6a SESSIÓ 14-Nov 2017

Per a aquesta sessió havíem d’escriure una història, reflexió o qualsevol cosa sobre alguna cosa que passés en un institut o bé sobre la pel·lícula que vam veure la setmana anterior.Per tant, vam llegir els nostres textos en veu alta i, una vegada que tothom va acabar, vam fer una reflexió sobre com eren les nostres redaccions. Aquí us deixem alguns del consells que ens va donar el Martí:

1.    Evitar repeticions de paraules; es pot aconseguir rellegint l’escrit.
2.    No utilitzar expressions com “típic i “tòpic”, o paraules com “indescriptible”, perquè són imprecises.
3.    No avançar esdeveniments amb frases premonitories.
4.    Intentar empastissar amb el personatge, descriure el que sent i fer que les seves actuacions s’adeqüin al moment del relat.
5.    No abusar del recurs dels somnis per acabar una història. (3 alumnes ho han fet)
6.    Projecció de la veu y entonació adequats per acompanyar el text.

Per acabar, vam llegir un poema de l’Enric Casasses que es deia Cançó (8 persones el van llegir). Ens vam adonar que ens falta molt per poder llegir bé, però el Martí ens va dir que aquell era un dels objectius del projecte i que ho podríem fer.

Aquí us deixem el link del poema:

Cançó

L’amor ho cura tot i no et fas vell,
és perfecte contra els grans,
la sífilis del cervell
i la tristor de les mans.
L’amor, que juga a daus amb la fortuna,
cura de tot, menys de mirar la lluna.
L’amor, la pedra, l’esguard de l’esfinx,
l’estrella que guia el foll,
els yangs amagats als yins,
l’orgull que plega el genoll
i som iguals, que val tant l’un com l’una
i no ens manem, prô ens pot manar la lluna.
L’amor, la cara oculta de la mort,
fa moure veles i vents,
és tan fluix que és el més fort,
és tan fort que no n’hi ha gens,
qui sap si en té, d’amor, o si en dejuna?
L’amor és déu… o l’únic déu és la lluna?!

Laiba Zulfiqar, Uliana Chersak i Victoria Calvo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *