El dia 11 de juny vam fer la inauguració. Els nois i noies van preparar un pica-pica i van convidar a tots els familiars i les persones de diferents institucions que van assistir a pujar les escales per situar-se davant l’obra. Mentrestant ells al replà de sota es van preparar per llegir els seus textos. Montse, la directora, va fer les primeres paraules i les últimes van ser del Luis Bisbe.
Fotos i aplaudiments i repartiment dels cartells-catàleg com a recordatori de l’acte.
Mentre fèiem el pica-pica tots estàvem molt contents i feliços d’haver arribat tan amunt, tant com la nostra DESALUMNOLOGIA.
En petits grups elaboren i reelaboren els textos a partir de les preguntes i respostes que s’han plantejat després de la visita al Macba. Abao A Qu, com ho ha estat fent al llarg de tot el curs, ens ajuda a ordenar-los i polir-los. Només uns quants s’atreveixen a llegir-los en públic el dia de la inauguració.
Els van escriure entre tots, però aquí us els posem amb el nom de qui els va llegir:
PRESENTACIÓ DESALUMNOLOGIA 11-JUNY
1. Ruben i Pau
Durant els primers mesos del curs vam reflexionar, pensar i parlar molt.
Vam veure moltes obres del Luis Bisbe i en vam parlar.
Vam treballar molt amb les taules i les cadires, comparant-les, analitzant-les, representant l’aula… Un dia, ala Mercèse li va acudir fer maquetes de les taules i les cadires. Després el Luis ens va dir que féssim estructures i que penséssim com posaríem les taules i les cadires si estiguessin en un museu. I les vam penjar del sostre.
Hem arribat fins aquí mitjançant processos i pensant quina podria ser la millor idea de totes.
També vam dedicar unes setmanes a que tots els alumnes aportéssim idees. Per recordar-les, hem editat un catàleg de les idees no realitzades. Us en donarem un a cadascun de vosaltres.
2. Arnau
Sempre hem treballat amb les coses que existeixen, amb materials o objectes que hi ha a l’institut.
Però el nostre és un pupitre buit. Fa referència a l’absència de l’alumne, representa el contrari d’un alumne.
Per què desalumnologia? A què us sona aquesta paraula?
L’hem composat amb el prefix des-, que significa absència de o contrari de, (com per exemple “desfer” o “desviar”) i el sufix –logia, que significa ciència o àmbit d’estudi (com per exemple biologia o tecnologia).
La nostra obra, per tant, té a veure amb deixar de ser alumnes, anar més enllà de ser un alumne.
3. Florencia
Des d’un pupitre normal veiem la classe, la pissarra, la professora o professor, la taula de la professora o el professor, la pantalla digital, etc.
Des del nostre pupitre, des de “Desalumnologia”, veiem tot el que hi ha fora, el paisatge a través de la finestra, el centre comercial, les muntanyes, les cases, el cel. La realitat exterior. La vida quotidiana. I com està molt alt, veiem molts llocs que encara no coneixem, on encara no hem estat mai.
Hem posat el pupitre al costat de la finestra, mirant cap a l’exterior, perquè representa que mirem cap al futur, cap a la llibertat, sense prohibicions.
Un pupitre penjat del sostre i del revés no és una cosa normal; fa pensar i això és el que volem. El nostre no és un pupitre normal, sinó que se surt de la norma. No fa cas de res, perquè està sol i penjat del sostre. Fins i tot infringeix les lleis de la gravetat.
Normalment els pupitres estan agrupats i aquest està sol, separat del grup. Només una persona tindria aquest pensament.
4. Alba
A nosaltres l’obra “Desalumnologia” ens inspira tranquil·litat, confiança, llibertat, solitud, pensaments, por, altura, anormalitat, inseguretat, sensació de volar, no fer res, vertigen. La finestra et permet escapar; a vegades estar a l’institut és una mica com estar en una presó. Imaginem que quan algú hi segués es distrauria, deixaria anar la ment, podria deixar fluir el pensament sense una funció concreta o sense utilitat.
Com a obra d’art significa que aquell que seu en aquest pupitre ja no és un alumne, és algú que pot viure a la vida quotidiana. És la llibertat que vol l’alumne; que pot fer allò que vulgui; estar a un altre món; enfrontar-se al món com és.
Només qui s’arrisca pot seure-hi.
Volíem plasmar un pensament en una obra.
Hem fet aquesta obra perquè nosaltres som alumnes i ha estat una manera d’expressar-nos. A nosaltres ens agradaria saltar-nos totes les normes.
5. Ona
La gent pot pensar que és una tonteria o que és una broma; i alguns diran que és una obra d’art i que té un significat. Per nosaltres és important perquè hi hem estat treballant molt.
Els artistes pensen coses diferents, com els inventors o les persones crítiques. És gent que pensa coses que són impossibles i les fan possibles (al menys a la ment).
Volem que l’espectador, quan la miri, quedi sorprès i doni moltes voltes a quina funció pot tenir. Per què es diu “Desalumnologia”?, per què està posada del revés?. Volem que es pari a pensar, s’interrogui. Al MACBA vàrem aprendre que l’art contemporani sempre fa pensar i que les obres d’art contemporani necessiten que l’espectador sigui actiu. Per nosaltres l’espectador també és molt important perquè si a la gent li agrada l’obra pot ser una gran obra.
6.Kevin i Luna
Què hem après?
Hem après moltes coses, han estat molts mesos!
Hem conegut les obres del Luis Bisbe.
Hem après que l’art no és només pintura i escultura.
Que les obres d’art es poden fer amb tot, amb tota mena d’objectes.
A canviar de context els objectes.
A definir conceptes abstractes.
El valor de l’Art.
A treballar amb programes d’ordinador.
A elaborar projectes amb maquetes per fer després una obra a mida real.
Per poder elaborar els textos que acompanyaran la inauguració i entendre tots millor la implicació del què estem fent, anem al MACBA.
Ens ensenyen algunes obres concretes perquè reflexionem al voltant d’elles:
Uns mobles desendreçats penjats d’una paret. Uns miralls a través dels quals es veu el museu i a nosaltres com a visitants i ho observem com a obra d’art. Ens endinsem en una instal·lació i podem jugar-hi a dins. Altres obres formen part dels murs del museu com a capes o pells que contenen les parets i s’han de refer quan es trasllada l’obra.
Sentim un nou concepte: ART CONCEPTUAL
Allà, veiem algunes obres que ens ajuden a comprendre millor que la nostra obra és una INSTAL·LACIÓ que està lligada a l’espai que la conté, l’institut. Què no tindria el mateix sentit si estigués al Macba.
L’important és la idea, el concepte, el contingut. No hem creat nous objectes ni noves imatges. L’important de la nostra obra és: PER QUÈ L’HEM FET?
La nostra obra és d’un col·lectiu. Si les obres d’art poden ser idees, una manera de comunicar-les es posar-les en comú. Escriurem les nostres idees i així podrem fer-les més accessibles a tothom.
Després fem una sessió de treball on veiem diapositives i vídeos d’artistes que ens ajuden a plantejar-nos preguntes.
La gent voldrà escoltar els alumnes que són qui han pres decisions al costat de l’artista.
– Què signifiquen aquests objectes? – Representen el concepte d’alumne/a, per representar-nos. Ens identifica com alumnes dins l’aula, dins l’institut.
– La nostra obra, busca alguna cosa de l’espectador? – Curiositat. El contrari. Utilitat diferent. Perill o por de que caigui… QUE L’OBRA FACI PENSAR (espectador actiu).
…….
Iniciem una pluja d’idees, que més aviat és un diluvi de preguntes i respostes que elaborarem a l’institut per presentar-les el dia de la inauguració.
A finals de març vam sortir a la premsa juntament amb la resta de residències.
A la Vanguardia amb el títol “L’art pren les aules“, sortia una foto de la Maria dins l’habitacle del relax i un text que deia: “A l’institut Doctor Puigvert, Luis Bisbe proposa als alumnes reflexionar sobre com els espais condicionen els comportaments, gràcies a intervencions escultòriques”.
“Luis Bisbe, a l’institut Doctor Puigvert. L’artista ha plantejat un projecte basat en la intervenció sobre els espais del centre a partir de la reflexió sobre com s’organitza i com els espais determinen els comportaments. Així, amb una sèrie d’intervencions escultòriques, Bisbe i els estudiants estan posant en qüestió allò que s’acostuma a qualificar de normal, desconfiant de la realitat.”
I també va venir Catalunya Ràdio a la nostra classe per saber què fèiem. Es tracta del programa “Bolg de mestres” de Montse Poblet i el van emetre el 18/6/13.
Se sent una mica de la classe quan parlava el Luís sobre el títol de l’obra i l’Ona que la van entrevistar al final. Ho va fer molt bé!! Si voleu, aquí podeu sentir el podcast:
Per preparar la inauguració fem cartells, un de més oficial per la qual cosa el Luis ens porta un dissenyador gràfic perquè treballi amb les nostres imatges i ens posem d’acord en el disseny. També porta un fotògraf que farà la foto de l’obra pel cartell.
Arriba el dia que per fi s’instal·la l’obra. Pujaran a la bastida el Luis i la Laia amb les eines i materials. A nosaltres no ens deixen pujar fins el final per allò de la seguretat.
És molt emocionant. El Pau fa de fotògraf amb la càmera que li deixa la Laia.
El Luís amb la nostra participació acaba de decidir quina serà l’obra definitiva.
El Luis ens proposa, i ens agrada, la idea d’agafar la taula i la cadira com a element que identifica l’alumne. Aquest tipus de taula i cadira de fusta i ferro de color verd només pot significar una cosa: un alumne. Per tant recuperem tot el que hem treballat sobre això i definim l’obra definitiva.
Fem les fotos necessàries per poder fer alguns muntatges fotogràfics amb el Photoshop. Així ho podrem presentar al professorat en una reunió que faran amb el Luís, les mediadores d’Abao A Qu, un representant del Consorci i la nostra professora, la Mercè.
Els profes es sorprenen i sembla que els agraden les nostres idees, encara que alguns segur que no s’ho acaben d’imaginar instal·lat de debò.
Us les expliquem:
Paperera-canasta
La paperera-canasta canvia els objectes de funció i de lloc, del terra a l’aire, serveix per tirar brossa al jugar. Té un doble significat perquè el basquet és per jugar i la paperera és per fer reciclatge. Als nois i noies els pot resultar estrany perquè hi ha una paperera en comptes d’una cistella, pot ser divertit o confús. Llavors la paperera-canasta es torna útil per jugar i disfuncional perquè cada cosa deixar de fer la seva funció.
David, Alba, Mario, Pau
Paperera-timbre
Posar el timbre dins de la paperera fa que el so es suavitzi i s’esmorteeixi, li traiem una mica d’agressivitat al soroll. Però també, si posem el timbre dins la paperera, significa que el tirem, representa que no ens agraden les classes i no volem un timbre. I com que la disciplina a algunes persones no els agrada és com si ja no tinguéssim disciplina, i la gent estigués més lliure.
Paula, Luna, Florencia i Kevin
Radiador fora
Un radiador fora, al carrer, és una idea interessant perquè es un canvi d’ubicació, de funció, perquè els radiadors solen estar dintre perquè escalfin i es quedi la calor; posar-ho fora és com una manera de cridar l’atenció, que totes les persones el vegin i es quedin estranyats. Pensarien que és una pèrdua d’energia i de diners perquè pensarien que podria estar encès. És canviar l’interior amb l’exterior. Et fa pensar en el canvi climàtic, perquè escalfar l’exterior, és una generositat absurda. És una alerta sobre el mal ús de l’energia.
Rubén, Ona, Anna, Lorena
Taula i cadira al sostre
El lloc on hem col·locat la cadira i la taula d’un alumne és en el sostre. A sobre, l’enganxaríem al sostre de la sala de professors. L’enganxaríem girat, de les potes.
Un professor passa la major part del dia amb alumnes. Potser, a la sala de professors, que és el lloc on estan relaxats, veure la taula d’alumnes els recordi a ells.
El suposat alumne que seu en aquella taula mira cap a fora i fora és on estan els interessos de l’alumne. L’exterior és un punt de fuga que envia la ment cap a una altra banda. També té el sentit d’aprendre del món, del que es veu fora.
