NIT AL MUSEU NACIONAL DE CATALUNYA

 

DE SIS A SIS

De Sis a Sis és el títol del nostre projecte. vam passar  tota una nit al museu i vam dedicar molt esforç per aconseguir fer tot el que ens havíem proposat, i estem contents amb el resultat.

Ara us expliquem el procés;

Durant varies classes vam dedicar a decidir cap a on volíem enfocar el projecte; vam fer una recuperació de tot el que recordàvem haver treballat i també pluja d’idees sobre temes en els que ens volíem enfocar. En una de les sessions vam recordar que vam veure una tenda de campanya al mig de la sala oval, que formava part de l’exposició a la Sala Educart de l’artista Pep Vidal. Això ens va inspirar la idea de dormir al museu, tot i que en un principi pensàvem que no seria possible però vam mantenir la il·lusió

També ens vam plantejar alternatives per si finalment no hagués estat possible fer-ho, però sense perdre de vista mai el nostre objectiu. Primer va sorgir com una broma o una tonteria però mica en mica va agafar forma i la Mariona va creure en nosaltres.

Karla Monera 

Una vez supimos seguro que podríamos pasar la noche llegamos por consenso que el objetivo era ser los ojos de la gente en la parte del museo que no pueden ver, por eso elegimos el factor de la noche. Todo se concretó con tres intervenciones que queríamos realizar.

Una de ella es Sala OVAL; Una performance (obra de teatro sin sonido más abstracta y de alguna manera más viva) que realizamos la encontrareis reflejada en las pantallas y las fotos.

Con esta acción queríamos destacar la importancia de las personas que hay detrás del museo, haciendo que éste funcione.

De todo el trabajo que realizan y que muchas veces no le damos mucha importancia.

Esta performance  no la podreis ver completa, ya que los unicos expectadores que queriamos tener y a los que dar el protagonismo eran las personas tanto de seguridad como de limpieza y restauración, pero podreis ver un fragmento en el siguiente proyecto que vamos a explicar, también hoy fotos Colgadas en la sala de todo el proceso.

Natalia Liendo

També hi vam realitzar una acció a les sales més visitades del museu en horari diürn, per exemple, la sala en la que es troba el Pantocràtor. El nostre acte consistia en gravar el sons/sorolls d’aquestes durant 10 – 15 minuts, en diferents hores. Amb unes gravadores d’alta qualitat, que permetien sentir el mínim soroll realitzat. Per part nostre, vam romandre en parelles i quasi en silenci absolut, a l’hora de realitzar la gravació.

Amb tot això, d’alguna forma us volem transmetre el que sentiem nosaltres aquella nit o, el que se sent per les nits en aquest museu. Paral·lelement, que escolteu el dia i la nit, i hi feu una comparació. En aquesta sala hi podeu trobar una tablet i cascos amb els quals podeu escollir una gravació d’una sala i escoltar-la.

Milena Titova

 

 

Una de les intervencions va ser la de seguretat que consistia en fer un seguiment de les seves rondes nocturnes.

El grup es dividia en dos parelles; mentre una parella estava a la sala de control amb un vigilant, l’ altre grup estava fent una ronda amb tres vigilants, passant per les galeries, reserves, soterrani…

Vam documentar tot amb dos camaras GO-PRO, podeu veure els nostres documents als monitors que hem instal·lat a la nostra exposició a la sala Educart.

Els guardes de seguretat ens van explicar anècdotes del seu treball i també vam parlar de qüestions personals, per exemple sobre com afecta el seu horari nocturn a la seva vida familiar.

Ens ho vam passar molt bé!

Clara García

SALA EDUCART I SEGURETAT DEL MUSEU

El dimecres 7 de març vam tornar a visitar el Museu Nacional de Catalunya. En aquesta ocasió teníem l’ intenció d’anar a la sala que ens ha cedit per ordenar tot el que havíem fet fins ara, per tal d’organitzar les nostres idees i saber de tot el que disposàvem. També vam conèixer com treballa la seguretat del museu, aquesta és una de les tasques que més ens cridava l’atenció i teníem molts ganes de comprovar com es vigilen les obres.

Per poder millorar la dinàmica del grup i l’eficiència a l’hora de treballar ens vam dividir en dos torns, un organitzava el material que disposàvem mentre l’altre visitava la sala de seguretat i després a l’ inversa.

SALA EDUCART:

A la SALA EDUCART Vam començar exposant en una de les parets els mapes que en una visita anterior ens van oferir, en les altres parets vam crear una línia temporal per tal que els visitants puguin entendre el nostre procés de treball. També, per gastar-los una broma l’altre grup vam observar que hi havia una càmera de seguretat, i sabent que ens estarien observant vam escriure Tonto el que lo lea, va ser una idea que ens va causar molta gracia.

 

SEGURETAT:

La seguretat es un factor molt important en un museu, ja que és una institució pública on es guarda el patrimoni.

El cap de seguretat, que ja en portava més de 25 anys treballant en el MNAC, ens va explicar molt breument quina era la organització de la seguretat al MNAC.

Per començar, va explicar-nos els principals riscos que pateixen les obres del museu, els quals no eren els robatoris, sinó, els danys de les obres. Si una obra era robada, no es feia malbé, no era un gran problema per la seva conservació ja que en algun moment la trobarien.

La gestió de seguretat està formada per 35 treballadors, que poden arribar a tenir fins a tretze funcions diferents durant el dia, és a dir, varien constantment la seva tasca.

Una anècdota molt impactant que ens va narrar, va ser que al 1997 es van trobar una persona morta a la terrassa…

Abans d’arribar a la sala de control, varem passar un munt de portes, òbviament no disponibles al públic, com per exemple la sala de càrrega i descàrrega.

 

Immediatament al entrar a la sala de control, varem apreciar 12 pantalles grans amb moltes projeccions constants dels diferents espais del museu, en total el sistema de seguretat del museu consta d’unes 500 càmeres, tot i que hi ha algunes que no graven. A més a més de vigilar, també fan estadístiques, per exemple, tenen un sistema compta a les persones, a cada sala, cada hora…

 

Aquestes gravacions eren emmagatzemades durant 30 dies, per protecció de dades. Ens va cridar l’atenció que cada cinc segons, s’escoltava un senyal d’alerta, d’una sala específica, per anar comprovant si tot funcionava bé. Al dia, rebien unes 6000 prealarmes.

També tenien una mena de walkie tallkies per poder comunicar-se amb el personal de tot el museu. Al haver-hi una incidència, els treballadors havien de comunicar-ho a seguretat primer. Aquests, s’encarregarien d’actuar adequadament.

 

PROJECTE MARC I PRESENTACIÓ ALS PROFESSORS

El “Projecte Marc” va sorgir després de visitar varies vegades el Museu Nacional d’Art de Catalunya i comprovar com es feien les cartel·les. Se’ns va acudir fer una petita exposició al nostre institut i vam emmarcar elements  que nosaltres veiem de manera quotidiana i fer que la resta d’alumnes i professors s’hi fixessin en ells. Vam dedicar tota una classe a buscar aquelles petites imperfeccions recorrent tot l’institut. Una vegada vam trobar allò que cridava la nostra atenció ho vam fotografiar. A classe vam acabar de decidir quins eren més interessants.

 

 

 

 

 

 

 

El procés de muntatge va implicar molt esforç, començant per les cartel·les, que van ser inspirades en les del museu. Vam decidir que totes les cartel·les serien creatives no descriptives, vam pensar que als nostres espectadors se sentirien més atrets. Després vam fer ús de cartró ploma i vam imprimir les cartel·les (dos per full). Primer vam enganxar i després les vam retallar.

El procés del marc va ser el següent; vam començar prenent les mesures, després vam imprimir el disseny del marc i el vam retallar ajustant cada marc a les seves mesures i el vam enganxar a cartró ploma, al igual que les cartel·les.

Una vegada ja ho vam tenir tot enllestit, vam sortir de l’aula cadascú amb la seva cartel·la i el seu marc i vam anar a a convertir la nostra petita imperfecció en la nostra obra de art.

 

Aquell dia va ser molt especial, era molt gratificant veure com la gent parlava i comentava sobre això. Quan passaven per davant es quedaven molt sorpresos i es paraven a llegir la cartel·la per veure de que es tractava.

La següent setmana, vam fer una xerrada al professorat de tot el institut per informar-los que fem a la matèria d“En Residència” i explicar-los tot sobre les nostres visites al museu nacional i les tasques que fem a l’aula. Primer vam començar fent 3 grups, els alumnes com a guies, i els professors (12 aproximadament per cada grup) de visitants. Vam pactar un recorregut perquè no ens trobéssim amb altres grups pel camí i provocar un col·lapse. Cada grup havia decidit un lloc on presentar-se i fer una petita introducció.

 

Era una sensació estranya, el simple fet de estar amb una classe explicant una cosa, i les persones que ens escolten siguin tots els teus professors va ser molt especial. Ens vam convertir en guies de la nostra exposició. Quan vam acabar de fer tot el recorregut, mostrant i explicant totes les obres que havíem pactat, tots els grups vam tornar a la sala d’actes, on estàvem inicialment, i vam estar responent alguns dubtes que tenien o explicant alguna anècdota. Desprès va començar la xerrada de la Sandra i la Mariona i alguns alumnes ens vam quedar per continuar aclarint dubtes. El professorat del nostre institut ens va felicitar per la nostra tasca. Va ser una experiència diferent i enriquidora!

LES CAIXES XINESES

El passat 24 de gener de 2018 vam anar a fer una nova visita al MNAC. Vam conèixer dues noies que havien elaborat un projecte amb beca feia uns anys. El projecte tractava sobre el concepte de còpia d’una obra d’art, un concepte molt diferent a l’occident i  l’orient.

Vam quedar amb les noies al rebedor del museu i ens van guiar fins a una sala on hi vam veure una gran caixa. Ens van explicar que aquesta caixa no l’obririen fins que acabessin la xerrada. Ens comentaren que mentre aquí les falsificacions són molt mal vistes i es veuen com un atac a la creativitat de l’autor de l’obra, a orient es veu com un mèrit que et dediquin una còpia, ja que, si una obra es falsifica, és suficientment important com perquè te la dediquin.

A un petit poble de la Xina, anomenat Dafen, hi habiten uns 10000 pintors dedicats exclusivament a la falsificació d’obres importants. Treballen en fàbriques en una mena de cadenes de “muntatge”. Cada pintor s’especialitza en una part de l’obra diferent i l’obra va passant de pintor en pintor.

Les artistes van tenir la idea d’intentar introduïr unes obres falsificades al Museu Nacional i al Museu del Prado, amb l’excusa de que eren obres perdudes durant la guerra civil i recuperades posteriorment. Van viatjar fins a Dafen i van demanar a diversos pintors que copiessin les obres escollides a partir d’una petita imatge en blanc i negre i la fitxa tècnica de cada obra. El procés va durar unes tres setmanes i aleshores van viatjar cap a Catalunya i van ser seleccionades i distribuïdes als dos museus de destinació. Van contractar una empresa de confiança per tal que portessin al MNAC i al Prado. Sorprenentment, al MNAC van aconseguir entrar-les tot i que no van passar el control de seguretat. L’encarregada va descobrir ràpidament que eren falses punxant-les amb una agulla. En treure-la, com que la pintura era molt recent, l’agulla va sortir tacada de pintura. En canvi, les obres que anaven dirigides al Museu del Prado, no van córrer la mateixa sort, i van ser identificades com falses abans d’entrar al museu.

En acabar aquesta explicació van procedir a obrir la capsa. En obrir-la, vam veure que al seu interior restaven les obres que van tractar d’entrar al Museu Nacional. En veure-les, gran part dels alumnes se n’adonaren que eren falses, atès que la pintura era visiblement molt recent, i fins i tot es podia olorar una aroma de pintura fresca. Sobretot, hi havia una que de seguida es podia percebre en el traçat del pinzell que no era el quadre original.

Per finalitzar la sortida, ens vam acomiadar de les artistes i les vam felicitar pel seu treball.

Elena Martí i Pau Vega

LA CAPSA ENTRÒPICA. FRANCESC TORRES

El dia 13 de desembre del 2017 vam tornar al Museu Nacional a descobrir una cosa que, per molt petita que sigui, és molt important quan anem a un museu; les cartel·les. Encara que semblin insignificants o amb poca utilitat hi ha un gran procés al darrere. Vam visitar el despatx de la persona responsable de les cartel·les al Museu Nacional i ens va explicar com es fan. És molt important que les cartel·les combinin amb la paret on estaran penjades i amb el quadre que acompanyen. Cada vegada que es canvia la exposició s’ha de canviar la cartel·la i torna a escollir la lletra, la mida, el color i la informació que volem posar. Ens van explicar que ells dissenyaven les cartel·les i enviaven el disseny a una empresa que les imprimia.

Després vam anar a veure la exposició de Francesc Torres, La Capsa Entròpica [El museu d’objectes perduts]. La guia, una noia que es deia Júlia, ens explicà que la paraula entròpica significa alguna cosa diferent a les demés o desordenada. L’exposició pretenia ensenyar-nos obres que normalment no s’haurien exposat al públic. L’artista i comissari Francesc Torres ha volgut fer alguna cosa diferent, ha triat obres que posen de manifest esdeveniments històrics i socials a través seu estat de conservació o bé per què de manera evident han estat agredides. També ha relacionat obres que tenen una connexió més enllà del visual i les ha disposat per a què el visitant pugui establir aquesta connexió.

Algunes d’aquestes obres provenen del fons del museu i d’altres són del propi artista  Només entrar hi havia un Aston Martin destrossat que ens vol transmetre la idea que res és perfecte, que som humans i tenim defectes. A continuació ens vam dividir en petits grups per analitzar els diferents espais, per després posar-ho en comú.

     

La sala que més ens va agradar va ser la primera, es denominava el ”Problema Jueu”. Hi havia un retrat de la vida quotidiana de la gent d’un temps enrere. Es podia veure com les cares d’alguns personatges estaven tatxades amb violència per algun motiu.

 

 

 

CONEIXEM EL MUSEU NACIONAL DES DE DINS

El passat dimecres 22 de novembre el grup del projecte «En residència» vam fer la nostra segona sortida al Museu Nacional.

Aquesta visita va ser més llarga i d’un caire més formal i ordenat que l’anterior. Durant la primera part vam anar a veure la sala de Renaixement i Barroc en ple muntatge. Després  vam veure les reserves d’obres de gran format, de pedra i de paper. Vam tenir l’oportunitat de visitar parts del Museu Nacional que el públic general habitualment no pot conèixer.

…una anècdota que ens va explicar va ser que hi havia una obra que feia uns 5 metres d’alt i 10 d’amplada, i la van haver d’entrar fent un forat a la paret. A més, també ens va explicar coses sobre com exposar les obres i les estratègies que ells tenen per atraure al públic.

Vam entrar a una sala que no era gaire gran per ser una reserva, però tenia un sistema molt eficaç per conservar les obres sense ocupar molt espai, les penjaven d’una mena de paret mòbil i així ocupaven menys volum. El Jordi ens ho va explicar amb molt entusiasme i interès, es notava que li agradava que nosaltres visitéssim el museu i volguéssim aprendre coses noves.

…ens van ensenyar com ordenaven i trobaven les obres, i ho feien per un sistema de nombres, els qual tenien cada un dels quadres i després buscaven la xifra per el sistema informàtic per trobar la seva localització.

…vam anar a veure la reserva de pedra i escultura. Era la més gran de les tres i la que em va agradar més, ja que era més visual que les altres, i en la que ens van fer l’explicació més interessant, des del meu punt de vista. Allà també ens ho va explicar el Jordi, i ens va dir que aquesta era la reserva que més s’estimava, i es podia veure en com ho explicava!

Pau Vega

…després vam anar per l’interior del museu i allò semblava ¨Prision Break¨ i va estar molt guay!

Aisha Gutiérrez

En Jordi ens va portar a les reserves de pedra i a l’hora de marxar vam sortir per dins del museu, em va encantar!

Clara García

La Mercè ens va explicar que allà guardaven la col·lecció més gran de dibuixos, cartolines i cartells de tota Catalunya, va ser molt interessant i a mi em va impactar  la manera com ho tenien ordenat, era en armaris compactes, ens va explicar que ho guardaven així per a què  no es fes malbé.

Cristina Manzanares

Vaig aprendre moltes coses sobre la conservació del paper i la emmarcació més adequada per a cada tipus de material utilitzat en el dibuix, a més la dona va ser molt agradable. Vam veure com estava organitzada la reserva com restauraven els dibuixos, fins i tot vam tenir la oportunitat de veure uns quants d’ells, eren molt bonics. Al veure’ls em produïa una sensació agradable, em va semblar sorprenent ja que semblaven molt fràgils (encara que no els podia tocar) i amb un valor molt especial, em donaven ganes de «cuidar-los» i mirar-los durant una llarga estona.

Natalia Liendo

 

A la segona part vam visitar els magatzems d’obres. Primer vam veure el magatzem d’obres de gran format amb el Jordi. Em va agradar que ens deixés moure les “parets” on es guardaven les obres. Va explicar un robatori, una anècdota d’una obra infestada de micròbis i la compra-venda d’obres. Personalment em va agradar molt.

Elena Martí

Vam arribar a les 10:00 i ens vam anar a les 14:30. Va ser una visita molt llarga, però amb alguns continguts molt interessants.

Karla Monera

Personalment la part que més em va agradar va ser la reserva d’escultures de pedra, ja que hi  havien escultures molt interessants i “súper” ben fetes. Aquesta exploració va ser explicada pel Jordi, conservador de pedra, fusta i tela. Sabia un munt de coses i va ser molt interessant aquesta part. Però va ser esgotador estar tanta estona drets. Una part molt interessant també, i que em va cridar molt l’atenció,  va ser quan el Jordi ens va portar per uns túnels com amagats del interior del museu, que semblaven de pel·lícula…

Marc Marín

El que més em va agradar de tota la visita va ser quan vam anar a al reserva de paper on es guardaven els dibuixos fets a llapis. Em va semblar molt difícil tenir controlat tot allò i més difícil encara quan es una única persona que treballa amb el munt de dibuixos que n’hi ha. Em va impactar amb quina delicadesa es guardaven els dibuixos, emmarcats, amb un paper per sobre per a què no es pogués fer malbé el dibuix amb els dits…

Regina Díaz

La part que em va agradar més va ser quan vam anar a les reserves de pedra, amb el treballador, Jordi Casanovas. Em va semblar molt interessant veure les diverses pedres, més ben dit, escultures; ja que no sabia que mantenien aquelles restes antigues i la importància que hi tenen en el museu. Es basa en la recollida de diverses peces trobades a Barcelona, les quals no s’han pogut trobar exactament el seu passat. L’ordre estava ben estructurat, de les més grans fins a les més petites. Al apropar-te a elles, podies observar detalls increïbles: el material i la seva història. La qüestió és que et quedaves fascinat!

També, va ser divertit com vam desplaçar-nos al museu, des del magatzem de les reserves, ja que vam passar per la part més interior del museu on els visitants no hi solen passar, només els treballadors. Hi havia canonades i escales diverses.

El Jordi, ens va explicar molt bé sobre aquelles reserves i vam poder veure la gran proximitat que hi tenia a aquestes. Feia que ens poguéssim endinsar fàcilment en la història que hi havia darrere de les obres.

Milena Titova

UNA VISITA PERFORMATIVA AL NOSTRE INSTITUT

Dimecres 15 de Novembre 2017, van venir dues representants del departament educatiu del Museu Nacional  a visitar el nostre institut. L’objectiu era fer una visita guiada i intentar que es qüestionessin el que nosaltres estàvem dient, és a dir, fer una visita poc convencional. La nostra idea era disfressar l’escola amb un ambient de molt més “bon rotllo” del que realment és entre el professorat i nosaltres, els alumnes. Per fer-ho vam haver de pactar amb els professors per a què ens seguissin el fil. A classe hi ha companys que fan teatre i això ens va ajudar a realitzar la performance.

 

En una visita guiada convencional normalment no ens qüestionem el que ens van explicant ja que podem preveure què passarà i com passarà. La nostra seria diferent.

Ens vam dividir en grups i cadascú va treballar una part de la visita. Vam començar a la façana de l’institut, la porta principal es troba al Carrer Rogent i és modernista. La Cristina va  explicar de manera convencional les diferents etapes que ha viscut l’edifici de l’institut. Després vam anar al vestíbul on vam presentar els conserges i alguns professors com ara el Joan Talarn, de ciències, i en Lluís, de tecnologia. Després vam anar a veure l’Aurelio, també professor de tecnologia, i pel camí ens vam anar trobant a diferents professors i els vam abraçar i petonejar, les nostres convidades van començar a al·lucinar. El plat fort va ser quan vam entrar a l’aula de música. El Matías, el professor, ja estava avisat de les nostres intencions i va tocar el piano i ens va fer cantar tots junts. La Milena companya nostra i cantant del grup de rock va ser la veu protagonista. Finalment ens vam abraçar tots fent veure que ens havíem emocionat. Ja havíem aconseguit el nostre objectiu.

Per acabar vam finalitzar el recorregut i vam anar cap a la nostra aula. Allà vam desvetllar el nostre secret. La Sandra i la Teresa s’ho van creure tot, llavors vam aprofitar per reflexionar sobre si ens podem creure tot el que ens diuen durant una visita guiada, si la nostra actitud ha de ser passiva o cal que ens qüestionem el que ens diuen.

 

 

ELS MUSEUS I L’ART CONTEMPORANI

Dimecres dia 20 d’octubre:

A l’inici de la sessió vam posar en comú tot el que ens havia semblat curiós de la visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya (aspectes interessants dels visitants, vigilants, sales d’exposició…). Després, vam fer una activitat que consistia en intentar dibuixar individualment la façana del museu de memòria per després comparar-los. També vam dibuixar el recorregut que vam fer sense cap tipus d’ajuda, i després vam tornar a dibuixar-lo, però amb un plànol del MNAC.

Al final de la sessió, vam compartir els resultats dels dibuixos, ja que hi havia persones que els costava més recordar el recorregut amb la plantilla del plànol, i d’altres que els hi semblava més fàcil. En conclusió, tot i que semblava una activitat senzilla ens va semblar bastant difícil haver de recordar l’itinerari que vam fer.

Dimecres dia 25 d’octubre:

En aquesta sessió vam estar investigant sobre alguns artistes contemporanis que han treballat dins dels museus i han investigat aspectes relacionats amb els visitants, els materials de construcció, els recorreguts proposats…

Thomas Struth:

Photographs 1978-2010

El seu projecte consisteix en fotografiar els visitants que anaven al museu a veure l’escultura Miquel Àngel.

Stefan Draschan:

People sleeping in museums i People matching artworks

El seu projecte consisteix en fotografiar visitants que dormien o descansaven als museus, i també als visitants que observaven les obres i alhora les seves robes o pentinats permetien establir un diàleg visual entre el visitant i l’obra d’art.

Jean Luc Godard i Bernardo Bertolucci

Bande à part

De Godard vam veure un fragment específic de la pel·lícula Bande à part, durant el qual es veu als protagonistes visitant el museu del Louvre corrent per batre el rècord de la visita més ràpida. Bertolucci inspirat en Godard també mostra uns joves corrent pel Louvre a la seva pel·lícula Els somiadors. Hem pensat que amb aquest fragment la Mariona ens volia ensenyar una manera diferent i trencadora de visitar un museu.

  • Antony Gormley

Field for the British Isles

Les imatges que vam veure d’aquest artista mostren sales plenes de petites escultures que impedeixen als visitants fer el recorregut que permet fer qualsevol museu. A més, per la realització d’aquestes escultures de fang l’artista implica a moltes persones en la creació del seu projecte.

     

  • Lara Almarcegui

L’artista converteix en protagonista de la seva obra els materials utilitzats per construir l’espai on estan exposats.

També durant aquesta sessió la Mariona ens va animar a consultar Google Art Project del Museu Nacional de Catalunya i descobrir imatges curioses que mostressin aspectes que cridessin la nostra atenció, aquí us deixem un recull d’imatges que vam seleccionar:

Caps, Aleix Planella

Pillado, Giulia Nevini i Amina Tahiri

Ombres d’objectes, Milena Titova i Carolina Ortega

 

Natalia Liendo, Karla Monera, Pau Vega i Joana Castillo

 

 

CONEIXEM LA MARIONA MONCUNILL I VISITEM EL MUSEU NACIONAL

Dimecres dia 4 d’octubre vam conèixer per primera vegada l’artista Mariona Moncunill. Ens vam col·locar en rotllana ja que d’aquesta manera ens podíem veure tots i era més còmode per tothom, i va ser quan vam aprofitar per fer- li unes preguntes que ja havíem elaborat anteriorment. Gràcies a això vam tenir l’oportunitat de conèixer els seus gustos i com havia arribat a on es troba en aquest moment.

També vam aprofitar per conèixer-nos millor entre tots, compartint els nostres gustos, habilitats… fent així una pluja d’idees que més endavant ens serà d’ajuda pel nostre projecte.

Dimecres dia 11 d’octubre, a les 11:00h,  vam sortir de l’Institut Juan Manuel Zafra per anar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Una vegada al museu vam deixar les nostres coses  i ens vam dirigir a una sala on ens van rebre alguns dels treballadors del museu inclòs el director, Josep Serra. Ens van donar la benvinguda amb una xerrada en la qual ens van explicar alguns aspectes interessants del museu relacionats amb la seva ubicació i també amb algunes de les seves obres. Més endavant vam fer una sèrie de preguntes; l’accés al museu, el trasllat i el manteniment  de les obres, van ser alguns dels temes que es generen més curiositat. Un cop acabada la xerrada ens van donar les identificacions  que ens converteixen en visitants VIP.

 

Vam tenir un temps per poder visitar lliurement del museu individualment, durant aquesta primera visita la Mariona ens va proposar que estiguéssim pendents del nostre entorn, apuntant les coses que més ens cridaven l’atenció  i  que no només fessin referència a les obres exposades, més aviat que estiguessin relacionades amb  les sales, decoracions, visitants, sensacions… Una de les altres tasques que ens vam proposar va ser fer 3 fotos amb les coses que més ens haguessin interessat.
Un cop acabat el temps ens vam reunir al punt de quedada i tots junts ens vam dirigir cap a la terrassa des d’on es poden observar unes vistes precioses de Barcelona. Finalment, un cop acabada l’activitat vam marxar tots cap a casa.

COMENCEM!

Hola!

Som el grup de 4t d’ESO de l’institut Juan Manuel Zafra, situat al districte de Sant Martí. Som 19 alumnes que participarem a En Residència amb l’artista Mariona Moncunill.

Tot i que no sabíem amb qui treballaríem teníem ganes de participar en aquest projecte. Quan la professora ens va dir qui era l’artista vam començar a sentir molta curiositat i vam investigar el seu treball. Després de consultar la seva pàgina web vam formular unes preguntes que tenim ganes de fer-li perquè el seu art ens ha generat interès, curiositat i dubtes.

A més a més, uns companys del curs passat que també van participar a En Residència, ens van explicar la seva experiència i ens van donar consells per saber portar el projecte endavant i per passar-ho bé durant aquest curs.

El dimecres passat ens vam fer una foto de grup al pati del nostre institut.

Aquí la teniu!