Els miralls

L’activitat d’avui ha estat molt interessant. Hem utilitzat uns miralls per a veure el nostre entorn reflectit en la seva superfície.

Estem acostumats a veure les coses sempre de la mateixa manera. Gràcies al mirall hem pogut experimentar una mirada diferent.

Quina distorsió més inspiradora!

Expliquem un lloc “especial” utilitzant la correspondència

Hem tornat de vacances de Nadal i iniciem una segona fase pel que fa al projecte que estem desenvolupant amb l’Alícia.

Ens ha proposat escriure una correspondència a un company del grup anònim explicant-li un lloc “especial”. Aquesta carta serà resposta per un altre company. La resposta pot ser escrita, dibuixada, una pregunta…

En acabar hem llegit les correspondències i hem comprovat que de llocs n’hi de de moltes característiques. Poden ser físics, materials, immaterials, sentiments, sensacions, reals, imaginaris…

Experimentem amb nous materials

Sembla que ha quedat instaurat el començament de cada sessió amb aquest exercici del 14×14. És un exercici que ens desperta i activa el nostre pensament creatiu. Cada dia l’Alícia ens porta un material nou que podem utilitzar i ens ofereix l’oportunitat d’experimentar noves formes… Hem treballat amb full d’or, plàstics, cartrons, pintures, talls, taques…

En acabar, els exposem i mirem els exercicis dels companys que ens serveixen d’inspiració per a l’exercici de la següent setmana.

Les bústies es van omplint cada dia que passa de cartes dels nostres companys. Tenim curiositat per saber qui és el nostre company de correspondència i què ens ha escrit…

Com cada sessió, l’Alícia es llegeix una frase que l’encarregat del grup penja en un espai de l’aula. Són frases molt suggerents!

 

 

La percepció dels objectes…

Durant aquesta setmana hem estat acabant el recorregut de casa a l’escola i enganxant les textures que havíem fet la setmana anterior sobre els objectes de l’aula. Per començar la classe amb l’Alícia i en Toni hem fe el 14×14 com sempre, però avui hem innovat amb unes pintures que hem trobat en un armari.

L’activitat que ens han proposat avui ha estat portar dos objectes de casa, un que trobéssim bonic i un altre que trobéssim lleig. Ens hem assegut a la taula, hem embolicat els objectes i els hem deixat en un lloc a l’atzar. Un altre company els ha agafat i hem intentat endevinar quin crèiem que el propietari havia escollit com a «maco» i quin havia triat com a «lleig». Ho hem compartit en veu alta. Hem tornat els objectes a la persona que els havia portat, i aquesta ens ha dit quin era el bonic i quin era el lleig. En la majoria dels casos les dues persones han coincidit. Hem pogut veure que en molts dels casos els objectes macos tenien un valor sentimental.

 

«Depèn amb quins ulls miris una cosa la veus d’una manera o d’una altra»

 

A continuació ens han presentat la substituta del Jonatan, l’Eva, i li hem explicat el que hem estat fent durant tots aquests dies i el que més ens havia agradat.

L’Alícia ens ha presentat el projecte que farem la setmana següent: una projecte de percepció del concepte de l’aula (objectes, història, tipografies, la gent, el buit i el ple, els ritmes, el llenguatge, els gestos i les paraules que s’hi han dit…). També hem comentat l’exposició «La cadira» que l’Alícia ens va recomanar visitar.

 

Text: Roger Bonet

TREBALLAR EL TEXT PER A LES POSTALS: ELS HAIKUS

Amb l’Alícia i en Toni vam pensar que, seria bo que en les postals que s’han anat treballant en la seva vessant plàstica sobre la mirada en el trajecte de casa a l’Institut, s’hi afegissin textos lliures, potser poètics. I una “forma” coneguda de poema són els haikus.

D’una banda, perquè sembla que hi hagi una mena de moda per l’haiku, seguint la seducció que tot el que es refereix a la cultura oriental (especialment a la japonesa) exerceix damunt els nostres estàndards de vida. De l’altra, perquè és una forma tancada, breu, molt apta complementar el treball plàstic.

A partir d’aquesta idea, el dia 9 de novembre vam dedicar la classe a introduir el haiku i a fer-ne alguns, per començar a preparar el treball que cadascun ha de fer.

Vam començar la classe partint de dos poemes que mostren dues maneres de dir uns conceptes similars però de manera diametralment diferent: Brecht i Dickinson.

Mestre, aprèn!

No diguis massa sovint que tens raó, mestre!

Deixa que ho reconeguin els deixebles!

No violentis massa la veritat:

no ho tolera.

Escolta quan parles.

Bertolt Brecht (Alemanya, 1899-1956)

Traducció de Feliu Formosa

 

i

 

Perdem — perquè guanyem —

Jugadors — que ho recordin —

Tornen a tirar els daus!

Emily Dickinson (Estats Units, 1830 – 1866)

Traducció de D. Sam Abrams

 

Tant un com l’altre diríem que transmeten al lector la idea que hem de viure instal·lats en el dubte, i ens cal sempre escoltar les raons de l’altre (o, fins i tot, que hem de posar en qüestió les nostres pròpies raons). Dubte i escolta, doncs, serien els leit-motiv de dos poemes absolutament allunyats —en el temps, en la vida dels poetes, en les circumstàncies de la seva vida.

Aquestes idees ens introduiran a l’haiku perquè, pel seu origen i per la seva mateixa forma, exigeix una manera de construir-lo en què cal

Parlem de la forma haiku, i d’un nom a retenir: Matsuo Bashô (Japó, segle xvii)

Un vell estany.

Una granota hi salta:

el so de l’aigua.

 

Llavors introduïm algunes idees sobre l’haiku:

  • El haiku és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
  • Es tracta d’una composició breu de 3 versos de 5, 7 i 5 mores(unitats de so, que normalment se substitueixen per síl·labes quan es tradueixen a altres llengües).
  • El haiku parla del que succeeix en aquest moment, en aquest lloc.
  • La seva poètica es basa en la sorpresa i l’embadaliment que produeix al poeta

la contemplació de la natura, sovint amb referències estacionals molt marcades i amb unes paraules-clau que s’hi relacionen.

  • Hi ha un element important que és el tall (kiru), una mena de puntuació verbal.
  • A occident, quan es va començat a difondre el concepte d’haiku, molts escriptors en van fer. Per exemple, en Jack Kerouac podem llegir haikús sense les normes bàsiques, tant de concepte com de forma:

Cap telegrama, avui.

Tan sols han caigut

més fulles.

 

Veiem tres exemples, de tres autors japonesos clàssics:

Haikus clàssics japonesos:

 

Yamashaki SÔKAN (1465-1553)
Potes a terra
recita el seu poema
una granota

Matsuo BASHÔ (1644-1694)
Les gotes d’aigua,
pluja de primavera,
pels arbres llisquen.

 

ISSA Kobayashi (1763-1827)

Fins la meva ombra
es veu més lluminosa.
Diada clara!

 

Tres exemples d’haikus en català:

Joan Salvat-Papasseit

Camí de sol.

Per les rutes amigues,

unes formigues.

Agustí Bartra

 

He viscut l’hora
que m’ha vestit de portes
que mai no s’obren.

 

Miquel Martí i Pol

 

Un vent lentíssim

converteix el silenci

en melodia.

 

Havent entès què és un haiku i quins són els paràmetres sota els quals funciona, proposem d’escriure’n alguns, a partir de la imatge triada, un paisatge tardoral (el Central Park):

Per fer els haikus, ens fixem en allò que hi ha en la imatge, i ho escrivim en una taula amb cinc columnes (coses, sentits, sensacions, estats d’ànim, accions), i surten les següents paraules, amb les quals intentarem escriure haikús:

Coses Sentits Sensacions Estats d’ànim Accions
Arbres

Pont

Fulles

Colors

Llac

Aigua

Cel

Vent

Humitat

Piuladissa d’ocells

Olor de fulles

Trepig de passos

 

 

Calor

Fred

Calma

Relaxació

Benestar

Claredat del llac

 

 

Alegria

Tranquil·litat

Llibertat

Felicitat

 

 

 

Badar

Nedar

Passejar

Visitar

Asseure’s

Morir

Fotografiar

Xiuxiuejar

Amb aquestes paraules i accions, els alumnes escriuen els seus primers haikus (sense tenir en compte, la majoria, la mètrica). Aquests són els poemes resultants:

I, com es diu en les pel·lícules, continuarà…

La mirada…

Després del nostre exercici del 14×14, hem pujat al terrat. Mai havíem tingut l’oportunitat de veure la ciutat des de la coberta de l’institut. Ha coincidit que acabava de sortir el sol i l’experiència ha estat molt bonica.

L’Alícia ens ha fet observar els detalls dels edificis del voltant, escoltar sorolls del trànsit, olorar, tocar els materials del terrat. En definitiva, “experimentar” el terrat del nostre institut. Un cop ens hem familiaritzat amb aquest lloc, ens ha proposat fer parelles i un dels membres dibuixava el que l’altre li anava indicant. Per posar-ho més difícil el dibuixant havia de portar els ulls tancats i només s’havia de guiar per les instruccions del company.

Amb aquesta activitat hem “obert la mirada” i hem aprés a descriure allò que veiem i a prendre consciència dels petits detalls i sensacions que ens envolten.

 

          

Les bústies…

 

L’Alícia ens ha proposat una nova manera de començar les sessions: cada dijous a les 8:00 farem una activitat que durarà 10 minuts i consisteix en dibuixar en un retall de 14x14cm qualsevol cosa, sensació, idea, sentiment, gest… amb la tècnica que preferim. Vol que siguem capaços de comunicar idees amb les imatges. Al final de curs agruparem totes aquestes targetes i veurem quina ha estat la nostra evolució.

?????

En aquesta mateixa línia, ens demana que dissenyem una etiqueta personalitzada que posarem en una bossa de plàstic i penjarem a la classe en forma de bústia. En aquestes “bústies” haurem d’anar mantenint correspondències amb la resta de companys de la classe. Ens ha suggerit que podem compartir experiències, recomanar exposicions, pel·lícules, músiques, enviar dibuixos, textos, reflexions… Qui sap si a partir d’algun d’aquests suggeriments naix la idea del nostre projecte?

A banda, ens ha demanat una capsa de sabates antiga per tal de posar-hi materials sobrants de les activitats. Aquest serà el nostre “rebost”.

A continuació, les imatges que ens identifiquen:

Benvinguts al nostre bloc: Comencem…

En primer lloc ens agradaria donar-vos la benvinguda al bloc del nostre curs de 4t d’ESO de Creadors en Residència a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona. Aquest any serà la segona edició d’aquest projecte a l’institut i estem molts contents de poder-hi participar. Els companys de l’any anterior ens han explicat que l’experiència va ser molt interessant.

Des del començament de curs hem estat força intrigats ja que no sabem molt bé què esperar d’aquesta assignatura. L’únic que sabem és que treballarem amb l’Alícia Casadesús i col·laborarem amb ella en un projecte. Ens han dit que de tant en tant vindrà l’Antoni Clapés. Ell és la persona amb la qual actualment treballa en un projecte anomenat “Microgrames”.

De quina maner es va presentar l’Alícia? Ho va fer a través d’una carta que va enviar a l’institut a la nostra atenció. En aquesta carta es va presentar, ens va explicar la seva trajectòria professional, ens va comunicar les seves inquietuds,… i el més important de tot: ens va proposar dues línies d’investigació que seran el punt de partida del nostre projecte.

LA CORRESPONDÈNCIA

EL LLOC

Com que ella ha utilitzat la correspondència per a presentar-se, nosaltres hem decidit contestar a la seva carta utilitzant el concepte de lloc. Creiem que com a alumnes de l’institut, coneixem la majoria dels seus racons. Molts d’aquests espais tenen un valor per nosaltres perquè els relacionem amb experiències viscudes. Hem decidit que cada company escollirà un espai de l’institut i se’l farà seu a partir d’una fotografia i un petit retall de paper.

Roger Bonet:

Hola! Em dic Roger, tinc 15 anys. Sóc una persona creativa, insegura, m’agrada l’esport i expressar el que sento.  M’agrada riure i apreciar els bons moments que vivim. A vegades sóc una mica perfeccionista, però sempre intento aprendre dels errors. Tinc moltes ganes de començar aquest curs!

Sofia Caner:

Hem dic Sofia Caner Montané, tinc 15 anys i sóc de Barcelona. Dibuixar és una de les coses que més m’agrada fer. Agafar un llapis, bolígraf o pinzell i aquarel·les fa que se m’oblidi tot el que hem passa. Mentre dibuixo, tota la meva energia està enfocada en allò que faig. Per això he triat aquesta assignatura. Per seguir fent el que m’agrada i perquè m’agrada provar coses noves. Aquest projecte que hem fet per presentar-nos m’ha agradat. Al principi hem va costar molt saber què fer. La localització que he triat és la única paret de tot l’institut amb una mica de verd i color que proporcionen dues plantes i unes rajoles verdes i grogues. A més a més, aquest tros de paret es troba al pati. Aquest és el lloc on et trobes amb els amics, et relaxes i desconnectes.

Nora Ferrer:

Hola, em dic Nora Ferrer, sóc alumne del Jaume Balmes i tinc 15 anys . M’agrada molt l’esport. Sobretot el volei, i m’apassiona la natura. Fer excursions, pics, escalar, els esports d’aventura…Toco el piano i la guitarra, vaig a un cau, i m’encanta mirar sèries i pel·lícules a l’ordinador. No se’m dóna gaire bé dibuixar i expressar les meves idees plàsticament, i per això espero millorar-ho durant aquest any.

Maria Casanovas:

Em dic Maria Casanovas, tinc 15 anys i m’agrada molt passar temps amb la família, ja que és el que més m’estimo en aquest món. Jugo a bàsquet des de que sóc molt petita i m’encanta. M’encanta anar a la muntanya amb el meu grup de la UEC i anar a la platja amb els meus germans. Tinc ganes d’aprendre moltes noves coses aquest any i gaudir molt!

Guillem Onrubia:

Hola em dic Guillem, m’agrada molt la fotografia i els cotxes. En aquest projecte en residencia vull treballar amb aquestes dues coses que m’agraden tant.

Aina Torra:

Hola sóc l’Aina,  tinc 14 anys i estudio 4t d’ESO a l’institut Jaume Balmes. Estic molt contenta per començar aquest projecte amb una artista professional. Espero aprendre molt i descobrir noves tècniques artístiques que encara no sé utilitzar. M’agrada fer  esport, en concret jugar a volleibol i també m’agrada la fotografia.

Martina Cerdà:

Hola em dic Martina! Tinc 15 anys i estudio al Balmes 4t d‘ESO. Estic participant al projecte creadors en residència de l’assignatura de plàstica i em fa molta il·lusió perquè crec que podré aprendre molt dels artistes i d’aquesta experiència. M’agrada molt fer activitats plàstiques, jugar a bàsquet i practicar altres esports, cuinar, la música, el cau i moltes altres coses!

Julián Puig:

Hola, tinc 15 anys i em dic Julián Puig, però tot i que el meu cognom es català, no podria estar més lluny de la meva procedència. Jo sóc Mexicà, encara que es pot dir que també sóc Irlandès.

Hi ha quatre coses que em fan feliç: Un plat de menjar calent, un llit dur amb un coixí, un bon llibre de ciència ficció o de fantasia i un petit passeig per un bosc fred i humit a l’hivern.

NandoTellechea:

El meu nom és Nando. En aquest primer exercici he fet aquesta silueta d’una persona “afro” perquè m’agrada el seu tipus de cabell. La figura representa aquella persona que té els mateixos gustos i hobbies que jo. A més a més, tampoc li agrada estar a l’institut com a mi. Per això, aixeca els dits. La figura és negra perquè el personatge no existeix. És com si fos una ombra.

Maria Milosevich:

Em dic Maria i tinc 15 anys. M’encanta ballar tots els estils i anar a concursos. M’expresso molt bé dibuixant. La meva obra és un peix descobrint un aquari i es creu que és lliure. El peix representa una persona descobrint el món, pensant que hi han infinites coses, quan realment està atrapat en una roca.

Yasmin Velart:

Hola em dic Yasmin, tinc 16 anys i m’agrada practicar gimnàstica artística.

Allò que vull representar a la fotografia és la fusió de dues idees: una persona escalant les finestres de l’institut que representen la superació dels cursos de l’institut. Per altra banda, vull representar l’exercici físic. Crec que el nostre pas per l’institut ens fa madurar com a persones a mesura que passen els cursos.

Mia De Freites:

Em dic Mia, tinc 15 anys i sóc alumna de l’institut Jaume Balmes de 4t eso C. M’agrada molt l’art, cantar, tocar instruments… Amb aquests mitjans m’agrada expressar els meus sentiments. Amb una altra cosa amb la qual m’identifico és el mar, l’aire lliure… tot i que també m’agrada passar el temps a la ciutat (quedar amb els amics, anar al cinema,etc). M’agrada molt l’esport, faig voleibol i surf quan hi ha onades perquè em fan sentir lliure. Crec que en aquesta assignatura aprendré sobre els diferents punts de vista del món de l’art.

Mariana Picola:

Hola! Jo sóc la Mariana Picola, alumna de 4t d’eso de l’institut Jaume Balmes.

Em presento com una persona tranquil·la, amb molta paciència i  ganes de treballar en grup. M’agradaria poder portar idees, ajudar i participar en totes les activitats que es facin en aquesta classe! Les meves aficions són: tocar el piano, dibuixar manga, dibuixar fotogrames, i estar amb els meus animals.

La fotografia que he fet representa un dels meus sentits, la curiositat. Ho he volgut representar amb un gat.

Patricia Gadea:

Hola em dic Patricia i estudio a l’institut Jaume Balmes. Vaig a 4rt de la ESO i la meva assignatura preferida és visual i plàstica.

Els meus hobbies són el patinatge artístic i el volibol. A més a més, m’agrada molt mirar sèries.

Crec que aquest projecte em pot aportar molta creativitat i conèixer moltes noves tècniques per aplicar als meus projectes.

Marina Junquera:

Estic molt contenta de poder participar en aquest projecte. En relació a la meva fotografia he volgut representar un senyor fent alhora una abraçada i un cop de peu. Les persones hem de superar coses bones però també dolentes. El fet que el senyor estigui sobre de la barana indica l’equilibri entre aquestes coses.

Pau Manjón:

Hola, em dic Pau Manjón, tinc 15 anys. Tot i que tinc un aspecte de noi tranquil, és tot el contrari. Em diuen que semblo el cul d’en Jaumet.

Deixant a part com sóc, el que més m’agrada en el món és menjar i dormir. També, m’encanta la fantasia perquè les coses impossibles em fascinen. Espero aportar una visió original i imaginativa al projecte que treballarem.

Claudia Harris:

Hola hem dic Claudia Tosca Harris Expósito. Tinc 15 anys. Sóc mig espanyola i mig anglesa. El meu segon nom és Itàlia i me’l van posar perquè a la meva mare li agrada una òpera que es diu Tosca. M’agrada: menjar, dormir, ballar, cantar, fer pentinats, dissenyar roba, i moltes més coses. Estic molt emocionada amb aquest projecte. No sé on anirà a parar, però l’emoció de no saber-ho, m’agrada. A vegades esta bé no saber què farem només per experimentar l’emoció del viatge que es fa per trobar el destí. En el nostre cas, és el projecte de creadors en residència. Vaig escollir aquesta matèria perquè m’agrada l’art. Espero que sigui un viatge entretingut.

Maria Guerrero:

Hola, em dic Maria Guerrero i tinc 15 anys. M’agrada molt la música, tant si és per practicar-la com per escoltar-la. També m’agrada ballar i em fascina el món de la fotografia. El meu temps lliure l’utilitzo per quedar amb els amics i dibuixar. Em fa molta il·lusió participar en aquest projecte.

Ja ha començat la novena edició d’EN RESiDÈNCiA!
Hi participen 16 instituts públics d’educació secundària, seleccionats per convocatòria pública.

Els processos de creació es desenvolupen entre els mesos de setembre de 2017 i de juny de 2018.

En breu s’activaran els blogs individuals de cada residència , que us ajudaran a seguir-les al llarg del curs.