Reflexionant sobre el procés!

Avui hi som tots i és el moment, amb calma, de valorar tot el que hem viscut a Creadors.

Iniciem la sessió, com sempre,  escoltant una cançó en silenci que ens serveix per desconnectar,   i la Gemma  llegeix la faula de l’aligot.

 

 

 

Una vegada, hi havia un pagès que, mentre caminava pel bosc, es va trobar un aligot malferit. Se’l va endur a casa seva, el va curar i el va posar en el corral, on ben aviat va aprendre a menjar el mateix que els pollastres i a comportar-se com ells.

Un dia, un naturalista que passava per allà li va preguntar:

  • Per què aquesta àliga, la reina de totes les aus i ocells, roman tancada en aquest corral amb els pollastres?
  • Me la vaig trobar malferida al bosc- va respondre el pagès- i com que li he donat el mateix menjar que als pollastres i l’he ensenyada a ser com un d’ells, no ha après a volar. Es comporta com els pollastres i, per tant, ja no és una àliga.
  • Em sembla un molt bon gest el teu: haver-la recollit, haver-la guarit i haver-ne tingut cura – va dir el naturalista. A més li has donat l’oportunitat de sobreviure i li has proporcionat la companyia i el calor dels pollastres del teu corral. Amb tot, té cor d’àliga i, amb tota seguretat se li pot ensenyar a volar. Què et sembla si la posem en situació de fer-ho?
  • No entenc el què em vols dir. Si hagués volgut volar, ho hagués fet. Jo no li ho he impedit.
  • És veritat, tu no li ho has privat. Però tal com deies abans, com que li has ensenyat a comportar-se com un pollastre, no vola. I si li ensenyéssim a volar com les àligues?
  • Per què insisteixes tant? Mira, es comporta com un pollastre i ja no és una àliga. Què hi farem? Hi ha coses que no es poden canviar.
  • Tens raó, darrerament s’està comportant com els pollastres, però tinc la impressió que et fixes massa en les seves dificultats per volar. Que et sembla si a partir d’ara ens fixem en el seu cor d’àliga i en les seves possibilitats de volar?
  • Tinc els meus dubtes, perquè, què és el que canvia si en lloc de pensaren les dificultats pensem en les possibilitats?
  • Em fas una bona pregunta. SI pensem ne les dificultats, és més probable que ens conformem amb el seu comportament actual. Però, no creus que si pensem en les possibilitats de volar, això ens porta a donar-li oportunitats i a provar si aquestes possibilitats es fan efectives?
  • És possible.
  • Què et sembla si ho provem?
  • Som-hi.
  • L’endemà, ben animat, el naturalista va treure l’aligot del corral, l’agafà suaument en braços, el portà fins un putget proper i li digué:

            Tu pertanys al cel, no a la terra. Obre les ales i vola. Pots fer-ho.

Aquestes paraules persuasives no van convèncer l’aligot. Estava confós i en veure, des del putget, els pollastres menjant, va marxar, fent saltirons, a reunir-se amb ells. Va creure que havia perdut la capacitat de volar i va tenir por. Sense desanimar-se, al dia següent, el naturalista va pujar l’aligot a la teulada del mas i el va animar dient:

            Ets una àliga. Obre les ales i vola.

L’aligot va tenir por, de nou, d’ell mateix i de tot el que l’envoltava. Mai havia vist el paisatge des d’aquella altura. Tot tremolant, va mirar el naturalista i va saltar de nou cap al corral. Un dia més, molt de matí, el naturalista se’l va emportar al cim d’una muntanya. Un cop allà, el va animar dient-li:

Ets una àliga. Obre les ales i vola.

L’aligot mirà el naturalista fixament als ulls. Aquest impressionat per aquella mirada li digué suaument  i a cau d’orella:

No em sorprèn que tinguis por. És ben normal. Però ja veuràs que val la pena intentar-ho. Podràs recórrer distàncies enormes, jugar amb el vent i conèixer altres cors d’àliga. A més, aquests dies passats, quan saltaves vas poder comprovar la força que tenen les teves ales.

L’aligot mirà al seu entorn, a baix, cap el corral i amunt, cap el cel. Aleshores el naturalista l’aixecà cap el sol i  l’acaronà suaument. L’aligot obrí lentament les ales i, finalment, amb un crit triomfant, volà allunyant-se en el cel. Havia recuperat, per fi, les seves possibilitats.

Ens va semblar que recollia molt bé el que hem viscut aquest curs a Creadors en Residència. Hem comentat unes quantes vegades que han de sortir una mica de la seva apatia i mandra, de la seva zona de confort, per donar-se l’oportunitat de viure experiències molt positives amb companys, amics… Són conscients de què si haguessin votat fer una actuació o no, hauria sortit que no, i s’haurien perdut tot el que ara estan valorant molt positivament.

Valorem les actuacions a Fabra i Coats i ens sorprenen perquè estan més contents de l’actuació de la tarda que de la del matí. A nosaltres ens va agradar més la del matí. A la tarda estaven menys concentrats, es va córrer molt, no van tenir gaire contacte visual i el públic els  va condicionar bastant. Coincidim tots en valorar moltíssim al músic per què va ser un factor clau per apropar al públic a l’obra. Tot va encaixar perfectament (llums i so) dirigit per en Sergio i la Sílvia.

Es fan diferents interpretacions de les escenes i en relació a l’última parlem de la dependència a les xarxes socials i als mòbils en general.

També volem que facin una petita reflexió individual sobre la seva vivència a Creadors. La fem mitjançant una diana d’autoavaluació on han de prendre consciència i valorar aspectes com:

  • El grau de respecte que han tingut en relació a les decisions del grup,
  • El grau d’aportació al treball de grup,
  • Si ha millorat la seva relació amb el grup,
  • El grau de satisfacció respecte del resultat final del treball,
  • El grau de superació personal,
  • El grau de satisfacció respecte de la seva implicació en el procés i
  • Què es podria millorar?
  • De què es senten orgullosos?
  • Què  han descobert dels mateixos?
  • Quines actituds personals creuen que ajuden a un grup que està en un procés de creació?
  • Quines actituds pensen que ens ajuden en el nostre dia a dia?

No podem evitar fer la similitud amb el gran repte que tenim tots entre mans que és la nostra pròpia vida.

Tots volem donar un record  a en Sergio  i la Sílvia i acordem que els hi  donarem una llibreta amb dedicatòries i fotografies, els estem molt agraïts.  A la propera sessió la  farem i els la lliurarem l’últim dijous. Serà el tancament de Creadors a l’institut perquè  el 21 de juny a la Fira d’art, creació i cultura comunitària de Barcelona (FACC&COM), el grup representarà de nou a les 17h “Atemptat a l’elegància” al CASAL DE BARRI TRINITAT NOVA “SOM LA PERA” (Carrer Garbí, 3. Barcelona

En aquesta fira confluiran molts processos artístics i comunitaris que s’han anat gestant al llarg de 3 anys, és un honor participar-hi i serà un tancament excepcional. 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *