LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A SALMON

El passat dimecres 6 vam assistir tot el grup a  l’ acte de Salmon, a Fabra Coats. Vam poder gaudir  l’ experiència de compartir amb altres centres, altres projectes i altres formes de treballar i funcionar. Els alumnes estaven expectants i van acabar bastant contents , tant per les activitats com per haver pogut conèixer a altres alumnes que també participaven com ells. Potser degut a fer les classes de dansa – moviment creatiu amb Constanza, esperaven fer més activitats de moviment per les seves expectatives  i al començament estaven una mica parats, però desprès van anar entrant a la dinàmica de la jornada.

En sortir, la Marian els va anar preguntant quina havia estat la seva experiència, les seves sensacions i quina era la seva percepció del que havien viscut. Els alumnes van anant explicant aquests relats:

Kimberly -” Las personas eran tranquilas y simpáticas”

Zaida – “Te trataban bien, te ayudaban, y te trataban con respeto”

Laura – ” Me ha gustado porque me  han preguntado muchas cosas y me gusta que me pregunten , porque quiero que sepan de mi vida”

Isma – ” Me ha gustado las actitudes. Moviamos las manos . Había otros grupos y teniamos confianza  no  de que no se burlaran”

Giancarlo – ” lo que más me ha gustado ha sido lo de la cinta porque era diferente a todo lo que haciamos”

– Lo que más me ha aburrido ha sido lo de contar una historia sobre Barcelona”

Yeirelis – ” me gustó mucho, lo del espectaculo de la silla me liberó bastante. lo de los hilos me ayudó mucho a imaginar”

Richard – “me pareció bueno, en un momento estaba aburrido y en otro no me gustó porque era hablar, lo de las sillas me gustó”

Natalia – “Lo que me gusto es que fue entretenido y no se hico pesado y preferí estar ahí que en clase”

Mariam  m-“Fue muy divertido, hice amigos, todo era muy crativo y aprendí muchas cosas”

Gener

Constanza, 16/01/2019

Estem construint un recorregut de moviment. Estructura que es va creant a partir d’aquells moviments i d’aquells estats que apareixen com residualment, com per casualitat en cada un. Aquesta estructura és un contenidor, un espai propi fet de relacions.  Aquí podeu veure un petit/gran moment:

https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1aPPS5G_SZ9xtNeastUqNY54MIP31H3xW

També escribim a la llibreta el que hem vist desde que ens llevem fins que arribem a l’escola. I el que hem sentit.  Al principi sembla que no hi hagi res, però poc a poc apareixen els paisatges de cada un, el seu estat, el recorregut de la seva atenció.

I aquí tres imatges més.

Un altre cel de la Natalia:

El que li agrada a la Kimberly:

I el duet del Richard i la Laura:

Cels

Constanza, 19/12/2018

Ahir també varem mirar les fotos que han anat portant d’espais que els  agraden, d’objectes preferits. Van sortir molts cels. I molta poesia.

 

 

Llibre d’artista

Constanza, 19/12/2018

Ahir va ser la darrera sessió avans de Nadal. Un dia molt intens. Extrems: moltíssima atenció, moments de dansa increíbles, moments de molta dispersió.

A la tercera hora els vaig portar unes llibretes que havia encarregat. La idea és que la utilitzin com a diari d’artista, que escriguin, dibuixin, enganxin coses… sobre el procés.  Una estona preciosa cada una concentrada en la seva llibreta.

 

Desde fora i tant endins

Hola sóc Marián  vull destacar que  en el treball que està fent la Constanza i el nostre  alumnat, no només és important  el moment de l’ execució dels exercicis, sinó que tot el que els envolta també és molt significatiu i rellevant. Així doncs sent espectador també hi participes connectant amb el company que treballa mantenint l’energia i l’ atenció.

 

Fins i tot el moment de descans és una continuïtat que dona peu no només a relaxar-nos sino també a continuar connectats des d’altra perspectiva

 

 

 

 

 

De vegades es generen moments màgics i contactes que ens apropen cada dia més i ens fan més persones!

 

 

 

 

Un dia per a recordar

Constanza

12/12/2018

Aquesta foto la va fer l’altre dia la Marián. Són en Richard, la Yeirelis i en Carlos.  En veure-la he pensat en tres ocells. I m’ha semblat una pintura d’un paisatge amb molt moviment, molt vent. També m’ha donat la sensació de ser un ull que em mira: en Carlos, la pupil.la. I un calidoscopi.  I l’ull d’un tornado.

Avui també he vist molts paisatges durant la sessió. He vist dues “bandoleres” (la Zaida y la Yeirelis) viatjant per camins inhòspits.  He vist una nina preciosa movent-se amb elegància (la Isma). He vist “súper-mans”, “spider-mans”, “karateques”, “kick-boxers” (Gian Carlos y Waqar). He vist una presència clara i atenta, delicada i subtil, la d’en Mansoor.

Un banc de peixos, remolins de vent.

També he sentit plaer. Plaer en mirar. Plaer en moure’m amb la Zaida. Plaer en sentir el seu riure. I força: mirades fortes com la de la Kimberly, moviments contundents, escolta i atenció. També dificultats, però ganes de ser-hi, ganes de provar, com la Maria.

Encara que la Natalia, la Laura, en Richard i en Jesffryes no han vingut, també hem recollit moltes de les coses que ells proposaven l’altre dia. De fet sento que cada sessió es va generant més i més material que surt directament del que el grup es va permetent descobrir.

Anem dibuixant aquesta peça feta de gestos i d’atenció, de bellesa, de tensions i distensions, d’històries de cos, de dubtes i de preguntes.  També de coses que ens agraden.  Els he demanat que facin fotografies d’espais quotidians que són especials per a ells, també d’objectes. Coses i espais que els agrada mirar. Aquí deixo algunes de les coses que són especials per mi:

Aquest gos japonès que cuida la meva casa i que me’l va regalar quan va néixer la meva filla Gabriela, la meva mestra de dansa Hisako Horikawa. M’ho va portar del Japó de la regió d’on ella és.

També he fet una foto d’una bola de vidre verd que em va regalar la meva mare i que quan li toca el sol fa uns reflexos molt bonics a la paret.

Tinc molta curiositat per veure les imatges que portareu.

Gràcies per aquests dies!

12 /12 /2018

Hola sóc  Marián i vull compartir també amb vosaltres alguns objectes significatius per mi :

Aquest és un bonsai que cuidava la meva mare i ara el cuido jo

Aquest és l’ únic regal que recordo del meu pare i el guardo amb molta estima

 

I  per últim un quadre que vaig pintar jo i representa entre altres coses , la melancolia

Us convido a engrescar-vos  a participar, a buscar i  penjant també vosaltres els vostres objectes . Ara és el vostre torn !!!

NINOTS DE PLASTELINA

Hem treballat per parelles,un mou a l’altre com si fos plastilina,lent escoltant la música.

Fem moure a la meva parella como si fos una ballarina.

El mateix canviant de parella

  • Ara vaig a invitar fer aquest exercici però amb un moviment més continu,que hi hagi més moviment.
  • El mateix exercici però ara fem un recorregut en cercle portant al nostre company.
  • El mateix y desprès el que ha mogut es para quiet fora i l’altre intentar repetir els moviments que l’havien fet,hem de sentir i recordar quins moviments hem fet i repetir-los

Lliberació _Me/You

_ Avui ens hem moguts fent veure que portaven objectes de diferent  pes i havien de passar -los al companys.

_ Desprès ens hem mogut com a titelles, prenen consciencia del pes del nostre cos i jugant amb el pes i no pes. Hem de sostre el cos i deixar-lo caure.

_ Pes parell, un ha de moure a l’altre com si fos una titella. La titella s’ha de deixar anar i no fer cap moviment, es el company qui dirigirà els seus moviments, de forma lenta i controlada.

_ El mateix exercici però ara hem de aixecar o estirar a la titella.

_ Per últim, hem treballat l’agrupació i l’extensió del cos,utilitza dues velocitats (lent -ràpid ) i 3 nivells (alt/mis/baix). En el nivell alt estarem estrats, el mis ajupits o asseguts i el baix estirats.

_ Finalment hem fet relaxació.