Sessions del18 i 23 d’octubre

El Luis ens fa un encàrrec per correu, ens proposa una activitat per PRENDRE CONSCIÈNCIA DEL PROPI ESPAI QUE HABITEM i de les nostres limitacions a l’hora de representar-lo, és a dir, de percebre’l.

 Què hem de fer?

– Una descripció escrita de l’aula el més detallada possible, com si li expliquéssim a un extraterrestre.

– Dibuix de l’aula a llapis, també com si li volguéssim ensenyar a un extraterrestre.

– Un llistat detallat de totes les coses que han dibuixat.

Quan han de dibuixar es plantegen ells mateixos dubtes sobre com fer-ho, perquè no ho poden veure tot alhora. Van donant diverses solucions que no acaben de semblar-los bones del tot:

– Si dibuixen el que veuen queda la part del darrera d’ells sense dibuixar.

– Dibuixar cada paret una al costat de l’altra.

– Posar-se enganxats a la pissarra com si estiguessin a sobre.

– Dibuixar com si ho veiessin des del sostre com un plànol.

– Dibuixar com si ho veiessin des del sostre en perspectiva.

– Dibuixar només el que veuen.

– Prendre com a punt central o de partida una paret o un racó.

– Podrien fer fotos de cada tros i ajuntar-les.

– El pare d’un d’ells té una càmera que pot fer fotos panoràmiques. Descobreixen queles càmeres del Pau i de l’Arnau poden fer-ne i en fan.

– En vídeo podrien gravar l’aula donant la volta.

 Fotògrafs: Pau, Arnau i Kevin.

Els dibuixos són de tota mena: lineals, esquemàtics, amb volum, en perspectiva, amb molts detalls, amb alguna textura, ombrejats per donar color, amb efectes del que no es veu (so, escalfor), amb anotacions escrites.

Per acabar aquesta part del treball fan el llistat de les coses que han dibuixat.

La propera sessió amb el Luis, llegeixen les descripcions i les comparem amb els dibuixos. Traiem algunes conclusions.

Vam dibuixar i redactar l’estructura de la classe, l’aula a on treballem, ho vam ensenyar i llegir als companys i ells van donar la seva opinió.

            Florencia i Lorena

 No sempre dibuixen tot allò que han descrit i ens preguntem quines són les causes per les quals algunes coses, no només els objectes, no apareixen en els dibuixos i en canvi si apareixien en les descripcions escrites, i a la inversa també passa.

Això ens fa comparar les diferències generals que hi ha entre els diferents sistemes de representació, els avantatges i les limitacions.

Ens adonem que amb la suma de totes les descripcions i dibuixos tenim la visió més completa de l’espai.

                                                                                                   Mercè Gaja

La sessió del dijous 11 d’octubre:

Seiem en rotllana amb les cadires al centre de l’aula.

Cadascú diu quina cosa de l’aula utilitzaria per treballar o fer alguna cosa tal com el Luis utilitza coses d’allà on treballa. Tots triem coses diferents.

Comentem i valorem el perquè de les coses: Per què una taula de l’aula és més gran que les altres? Per què la cadira de la professora és millor?…Valoren les jerarquies.

Posem juntes i comparem les dues cadires diferents d’ALUMNES i PROFE

Vam comparar la cadira del professor amb la dels alumnes, quina era més còmode, els colors, les distàncies al terra; en fi, fins el més petit detall. 

Ona

– La d’alumne és de fusta, té cargols

– La de profe de cuir i espuma, és més còmoda, també porta fusta dins que no es veu, és més gran, no té cargols, és més alta, és més ample

– Les dues tenen potes de ferro i potetes negres

– Són de colors diferents, negra i verda

– La corba del ferro està en llocs diferents

– Un seient és recte i l’altre corbat

– La més còmoda és per la profe perquè la profe és més gran

– La més còmoda és per la profe perquè de profe n’hi ha una i d’alumnes molts

– Les dues són lletges

– Les dues són incòmodes

– Les dues tenen la mateixa funció: per seure’ns

– No posaria cap a casa meva perquè són lletgíssimes

– Jo tampoc perquè són d’escola

– A les dues em puc posar de peus, de genolls, estirat…

Veiem que uns parlen de forma, colors, mides, materials, altres de funció, d’utilitat, de gustos, …

Després d’un descans, tornem a posar l’aula de la forma habitual.

Plantejo diferents formes de seure alumnes/professora:

Si jo fes la classe en la mateixa direcció que ells, girada cap a la pissarra (em giro), poden seguir igual la classe? Em senten igual? Si no em veuen la cara m’entenen igual que si em veuen?

Després proposo a una noia que ens intercanviem el lloc i  els pregunto com reben la classe si jo sec a la taula d’alumna. Disparitat d’opinions.

Proposo que aquesta noia es canviï el lloc de la taula de profe amb un altra i així successivament van explicant si els agrada o no i el que senten a l’estar a la cadira de profe. Algú diu que vol ser profe, altres que els agrada molt o que no els agrada gens ….

 Va ser una activitat on tots érem a la classe. Consistia en canviar als alumnes de lloc i posar-los a la cadira del professor, i cada un va dir el que sentia allà. Alguns van dir poder, altres vergonya, altres que es sentien observats i altres intimidats, va ser un exercici on tots sabíem el que sentia el altre, perquè aquell ho deia.

        Paula i Luna

Un se n’adona que els estic canviant a tots del seu lloc original. Un altre fa fotos.

Què passarà si tots seuen amb les seves cadires a la taula de profe i jo sec sola a la banda d’alumnes?

El proper dia portaran una fotografia d’una cadira de casa seva i ens l’ensenyaran i explicaran.

                                                                                         Mercè Gaja

Les cadires de casa:

En Lluis i la Mercè ens van manar fer unes fotografies amb la nostra càmera a les cadires de casa.

Al arribar a l’escola alguns nens no havien fet la foto així que en Lluis ens va fer dibuixar una cadira que tinguéssim a casa i així vam fer.  

                 Anna                         

El dia 9 d’octubre el Luis i els nois i noies del Puigvert es van conèixer. Després de les presentacions, ens va explicar en què consistia el seu treball i ens va ensenyar fotos i vídeos.

Com són els treballs del Luis Bisbe?

No són com un artista normal, d’aquells que pinta quadres si no d’una altre mena. Ell treballa amb objectes que troba a casa, al carrer o d’un altre espai, ja sigui reciclat, material escolar o soldadets petits de plàstic. Per veure com treballava ell, ens va ensenyar alguns vídeos i imatges per saber de què anava.

         Ona

El treball d’en Luis Bisbe :

A tots ens va sorprendre el treball d’en Luis Bisbe; tots sabíem que era un artista, però desconeixíem en què es basava el seu treball. Ell no és pintor, ni escultor, ni músic, però tampoc un artista. Ell és creador de coses originals i noves que a ningú li passarien pel cap. És capaç de crear un dibuix en una sala blanca utilitzant només cordes de colors cridaners; o simplement donar una nova vida a les coses doblegant-les.

         Paula i Luna

L’artista Luis Bisbe ens va ensenyar el seu ofici, què feia artísticament, i a més a més ens va ensenyar fotos de les seves obres d’art. Per exemple fa figures en llocs tancats amb una mena d’elàstic.

         Florencia

Un dia vam baixar a l’aula d’informàtica perquè el Luis ens volia ensenyar els treballs que feia, per exemple: els vídeos d’una agulla i un rellotge, imatges reals de fils que feien la forma d’una casa.

         Alba i Kevin

Per fi inaugurem el nostre bloc. Ens ha costat una mica, és cert, però aquí ens teniu.

Els protagonistes que acompanyen al Luis Bisbe en aquesta aventura són un grup de nois i noies que cursen 1r d’ESO a l’institut Doctor Puigvert del barri de Sant Andreu de Barcelona amb la Mercè, la seva professora.

Com que tots són nous a l’institut cal que ens coneguem una mica. Cadascú fa un rètol amb el seu nom i es fa un retrat. Aquí els teniu: