Ha arribat el paquet !

Doncs si, ha arribat el paquet que estàvem esperant del  Museu del Molí Paperer de Capellades.

Ens hem tobat que la Victòria del Museu, en ha fet 3 sobres dins del paquet:  els papers amb el disseny que ens identifiqui,  el paper amb la frase secreta i les filigranes amb la malla que haviem preparat abans.

 

 

 

Ha sigut un matí amb una llum espectacular per veure els papers amb la marca d’aigua de les nostres filigranes.

Eren les 9.30, i el sol entrava directe per la finestra.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

any nou

Primer dia després de vacances de Nadal.

Tenim moltes ganes de veure els papers fets al Molí però encara no han arribat.

Ha vingut la Maria Ibars que ha estat tot el primer trimestre estudiant al Canadà i li  hem ensenyat tot el què hem fet al bloc.

La Mercè ens ha portat un nou llibre seu:  North Pole South Pole

Està enquadernat amb enquadernació japonesa, per un costat el pol nord i per l’altre el pol sud.

Tots els papers son blancs,  amb una textura diferent i cada un es correspon a u lloc diferent amb la seva coordenada.

 

Demà dimecres 9 de gener a la tarda hi ha claustre de professorat on es presenta el nostre projecte. Hem decidit preguntar també a tot el professorat els seus secrets. La Sheila i la Beu hi aniràn. Sort noies!

 

Fent paper al molí de Capellades

El 18 de desembre vam anar al molí de Capellades, on ens van explicar com feien el paper antigament.

Primer vam anar a la darrera planta, on hi havia una exposició de diferents obres d’art fetes amb paper. N’hi havia de tots tipus i cada alumne va triar-ne una per descriura-la a classe.

Mitja hora després vam anar a esmorzar i més tard vam tornar a que ens fessin la visita guiada.

Primer ens van explicar l’origen del molí, és a dir, que abans de ser un molí de paper i era un molí de farina, i van començar a fabricar paper al s.XVIII. El paper antigament es confeccionava amb roba d’origen vegetal.

 

Hi ha 16 molins repartits per Catalunya.

Després vam anar a la planta baixa i vam veure tot el procediment per fer el paper:

  1. Un drapaire passava per les cases per recollir la roba blanca que la gent no volia. També s’aprofitaven les cordes i les espardenyes per fer un altre tipus de paper.
  2. Es tallava la roba en trossos petits.
  3. Es posava a una màquina per expolsar-hi la pols i la bruticia.
  4. Després es tirava la roba a la podridor perque es podrís i així es pogués estovar per fer la pasta de paper.
  5. Més tard posaven la pasta de paper a una màquina perque s’acabés de triturar. Aquest pas es dividia en 3 fases: a la primera es tallava més la roba amb un clau de tall, a la segona s’utilitzava un clau amb forma de queixal i a la tercera
  6. Quan ja estavan ben triturat es posava el paper en làmines.
  7. Es prensaven els papers per treure’ls l’aigua.
  8. S’estenia perque s’assequés bé.
  9. Quan els papers ja estaven secs, tenien la forma de la corda on s’estenia, i per treure-li aquesta forma li aplicaven un pes.
  10. L’últim pas era contar tots els papers i apilar-los per vendre’ls

Finalment, vam fer nosaltres paper amb la marca d’aigua que haviem confeccionat en les darreres classes, va ser la part més divertida.

 

 

 

Ja era molt tard i vam premsar els papers acabats de fer a corre-cuita.

La Victoria ens va dir que ens  assecaria els paper i ens els enviaria a l’institut.

Tenim moltes ganes de veure’ls , a veure si la filigrana que hem fet queda com a marca d’aigua al paper.

Joana Craven i Taís Martínez

ELS SECRETS DEL MENÉNDEZ I LA FILIGRANA.

ELS SECRETS DEL MENÉNDEZ I LA FILIGRANA.

El 4 i l’11 de desembre, hem revisat els secrets que hem obtingut de quart de la ESO i després hem creat la filigrana que ens serviria després per marcar el paper.

Hem projectat els secrets amb el projector i la Mercè els ha llegit en veu alta: alguns seriosos, però pocs. La majoria son en broma i escatològics, i hem rigut molt llegint-los. Tot i això no és per res el que esperàvem.  Hem hagut de pensar què fer, si posar-los igualment o no, i hem decidit esborrar tots els noms perquè no hi hagi gent ofesa per res.

Mentrestant, hem creat  la nostra filigrana. En un full de “rejilla”, amb l’ajuda de filferro i goma eva, hem resseguit el nostre dibuix i ho hem enganxat amb silicona.

Aquesta filigrana ha de representar-nos.  És un motiu personal, però críptic.

També hem escrit un secret i l’hem tatxat, i hem posat línia de goma eva a les paraules tatxades:

  Lua Botella,  Lola Royo i Sheila Arce

 

preparant dissenys filigranes

La Merce i la Sandra ens han enseñat una caixa de filigrana on hi havien diferents dissenys fets amb filferro, juntament amb la caixa també portaven uns papers, que tenien una textura totalment diferent als altres, aquests papers estaven fets amb marca d’aigua.

Després vam començar a dissenyar el nostre propi dibuix per desprès fer el nostre propi paper amb marca d’aigua.  Haviem de pensar en un símbol que ens representés o que tingués una gran importància per nosaltres i explicar perquè era tant  important per nosaltres.

Luciana Chirinos, Yue Cao i Laura Moragues

 

 

 

 

 

 

Centre Documentació del MACBA, coworking de la Mercè i Chiquita Room

Ahir vem fer la primera sortida amb el grup de Creadors amb Residència amb la Mercè i la Berta. També van venir l’Agnès Sebastià  d’A Bao A Qu i la Sandra Figueres del MNAC, les mediadores del nostre projecte.

Vem visitar el Centre de Documentació del MACBA, el taller de la Mercè i una galeria d’art.

Al MACBA després de  deixar les motxilles a l’entrada i pujar unes escales fins al primer pis , vam entrar dins d’una sala on hi havien dues taules amb llibres d’artistes.

La Marta i L’Estel ens van explicar una mica la història de cada llibre i el seu autor.

La Candela Sin ens explica el llibre  de Christian Boltanski

 

L’Alexandra García el d’Ignasi Aballí:

 

La Lola Royo el de les Guerrilla Girls

La Joana Craven ens explica perquè li va agradar aquesta revista

 

 

Maletí negre on a dins hi havien coses de diferents artistes amb diferents formats.

 

 

 

 

 

 

El maletí negre amb el cul de la Yoko Ono,  va donar molt de sí…

 

Jenny Holser:  Copiava frases que li semblaven extremes en tots els sentits.

 

El Bosc a casa / Perejaume, Joan Brossa, 1989

 

.

Twentysix gasoline stations / Edward Ruscha, 1969
notes de la Beu Ribes al Centre de Documentació del MACBA

 

El que més ens va agradar va ser el moment de posar-nos els guants i  tocar nosaltres mateixos aquells llibres tant especials i també conèixer el valor de cada llibre!


A poques passes, al carrer Ferlandina,  hi ha el taller de la nostra artista, la Mercè Soler. Un espai de coworking  compartit amb altres artistes: dos pintors, un escultor, un il·lustrador… És una antiga bodega que a l’entrar fa olor a humit però a dins tot l’espai està super ben aprofitat , molt acollidor i amb moltes  coses per descobrir …. vaig trobar que tenia una mica com una atmòsfera de conte…

 


I per últim, vem visitar una galeria acabada d’inaugurar: La Chiquita Room.  L’exposició actual, que és la primera que fan,  “Barcelona Plan B (Una oportunitat cartogràfica)” és una col·lectiva de 20 artistes. Tots han fet una reiterpretació sobre paper d’un mateix mapa  de Barcelona de l’any 1860, abans del Plà Cerdà . Ens ho va explicar la Laura de la galeria i també una de les artistes, la Coco Esteve , ens va comentar la seva intervenció, contestant a totes les nostres preguntes.

 

Proposta de la Coco Esteve

També ens va cridar molt l’atenció  la proposta de Duae Collective  que redibuixa la ciutat a través de les fotografies geolocalitzades al llarg d’un dia, que s’emmagatzemen a Instagram.

 

 


Presentació dels artistes

 

Jo si fos un llibre seria net i clar, de una portada blanca amb un petit i fí dibuix al centre de la tapa. Al interior hi haurien les lletres en negre amb una tipografía molt elegant.

Lua Botella

Si jo fos un llibre seria un llibre hermètic de tapa dura, la tapa seria de color blau, amb lletres grans de color negre. Seria un llibre gran, intrigant, amb lletres a dintre. El títol seria: “carpe diem”.

Guillem Carrasco

Jo seria un llibre ni molt gran ni molt petit, de tapa dura però suau de color groc.  Els fulls serien tous de color blanc,  sense res escrit.

Yue Cao

Si jo fos un llibre, no seria ni molt gran ni molt petit, seria de tapa dura i de color negre, les pàgines serien blanquas i tindria la lletra molt petita, tindria un títol curt pero intrigant, el contingut que tindria dins no l’entendria tothom, per dins estaria ple de fotografies amb molt de sentiment, no signaria per donar-li un toc de misteri que el tornaria més interessant.

Lara Riera

Si jo fos un llibre, m’agradaria ser un llibre nou,  amb la tapa dura , a la portada el títol amb una tipografia  clàssica i sense dibuixos.  M’agradaria  que al passar les pàgines fes olor a tinta i d’impremta. Ben enquadernat amb dibuixos amb tinta xinesa i pintats amb aquarela , a sota de cada dibuix un petit poema i al davant de cada pàgina amb el dibuix un paper de seda blanc, ben finet  per a protegir-lo.

Berta Nosàs

El que més m’agrada del meu llibre és el de dins perquè expressa molt i explica una historia trista però molt interessant. I per fora la seva bonica portada i també la seva olor a llibre després de sortir de l’impressora.

Luciana Chirinos

 

Si fos un llibre seria un atles petit de butxaca, però que es pogués desplegar i fer-se gran. Amb un paper tou perô resistent amb tapes blanques, toves i amb el meu nom daurat.

Mercè Soler

Si jo fos un llibre seria un un diari personal, amb molta historia, però, molt fàcil de llegir. Hi haurien moltes històries  on hi expliqués moltes aventures, moments únics. Tindria la portada dura però fràgil, es pot trencar. Seria una portada blanca on cadascú decidís que escriure-hi o com decorar-la. El meu interior seria inmens, és a dir, pots afegir-li tantes pàgines com vulguis. El paper seria com un diari, un diari vell, de color beix. La contraportada seria negre. El llom seria de pedra, molt dura. El meu titol seria: Com vas? estaria ple de moments feliços però també moments tristos, seria com un diari de recolçament on la gent m’expliqués el que li pasa i poguer-se desfogar amb mi.

Carlota Belkhir

 

Si fuese un libro, la tapa sería color azul como el cielo, pero por dentro seria colo blanco como las nubes, con rimas escritas. Seria un libro lírico.

Cristopher Urbina

 

Si fos un llibre seria segur de color blanc. El meu nom estaria gravat en petit a dalt, en lletres vermelles. La tapa seria dura i llisa, brillant. Mai s’embrutaria perquè seria d’un material impermeable. Les pàgines serien blanques, fines i lleugeres, però n’ hi hauria moltes. Només una petita part del principi estaria escrita, plena de dibuixos i lletres diferents. També hi hauria taques, i tot junt explicaria el que em passa, penso i sento. De tamany, ell llibre no seria molt gran però sí pesat. Tot i així,  seria agradable de tocar i faria olor a la meva colònia.

Lola Royo

Si fos un llibre seria un llibre petit amb una portada dura i a la portada i a la contraportada amb un estil Japonès i Corea amb dibuixus i imatges d’anime , de J-pop, k-pop, j-dramas, k-drams. Seria un llibre per passar una bona estona disfrutant la cultura asiàtica.

Valeria Ramos

Jo seria un llibre mitjà, de tapes dures. La tipografia seria senzilla i bonica, igual que el disseny. Les lletres serien fines i en cursiva, com si fos una mena de diari. Amb il·lustracions senzilles o amb detalls i a cada capítol hi hauria una cita o poema. El meu llibre faria olor a llibre antic.

Candela Sin

Si fos un llibre seria de mida mitjana tirant a petita, amb una tapa dura però que a sobre hi hagués cosida una capa de vellut rosa fluix. A la tapa també hi hauria a un racó el meu nom escrit amb relleu de peluix blanc . A dins hi haurien fulls de color groc fluix (com el color dels post-its), i hi haurien fotos enganxades, dibuixos i escrits fets per mi.

Joana Craven-Bartle

Si jo fos un llibre, seria d’una mida mitjana, amb una portada que no cridés gaire l’atenció, ni gaire extravagant. Jo tindria un títol que cridés l’atenció dels lectors i lectores. El contingut del llibre, serien anècdotes, no gaire  comunes del día día. La meva portada, seria de tapa dura, perquè així estaria ben protegit.

Beu Ribés

Si fos un llibre, seria d’una mida gran i molt gruixut. La tapa seria tota vermella amb una perla al mig. El contingut del llibre seria de League of Legends, un videojocs de Pc.

Angel Ibáñez

 

Si jo fos un llibre, seria un llibre en el qual es pugués escoltar música, i que hi hagués un narrador. Aixi seria jo en un llibre.

Laura Moragues

Seria de mida mitjana i la tapa tova. El títol seria de color daurat i cridaria l’atenció al lector. Els fulls serien blancs i suaus com la seda. La història estaria acompanyada d’imatges i dibuixos amb una frase reflexiva de peu d’imatge/dibuix.

Taís Martínez

Si jo fos un llibre, seria petit de tapa dura i de color negre. L’estil seria japonés amb algunes lletres de cançoncs del gènere musical: metal i rock. Amb alguns dibuixos pintats amb carbó. Tindria la guarda de color negre però un dibuix daurat a un costat i al final del llibre tindria un altre dibuix.  També tindria arguments feministes, fotografíes i alguns poemes.

Alexandra Garcia

Jo si fos un libre m’agradaria ser d’aquells que criden l’atenció quan el veus. Amb molts colors i dibuixos, tant per dins com per fora. Les tapes serien dures pero toves per fora tipo cuixinet. A dins tindria una història que t’enganxa i que no pots parar de llegir fins que l’acabes.

Clàudia Clos Cirirci

Si jo fos un llibre, seria un llibre gran, nou, de tapa dura amb una compossició de colors foscos i decoracions de color blanc. Aquestes últimes, resaltarien el títol. La guarda del llibre seria d’un paper similar al tapís, de flors blanques i negres. El llibre seria ple d’ilustracions de tot tipus. No hi hauria ninguna lletra. A la contraportada hi lluïria el dibuix d’un gran arbre i un drac envontant-lo.

Sheila Arce

Si jo fos un llibre seria de color azul con tapa dura el libro se basaria en algo comico .

Matias Alarcon

Coses

Avui, la Mercè ens ha portat dues obres seves. Una es un llibre anomenat “Cosas que nunca te dije”. És de tapa dura de color vermell, i el que el caracteritza es que està tancat pels dos costats. És a dir, si volguessim llegir el llibre, hauríem de trencar una de les dues tapes. D’aquest llibre només hi ha cinc volums, d’aquests cinc, quatre els ha enviat als seus quatre amors i un se l’ha quedat ella. Ella no sabrà mai si l’han obert o no.

 

L’altre obra es un llibre anomenat “Cosa”. Aquest, és de tapa i pàgines daurades. Hem buscat alguna cosa en comú amb aquestes dues obres, i tots hem arribat a la conclusió de que les dues, miris com ho miris, son coses, objectes. La diferència és que una és més sentimental que l’altre.

També hem portat un llibre que ens hagués cridat l’atenció des del primer moment. Avui, erem pocs alumnes perquè la majoría estaven d’excursió i  no teniem molts llibres, però hem pogut realitzar bé aquesta activitat. Hem d’explicar, qué va ser el que ens va cridar l’atenció del llibre, ja sigui la lletra, la portada, el tamany, colors, dibuixos, tema…

Valeria Ramos i Alexandra García

3a sessió amb la Mercè

 

Primer haviem d’acabar les llibretes de viatge ‘Midori’,  és a dir, cosir a la tapa les dues llibretes que ens faltaven.  Quan vam tenir la llibreta acabada, la Mercè ens va donar un munt de coses per decorar les llibretes  i donar-li un toc més personal, ens va deixar segells, tampons i moltes més coses.

Totes les llibretes Midori acabades:

Després ens va ensenyar llibres:

un que semblava un regla que s’anava desplegant.

Un altre anomenat Vent, el qual tenia moltes fotos d’un arbre,  que semblava que estés en moviment.

un altre que no es podia obrir amb el nom de Secretos:

Un altre anomenat Aire:

i per últim, un que representava l’escala de colors ‘Pantone’,  però,  en lloc de colors,  tenia moments.

Al final vam estrenar el ‘Midori’ apuntant el que haviem de portar el proper dia i les parts que té un llibre.

Ángel Ibáñez, Joana Craven-Bartle i Taís Martínez

 

Llibretes Midori: l’Estirp de la creació.

Per començar, els fulls tallats anteriorment, els vam apilar en tres pilons: dos de 5 i un de 6. Aquests pilons els haviem de doblegar per la meitat, ja que cada piló seria una mini llibreta. També vam escollir tres fulls d’estampats que farien de portada de la nostra llibreta.

Tot seguit, amb la prodigiosa ajuda de la Mercè Soler, vam fer tres forats a la pàgina central de cada llibreta, un a 1,5 cm de cada marge vertical i un altre al mig (8,5 cm).  Pels forats vam haver de passar una agulla amb fil.

Quan les llibretes van ser cosides, era hora d’unirles totes entre sí. Amb l’ajuda d’una tapa de pell i un fil, després de fer uns quants forats, vam juntar la tapa de pell amb una de les llibretes. Les altres dos serien juntades el dia que ve.

 

Lua Botella, Sheila Arce i Lola Royo