Referents

En la nostra creació hem trobats molts referents artístics.

Per les sincronies hem investigat sobre la peça de l’any 1987 que els artistes suïssos Peter Fischli i David Weiss van presentar en el film Der Lauf der Dinge, conegut internacionalment com The Way Things Go.

La pel·lícula mostra la reacció en cadena d’una gran multitud d’objectes i substàncies que s’activen i es connecten entre si, com si estiguessin predeterminats per una acció contínua de causa-efecte. La successió, aparentment atzarosa i caòtica, està meticulosament coreografiada.

The Way Things Do ofereix una mirada des de la qual els artistes exploren la idea d’objecte com una realitat autònoma, complexa i inesgotable. Les seves obres mostren i s’apropen a les relacions que es desenvolupen amb objectes de consum pertanyents a universos de ficció, i construeixen un relat en què humans i objectes col·laboren.

Amb motiu de la pel·lícula del duo suís, hem realitzat noves produccions a partir d’aquesta peça. Les podeu veure a l’entrada del bloc: Der Lauf der dinge/ The way things go/ més sincronies

Amb base al treball d’Erwin Wurm hem treballat les escultures d’un minut que podeu veure, també al nostre bloc a l’entrada: Erwin Wurm: Glue your brain, one minute sculptures

Amb en Marc estem seguint dues línies de treball, la primera amb escultures i sincronies, la segona, que ara encetarem, amb el treball d’en Marc amb el fang.
Per aquesta darrera línia d’investigació hem cercat diversos referents. El primer, Ai Wei-Wei, i també el treball amb fang performàtic de Miquel Barceló, i l’obra de l’artista Anna Maria Maiolino. Us ho mostrem en la propera entrada.

Erwin Wurm: Glue your brain, one minute sculptures

En l’art contemporani és freqüent la utilització de l’apropiacionisme. Aquest terme significa prendre alguna obra o copiar la manera de fer d’algun artista i re-interpretar-la.
Això és el que hem fet avui amb les escultures d’Erwin Wurm.

Erwin Wurm, artista austríac nascut al 1954 viu i treballa a Viena. Ha exposat a les millors galeries del món.
La seva obra, a mig camí entre l’escultura i la performance, ens ha semblat molt interessant propera a la línia del nostre treball amb en Marc sobre les escultures efímeres i les sincronies.
Malgrat la seva obra és extensa i potser la recuperem per un altre aspecte del nostre projecte, volem destacar, ara, les anomenades “escultures d’un minut” que documenta i dibuixa i que recullen la seva reflexió escultòrica sobre el cos humà i la seva adequació a l’entorn amb grans dosis d’ironia.


En la seva obra apareixen tant el mateix artista, com altres persones que col•laboren amb ell, en absurdes postures esculturals, en la majoria dels casos amb l’ús d’objectes quotidians. Les seves imatges no són altra cosa que la documentació d’una performance. Amb aquest procedir tracta de revisar constantment el concepte d’escultura en dos aspectes: d’una banda, re ubicant els objectes per humanitzar-los i, d’un altre, objetualitzant el cos humà.
Hem volgut treballar “ a la manera de…” i aquí en teniu el resultat:

















Der Lauf der dinge/ The way things go/ més sincronies

Com hem vist als referents ens ha interessat molt aquesta petita joia de Peter Fischli i David Weiss.
Hem trobat molta semblança en els equilibris impossibles que en Marc ens proposa i ens han inspirat a fer aquestes imatges.

Hem provat de captar l’instant d’una cadira en equilibri:

Com hem comentat l’espai del gimnàs és un dels nostres preferits. Allà hem preparat la primera escultura amb un neumàtic i estris i objectes d’educació física. En Rafa, un dels professors ens ha ajudat.

La Gehan ha estrenat la nostra nova càmera i el Charly ha ajudat al Marc a fer l’equilibri

Hem incorporat el cos a l’escultura. Ho proven el Rafa, en Marc i el Charly



Però…
tenim espectadors, els nois i noies de 1r d’ESO ens miren encuriosits i acaben participant

Tots ho volen provar!

La Laura és un crack i prova equilibris més difícils!

Anem acabant la sessió i anem a la sala d’actes a fer alguna prova

I per casualitat fem una troballa en un dels magatzems. Sembla el mànec d’un paraigües que travessa el sostre. Ens sembla molt suggeridora la imatge. Pensarem a fer alguna cosa. Seguim…

Espècies d’espais, espais buits i objectes

Continuem el treball de les sincronies i fem un recorregut per l’institut cercant espais interessants i objectes per fer més escultures i sincronies.
Prèviament fem un llistat a la pissarra de possibles espais i objectes.

Trobem molt interessant el gimnàs, la sala d’actes i la capella. També altres espais més comuns com passadissos, aules i replans.

Aprofitem el nostre “tour” per fer una pràctica fotogràfica i explicar els espais buits.


Al departament d’educació física trobem tresors, també a la sala d’actes

Aprofitem per fer una foto de grup al terrat

Primeres sincronies

En Marc treballa amb les sincronies, escultures i vídeos amb objectes quotidians que sincronitza en el temps amb fets reals. Nosaltres fem una prova tot utilitzant el mobiliari del centre per fer unes escultures. Primer provem amb una paperera:

Després amb els bancs del passadís…


…i també amb les tauletes del replà



En un equilibri força precari provem d’amuntegar les cadires d’una aula:


Ens agradaria formar part de l’escultura. La Bárbara La Maria Teresa i la Mebi ho proven


Trobada amb Jonathan Millán: reivindicant la incertesa


Visitem l’exposició de l’artista Jonathan Millán a la biblioteca de Bellvitge. Ens acompanya l’Agnès d’Abao A Qu i en Marc.

En Jonathan ens reb i ens mostra i explica la seva obra al sòtan, un espai pretingudament fosc que il·lumina les obres amb llum puntual.

L’exposició era força estranya i abstracte . En Jonathan ens va anar explicant obra per obra i era curiós perquè tot era molt senzill però a la vegada “currat”. Cada un de nosaltres havíem de triar una peça de l’exposició i comentar-la.

Works

Honestly…I don´t know_ (work in progress)

Proyecto surgido de una necesidad personal de reivindicar la incertidumbre,
la vacilación y la falta de coherencia como un espacio, no sólo legítimo, sino productivo.

Gato atravesado por una pieza de audio

Sun Books (156 días)

Empty egg sculpture

Tenemos a Acconci en común

Cuerdas lanzadas al aire con maestría

Carlota ayudando a mi abuela

Börremans´s ball

Ana´s nose sleeping

Lo que hay detrás de todas las cosas

Cuando imaginé esta pieza me vino un sentimiento de lástima por mí mismo

6 vasos de agua

El poder del arte

Abriendo cubismo

Impares flojos pares fuertes

Algo que dijo mi madre

Joke

Paloma sosteniendo piedra

Sixties art ball

Tranquilo, no es una escultura, es sólo una cara

Tranquilo, es sólo una cara, si puedes verla

El recorrido del agua me dirá algo del color de tu pelo

Sorpresa desde 1890

Sin título

El bastón de Botín

Loosing my religion

El invento de la rueda

Por otra medida de tiempo

Payaso en la pared


Jo vaig escollir la peça “Carlota ayudando a mi abuela”.
Ens va explicar que eren les mans de la seva dona agafant la de la seva àvia, representava que la Carlota ajudava a la seva àvia. També era important en aquesta obra el temps ja que dintre d’uns anys potser la seva àvia ja no hi seria i la Carlota seria mes vella. Les mans representaven un moment i són la presència avui i l’absència futura.
Em va agradar perquè l’obra parla d’ajudar a la seva àvia i les avies són molt importants.
Xarly

Yo también he escogido ésta pieza. Me recuerda a las famosas manos a punto de enlazarse del fresco la “Creación de Adan” del techo de la Capilla Sixtina de Miguel Ángel
Mónica



Mebi va triar aquesta vídeo instal.lació

La Júlia va quedar fascinada per aquesta imatge


Aquesta obra va ser l’estrella de la visita, la més inquietant. L’ha triat en Williams

L’Arnau es queda amb aquestes 3 peces que formen un conjunt



Blanc sobre blanc. De Malèvitx a Aballí

Tot seguint el nostre debat, la Júlia ens diu:

– Si tot és art, doncs un full en blanc amb un guixot també ho pot ser.
No és fàcil respondre la pregunta, però si busquem una constant en l’art veiem que és un procés complex, i que aquests procés és una part fonamental de l’obra artística, fins i tot, i de vegades, més important.
Potser un guixot qualsevol damunt d’un paper no és art perquè necessita una experimentació, la recerca d’un camí que expliqui alguna cosa nova, una mirada diferent.
Si pot ser art un espai blanc, com el blanc sobre blanc, 1918, del pintor suprematiste rus Kasimir Malèvitx.


Kazimir Malèvitx (1879-1935)

Però Malèvitx, abans d’arribar a la seva radical aposta del blanc sobre blanc va fer una important experimentació, que va anar des del realisme a l’abstracció. Les formes geomètriques pures i el quadrat negre sobre fons blanc van precedir la seva obra.

Tot fent un important salt en el temps, parlem d’Ignasí Aballí, artista conceptual (Barcelona, 1958) que amb la seva obra “gran error” ens mostra una paret blanca amb un quadrat de típpex al damunt. Un quadrat de típpex corregeix un fragment de paret del museu. Quin és l’error? Què és la pintura?. Blanc sobre blanc

Ignasi Aballí ‘Gran error’, 1998.

Què és l’art?



La nostra primera sessió de en Residència. Treballem amb les nostres professores l’Aurora i l’Àngels. En Marc Larré, el nostre creador resident vindrà d’aquí uns dies.

Comencem amb una activitat que ens porta a preguntar-nos sobre l’art. Què és? per a què serveix? Tot és art? ???
Escrivim totes aquestes preguntes i moltes més. També afirmacions i idees que retallem i enganxem en una cartolina per grups.
Fem 3 blocs, un de positiu, un altre de negatiu i un altre de indiferent.

Al comentar les frases i el seu lloc a la nostra llista sorgeixen més preguntes, debat entre nosaltres a l’hora de col•locar una frase com a positiva o negativa…
Ens seguirem preguntant per l’art en les properes sessions. Ara per ara veiem que és un concepte molt ampli i difícil de definir.

Ja ha començat la novena edició d’EN RESiDÈNCiA!
Hi participen 16 instituts públics d’educació secundària, seleccionats per convocatòria pública.

Els processos de creació es desenvolupen entre els mesos de setembre de 2017 i de juny de 2018.

En breu s’activaran els blogs individuals de cada residència , que us ajudaran a seguir-les al llarg del curs.