LA BRONCA

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2019/03/28/la-bronca/

Una de les sessions que menys ens va agradar a tot el grup va ser quan els Misiondivina es va enfadar molt amb nosaltres perquè estàvem parlant, ballant i fent molt soroll mentre ells estaven treballant i preparant el projecte.   Van parlar i van haver xerrades molt intenses , ens van preguntar si volíem seguir amb el projecte,  ells no ens veien implicats i llavors fent un dur i sorollós  cop de taula van decidir marxar . La Sara i el Michael van sortir a intentar fer de mediadors,  així i tot els Misiondivina van marxar a mitja sessió i ens vam quedar amb la incertesa de saber si realment el projecte havia acabat, amb la incertesa de pensar que potser el Misiondivina no tornaben a venir al centre i el projecte En Residència al Joan Boscà  quedaba així, amb l´abandonament del nostres artistes. La nostra resposta a la pregunta de si volíem continuar va ser que sí, que es clar que volíem continuar, que som conscients que el seu treball ens ajuda molt.  Aquell dia va marcar un abans i un després i tot ha anat millor.

Atentament, tota la classe.

INICI DE LA PEÇA COL·LECTIVA

Des de Clàudia Pagès EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1819/index.php/2019/03/25/inici-de-la-peca-col%c2%b7lectiva/

Ha arribat l’hora de posar en comú totes les reflexions que hem estat fent al llarg del curs i construir una peça col·lectiva que posi en joc els elements plàstics i lingüístics treballats.

Per una banda tenim les gravacions d’àudio que encara estem polint sobre continguts extrets de l’entrevista amb en Ferran. Per altra banda, el treball volumètric de les nostres pissarres. Per acabar, la construcció del “contenidor” a partir del text d’Ursula que fa referència al tema treballat per cada grup.

Ens estem organitzant per equips i anem avançant cada una de les línies d’investigació. Cada cert temps, els grup van canviant i continuem el treball dels nostres companys. El treball en equip és imprescindible!

La Clàudia ens ha proposat enrajolar les pissarres per tal de donar-los un millor acabat i aprofitar la superfície enrajolada per després poder-hi fer inscripcions a sobre amb les idees principals de les nostres reflexions. Algunes d’elles portaran rodes per facilitar-ne el transport i la seva col·locació. Treballem amb silicona estructural.

A la sessió d’avui hem estat poques persones i hem aprofitat per començar a pensar l’escultura final amb els panells. La idea que ens ha proposat la Clàudia per a l’escultura eren els lavabos dels instituts o quelcom semblant, on sempre s’hi escriuen inscripcions que poden arribar a resultar molt interessants al món de l’art.

Hem començat a enrajolar un dels panells amb la finalitat de continuar amb la idea del lavabo perquè la gent hi pugui escriure a sobre i també hem afegit rodes a un dels panells per a que sigui més mòbil.

Sílvia de Antonio

Diferents idiomes

Des de Anna Serrano EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1819/index.php/2019/03/22/diferents-idiomes/

Aquell dia l’Anna ens va preguntar quins idiomes parlem cadascú ; en la nostra classe hi han fins 10 idiomes. Ens va fer seure a tots en línia en un determinat  un  ordre perquè les llengües estiguin barrejades, perquè fessis com una mena de conferencia d’idiomes. Haviem d’explicar un dia del institut, en el nostre idioma.

 

“the world without us” 2049

Des de Cristina Checa EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/martipous1819/index.php/2019/03/21/the-world-without-us-2049/

NOU CENTRE !

NOUS REPTES!

NOUS COMPANYS!

NOUS PROJECTES!

Un cop situats en el nou institut ens hem encaminat a centrar-nos en el disseny del projecte final de Creadors enResidència.

COM SERIA LA NOSTRA CIUTAT SENSE HUMANS?

Tenim noves incorporacions al grup que han aportat noves energies i noves idees:

Laia de Rosselló

He estat incorporada des de fa poc en aquest projecte i sincerament m’encanta, és un projecte en el que puc expressar la meva creativitat. Ara estem treballant en el pas del temps en un món sense humans, hem estat fent fotos i editant-les a través de instagram o alguna altra aplicació d’edició, també hem buscat imatges de Barcelona i hem posat vegetació, flora i fauna…. Cadascú de la manera que creia que representava millor el pas del temps.

 

GALERIA BCN 2049

De contaminacions i de guerres…

Des de Andrés Waksman EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/barribesos1819/index.php/2019/03/16/de-contaminacions-i-de-guerres/

El dimecres 6 de febrer, ens encaminem cap a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats per tal de participar en una sessió de contaminació amb tres instituts més que fan una Residència semblada a la nostra… L’acte s’inclou dins el Festival SALMON de teatre.

Ja de camí, la Sara em pregunta: “Profe, això de contaminació què vol dir? Sona a malaltia i ara amb la grip…”

A mi, la reflexió em sembla genial i decideixo buscar el sentit de la paraula i la seva aplicació a la sessió que anem a fer…

Contaminació

La contaminació o pol·lució és l’alteració de les propietats d’un medi per incorporació –generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’ésser– de pertorbacions, materialsones o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

Això vol dir que avui ens contaminarem de quelcom i nosaltres contaminarem d’altres… no sé si pinta massa bé…

Arribem i ens barregen amb altres alumnes i professors dels Instituts Josep Comas i Solà, projecte dirigit per Constanza Brnčić, Institut Príncep de Girona, projecte del Fito Conesa i l’Institut Pau Claris, projecte de Txalo Toloza i Laida Azkona…

No ens coneixem entre nosaltres, però ben aviat, els grups estableixen relació de confiança, conforme es fan els tallers

Un, dos, tres i vinga! A contaminar-nos!

 

Al final fem una posta en comú i els estudiants expliquen que han gaudit i molt de l’experiència…

Tabassum: “ El treball amb les imatges (el del Fito) m’ha agradat molt!”

Andrea: “M’he divertit passejant per Barcelona…ha estat diferent!” (Constanza)

Tarik: “La construcció de la casa amb cintes ha molat.” (Txalo Tolosa)

Carmen: “M’ha agradat veure altres alumnes i saber què estan treballant.”

Antonio: “L’activitat de les cadires amb els altres alumnes ha estat xula…” (Andrés)

Sara: “L’activitat amb les cintes ha sorprès als participants.”

Tornem cap a l’institut i la Laura i jo valorem l’experiència com a divertida, instructiva i molt positiva…A repetir!

Jordi Sánchez

Professor. INS. BARRI BESÒS.

Barcelona

 

Impressions sobre el procés creatiu

Des de Pau Miró EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1819/index.php/2019/03/15/impressions-sobre-el-proces-creatiu/

Avui, divendres 15 de març, l’alumnat de 2n d’ESO que forma part del projecte de teatre ha tancat els ulls i s’ha situat en el dia de l’estrena: 29 i 30 de maig, a la Sala Beckett. Després d’imaginar-se la situació, cada alumne/a ha redactat una frase per a descriure el procés creatiu seguit durant tot el curs amb en Pau Miró.

Aquest ha estat el resultat:

Ha sigut una experiència estranya, diferent i especial, no m’esperava que faria això en la vida. (Greta Ortuzar)

És una experiència creativa; tot i que a vegades es fa pesada, és una bona experiència. (Maia Giannakos)

Ha sigut xulo i divertit. (Leyre Pineda)

La creació d’una obra innovadora que mai s’ha vist. (Núria Muys)

El procés creatiu que hem fet des de setembre i acabarem al maig ha sigut molt productiu i divertit. (Anna Sala)

Procés creatiu amb un final del que podem estar contents. (Aina López)

Per a mi ha estat una excursió amb alts i baixos vibrants. (Marc Gómez)

Una força de 20 N (que la fuerza te acompañe). (Arnau Pujal)

Peculiar, una mica creatiu, però ha estat bé. (Jeremy Cedeño)

Al principi estava poc segura de l’obra, però al veure el resultat, està molt bé. (Alba De La Cruz)

Aquest procés ha sigut a vegades avorrit, però interessant, perquè he après coses noves; però a vegades se m’ha fet pesat. (Núria Gallardo)

És meravellós veure triomfar una cosa que has vist créixer poc a poc. (Edgar Aguadé)

El projecte ha sigut un viatge, en què pas a pas, hem vist, hem jugat, hem experimentat. (Roger Losada)

Un camí de petites coses que poden transformar-se en coses molt grans. (Alexandra Moral)

Vivències personals convertides en una obra teatral. (Daniel Puig)

Una experiència estranya però amb resultat satisfactori. (Judit Casino)

Ha sigut una evolució en què al principi costava d’avançar, però que ara ha adoptat forma i ha quedat molt bé. (Tomàs Jiménez)

Ens va costar començar, però al final hem acabat un bon treball. (Laura Delgado)

He descobert què és un procés creatiu, i em sento feliç i creativa. (Irina Tunyk)

Tot el que fèiem semblava sense sentit i estúpid, però al final l’ha tingut. (Natalia Suárez)

Reflexión: Coreografías

Des de Pau Miró EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/moisesbroggi1819/index.php/2019/03/12/reflexion-coreografias/

El viernes 1 de marzo, en la hora de proyecto, el grupo de teatro se fue a la Sala de Actos, a acabar la actividad realizada el viernes anterior (viernes 22 de febrero) junto a un coreógrafo llamado Joan Maria Segura. La actividad consistió en elegir una canción infantil que nos gustara y hacer una pequeña coreo.

Estuvimos haciendo unos ejercicios para calentar. Luego jugamos al pica pared representando un animal o objeto, lo que nos sirvió para darnos cuenta de que a veces las cosas no son como lo que creemos que son, que si tú intentas hacer de silla pero no doblas bien las piernas no parece una silla. Luego le enseñamos las coreografías que habíamos hecho y él nos dijo lo que cambiaría, por lo tanto, lo cambiamos y se lo volvimos a enseñar. Le gustó bastante más con las cosas cambiadas; aunque no nos hizo muchos cambios, nos sirvió. También nos enseñó unas técnicas de coordinación jugando al siguiente juego:

COREÓGRAFO: A      ALUMNO 1º: B     ALUMNO 2º: C    ALUMNO 3º: D

El coreógrafo hacía un gesto, cuando él acababa el de al lado hacía lo mismo, entonces a la vez que B hacía el gesto, él hacía otro, C imitaba el que había hecho B, B imitaba el que acababa de hacer A, entonces A cambiaba de gesto…, y así consecutivamente hasta que toda la clase lo había hecho.

El objetivo de esta actividad era la coordinación, la atención y la concentración. Porque te hacía pensar en lo que hacía el de al lado para después hacerlo tú, también de vez en cuando mirabas a tu alrededor para ver cómo quedaba y te tenías que concentrar para hacerlo bien.

Sobre esta actividad he aprendido que preparar las cosas a veces cuesta más de lo que uno cree, porque en el poco tiempo del pica pared te tenías que pensar una cosa para hacer, preocuparte de que lo pareciera, no moverte, y eso es muy difícil de conseguir. Sin embargo, creo que lo hicimos bastante bien.

Creo que de esta actividad lo que más vamos a usar es la coordinación, ya que te tenías que coordinar con el grupo para intentar no repetir cosas y no equivocarte con lo que hacían los demás, y la rapidez, porque en muy poco tiempo tienes que ser lo bastante rápido para parecerte a un animal o cosa. 

Alba De La Cruz

Anem a veure el Rebota!

Des de Agnès Mateus i Quim Tarrida EN RESiDÈNCiA https://blocsenresidencia.bcn.cat/quatrecantons1819/index.php/2019/03/11/anem-a-veure-el-rebota/

“Avui dia 8 de febrer a les 10:15h hem pujat a un autocar que ens esperava. Ens hem dirigit cap al Teatre de la Massa que està situat a Vilassar de Dalt. Quan hem arribat el Quim i l’Agnès ens han guiat pel teatre, entre cametes. També ens han presentat els tècnics de so i de llum.

Ara estem esperant que comenci l’actuació, mentre l’Agnès s’està preparant. Poc a poc van entrant alumnes d’altres instituts fins que el teatre està ple i comença l’actuació.

Només el començament ja em va impactar al moment.  Sortia l’Agnès amb una màscara de pallasso ballant amb llibertat, com si no li importes ningú. L’obra parla de la violència de gènere. M’ha encantat la manera de mostrar  el seu punt de vista. L’espectacle m’ha agradat molt i he rigut molt en algunes parts. Per a mi ha estat una experiència inoblidable” (Yousara)

“Parla sobre temes diversos i captivadors, com són: la violència de gènere, el masclisme i la passivitat social. L’obra és molt entretinguda i juga molt amb el públic, et manté molt viu i intrigat, ja que constantment sorgeixen sorpreses”. (Adrià)

“Vam poder veure com és un escenari i l’actor just abans d’actuar.  La veritat, impressionant”. (Dúnia)

“Va ser una experiència molt bona, ja que com treballem amb ells en el projecte i ja portem temps junts, vam poder veure en directe el seu treball”. (Juanju)

“A mi m’ha impactat molt.  Al final, quan unes pilotes de goma han arribat a la platea, estava congelada! Tenia una pilota davant, però estava tan centrada en l’obra, que l’ha acabat agafant una altra persona”. (Maya)

“Un cop allà entrem al backstage. El Quim i l’Agnès ens ensenyen com s’organitzen, on és l’atrezzo, les màscares… Després pugem a platea, allà estan el tècnic de llum, el de so i el Quim. Comença l’obra! Aquesta obra ens fa obrir els ulls. Parla sobre els feminicidis, el masclisme i el sexisme, però tot això d’una manera clara i directe, sense embuts. És una obra impactant, quan creus que res més podria sorprendre’t, alguna cosa et sorprèn”. (Joan)