Des de Eduard Arbós EN RESIDÈNCIA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1oxd1z9

He escollit la meva habitació perquè és el meu lloc més important de la casa. És on estic a totes hores quan sóc a casa. Allà faig els deures, estudio, faig exercici, escolto musica, menjo (perquè tinc la meva pròpia refrigeradora), i és on estic tranquil. Milbert Bautista

Vaig escollir el meu llit com a espai propi, perquè és un dels llocs on em sento millor, on puc descansar, escoltar música, i molt més. En primer lloc, el vaig descriure, i després vaig comentar com m’agradaria que fos el meu llit. Vaig acompanyar el text amb unes quantes imatges i finalment vaig escriure el que significava per a mi aquest espai. Juan Manuel Restrepo

Aquesta part del projecte consistia en crear un relat sobre el nostre espai privat. L’Eduard a principi de curs ens va donar una llibreta i, a meitat de curs en va portar unes I, de diferents tipus de lletra, amb el significat de JO en anglès. Vaig enganxar-la a la llibreta. Una vegada triat l’espai, vam començar escrivint i enganxant fotografies. Havien de narrar com ens sentíem en aquest espai, quins erers els nostres sentiments, sensacions… El meu espai era el menjador, que és on passo més temps i on he passat més moments. M’agrada estar en el menjador perquè és on estic més relaxat, on jugo a les consoles, on estic amb els amics veient la tele. Aquesta esperiència m’ha servit per reflexionar i donar valor a les meves coses. Ivan Fuentes

Des de Eduard Arbós EN RESIDÈNCIA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1oNgbfM

L’espai personal que vaig triar, va ser la taula que tinc al menjador, la meva taula de dinar tot i que sembli una mica estrany. L’he agafada simplement perquè hi passo molt de temps i és on faigs tots el deures, menjo, jugo.. entre d’altres coses. És un taula molt espaiosa a la qual tinc un apreci especial, no sé dir el per què, però aquest sentiment existeix i això és agradable, estic connectat amb ella per dir-ho d’alguna manera. Sebas Caicedo

Vaig escollir la meva habitació, perquè es el meu petit món, el meu refugi. Maria López

He escogit el meu pouff pequè és gran i s’amotlla a mi, té tot el que necessito. Fidel Oyhenart

He escollit la meva habitacio perquè és on hi dormo, estudio, menjo i perquè és on passo la major part del dia. Josh Dean Drich

Des de Eduard Arbós EN RESIDÈNCIA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1k3zxhb

A la meva llibreta havia d’ escollir un espai del meu entorn privat que m’agradés i em fes sentir bé quan estigués malament. Jo vaig escollir la meva habitació perquè quan em sento trist hi vaig i m’estiro al llit per relaxar-me. Allí estic fins que se’m  passa. A la llibreta he explicat una mica com és la meva habitació en general i he fet un dibuix de com és aquest espai en el que em trobo tant a gust.   Jason Andrade

Jo he triat la meva habitació; allà és on passo la major part del temps perquè m’hi sento molt bé i hi estic molt tranquil·la. M’encanta estar al meu llit sense fer res.  María Salvador

Jo he escollit la meva habitació perquè m’hi sento bé i m’agrada dormir.  Noelia Cuesta

Des de Eduard Arbós EN RESIDÈNCIA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1wqKDRh

Jo vaig triar la meva habitació, i vaig parlar dels meus peluixos preferits, un en especial: l’ós que hem va regalar el meu xicot. També parlo de retrats que tinc en un prestatge amb la meva millor amiga, amb la meva mare i amb el meu germà. Vaig escollir la meva habitació com espai privat preferit perquè es un espai tancat on ningú em molesta i on puc gaudir de la meva intimitat.    Carmen Liarte

Com  a espai privat per construir el meu relat a la llibreta, vaig triar una butaca que tinc al menjador perquè és còmoda i és on estic tranquil.  Explico què faig quan estic assegut, com per exemple jugar a la play i esmorzar.  No vaig utilitzar cap imatge, vaig escriure reflexions, idees que normalement tinc quan estic a la butaca. Aquesta fase ha sigut una de les que més m’ha agradat.  Guillermo Muñoz

Des de Eduard Arbós EN RESIDÈNCIA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1nuaLXs

Aquesta part del projecte és més íntima, personal i l’hem realitzada de manera individual. Hem hagut de triar un espai privat nostre, un espai en el qual passem més temps i tingui un significat especial per nosaltres. Un cop triat aquest espai hem hagut de crear un relat dels nostres sentiments, sensacions… explicar coses que hi succeeixen. L’Eduard ens va portar una llibreta on havíem d’enganxar o calcar una I, que tenia el significat de JO en anglès.

L’espai que he triat ha sigut la meva habitació, en general, però m’he volgut centrar en quelcom més íntim, el meu llit. He escollit el meu llit perquè és on passo més temps. És el lloc on em refugio quan tinc algun problema o quan estic alegre. Hi he viscut molts moments emocionalment diferents. També hi passo estones veient alguna sèrie a l’ordinador i és aleshores quan la meva gossa s’estira al meu costat i fa que m’hi senti molt a gust. El meu llit és el centre del món.

 Noelia Pardo

Des de Eduard Arbós EN RESIDÈNCIA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1nu5AXs

Aquesta part del projecte tractava d’escollir un espai marginal de l’institut. L’objectiu era que l’espai escollit deixés de ser marginal i la gent s’hi fixés. També era una manera de deixar la nostra emprenta en aquest institut.

El procés consistia en dibuixar en un paper un pictograma que desprès pintaríem en aquell espai. L’espai que vam escollir era una porta que es trobava a dalt de tot d’una paret i que a part de estar girada, és inaccessible. Nosaltres vam dissenyar un pictograma que sembla que està escalant la paret per arribar fins a la porta. L’única cosa que no ens va convèncer va ser el color groc taxi que vam utilitzar per pintar el pictograma. Nosaltres haguéssim escollit un altre color com ara el blau o el verd.

Sebas Caicedo, Noelia Cuesta, Maria López, Fidel Oyhenart, Maria Salvador, Carolina Serrano

Des de Eduard Arbós EN RESIDÈNCIA a l’Institut Montjuïc https://ift.tt/1mjUf9F

Després de fer un recorregut per l’ institut, vam escollir un espai marginal, una paret “invisible”, una zona de pas a prop de la porta que ens porta fins les calderes. Vam pensar que aquesta paret immensa, estèticament avorrida i que ningú hi prestava atenció, podríem fer-la visible si hi construíssim una finestra que obrís aquest espai tancat a l’exterior. Per això vam dibuixar un pictograma que representa a una persona mirant per un forat. Una persona que ens suggeria que allà a fora hi havia quelcom interessant. Gràcies al pictograma vam aconseguir que aquell espai que abans era marginal deixés de ser-ho.

Ens va agradar molt l’experiència, perquè va ser entretinguda i divertida. Vam tenir algunes dificultats perquè la paret era molt porosa i ens va obligar a fer vàries capes de pintura.

Santi Londoño, Mark Baltazar, Josh Dean Velasco, Jason Andrade, Milbert Bautista