorda al Paco Umbral!) sembla no entendre l’activitat: ¿Para qué sirve esto?…

La Mariona li respon: “Para saber moverse en un escenario, has de conocer tu cuerpo.”. Resposta clara, taxativa, directa, la Suhayla ho capta a l’instant.

Desprès del treball físic, ve l’intel·lectual.  Els nois han de parlar de la data del seu naixement i de les notícies que van succeir el dia que van néixer, es fa una posta en comú i de cara a la propera sessió hauran de escollir la noticia que els resulti més significativa…

Apa! ja n’hi ha prou per avui!

Jordi Sánchez, professor a l’INSTITUT BARRI BESÒS,

Barcelona.

MOVIMENT 2, ADAGIO 5/10/17

 

Avui, ens acompanya el TOMÀS ARAGAY, Director de l’ANTIC TEATRE, els responsables de la Residència de la Mariona.

El Tomàs es dramaturg i actor, va estudiar Direcció Escènica i Dramatúrgia en l’Institut del Teatre de Barcelona.

En el camp de la dansa ha rebut els següents premis: Primer Premi de Coreografia del XI Certamen Coreogràfic de Madrid i el Prix d’Auteur de los Rencontres Choregraphiques Internationales de Seine-Sant-Denis.

Tomàs Aragay estudia les relacions existents entre les diferents formes d’expressió: moviment, paraula i música.

Ha estat nominat en dos ocasions  als Premis Goya, la darrera per ser coguionista de la pel·lícula TRUMAN.

Bé, ara ja sabeu qui és el Tomàs. Quan entra a la sala i es dirigeix als alumnes, els demana que siguin conscients del que estan fent i de sentir-se privilegiats per ser uns del escollits per fer-ho. Ell ho sap millor que ningú, ja que també ha estat resident amb anterioritat.

Avui la sessió es desenvolupa a la Sala Carlos Díaz, el nostre teatre particular.

La Mariona entra en acció, la darrera sessió havia dit als estudiants, que havien de pensar en la qüestió: Què trobeu a faltar a la vostra vida?

Un rere l’altre, els alumnes surten a l’escenari per respondre la qüestió i justificar la resposta davant els companys/es…

Al principi, tot es desenvolupa amb humor, el Sami ens parla de les seves joguines que ara ja no té…(Ai noi! Això sembla Toy Story 3!…)

Surt l’Ali i ens parla, amb un punt de tristor, de la gallina que va deixar al Pakistan i que tant s’estimava…

… més tard surt algú que parla del gos que se li ha mort, i desprès algú s’emociona amb la falta de l’avi… allò es converteix en una catarsi col·lectiva… Sí la CATARSI del teatre grec que els nois i noies del Besòs desconeixen encara i ja la estan experimentant!…

Ploren, s’abracen… i la Mariona els parla de que el teatre és emoció, és sentiment, és passió i els parla de seu avi, el Severiano, sobre el qual va fer una obra quan estava a Berlín i va saber que havia mort…

En fi… la sessió finalitza de manera molt emotiva… la Mariona acaba de fer un gran pas en la cohesió del grup amb el que haurà de treballar en el futur…

Surto de la sala i de camí al meu despatx em ve al cap una frase:

“Només aquells que estimen el teatre entenen la felicitat que s’experimenta quan es desperten emocions en el públic…”

 

Jordi Sánchez, professor a  l’INSTITUT BARRI BESÒS,  Barcelona.