1. Evitar repeticions de paraules; es pot aconseguir rellegint l’escrit.
2. No utilitzar expressions com “típic i “tòpic”, o paraules com “indescriptible”, perquè són imprecises.
3. No avançar esdeveniments amb frases premonitories.
4. Intentar empastissar amb el personatge, descriure el que sent i fer que les seves actuacions s’adeqüin al moment del relat.
5. No abusar del recurs dels somnis per acabar una història. (3 alumnes ho han fet)
6. Projecció de la veu y entonació adequats per acompanyar el text.
Aquí us deixem el link del poema:
L’amor ho cura tot i no et fas vell,
és perfecte contra els grans,
la sífilis del cervell
i la tristor de les mans.
L’amor, que juga a daus amb la fortuna,
cura de tot, menys de mirar la lluna.
L’amor, la pedra, l’esguard de l’esfinx,
l’estrella que guia el foll,
els yangs amagats als yins,
l’orgull que plega el genoll
i som iguals, que val tant l’un com l’una
i no ens manem, prô ens pot manar la lluna.
L’amor, la cara oculta de la mort,
fa moure veles i vents,
és tan fluix que és el més fort,
és tan fort que no n’hi ha gens,
qui sap si en té, d’amor, o si en dejuna?
L’amor és déu… o l’únic déu és la lluna?!
Laiba Zulfiqar, Uliana Chersak i Victoria Calvo