Des de Helena Tornero EN RESIDÈNCIA a l’Institut Vila de Gràcia https://blocsenresidencia.bcn.cat/viladegracia/?p=42
Bet Anglada
Em considero una persona molt vaga. Si fos per mi, em passaria el dia dormint; i, si mai m’arribés a avorrir de dormir, no aniria a l’escola, en quedaria a casa amb l’ordinador i dibuixant, o sinó viatjant. Viatjant per tot el món i així apendre moltes coses. No estant tancada a dins d’una aula. Allà només aprens teoria i no la pots posar en pràctica. Viure moltes experiències és el que m’agradaria. Sé que com a molt aquest text el llegiran una o dues persones més a part del nostre grup, però de totes maneres aquesta és una petita presentació sobre mi. Una persona normal que vol viure experiències i així poder ser algú recordat.
Joan Moneo

És veritat, jugo a rugby, potser sóc bo i tot, però no em vull dedicar a això. Jo vull ser algú important en aquesta vida. Polític? Ni de conya, però sí que recolzaré la independència sempre que pugui.
Jo vull ser cantant, músic actor… i anar a Hollywood, jo vull ser un artista! A mi, m’agrada l’art, adoro l’art, vull fer alguna cosa amb la qual m’hi senti a gust.
Quan toco a la cobla ciutat de Berga em sento a gust, em sento realitzat, tot i haver nascut a Barcelona em sento berguedà com el que més! Quan toco a la Patum de Berga és màgic, és increïble. La Patum és la millor cosa que hi ha al món.
El teatre és també una de les meves pasions. Tant si actuo, com si hi sóc de públic. Crec que sóc bo actuant, però no vull ser prepotent, ni molt menys, però vull actuar en algun lloc com al Teatre Nacional de Catalunya.
El cinema, una cosa terrible si no se sap fer servir, com “Mamma Mia”, quin horror! Tothom desafinava, el guió no portava enlloc…
En canvi, màgia si se sap fer servir, com a “Singing in the Rain”, el musical perfecte.
M’agrada la ciència, la història, escriure…
Només em queda dir que sort que això és escrit, ja que sóc molt insegur, però molt!
Paula Bertran 
Durant tota la meva vida, he tingut moments on creia que no era res en aquest món, només una persona més. Però ara que sóc més gran, sé que puc ser més encara que sigui al mateix lloc i continuant sent jo mateixa en cada moment.
Sé que hi ha persones que m’estimen de maneres diferents, però m’estimen. Algunes d’elles em fan sentir única i diferent. Sé que em necessiten al seu costat cada dia que passa. Ho donaria tot per elles, lque em fan sentir molt més feliç a cada instant, encara que amb algunes només hi puc parlar perquè viuen lluny.
No m’importa que la gent pensi que estic boja, estic sent jo mateixa. No puc suportar la gent falsa que es creu que és el centre de l’univers i després no són res. Em fan molta ràbia.
Potser, o segurament, la persona que em fa sentir més única en cada moment és el meu millor amic, que encara que estigui a bastants quilòmetres, l’estimo moltíssim. M’ha ensenyat moltes coses amb només un mes i set dies (comptant fins avui), em fa sentir molt diferent a l’altra gent, però sé que estic sent jo mateixa. Li dec tot, donaria el que fos per ell, perquè sé que mai em fallarà i que, quan necessiti ajuda, em donarà la mà per tirar endavant.
Zeinab el Barazi
Sóc una mica friqui en veure sèries, en realitat, sóc bastant tímida i per això vull tindre una persona que estigui sempre al meu costat fent-me companyia i, com ja podeu haver observat no m’agrada estar sola. M’encanten els gats, escriure i fer manualitats etc.
Tinc moltes aficions i una d’elles es el k-pop, tot això em ve de la cultura japonesa i Coreana ja que m’encanta i per això de gran vull anar-hi.
Quan estic amb amics, no sé què fer amb ells, però un cop se’n van, em sento molt sola.
Cada dia estic amb el meu portàtil i no me’n puc separar; o estic mirant vídeos al youtube, llegint manga, etc. Per culpa d’això, la meva mare el treu el portàtil a les 23:00h perquè me’n vagi a dormir, però no hi ha manera: sempre m’entretinc amb alguna altra cosa.
Cristina Alcántara

Em sento feliç, gairebé sempre em sento així, feliç i eufòrica. Vaig sempre molt acceleradora i m’agrada, però hi ha vegades que no em suporto ni a mi mateixa. Habitualment aquestes vegades són quan, a més a més de sentir-me així, estic nerviosa, em fotria una bufetada!
Quan millor em sento, és quan estic amb els meus amics i amb el Gerard. Cadascú m’aporta coses diferents i depenent de l’estat d’ànim amb què estic i en com em sento, trio amb qui decideixo anar.
Tinc por a moltes coses, coses que ni tan sols sé què són, però només m’apareixen quan no tinc res a fer i m’avorreixo. Constantment necessito moure’m i fer coses, si no, sento que perdo el temps. M’agrada molt riure i gairebé sempre estic rient, cosa que a mon pare li molesta molt, però no ho puc evitar. Jo sóc així!