PROTAGONISTES A LA CALDERA

El dia d’ahir va ser molt especial, els Misiondivina ens van convidar a La Caldera, primer ens van ensenyar les seves instal.lacions, després vam entrar a una sala fosca a assajar. Cadascú de nosaltres va presentar a la resta del grup les performances individualment,  algunes amb continuïtat, i altres amb discontinuïtat.  Després  ens van separar per grups i vam   unir les performances per presentar-ne una de sola. El silenci tant dels performers com del públic va ser crucial per dur a terme l´ activitat. Les performances van sortir molt millor que quan ho fem a classe, l´espai de La Caldera ens va ajudar.  Les performances les vam representar , repetir i compartir amb els companys  fins que a partir de les repeticions vam crear algo nou.

 

Estàvem o almenys semblava que la gent estava mes còmode a l´espai de La Caldera que a classe. L’estat mental de la gent era mes lliure.

Va ser un dia molt intens, ens vam sentir molt acollits i a gust. Tot i que ens van deixar molt poc temps per preparar-ho ens va sortir molt be. Ens va agradar per que era una cosa nova, no estavem  a l´ institut, hi havia molt espai a la sala, els temps s´allargaven i els recorreguts dels nostres cossos també.

Quan estavem recollint per marxar ens havien comprat :sucs,entrepans i altres coses per a nosaltres, ens vam fer una foto de grup que queda com a record.

SALMA:

ذهبت أنا وزملائي إلى كالديرا ، رقصت زملائي وأداء العروض ، وكنت أشاهدهم وهم يرقصون انها مكررات

Jo i els meus companys vam anar a La Caldera, els meus companys van fer performances i jo els he estat observant com ballaven. M´ha semblat molt interessant el que han fet.

Aquet text és el resultat de les reflexions de: Carlos Alba, Marc Brañas, Balentina Burgüin, Victor Campos, Sara Cardona, Izan Carrasco, Alexandra Farias, Jhon Kevin Flores, Ariadna Gomez, Paddy Hally, Ali Hassan, Nerea Jurado, Lucia Mansilla, Alexandra Navarro, Salma Kaliha i Alexandro Rodriguez.

MÀQUINA PARTITURA

FER PARTITURES:

PARTITURA Fins on indiques tot i fins on deixes
espai perquè un altre reinterpreti la peça?.

FER PARTITURES:
com construïm aquesta partitura
 i pensem la línia d'acció. 
Maneres de dibuixar la partirura,
que cadascu escrigui i
construeixi la partitura de manera que
li sigui útil.


A partir d'ara tot és acumulatiu.
Marqueu el pricipi i el final
Cal introduir una PAUSA  
i una REPETICIÓ.
Podeu fer servir objectes
Podeu fer servir la paraula
Treballaeu amb la consciència de quin és 
el TEMPS que necessiteu  
per fer el que heu de fer.

ESPAI: públic a dues bandes, performer a la línia central


EL CONTINU: narració contínua i coherent que 
pot incidir en la repetició.

EL DISCONTINU: Hi ha ruptura narrativa. el meu cavall 
m´agrada         La roda del cotxe groga.
Referents;
Llibre: Música y acción. Centro José Guerrero.
Yoko Ono: Doneu-vos amb el cap contra la paret. 
Touch piece.
Yvonne Rainer: Trio B. Mind is a muscle.
Partitura, s'estableix un ordre i un codi.
La Monte Young: Dibuixa una línia recta 
i segueix-la.
Esther Ferrer: Veure la partitura i l'acció. 
Recorrer un quadrat de totes les 
maneres possibles i ho ordena amb 'A, B, C, D.
John Cage. Water walk. Línia d'acció 
amb objectes. Maneres de fer música 
desde el quotidià. Coreografía de l´acció
quotdiana. 
https://www.youtube.com/watch?v=gXOIkT1-QWY

PARTITURA: THE ARTIST IS PRESENT

2ª sessió de performance i treball de reflexio a partir del documental “The Artist is present .

Dijous els Misiondivina ens van fer una proposta:

Van resituar taules i cadires de tal manera que estigués d´una banda la tarima com escenari i les cadires dirigides mirant a la tarima, van recrear l´espai tradicional del teatre. Espectadors mirant frontalment el performer, les dues posicions ben separades. Després ens van donar la PARTITURA:

Entrar a l´aula i posar-se a la tarima, L´acció: mirar i diexar-se mirar durant un minut sense dir res ni fer res. La Diana marca el temps, nosaltres hem de decidir quan comencem i quan acabem , i ho hem de marcar amb un “començo” i un “acabo“. L´exercici ha anat molt bé, hem estat conscients, presents , encara que alguns ens amaguéssim, o riguéssim ha estat una bona mostra de presència, sabem que ha estat una prova de foc i tenim la intuïció que hem fet alguna cosa important que no som capaços de nomenar completament. També ens adonem que no és el mateix reflexionar tot just acabes de fer l´exercici que pensar-ho al cap d´uns dies, deixar reposar la ment i el cos.
Veiem paral·lelismes amb “The artist is present” de la Marina Abramovich. Ens ha impactat el documental, ens sentim interpel·lats, pren més importància el prendre consciència del què és el que està en joc en el fet d´exposar-se, de mirar i deixar-se mirar, aturem el vídeo vàries vegades per fixar-nos en alguns dels comentaris que fa el comissari de l´exposició, ens dóna alguna de les claus. Parla d´estat mental, d´un estat mental que la performer ha d´intentar establir amb el públic, altres dels elements que analitzem son l´espai museístic, el dolor, (dolor corporal per part de l´artista), la disposició espaial, els focus que il·luminen i dirigeixen la mirada, els espectadors, espectadors que en un moment determinat passen d´espectadors a performers, el doble rol ens continua intrigant, qui fa la peça?. El Víctor comenta que també està en joc el límit, si no hi ha límit, no hi ha peça, perquè es mostra un límit, és que parlem d´art. I l´element més important, el temps, temps de vida que es fa visible, que cobra pes, tres mesos amb un mateix gest i amb una mateixa actitud.

 

 

BRONCO TRONCO PERFORMANCE

9 gener 2019.

Tornada de vacances amb feedback dels Misiondivina als vídeos que els vam enviar la darrera sessió;

* Com t’has imaginat la presentació final?

* Quina part de l’obra t’ha agradat més fer?

* Què és el que mai havies fet?

* Com ha reaccionat el públic?

* Com heu aconseguit fer una cosa tan contundent junts essent tots tan diferents?

* I la part de la gallina què volia dir?

La resposta dels Misiondivina ha vingut en forma de performance. Han triat uns objectes, unes cadires, una tarima, uns auriculars, una posició corporal, una distància, un to de veu, una mirada, un discurs … i ens han deixat anar el seu missatge que consistía en repetir amb auriculars mitjançant  la tècnica  del verbatin les respostes que nosaltres els havíem fet. Ha estat  l´efecte mirall, ens hem vist a nosaltres mateixos en la veu d´un altre. Ens hem escoltat  “a distància”.., i a partir d´aquí ens han fet una petita i valuosa reflexió entorn al valor de cuidar les nostres produccions, el que fem, i la importància de posar en valor el que ens importa.

A partir d´aquí ha començat l´acció. QUÈ ÉS UNA PERFORMANCE?. No hem obtingut resposta.., simplement hem començat a fer  a partir d´unes pautes:

1- Treball individual

2- Entrar i sortir de l’aula: Cal pensar com

3- Entre l’entrada i la sortida es succeeix la performance, que ha de constar d’algun o tots aquests elements:

a) Acció

b) Moviment

c) So (veu, paraula, text, música produïda per ells o existent…)

4- Emprar un objecte

5- Partitura

Massa accions, massa intencions, massa elements i  significats que no som capaços de traslladar en aquet blog…, Però com a grup estem satisfets, creiem que hem estat a l´alçada.

 

 

TROBADA AMB LA DANIELA ORTIZ i L´ABC RACISTA 17 desembre

El PRIVILEGIO de los euroblancos es no ser detenidos por la POLICIA por no tener PAPELES , PASAPORTE ó PERMISO de residencia.
Por la PRESIÓN de los POLITICOS que no aceptan PERSONAS de otros PAISES y por esta razón PLANIFICAN manifestaciones para poder PERMANECER en el PAÍS.

Avui dilluns hem sortit al MACBA per trobar-nos amb l´artista Daniela Ortiz, hem fet un taller amb molt interessant a partir del posicionament que té els nostre cosso dintre del sistema legislatiu actual. Qui te papers, qui no, qui te familiars amb problemes de papers, qui s´ha sentit rebutjar pel seu color de pell, qui menyspreat pel seu lloc de procedència. … etc..Hem fet una línia i hem pres possició envers aquesta línia a partir de les preguntes que ens feia la Daniela, ha estat una bona manera de prendre consciència de en quín lloc ens trobem nosaltres així com del lloc que ocupen altres companyes i companys.

A partir d´aquí hem treballat a partir del seu projecte ABC de l´Europa racista.  https://pensarecartoneras.wordpress.com/2018/02/27/abc-de-la-europa-racista-daniela-ortiz-pdf/

El taller ha consistit en activar una sèrie de vocabulari desconegut per nosaltres com;  decolonial, tanatopolítica, deportació, empoderament… i  hem construït imatges i frases a la manera del llibre publicat per la Daniela .

LLIBERTAT!

PADDY ALI, JOSE:

La sessió d´ahir va estar bé perquè la l´hora de treballar cada grup va ser més independent que l´altre i vam treballar més lliures i ens vam sentir més còmodes , podíem treballar millor i més al nostre aire sense donar explicacions.

JOSE /ALI

Los de nuestro grupo de edición de vídeo, grababamos lo que hacian los demás grupos , hicimos un maniquin challenge con el grupo de maquillaje, despues de eso grabamos al grupo del baile y al final nos fuimos al gimnasio para ver la actuacion del parkour y nosotros por nuestra parte grabamos un pequeño fragmento de diferentes perspectivas , exactamente de 3 angulos diferentes.

 

8 de novembre. Què volem apendre juntes?

Blanca:

Comencem – com darrerament- amb una rutina d´activació/escalfament del cos, entrar en contacte amb el cos de diferents formes i en diferents moments, també activant diferents sentits. Ho guia l´Oscar, un serpenteig amb moviment en ondes de dalt a baix. Hem de moure la columna vertebral desde el coll fins el coxis agafant gradualment una mena de ritme, començem a sentir certa calor, els músculs sen´s activen, alguns entrem amb força facilitat però hi han companys a qui els hi costa afegir-se al grup, estem a mitges. L´Oscar ens parla de la importància de l´energia.

Intervé el Xavi amb el Shaking, ens recordem del shaking de la setmana passada, resistència i compromís, ens adonem que al ser la segona vegada que el fem ens surt millor, ja sabem una mica de què va, i sabem que ens deixarà fent shaking una bona estona, però curiosament els que estaven asseguts es comencen a afegir. finalment acabem amb un exercici de respiració que és com un part col.lectiuaquet final ens ha encantat. Ha servit de relaxació.

Tercera rutina d´activació, rotllana coreogràfica, és un exercici que ja hem fet anteriorment, així que ja sabem de què va i entrem amb molta facilitat, es nota que anem millorant. En rotllana un fa un moviment i la resta el copien. Cada alumne de la rotllana afegeix un moviment al de l´alumne anterior, és important els silenci, el parlar ens resta concentració i dispersa la nostra energia, acabem amb una coreografia que fem cada cop més ràpid. Ha quedat molt bé i acabem l´activitat satisfets i amb bon sabor de boca, també suats!

Els paisatges sonors predisposen el nostre cos i la nostra ment d´una altra manera, ens obliguen al silenci i a la concentració, també a l´escolta del detall, Ens agrada la idea de paisatges sonors que proposa la ItxasoAjuda tancar els ulls, escoltem el que hi ha, el  que ha fet el nostre companya i afegim un  que lligui amb ell. Podem pensar en volums, textures, matisos. Tanquem els ulls, imaginem un paisatge, postura còmode, esquena recolzada al terra .

Juntament amb la Itxaso acordem: sons per l´interior del nostre cos, sons per l´espai sideral, sons per una selva tropical, i acabem amb sons per la mort. Aquesta activitat ens relaxa molt i ens deixa sorpresos, ens adonem que en general tenim poca consciència de les capacitats “sonores” del nostre cos. el cos com a capsa de sons, de música, també assagem l´escolta, el detall, posar-nos en relació amb el que  el nostre company coexistint amb ell, sense xafar la seva feina sinó integrant-nos amb ella.

Què VOLEM APRENDRE JUNTES?

Passem a desplegar els desitjos de coses per aprendre juntes que van expressar la sessió anterior. Fins crear 5 grups de desitjos possibles.

Escriuen les diferents àrees de desig sobre un rotlle de paper i els conviden a situar-se davant del grup de desitjos que més gust els vingui investigar.

Parkour Aikido/ maquillatge/ ball/ edició audiovisual/

Ja per grups els proposen plantejar-se diferents preguntes:

– Què és el que més t’agrada d’aquesta àrea, com la definiries?

– Què saps en relació a aquest àrea?

– Com has après el que saps en aquest àmbit?

– Com creus que podries seguir aprenent?

 

QUÈ VOLEM APENDRE JUNTES. PRIMERES PRÀCTIQUES

ANNA SEISDEDOS / ARIADNA GOMEZ:

29 de novembre

Avui ha vingut la meitat dels alumnes, ha estat una pena, el fet que falti tanta gent afecta al desenvolupament del grup, funcionem a com a col.lectiu, si un falta aixo afecta a la dinàmica de la resta. El que fem es començar a practicar els nostres aprenentatges seguint el full de ruta que vam decidir el día anterior, a partir de les fitxes d´aprenentatge que vam fer amb la Blanca.

 

Parkour

El nostre company Izan, a partir d´un vídeo d´internet, ens va ensenyar un pas de Parkour que es diu Twist, en grups de tres persones l´hem reproduir. Era una activitat difícil, no pels moviments que haviem de fer, sinó perquè havies de confiar en el company per no caure. Els especialistes poden fer aquesta activitat sols, però nosaltres no, som principiants i necessitem a algú que ens recozi i ens ajudi. estem aprenent. Ens vam sentir nerviosos al principi, però desprès ens ho vam passar bé.

 

MICHAEL / NEREA:

Maquillatge a partir de lectura de cartes del tarot.

Vam estar amb els companys a la classe i ens vam maquillar la cara a partir de la interpretació que el company feia d´una carta del tarot sobre la meva cara. Em vaig sentir bé, em vaig relaxar, i tenia un sentiment d´intriga i nervis per veure com quedava la meva cara, necessitava confiar en la persona que m´estava fent el maquillatge. Quan em va tocar maquillar a mi em vaig fixar molt en les formes i faccions  de la cara de la meva companya, vaig resseguir les seves faccions amb un pinzell, els ulls, el tipus de pell, la línia de les celles. Volia fer el treball bé , estava tranquil perquè la persona a qui maquillava era molt amiga meva.

 

LUCIA /VICTOR / HAJAR:

Bachatta:

 

Les nostres companyes Valentina i Hajar ens va ensenyar els passos de Bachata a partir d´un ball que van trobar a internet.  Vam posar música i en parelles vam fer els ritmes que tota la classe pogués fer. És un un tipus de ball que no puc fer sol, s´ha de fer en parelles i necessito sincronitzar-me amb el company per seguir els mateixos passos.

ENS PRESENTEM i CREEM PERSONATGES

Moviment de Taules per deixar ESPAI BUIT al centre per poder treballar.

Ens presentem amb la petita coreografia que hem desenvolupat en grups. L´Anna Seisdedos explica el procés seguit i de forma aleatòria anem sortint al centre a representar-la. La Lucia és molt valenta, el seu gest és molt clar, surt al mig de la rotllana, seu a la cadira mira a tothom i se´n torna al seu lloc. Les professores Asun i Blanca han portat xocolata i raïm per menjar totes juntes.

Arriba el torn de presentacions dels Misiondivina; es presenten un per un.., Òscar, Itxaso, Maria, Diana, Verònica i Xavi . Ens expliquen la seva trajectoria, dansa, gestió cultural, clown…. la varietat de pràctiques descrites és suuuuper estimulant.

Comencem una activitat per grups: en grups de cinc persones hem de dibuixar un personatge i dir les característiques que téfem servir retoladors i post it´s. Després buscarem un espai per l´aula on  ubicar i presentar el nostre personatge.

Dia intens, moltes emocions, desitgem que la setmana vinent tornin a venir!