Posen en comú les idees, fan la valoració de tots els aspectes, discuteixen amb el Luis la viabilitat de les intervencions i les possibilitats dels objectes i els materials, analitzen els espais i cerquen localitzacions. Cal triar i començar a decidir-se.
Però cal donar una volta més de cargol, “un herbor más” com ens deia el Luis. A l’aire lliure les idees se’ns refresquen, considerem més possibilitats i filem més prim.
Els nois i noies comencen a pensar i esbossar idees per poder fer una intervenció seguint les pautes marcades pel Luis. Tot el que hem observat, valorat i pensat sobre els objectes i espais de l’institut, són la base sobre la que treballar, la nostra “paleta de colors”. Quines coses encara que semblin impossibles o absurdes els agradaria fer?
Entre tots pensem i classifiquem coses que són pròpies de l’institut. El Luis ens demana que fem maquetes d’algunes a fi d’observar-les, mesura-les i manipular-les.
Quin és l’element que més identifica a un alumne?: Una taula i una cadira.
Comencem fent maquetes a escala de taules i cadires utilitzant cartró, filferro i palletes de plàstic.
Construïm, apilem, fem estructures…
Modificacions. Concepte que implica
Hi ha una cosa que no heu fet fins ara, que és alterar una mica la forma de l’objecte. Per exemple, una possibilitat és que la taula i la cadira estiguin “aixafades”. Una altra possibilitat és tallar-la en dos, un altra, fer un forat en una i ficar una pota de l’altra barrejant els elements.
Fins ara heu treballat sobretot l’equilibri i és important que proveu això. No us importi que es trenquin, són per jugar i quant més juguem millor.
Luis Bisbe
Vídeos:
Aquest trimestre també hem fet mooooooltes maquetes a escala! De cadires, taules, papereres, fluorescents, timbres etc.
AQUEST PROJECTE ÉS MOOLT DIVERTIT!
Mariam Hassan
Ens hem posat d’acord i hem trobat la forma, mides i funcions definitives, i seguint les instruccions del Luis ens hem posat mans a l’obra per construir l’habitacle.
Hem mesurat les 4 parets, hem traçat angles rectes amb escaires i mesurant les diagonals, hem foradat finestra i porta, hem calculat la inclinació de la teulada i hem deixat unes pestanyes laterals per encolar-ho. Ho hem tallat tot amb cúters i guants de protecció que ens ha portat el Luis.
En una altra sessió hem encolat les parts amb una pistola de cola blanca i ho hem subjectat amb uns sergents. Per deixar-ho assecar fins el proper dia ha estat molt divertit, ja que, com és tan gran, ho hem hagut d’agafar entre tots, aixecar-ho i posar-ho contra una paret.
També hem confeccionat el llibre del relax amb imatges, frases i pintures que hem anat fent tots.
Arriba el dia del muntatge. Uns aguanten per aquí, uns altres per allà, i de mica en mica tot pren forma. Una mica de cola, precinte, corda, uns sergents i pes a sobre… i ja està!
Què millor que unes quantes imatges per veure el procés:
PER FI!! Acabats i ús habitacle
Després de passar molts dies pensant, dibuixant, debatent, maquetant i construint, per fi tenim acabat el nostre habitacle de la calma i el relax.
Hem pintat les parets per dins de color blau clar i hem estampat núvols blancs amb una esponja. D’aquesta manera l’interior de la cabana és com un exterior obert que ens transmet tranquil·litat. Hem acabat també el llibre amb imatges, textos i pintures relaxants i hem posat la cadira de profe que és la més còmoda de l’aula.
Hem estat pensant com pintar-la per fora. El Pau té una bona idea, si a l’interior hem posat un exterior per fora posem tot el que hi hauria a l’interior. Altres la volen pintar com una cabana vella de color negre amb totxos i heura que la mig cobreixin. De moment la deixem així i ens dedicarem a pensar en la obra que hem de fer amb el Luis.
Han passat els dies i uns quants alumnes ja han provat l’habitacle per tractar de relaxar-se i continuar després la classe més concentrats. I sí, FUNCIONA!!
I que diuen els nostres petits artistes?
En aquest trimestre hem fet una cosa molt divertida i imaginativa, hem creat el nostre propi habitacle!
El que vam fer primer va ser els esbossos, i a votacions, vam escollir com seria la nostra petita casa: Triangular, quadrada, amb dos, tres, quatre, cinc parets, amb sostre, sense, amb sòl, o sense, i moltes propostes més. Al final el nostre habitacle ha acabat amb quatre parets, amb sostre, sense sòl, amb una finestra, i una porta. Per dins la hem pintat de color blau cel, i de moment no hem fet res més. Però estic convençuda que quedarà molt bonica!
Mariam Hassan
– PER QUÈ VAM CONSTRUIR LA NOSTRA CASA DE CARTRÓ?
– La vam construir amb el propòsit de què els companys de classe es relaxessin mentre estiguéssim dintre la casa. Per així quan sortíssim de la casa estiguéssim més tranquils.
– VA SORTIR BÉ AQUESTA FINALITAT?
– Va sortir bé, perquè uns companys es van ficar dins la casa, i al sortir estaven molt més tranquils.
Alba i Kevin
HABITACLE AMB LUIS BISBE
Quan el Luis Bisbe, artista d’art, va venir al nostre institut ens va proposar de fer un projecte fet per nosaltres i amb la seva ajuda.
Vam decidir, de fer un habitacle agradable per a tothom i quan algú estigués nerviós a la classe, anar una estona per tranquil·litzar-se, mentre mirava un petit llibre fet amb dibuixos nostres i imatges relaxants.
Vam començar el projecte, fent maquetes per veure realment com volíem que fos el nostre habitacle; el vam fer primer a escala i després a dins i a fora i vam posar com volíem decorar-lo.
Després, al cap d’uns dies, vam elaborar la maqueta real, les mides, qui feia el què… fins que vam trobar cartrons per a fer-ho.
Vam dibuixar les mides amb regle i després vam tallar amb cúter. Al acabar de tallar-les totes, les vam ajuntar amb cola i unes peces que hi posaven pressió.
Quan ja estaven ben juntes, vam enganxar el sostre. En acabar ho vam deixar secar.
I l’últim que hem treballat ha estat pensar els detalls que hi volíem posar, com totxos, colors (taronja, verd, blau, negre…), i decoració de dins.
Ona Iñesta Sánchez
El nostre habitacle
Tot va començar en una optativa del institut Doctor Puigvert. Els primers dies vam fer uns quants dibuixos a la llibreta per veure quina seria la forma, el seu volum, etc. A continuació vam fer unes maquetes molt variades de cartró. Jo mateix vaig fer moltes fotos de les que hem posat al nostre blog. Van passar setmanes i més setmanes i en Lluis Bisbe va portar uns cartrons gegants per fer l’habitacle a la nostra mida real. Vam fer grups de 4 o 5 alumnes per retallar i donar forma a les quatre parets més el sostre. A mi em va tocar fer la paret de la finestra. Després vam ajuntar les parets amb uns objectes metàl·lics que feien molta força. Quan les parets ja estaven subjectes les vam fer uns quants retocs d’última hora. El següent dia la Mercè Gaja va portar pintura de color blau cel per a l’interior de l’habitacle. Va ser molt divertit! Ara, aquests dies ens falta pintar l’exterior i una mica de l’interior. Espero que aquest habitacle sigui molt bonic.
Arnau Ribera. Febrer 2013
Valoració de les maquetes que hem fet
Avantatges
Finestra apaïsada – Ruben i Paula
Modernitat i orgànic – David
Tirador-forat
Sostre que sobresurt (voladís) – Mariam
Decoració exterior
Alçada finestra correcta per visió – Mario i Erik
Obertura gran – Ona i Anna
Decoració interior
Inconvenients
Molt estreta és incòmode – David
Finestres altes – Kevin
Cartell i estructures afegides – Mario i Erik
Forat finestra dividit – Anna i Ona
Funció de l’habitacle:
No: càstig.
Sí: lloc per relaxar-se, desconnectar, pensar, per tornar aviat a la classe.
Posar una cadira per pensar, la més còmoda que tinguem, la de profe.
Fer un llibre amb imatges i frases relaxants.
→ Dibuixar esbossos per veure com ajuntem les característiques que hem triat.
Silenci!, escolteu!, estigueu atents!, no us bellugueu tant!, si fas una pregunta escolta la resposta, no crideu!, no parleu tots a l’hora!, escolteu-vos! ….
Això cada dia és pitjor!
L’excitació que els suposa aquesta classe fa que sovint haguem de parar la conversa per posar calma. El Luis proposa que parem tota l’activitat del projecte i ens posem a parlar per arribar a uns acords de comportament i maneres de fer la classe.
Decidim que quan es vulguin dir una cosa que no és del tema que parlem s’ho diran molt fluix o a l’orella. Però què farem quan algú interrompi?
Ells només pensen en càstigs, però els proposem que pensin en alguna cosa més creativa, per exemple, fer una cosa que faci pensar en allò que fan malament:
– Que et quedis uns minuts al final de la classe.
– Ignorar la persona que molesta durant una estona.
– Posar un moderador i demanar paraula.
– La primera vegada ens canviem de lloc. La segona, el que parli que proposi ell què farà. Per saber-ho abans, tothom ha d’escriure què farà quan li passi això.
A més, a partir d’ara, portarem sempre una llibreta on anotarem idees, propostes, preguntes, esbossos, les paraules que es demanen al moderador …
Passa una setmana…
El Luis ha vingut amb una idea!: Amb uns cartrons grans que tenim a l’aula de dibuix construirem un petit habitacle on el noi o noia que estigui nerviós i desconcentrat pugui entrar una estona a relaxar-se. Entre tots decidirem com ha de ser aquest “xiringuito”, cabana o caseta.
Cadascú, o per parelles, dibuixa com pensa que ha de ser. Després ho expliquen i dibuixen a la pissarra.
Entre tots van sortint conceptes que cal tenir en compte, els escrivim a la pissarra i a la llibreta, i triem quins són els que volem pel nostre habitacle.
L’habitacle:
L’habitacle és un lloc que hem de crear per poder estar tranquils quan ens enfadem. Ens han demanat que féssim una maqueta d’una casa, a escala 1:10 de la real; ho vam fer per parelles i jo ho vaig fer ambla Paula. Aquesta és la nostra idea de com seria l’habitacle, per fora és un casa abandonada i per dins és bonica i relaxant.
Luna
El sisè dia vam fer la planificació de la nostra casa de relax. També vam haver de mesurar-ho per fer-ho a escala per així que la nostra casa ens sortís bé.
Alba i Kevin
Vam fer la representació de la casa de cartró amb unes maquetes de dimensions petites. La Mercè i el Luis ens van donar uns cartrons per fer les maquetes. Amb els cartrons havíem de fer la maqueta pas a pas. El nostre artista Lluis Bisbe, ens ajudava amb el nostre treball a mida. Cadascú devia portar un regle per fer les mides de la porta i de les finestres de la maqueta.
Kevin i Ruben
Fem una casa de cartró:
La Mercè i en Luis van decidir que féssim tots junts una casa de cartró, primer vam fer les maquetes a escala i uns ninotets asseguts a una cadira també reduïts a l’escala, quant vam acabar tots la petita caseta vam dir el que estava bé i el que estava malament. Quant vam acabar tot vam començar a fer la casa gran però encara no l’hem acabat.
Anna
Otra manera de perfilar lo que se quiere es definiendo lo contrario.
Así que aunque no tengáis muy claro como debería ser el instituto tendréis probablemente claro como no os gusta que sea.
◦ ¿Que cosas no os gustan?
◦ ¿Que cosas os gustaría cambiar?
El tema / la idea.
Todas estas preguntas están orientadas a intentar conocer vuestro entorno y darnos pistas sobre el tema de nuestra intervención, escultura o lo que sea.
La idea o el tema de una obra de arte es
aquello entorno a lo cual gira aquello que queremos decir
aquello de lo que queremos hablar, preguntar, saber
aquello que queremos reflejar o describir.
El tema que primero vamos a abordar es el propio entorno y ver qué sabemos de él, qué no sabemos, qué respuestas damos, pero sobre todo qué preguntas nos plantea. Porque el arte más que respuestas formula preguntas.
El tema de la intervención que al final de curso acabaremos por intentar materializar (convertir las ideas en cosas) vendrá definido por las visiones o preocupaciones mas recurrentes.
Materiales
El material es aquello con lo que está hecho un objeto.
El material con el que está hecho un cuadro son la tela y la pintura de colores.
El material con el que elaboraremos nuestra propuesta son los objetos o materiales que se encuentren en el instituto. Hacer una lista.
Luis Bisbe
Per anar definint tant els materials com el tema de la proposta que elaborarem, continuem tractant d’analitzar el propi entorn. Ara ho farem al pati.
Què li falta al pati?
Alegria
Color (molts)
Gespa artificial a la pista
Una tirolina des de loes classes
Un tobogan d’aigua de de cadea classe per baixar al pati
Alguna cosa per escalfar les classes
Altaveus a la pista
Taules de ping-pong
Escales mecàniques
Una altra font o més
Espai
Papereres
Què li sobra al pati?
La rampa
El camp de voleibol (bé, no, perquè la gent té dret a jugar)
Tot lo verd
Escales
Cartells de “no em trepitgin”
Què és el que més els agrada, el què els preocupa,…
Hi ha coses inviables. Una tirolina és factible però perillosa.
Un tobogan d’aigua és molt car, complicat, acabaríem tots mullats.
L’institut és lleig (altres el veuen bé). Què és podria fer? Pintar-lo.
L’institut és un bé públic, un privilegi que es podria perdre.
Al voltant de l’institut hi hala Renfei les construccions dela Renfe,la Maquinista.Elterreny era d’una fàbrica que ho va donar per fer l’institut. L’avi dela Lunahi treballava. Li demanem que demani informació al seu avi. El Mario diu que coneix un familiar de qui va construir-lo. Intentarem investigar alguna cosa més i portar la informació per compartir-la.
El pati: un lloc on crear una escultura
Un dia, el Luis ens va portar al pati, ens va assentar al terra i ens va dir que penséssim en coses del pati amb les que podríem fer una escultura.
Paula i Luna
El pati
Vam començar parlant del que sobrava i faltava:
La majoria de gent vam concordar les mateixes idees de que faltaven colors, coses més divertides (com la imaginació dels alumnes) ex: piscines, tobogans que baixen des de la finestra fins al pati, tirolines, jacuzzis, herba, arbustos (és a dir, més verd).
Vam acordar que sobraven les rampes, grades i escales i una part de la sorra que hi ha al pati i les fulles al terra.
Ona Iñesta
El pati
Un altre dia, vam baixar al pati. Vam fer una llista del que véiem al pati: arbres, rampes, porteries de futbol, grades…i vam fer una llista de coses que sobren i falten al pati. A continuació vam triar alguns dels objectes del pati per treballar-los a classe.
Lorena
Vam sortir al pati:
Vam sortir tots plegats al pati perquè uns dies abans ens van fer fer uns deures explicant amb quins materials del pati podríem fer alguna exposició, etc.
Quan ja estàvem al pati ens van fer dir els materials, quan vam acabar vam dir el que li faltava o el que li sobrava al pati .Van dir un munt de coses, tantes, que vam acabar dient que li faltava un supermercat i un yacutsi 😉
Anna
La següent sessió, a l’aula, treballem fent dibuixos i rètols dels conceptes que han sorgit al pati i altres que han pensat després. Amb tot això fem un mapa agrupant per categories, ressaltant coses que ens interessen o descartant altres.
Para ir definiendo tanto los materiales como el tema de la propuesta estamos tratando de analizar vuestro propio entorno. Hemos hecho una aproximación escrita y dibujada de como es el entorno de la clase, ahora vamos a tener en cuenta una de las cosas que significativamente no aparece en vuestros dibujos: Los alumnos protagonistas sin los cuales la clase no tendría sentido.
El propio alumnado puede ser entendido como una pieza central del propio entorno.
Además del entorno arquitectónico vuestro entorno está constituido por otros alumnos.
Vamos a tratar de ilustrar este paisaje definiendo tres perspectivas temporales diferentes, entendiendo la situación en la que os encontráis, vuestras expectativas y aspiraciones:
- La primera, bajo una perspectiva temporal del presente: lo que las cosas son, es decir tratando de definir lo que sois ahora.
- Un segundo punto de vista tratará de reflejar una probable perspectiva temporal futura. Cómo creéis que las cosas serán cuando hayáis acabado. Es decir ¿Cómo creéis que seréis entonces?
- Una tercera aproximación tratará de dibujar una perspectiva temporal utópica o deseable. Lo que las cosas podrían ser. Es decir ¿Cómo os gustaría que fuera un alumno al acabar el instituto?
Luis Bisbe
Amb aquesta intenció proposem aquest qüestionari per respondre independentment, per escrit i a casa, i analitzar-lo i comentar-lo després amb més detall a la classe:
Recopilem les respostes de cada pregunta per tenir una visió global del que diuen els nois i noies.
(D’interessant lectura per saber què i com pensen els nostres petits joves)
Els alumnes, protagonistes del seu propi entorn
|
El present |
||||
| Que fan els alumnes dins d’una classe i dins l’institut?
– Fer els deures i estudiar. – Estudiar i aprendre. – Estudien, fan amics, juguen, parlen, etc. – Alguns molesten i alguns treballen. – Dins l’institut els alumnes fem els deures, estudiem, atenem a la professora, juguem, etc. – A vegades juguem i no fem cas però alguns escolten al professor i fan els deures. – Fer deures i escoltar a la professora. – Estudiar. – Aprenem, escoltem, a vegades parlem, si ens portem malament tenim un negatiu, incidència groga o vermella. – Estudiar i fer deures. – Treballar, estudiar, aprendre. – Estudiar, fer deures, parlar, etc. – Prendre a passar-ho bé. – Anem a l’institut per aprendre i estudiar noves matèries. Com ets al començar a l’institut? – Una mica reservat però content amb els meus amics. – … – Sóc una mica tímid, però com tinc amics d’abans és divertit. – Diferent, més madura i previnguda. – Al començament de l’institut sóc una mica nerviós i també entremaliat. – Et sents una mica estrany però després vas coneixent a gent i fent amics. – Va ser molt interessant. – Més responsable. – Sóc com sóc sempre, xerraire, a vegades escolto, trec bones notes però em costa aprendre. – Vergonyosa. – Sóc nova en l’institut. – Nerviós i sense ganes. – Igual que a la primària, quan comences ets el més petit… – Doncs jo mateix. Per a què vens a l’institut? – A aprendre les coses. – Perquè és obligatori i per aprendre. – Per estudiar i aprendre. – Per aprendre i ser alguna cosa el dia de demà. – Nosaltres venim a l’institut per aprendre i per tenir una educació adequada. – Jo vinc a l’institut a aprendre i a veure els amics. – Perquè m’obliguen. – Per a estudiar les assignatures i poder tenir un treball. – Vinc per aprendre, a que m’ensenyin, a rectificar coses, a estar amb amics i a passar-m’ho bé. – Per aprendre. – Per aprendre. – Perquè vull tenir un bon futur, i sense educació secundària no m’ajudarà a tenir-ho gens. – Per obligar-me a aprendre i passar-m’ho bé. – Vinc a l’institut perquè vull estudiar matèries i perquè m’obliguen.
|
Sessions del18 i 23 d’octubre
El Luis ens fa un encàrrec per correu, ens proposa una activitat per PRENDRE CONSCIÈNCIA DEL PROPI ESPAI QUE HABITEM i de les nostres limitacions a l’hora de representar-lo, és a dir, de percebre’l.
Què hem de fer?
– Una descripció escrita de l’aula el més detallada possible, com si li expliquéssim a un extraterrestre.
– Dibuix de l’aula a llapis, també com si li volguéssim ensenyar a un extraterrestre.
– Un llistat detallat de totes les coses que han dibuixat.
Quan han de dibuixar es plantegen ells mateixos dubtes sobre com fer-ho, perquè no ho poden veure tot alhora. Van donant diverses solucions que no acaben de semblar-los bones del tot:
– Si dibuixen el que veuen queda la part del darrera d’ells sense dibuixar.
– Dibuixar cada paret una al costat de l’altra.
– Posar-se enganxats a la pissarra com si estiguessin a sobre.
– Dibuixar com si ho veiessin des del sostre com un plànol.
– Dibuixar com si ho veiessin des del sostre en perspectiva.
– Dibuixar només el que veuen.
– Prendre com a punt central o de partida una paret o un racó.
– Podrien fer fotos de cada tros i ajuntar-les.
– El pare d’un d’ells té una càmera que pot fer fotos panoràmiques. Descobreixen queles càmeres del Pau i de l’Arnau poden fer-ne i en fan.
– En vídeo podrien gravar l’aula donant la volta.
Fotògrafs: Pau, Arnau i Kevin.
Els dibuixos són de tota mena: lineals, esquemàtics, amb volum, en perspectiva, amb molts detalls, amb alguna textura, ombrejats per donar color, amb efectes del que no es veu (so, escalfor), amb anotacions escrites.
Per acabar aquesta part del treball fan el llistat de les coses que han dibuixat.
La propera sessió amb el Luis, llegeixen les descripcions i les comparem amb els dibuixos. Traiem algunes conclusions.
Vam dibuixar i redactar l’estructura de la classe, l’aula a on treballem, ho vam ensenyar i llegir als companys i ells van donar la seva opinió.
Florencia i Lorena
No sempre dibuixen tot allò que han descrit i ens preguntem quines són les causes per les quals algunes coses, no només els objectes, no apareixen en els dibuixos i en canvi si apareixien en les descripcions escrites, i a la inversa també passa.
Això ens fa comparar les diferències generals que hi ha entre els diferents sistemes de representació, els avantatges i les limitacions.
Ens adonem que amb la suma de totes les descripcions i dibuixos tenim la visió més completa de l’espai.
Mercè Gaja
