Assaig cabana

Divendres 15 d’abril  ens vam posar d’acord per saber com volíem fer la nostra cabanya i vam pensar que hauria de complir els següents requisits:

- Movible però no cal muntar i desmuntar cada cop que anem.

- Lloc per guardar les coses (llibres, teles…)

- Camuflatge

- Veure l’exterior: llum i entorn

Després se’ns va acudir la idea de que podríem fer-la de teles i una estructura de fusta, finalment va sortir la idea d’un tipi. D’aquesta manera podia ser de tela, movible i original.

Ens vam posat d’acord i vam decidir que el proper dia faríem una prova del tipi. Vam estar pensant els materials que necessitaríem, així els professors podien preparar-ho, així aprofitàvem bé l’estona. Al final aquest és el resultat:

 

 

MATERIAL

 

- 8 pals rodons 5cm de diàmetre (alçada standard 2,5 i 3 cm)

- Corda

- Hamaca

- Tela “tipus normal” (és de prova, si ens agrada i ens va molt bé, aconseguirem teles

- Impermeables)

- Tela terra rodona

- Piquetes

 

EINES

 

- Maces

- Tisores de cosir

- Agulla gran i resistent

- Cinta mètrica

- Gomes de tenda

- Permanents

- Estaques

 

Terra: inflable amb una tela a sota?

 

tipi loli

Trobada al taller d’en Pep

Després, vàrem començar a fer dissenys de cabanes de tal manera que es poguéssim arribar a fer, més realistes. Quan tothom va poder dissenyar amb tranquil·litat la seva cabana, les vam presentar a tothom per arribar a una conclusió. Vam parlar una mica de cada cabana i vam arribar a unes certes conclusions:

  • Moltes cabanes miraven al  cel (el sostre de vidre o de plàstic sòlid).
  • Algunes eren a dins del cràter a l’espai que podia construir-se la cabana.
  • Podien ser portables o fixes però vam decidir que era millor si eren portables o plegables per no deixar-la molt i molt de temps.
  • Que el lloc seria accessible en qualsevol dia de la setmana (cap de setmana inclòs)

Per acabar vam parlar amb l’Agnès sobre que és exactament el que havia de demanar a l’ajuntament i a Collserola.

Fitxer_000 (1)Fitxer_000 (2)

Les nostres cabanes

En una sessió vam estar parlant de llocs on pensar, algunes de les propostes eren una cabana. Aleshores, el Pep ens va explicar que ell havia fet una cabana amb les seves pròpies mans, i va viure durant mig any per a fer la seva tesi.

A la següent sessió ens va ensenyar fotografies de la seva cabanya i també d’altre artistes, com Virginia Woolf, Gustav Mahler,  i tot seguit ens va proposar de fer un disseny de com seria, si puguèssim fer-la, la nostra cabana. Era una proposta totalment lliure.  Tots hi vam estar d’acord i ens vam engrescar a fer els nostres dissenys.  

 

Gustav Mahler                                                  Virginia Woolf     

 

JOANA VILA:

El disseny de la meva cabana està situada al en un bosc i al costat d’un llac o riu. La penjaria de dos arbres i li penjaria una escala de corda penjant d’ella. A baix posaria una taula i unes cadires pensar en les meves coses. Tindria un tendal per la pluja. Per dins la cabana tindria alguna cosa per dormir i no gaire cosa més.

cabana_5

TERESA TUR:

La meva cabana consisteix en una esfera feta de fusta ‘envernissada’ (”plastificada”) que està penjada entre dos arbres i agafada per dos cordes molt resistents. Per pujar, hi ha unes escales de fusta que donen la volta a un dels arbres fins arribar a l’altura adequada per arribar a l’esfera sense problemes.

LAIA CALZADA:

La cabana que vaig dissenyar era molt diferent de la que he acabat fent.

Té tres pisos, en el tercer pis hi ha una dutxa (ecològica) perquè l’aigua que s’utilitza baixa per una canonada i va a parar  a un purificador casolà que fa que és torni potable.

Aquesta casa estaria damunt d’una piràmide perquè a mi m’agrada poder disfrutar de la mare natura i no veure la gent com va per la natura fent-la malbé, i també la posaria a dalt perquè m’agrada poder veure molt terreny des d’un sol lloc.

Té més d’uns llits, perquè estimo molt a la meva família, els meus tres germans, els meus pares, als meus avis (els que em queden), els meus cosins, els meus tiets…

CABAN LAIA C_2

AGATHE CASALS:

Vull que la meva cabana sigui petita. Que sigui de 3m d’alçada i 3m de llargada. Com que es per mi sola, m’anirà bé aquesta mida. No cal que ocupi molt espai.

Els materials que utilitzaria per construir la meva cabana, serien:

-maons (molts)

-ciment (suficient per enganxar tots els maons junts)

-fusta (per fer el sostre i alguna i el terra de dins de la cabana)

-trossos de vidre (per fer les finestres)

BLANCA LIMÓN

La meva cabana te forma rectangular, feta de fusta a la part superior i a la part en el primer pis les parets estan fets de

PEP MIRABET:

El disseny de la meva cabanya té tres pisos.

El és on hi ha la sala el menjador el lavabo… de 20m x 30m. Aquest pis fa 3m d’alçada

El segon hi ha una sala plena de coixins de 5m x 5m. Aquest pis fe 2m d’alçada

Hi el tercer és una sala amb una tauleta i dos cadires petites que és per jugar, també dona amb la sala de coixins per que et puguis tirar. Fa 5m x 5m. Aquest pis com que està inclinat fa 0m per una Banda i 1,50m d’alçada per a l’altre banda.

al cabana 1_1

ELISABET LÓPEZ:

El meu disseny està inspirat en una obra que a mi sempre m’ha agradat i que m’ha semblat molt innovadora que és el Palacio de Cristal de Madrid.

Però en comptes de ser una gran instal·lació, sinó només una mini cúpula amb quatre coses escencials (sofa, cadires, taula…) Estaria feta de vidre i per aguantar-lo unes bigues ferro.

ALBERT MUNTANYOLA:

La meva cabana està situada al bosc a uns 5 metres d’altura amb un tobogan pel costat fins el terra amb un coixí per no fer-se mal. Pujaries per una escala fins la porta i quan entressis et trobaries un sofà a l’esquerra i una tele a la dreta, si avancessis veuries dues portes una que dona a la meva habitació i una que com la de gossos però mes gran per tirar-se per el tobogan, just al davant a l’esquerra veuries una quina i al davant una porta que donaria a una terrassa i ja està

La cabana de Pep Vidal

La cabana del Pep

 En la sessió anterior vam estar parlant de llocs on pensar.  Algunes de les propostes eren una cabana.  Aleshores, el Pep ens va explicar que ell havia fet una cabana amb les seves pròpies mans, i va viure durant mig any per a fer la seva tesi.

Aquí us mostrem algunes imatges de la seva cabana.

A la següent sessió ens va ensenyar fotografies de la seva cabanya i també d’altre artistes, com Virginia Woolf i  Gustav Mahler,  i tot seguit ens va proposar de fer un disseny de com seria, si puguèssim fer-la, la nostra cabana. Era una proposta totalment lliure.  Tots hi vam estar d’acord i ens vam engrescar a fer els nostres dissenys.  

 

Llocs que ens fan pensar

Aquesta activitat l’hem fet perquè vam anar a una exposició al Caixa Fòrum. Era una exposició on molts artistes com el Pep, van anar a ensenyar les seves obres d’art.

El Pep va fer un vídeo d’ell escrivint els seus pensaments en una llibreta, i després nosaltres varem fer un exercici. Havíem d’escriure, en un un full, el primer pensament que ens venia al cap. I quan vam tornar a l’escola, vam fer una activitat. Consistia en anar dient els llocs on podem aturar-nos a pensar,  llocs on pensar, i aquestes van ser les nostre idees:

Sota l’aigua: Iago Ruiz

L’estable del seu cavall: Agathe Casals

Una cova: Pep Mirabet

El bosc de Pals: Josep Anton 

 

A la plaça del costat de casa quan plou amb el paraigües: Blanca Mercader

Els Pirineus a la nit: Albert Muntanyola 

Classes: Gina Mas 

Els gorgs d’un riu: Joana Vila

Al llit abans de dormir a les fosques: Blanca Mercader

El pis de dalt de una cabana dalt de un Avet: Pep Mirabet

L’estació de nit:Oriol Ravés

Quan camino: Maria Salgado

L’hora de menjar: Gina Mas

Casa a Valencía: Albert Muntanyola

Mirar per la finestra de casa mentre plou: Blanca Mercader

Una posta de sol: Lucia Scognamillo

A la dutxa: Tere Tur

Un viatge en avió: Lucía Scognamillo

En els somnis penso en les coses que hem preocupen: Blanca Limón

Quan escolto música amb els auriculars: Gina Mas

Abans de dormir-me: Lucía Scognamillo

Al darrera d’un cotxe passejant per les dunes: Albert Muntanyola

Quan toco el piano: Agathe Casals

Llegir al water: Josep Anton 

Hem quedo embobat pensant perquè ens enbobem: Max Ferrrer 

Quan condueixo el cotxe: Maria Salgado

La nit a l’hivern: Blanca Limón

A la pluja d’estels: Laia Calzada

Quan vaig en moto: Pep Mirabet

Tot i que hi ha gent que no se’n recorda del que va dir, també surten dos llocs per pensar:

“a les pelis (mirant alguna pel·lícula)” i “llegint un llibre”.

 

Ruben Murphy i Agathe Casals

16_01_22_CaixaForum_56

Parlo sabent que no es tracta d’això

El passat divendres 5 de Febrer  l’optativa de Creadors en residència vam anar al Caixa   Fòrum per veure una exposició d’art contemporani: Parlo sabent que no es tracta d’això.

Aquí teniu algunes fotos d’aquest dia:

Van fer un concurs de comissaris i el guanyador va ser Juan Canela el qual va fer aquesta exposició al Caixa Fòrum, el comissari era qui decidia quins artistes posaven obres d’arts a la seva exposició, la col·lecció era de del Caixa Fòrum i el MACBA.

Una de les peces que més ens va impactar tant per la seva originalitat com perquè estava molt treballada va ser l’obra anomenada autoretrat de l’artista Abrahan Cruz Villegas que era unes fotos seves pintades de color lila fluix.

Una obra era del Pep Vidal, aquesta era la Tesi Doctoral del propi autor en el qual al principi de la tesi hi havia apuntat molts “me acuerdo de…” i ell va tenir l’idea de continuar posant en totes les pàgines de la tesi aquesta mateixa frase.

Una altre obra era una d’una farmàcia, es deia Numerosis, era aquell rellotge que hi ha sempre amb el símbol de la farmàcia, allà el rellotge estava del rebés, i el temps anava passant molt ràpid, i de tant en tant s’anava aturant, en aquell moment sortia una paraula que costava trobar, si t’hi fixes els números al revés semblen lletres.

Al final, després d’observar amb deteniment totes les obres de l’exposició, vam anar a una cambra de plom, que de fet era una instal·lació artística anomenada “Espai de dolor”, de l’artista Joseph Beuys.  Allí normalment no s’hi pot entrar però ens van deixar entrar-hi.  Un cop dins d’aquesta cambra, i asseguts al terra,  ens van repartir un paper per a cada un i el Pep ens va explicar que a la seva tesi els darrers dies havia anat allà a escriure amb un boli verd a la nit a escriure “me acuerdo de…” en aquesta mateixa cambra.  La seva proposta va ser que féssim el mateix, o sigui, que escrivísim en un full totes aquelles coses que recordavem mentres érem allí dins, en un silenci absolut i totalment concentrats.  Hem preguntat a tots els nostres companye com es van sentir fent aquesta activitat en instal·lació artística anomenada “Espai de dolor”. Les paraules que han dit són les següents:

Atrapat, fred, segur, pensatiu, tancat, depressió, inestable, inseguretat, refugiada, mal rotllo i tristesa.

Ens ha agradat molt anar aquesta exposició perquè em pogut descobrir coses noves i moltes maneres més creatives de crear una obra d’art.

guvcview_image-19

Que pot arribar a fer una planta?

En Max Ferrer, l’Oriol Ravés i la Gina Mas havíem de fer un projecte que tingués a veure amb les plantes del tipus que fossin, així que vam pensar que seria divertit fer experiments amb elles, sense intenció de matar-les.
De seguida ens vam posar a buscar experiments que puguéssim fer amb les plantes o amb parts d’elles.  Al final,  vam reunir-los tots fent així una presentació.  En total, vam recollir 8 experiments dels quals n’hem fet 5, però només van sortir bé 4.
Ens ho vam passar molt bé fent els experiments, va ser molt divertit perquè vam pujar al terrat a posar un dels experiments, vam anar a l’hort diversos cops per regar les plantes i també per mirar un dels nostres experiments i vam descobrir moltes coses interessants que encara no sabíem.
Experiments fets i amb èxit:

1-COLORS!
Aquest experiment consistia en posar fulles d’enciam en colorant alimentici i ho vam fer. El procés de posar l’enciam amb el colorant va ser molt divertit, perquè barrejàvem colors i ens sortia algun altre color diferent i que no teníem.
Al acabar el procés vam començar amb l’etapa del resultat, vam esperar fins el final de les vacances de nadal per veure’l:

Com es pot veure hi ha algunes plantes que no només han près el color del colorant sinó que han absorbit tot el que hi havia.

 guvcview_image-19

2-Buscant la llum

En aquest experiment vam agafar una patata petita trobada a l’hort que tenia un grill  i per altra banda vam fer un circuit tancat amb només una sortida que era la llum.
Primer vam agafar una capsa del taller de volum i vam passar a l’acció, amb unes tisores ens ho vam muntar prou bé per aconseguir un circuit que almenys s’aguantava.

Vam col·locar la patata dins d’aquesta capsa, i al llarg de 4 setmanes vam anar observant que el grill havia crescut i s’havia convertit en una tija que buscava la llum dins del circuit i creixia cap a munt esquivant els obstacles.

Aquest experiment el vam posar al terrat perquè la sortida tingues llum.

activ_plantas4IMG_5553IMG_5555

3-La planta invisible
Aquest experiment el vam fer amb un recipient amb tapa, alcohol i una fulla de color totalment verd.
Vam omplir el recipient de alcohol i hi vam posar a dins la planta.
El resultat que va quedar no era el que ens esperàvem, la fulla es va quedar totalment seca i tenia un color marró fluix i el alcohol va esdevenir verd. Nosaltres ens esperàvem que es quedes transparent.

guvcview_image-23

4-Ous plantats!?
Aquest experiment es va fer amb ous buits i partit per la meitat. A dins hi vam posar terra i llentíes.
Vam plantar les llenties dintre els ous i els vam posar en la caixa original dels ous i vam posar la caixa d’ous a l’arbre.

20160115_130418

 

Hi ha un experiment que no ha funcionat.  És el següent:

1-Plantem una pinya:
El material que vam necessitar:
-Terra
-1 pinya
-1 test
-1 ganivet
Procediment:tallem la part de dalt de la pinya fins que només quedin les fulles i aleshores ho plantem i esperem un temps a que faci les arrels.

baixa

 

Per aquest projecte, o millor dit, per aquest conjunt de petits projectes, el temps que hem utilitzat ha sigut el just que ens han donat.
Bàsicament els nostres problemes han estat provocats per la falta de material, però ens las hem arreglat fàcilment.
Hem solucionat els problemes sorgits, demanant i fent un esforç aconseguint el material. I en algun cas, com el dels Ous Plantats, hem hagut de canviar el que estava previs i adaptar-nos a la realitat.

En general, el resultat ha estat bo, ens ho em passat molt bé i hem après.  Estem molt satisfets i creiem que el pròxim projecte ens ho passarem igual o fins i tot millor.

La mirada

IMG_20160119_154814-1 IMG_20160119_155058 IMG_20160119_155148 IMG_20160119_155240

Al principi de tot, nosaltres no anàvem a fer el projecte juntes. Però, com les dos ens vam inspirar en el mateix, ens vam ajuntar per  fer un projecte molt divertit.  Consistia en projectar una fulla a unes escales i pintar-la. Així si no miraves per un lloc concret que ja havíem pensat, no es podia veure la fulla i les lletres perfectes. Però havíem de projectar la fulla perquè ens quedés bé.

Vam buscar unes bones escales i vam dissenyar la fulla. Només hi havia un inconvenient.  Per culpa de la llum solar la imatge projectada no es veia prou. Així que vam decidir fer un tendal amb cartró.

El següent  dia, vam anar a buscar les capses que havíem demanat a secretaria. I ens van donar només una capsa. La nostre sorpresa va ser quan el Pep ens va dir que aquella capsa era molt “bonica”. I ens va fer el repte que quan algú veiés la capsa per dins es sorprengues. Així que vam agafar la caixa de l’Abacus normal i corrent i vam fer  com s’hi s’hagués trencat la tapa. En realitat volíem fer amb tisores, però, com ens vam estressar perquè no podíem tallar el cartró, li vam començar a donar cops i la tapa es va trencar. I, com quedava bé, ho vam deixar com estava. Ha dins s’hi pot veure un edifici molt conegut anomenat Taj Mahal que vam fer nosaltres calcant des de l’ordinador de l’aula. Després el vam pintar amb els colors or, plata, blanc i negre.

Ara és una capsa amb un forat que permet veure un espectacular palau.

El procés ha sigut molt frustrant i cansat, ja que res del que volíem fer no s’ha complert i la feina feta no s’ha fet servir. En part ha estat divertit ja que estàvem juntes i això és millor que fer-ho soles.

Vam tardar molt. Primer es volia fer això, després els obstacles… Però al final ha valgut la pena el procés.

L’instrument de la planta

Agathe Casals Brodu 12/01/2016

El meu projecte: L’instrument de la planta

Jo vaig voler fer un projecte que era un tub molt gran amb ampolles d’aigua, tubs de paper de vàter i llaunes de refresc.
De materials vaig necessitar: ampolles d’aigua, llaunes de refresc, tubs de paper de vàter i cinta adhesiva.
Amb totes les ampolles, els hi vaig fer un forat al cul i els hi vaig treure el tap i les vaig enganxar totes amb les llaunes i els tubs de paper.
Per fer aquest projecte vaig trigar aproximadament tres sessions malgrat l’últim dia no vaig poder venir.
Algun problema que vaig tenir, va ser que amb les ampolles d’aigua, podia tallar-les amb tisores però les llaunes no, aleshores vaig pensar molt de temps, llavors vaig llimar el cul de les llaunes fins que es treies, i així vaig fer amb les altres.
Un altre dificultat que vaig tenir, va ser que quan intentava enganxar les ampolles, es trencaven i es deformaven i no s’enganxaven. Això em feia molta ràbia però gràcies a alguns voluntaris de l’optativa em van ajudar a enganxar-les.
El resultat del meu projecte ha sigut molt bo perquè he aconseguit el que volia.
El meu nivell de satisfacció ha sigut molt bo també perquè estic contenta del que m’ha sortit.

IMG_0266 (1)

Agathe Casals

Herbari fullejat

Jo he fet un projecte anomenat l’herbari fullejat. Consisteix en fer un muntatge de fulles de plantes diferents amb el seu nom. És tracta que la gent pugui tocar i veure totes les característiques sense que res li digui, i a més a més que et puguis imaginar coses sobre l’arbre que potser són veritat o potser no.
Els materials que he fet servir han estat, majoritàriament, fulles de plantes, cartolines i cola blanca.

IMG_0271

Procés
Vaig anar a buscar les fulles
Les vaig enganxar amb pega de dos amb dos perquè s’assequessin
Un cop seques els vaig posar el nom de la planta
Quan ja estaven totes les vaig exposar sobre una taula.

No vaig trigar gaire temps, aproximadament 4 sessions.
El primer problema va ser que les fules s’estovaven, vaig haver de posar un paper el mig de duies fulles.
Al principi volia fer un herbari com tots els altres, amb lletres, però vaig veure que no valia la pena , és millor que la gent descubreix-hi amb els altres sentits.
La veritat és que m’ho esperava molt diferent, pensava que seria molt diferent, que quedaria més diferent, m’ha quedat molt simple, jo ho volia aixì.

Captura-7

Laia Calzada Garrofé 12-1-2016

Altre lloc gestionat amb el WordPress