SESSIÓ DE CONTAMINACIÓ

ALI HASSAN JOSE PARDELL 

La acción, en estos videos podemos ver las practicas que durante algunas sesiones fuimos ensayando, por nuestra parte ( Ali – Jose ) no salimos en el video ya que nosotros somos los que grabamos y editamos … quisimos grabar para documentar todo lo que estaba pasando en ese momento y también para que el video sirviera como practica y no solo el baile el maquillaje y el parkour.

QUINZENA METROPOLITANA DE LA DANSA

HAJAR I SALMA:

El divendres passat vam anar per la nit a l´espectacle de dansa a LA CALDERA, i vam veure BLANC SALVATGE de l´Anna Fontanet,  era dintre del cicle “La quinzena metropolitana de la dansa”. Vam seure en una sala blanca amb cadires asseguts al voltant i la ballarina i un noi amb un instrument van entrar per començar el seu espectacle.

La ballarina primer va fer un tipus de ball més tranquil, però després els gestos van ser més expressius i encara més quan l´ home va començar a fer uns cants guturals i a tocar un instrument que ens recordava als sons de les tribus de l´índia ó l´Àfrica, no sabíem si els sons venien de l´instrument ó de la gola del noi. La noia continuava ballant i feia gestos estranys amb la seva boca.

Aqui us deixem un enllaç perquè us feu a la idèa: https://vimeo.com/297756540

També hem trobat un vídeo del Guillem Codern que és el noi que feia els cants guturals.., son de l´Àsia!!

https://www.youtube.com/watch?v=pBDv9fN6GOg

Després vam anar a veure l´espectacle MIX-EN-SCENE de l´Alba corral i Amanta Velarde. ens van fer passar a una altra sala, dintre hi havia fum, i mentre ens estàvem seient va començar a sonar música molt animada, unes projeccions fetes amb ordinador maquíssimes que seguien el ritme de la música i una ballarina que ballava . L´altra noia estava a la taula de so fent de DJ, també controlava la taula de llums. L´ambient era tipus discoteca.., ens va encantar, especialment quan l´Alba ó l´Amanta va començar a llençar molt fort uns discos de vinil que es trencaven a la paret.

 

 

El que ens va agradar especialment és que just la sala en que vam veure aquet segon epsectacle és la sala on normalment assajem, la mateixa en la que veieu la performance del Paddy quan assaja a La Caldera!!

NOVAMENT A LA CALDERA

IZAN

Ahir dijous vam tornar a anar a La Caldera, el terra de l´espi era blanc i aixó feia veure l´espai diferent a la vegada anterior, més gran, més lluminós.

Cadascu de nosaltres feia la performance interpretant un dels cinc papers que ens havíen donat a triar, la meva era la de construcció/destrucció i juntamnet amb l´Alejandro, el Jose i l´Alí vam fer una persecució policial .  Després els Misiondivina ens van donar consells per millorar el que havíem fet.

 

PADDY

Ahir vam anar a La Caldera a presentar les performances individuals que havíem estat assajant a casa per arribar allà i presentar-la davant del grup classe i davant els Misiondivina.

Vaig estar còmode pero nerviós a l´hora de presentar la meva performance.

 

PERFORMANCES

IZAN CARRASCO

La sessió d´avui hem preparant el treball que volem compartir dijous que ve a la caldera , Ens han proposat cinc temes que hem de triar segons sigui la nostra personalitat

1- Estovant els cossos, Tacte, contacte, pell

2-Arrassant, destruint, interferint

3-Necessitant amor. Exploracions sensorials. Sensualitats pròpies.

4-Absurds, somnis, descontrols.

5- Fortaleses, debilitats i heroismes.

Cadascú de nosaltres hem triat un tema d´aquets i la sessió d´avui hem assajat en format performance on incloure
Veu, text, sons,  cançons (el text pot ser nostre o d´una altra persona).  també podem incloure: vídeo, imatge, objectes, accions físiques i moviment. Es important que fem la nostra partitura per a ordenar la nostra peça. També ens han dit que podem treballar a partir del text que vam fer al parc.

deixo un vídeo de mostra del que he fet, m´he fixat especialment en el moviment i en el só, també m´he inspirat en els paisatges sonors.

DIVENDRES 22 DE FEBRER

ARIADNA i ANNA :

El divendres 22 de febrer vam fer una sessió al Parc de Cervantes amb els Misiondivina.

Va ser una classe tranquil·la però agoviant a l´hora, perquè vam estar durant mitja hora escrivint el primer que s´ens passés pel cap.  Ens donaven una frase i nosaltres escrivíem  a partir d´aquella frase, no tenia per què tenir sentit , però ens havíem de concentrar en el que escrivíem.

Tot això cadascú ho va fer individualment a un lloc del parc . Després vam fer una foto del lloc triat  i cadascu de nosaltres va llegir una frase del text i ho vam compartir amb la classe pel grup de wasap.

 

 

 

 

LA BRONCA

Una de les sessions que menys ens va agradar a tot el grup va ser quan els Misiondivina es va enfadar molt amb nosaltres perquè estàvem parlant, ballant i fent molt soroll mentre ells estaven treballant i preparant el projecte.   Van parlar i van haver xerrades molt intenses , ens van preguntar si volíem seguir amb el projecte,  ells no ens veien implicats i llavors fent un dur i sorollós  cop de taula van decidir marxar . La Sara i el Michael van sortir a intentar fer de mediadors,  així i tot els Misiondivina van marxar a mitja sessió i ens vam quedar amb la incertesa de saber si realment el projecte havia acabat, amb la incertesa de pensar que potser el Misiondivina no tornaven a venir al centre i el projecte En Residència al Joan Boscà  quedava així, amb l´abandonament del nostres artistes. La nostra resposta a la pregunta de si volíem continuar va ser que sí, que es clar que volíem continuar, que som conscients que el seu treball ens ajuda molt.  Aquell dia va marcar un abans i un després i tot ha anat millor.

Atentament, tota la classe.

PROTAGONISTES A LA CALDERA

El dia d’ahir va ser molt especial, els Misiondivina ens van convidar a La Caldera, primer ens van ensenyar les seves instal.lacions, després vam entrar a una sala fosca a assajar. Cadascú de nosaltres va presentar a la resta del grup les performances individualment,  algunes amb continuïtat, i altres amb discontinuïtat.  Després  ens van separar per grups i vam   unir les performances per presentar-ne una de sola. El silenci tant dels performers com del públic va ser crucial per dur a terme l´ activitat. Les performances van sortir molt millor que quan ho fem a classe, l´espai de La Caldera ens va ajudar.  Les performances les vam representar , repetir i compartir amb els companys  fins que a partir de les repeticions vam crear algo nou.

 

Estàvem o almenys semblava que la gent estava mes còmode a l´espai de La Caldera que a classe. L’estat mental de la gent era mes lliure.

Va ser un dia molt intens, ens vam sentir molt acollits i a gust. Tot i que ens van deixar molt poc temps per preparar-ho ens va sortir molt be. Ens va agradar per que era una cosa nova, no estavem  a l´ institut, hi havia molt espai a la sala, els temps s´allargaven i els recorreguts dels nostres cossos també.

Quan estavem recollint per marxar ens havien comprat :sucs,entrepans i altres coses per a nosaltres, ens vam fer una foto de grup que queda com a record.

SALMA:

ذهبت أنا وزملائي إلى كالديرا ، رقصت زملائي وأداء العروض ، وكنت أشاهدهم وهم يرقصون انها مكررات

Jo i els meus companys vam anar a La Caldera, els meus companys van fer performances i jo els he estat observant com ballaven. M´ha semblat molt interessant el que han fet.

Aquet text és el resultat dels textos individuals que hem escrit sobre la sessió d´ahir. La nostra professora ens ha posat una sèrie de paraules clau (en negreta) que havíem de utilitzar en els nostre escrit.  Les reflexions de: Carlos Alba, Marc Brañas, Valentina Burgüin, Victor Campos, Sara Cardona, Izan Carrasco, Alexandra Farias, Jhon Kevin Flores, Ariadna Gomez, Paddy Hally, Ali Hassan, Nerea Jurado, Lucia Mansilla, Alexandra Navarro, Salma Kaliha i Alexandro Rodriguez.

MÀQUINA PARTITURA

FER PARTITURES:

PARTITURA Fins on indiques tot i fins on deixes
espai perquè un altre reinterpreti la peça?.

FER PARTITURES:
com construïm aquesta partitura
 i pensem la línia d'acció. 
Maneres de dibuixar la partirura,
que cadascu escrigui i
construeixi la partitura de manera que
li sigui útil.


A partir d'ara tot és acumulatiu.
Marqueu el pricipi i el final
Cal introduir una PAUSA  
i una REPETICIÓ.
Podeu fer servir objectes
Podeu fer servir la paraula
Treballaeu amb la consciència de quin és 
el TEMPS que necessiteu  
per fer el que heu de fer.

ESPAI: públic a dues bandes, performer a la línia central


EL CONTINU: narració contínua i coherent que 
pot incidir en la repetició.

EL DISCONTINU: Hi ha ruptura narrativa. el meu cavall 
m´agrada         La roda del cotxe groga.
Referents;
Llibre: Música y acción. Centro José Guerrero.
Yoko Ono: Doneu-vos amb el cap contra la paret. 
Touch piece.
Yvonne Rainer: Trio B. Mind is a muscle.
Partitura, s'estableix un ordre i un codi.
La Monte Young: Dibuixa una línia recta 
i segueix-la.
Esther Ferrer: Veure la partitura i l'acció. 
Recorrer un quadrat de totes les 
maneres possibles i ho ordena amb 'A, B, C, D.
John Cage. Water walk. Línia d'acció 
amb objectes. Maneres de fer música 
desde el quotidià. Coreografía de l´acció
quotdiana. 
https://www.youtube.com/watch?v=gXOIkT1-QWY

PARTITURA: THE ARTIST IS PRESENT

2ª sessió de performance i treball de reflexio a partir del documental “The Artist is present .

Dijous els Misiondivina ens van fer una proposta:

Van resituar taules i cadires de tal manera que estigués d´una banda la tarima com escenari i les cadires dirigides mirant a la tarima, van recrear l´espai tradicional del teatre. Espectadors mirant frontalment el performer, les dues posicions ben separades. Després ens van donar la PARTITURA:

Entrar a l´aula i posar-se a la tarima, L´acció: mirar i diexar-se mirar durant un minut sense dir res ni fer res. La Diana marca el temps, nosaltres hem de decidir quan comencem i quan acabem , i ho hem de marcar amb un “començo” i un “acabo“. L´exercici ha anat molt bé, hem estat conscients, presents , encara que alguns ens amaguéssim, o riguéssim ha estat una bona mostra de presència, sabem que ha estat una prova de foc i tenim la intuïció que hem fet alguna cosa important que no som capaços de nomenar completament. També ens adonem que no és el mateix reflexionar tot just acabes de fer l´exercici que pensar-ho al cap d´uns dies, deixar reposar la ment i el cos.
Veiem paral·lelismes amb “The artist is present” de la Marina Abramovich. Ens ha impactat el documental, ens sentim interpel·lats, pren més importància el prendre consciència del què és el que està en joc en el fet d´exposar-se, de mirar i deixar-se mirar, aturem el vídeo vàries vegades per fixar-nos en alguns dels comentaris que fa el comissari de l´exposició, ens dóna alguna de les claus. Parla d´estat mental, d´un estat mental que la performer ha d´intentar establir amb el públic, altres dels elements que analitzem son l´espai museístic, el dolor, (dolor corporal per part de l´artista), la disposició espaial, els focus que il·luminen i dirigeixen la mirada, els espectadors, espectadors que en un moment determinat passen d´espectadors a performers, el doble rol ens continua intrigant, qui fa la peça?. El Víctor comenta que també està en joc el límit, si no hi ha límit, no hi ha peça, perquè es mostra un límit, és que parlem d´art. I l´element més important, el temps, temps de vida que es fa visible, que cobra pes, tres mesos amb un mateix gest i amb una mateixa actitud.

 

Aquesta entrada ha estat escrita entre tots a partir de les reflexions que han anat sortint a la classe.

BRONCO TRONCO PERFORMANCE

9 gener 2019.

Tornada de vacances amb feedback dels Misiondivina als vídeos que els vam enviar la darrera sessió;

Els Misiondivina ens havien proposat enviar-lis uns vídeos que havíem de gravar als nostres mòbils on responguèssim a les seguents preguntes:

* Com t’has imaginat la presentació final?

* Quina part de l’obra t’ha agradat més fer?

* Què és el que mai havies fet?

* Com ha reaccionat el públic?

* Com heu aconseguit fer una cosa tan contundent junts essent tots tan diferents?

* I la part de la gallina què volia dir?

Nosaltres els vam respondre mitjançant els vídeos que vam gravar als nostres mòbils…, i el feedback  dels Misiondivina ha vingut en forma de performance. Han triat uns objectes, unes cadires, una tarima, uns auriculars, una posició corporal, una distància, un to de veu, una mirada, un discurs … i ens han deixat anar el seu missatge que consistía en repetir amb auriculars mitjançant  la tècnica  del verbatin les respostes que nosaltres els havíem fet. Ha estat  l´efecte mirall, ens hem vist a nosaltres mateixos en la veu d´un altre. Ens hem escoltat  “a distància”.., i a partir d´aquí ens han fet una petita i valuosa reflexió entorn al valor de cuidar les nostres produccions, el que fem, i la importància de posar en valor el que ens importa.

A partir d´aquí ha començat l´acció. QUÈ ÉS UNA PERFORMANCE?. No hem obtingut resposta.., simplement hem començat a fer  a partir d´unes pautes:

1- Treball individual

2- Entrar i sortir de l’aula: Cal pensar com

3- Entre l’entrada i la sortida es succeeix la performance, que ha de constar d’algun o tots aquests elements:

a) Acció

b) Moviment

c) So (veu, paraula, text, música produïda per ells o existent…)

4- Emprar un objecte

5- Partitura

Massa accions, massa intencions, massa elements i  significats que no som capaços de traslladar en aquet blog…, Però com a grup estem satisfets, creiem que hem estat a l´alçada.