El 16 de junio fue la última vez que iba en metro de camino al Instituto Doctor Puigvert. Ese día llevaba conmigo dos copias del libro/objeto titulado NERVI, que hice junto con lxs alumnxs como parte del proyecto final DESUBICACIÓ/ NERVI / VINCLES. En un momento, en mi vagón, entró un anciano con una libreta y lápiz en la mano y un sombrero puesto en su cabeza con la frase escrita: COLECCIONISTA DE PREGUNTAS. El hombre se sentó justo delante de mí. 

Me quedé mirándolo encantada y emocionada. Supe exactamente lo que quería hacer. 

El hombre se dio cuenta de que le estaba mirando fijamente e hizo un gesto de invitación para que cogiera su cuaderno y escribiera mis preguntas. Sin embargo, fui yo la que le sorprendí al final. Me levanté y me acerqué diciéndole que tenía un regalo para él, el libro/ objeto lleno de preguntas de varios alumnxs con los que pasé 9 meses… 

Ese encuentro no habría acabado igual si no hubiera hecho la residencia ese año. Ese encuentro probablemente nunca habría pasado si no fuese por la residencia….  Lo que hizo el hombre con el libro y las preguntas queda abierto. Lo único que sé es que esa experiencia tuvo lugar y el hombre salió del metro con el libro/objeto en la mano y muchas preguntas en la cabeza.

Con esta historia me gustaría acabar mi residencia en el Instituto Doctor Puigvert que tuve suerte de vivir .

Las relaciones y conexiones las dejo abiertas a los que quieran pensar en ellas.

Gerda Kochanska

Barcelona, juny de 2022

D’aquí parteix la construcció del llibre-objecte “Nervi” presentat a la mostra de La Capella el 2 de juny de 2022.

A continuació, compartim algunes d’aquestes reflexions de l’alumnat de 1r d’ESO que ha participat en la residència amb la Gerda Kochanska, recollides a les seves llibretes de treball del projecte dies després de la Presentació final a La Capella el juny de 2022.

Com a cloenda a tot el viatge artístic i vivencial compartit per tots els participants d’aquesta Residència realitzem una exposició del nostre treball a La Capella, espai expositiu compartit amb altres Residències de diferents instituts.

Inicialment, exposem l’obra Recorreguts / Vincles, conjunt de retalls dels recorreguts que l’alumnat fa quotidianament al centre educatiu, amb les anotacions i reflexions de com es relaciona amb aquests espais.

En l’acció (lectura performativa) del 2 de juny, aquesta peça es posa en joc com a parament separatori on l’alumnat fa la lectura performativa.

A més, a partir del 3 de juny la peça dialogava amb un àudio de la lectura performativa, fet que va configurar una instal·lació sonora que trenava les dues obres: “Recorreguts/Vincles” i “Seríem nosaltres mateixos si no tinguéssim vergonya?”.

El dia de la presentació pública del procés d’investigació i de creació “Desubicació. Nervi. Vincles”, a partir de la lectura performativa: “Seríem nosaltres mateixos sinó tinguéssim vergonya?”. 2 de juny de 2022.

A partir de preguntar-nos què ens dóna vergonya, l’alumnat proposa de fer extensible aquesta pregunta a altres companys i companyes, docents i persones que habiten l’institut. Durant uns dies es van recollint les respostes de forma anònima, en una urna de cartró, i es van recopilant les frases en un document compartit. D’aquí sorgeix el text per la lectura performativa de la sessió de presentació pública del projecte a La Capella, el 2 de juny de 2022:

“Em fa vergonya equivocar-me en públic. Anar amb amics pel carrer. Quan la noia que m’agrada em mira. Que el professor em pregunti una cosa que no sé. Córrer amb motxilla. El meu cos. Parlar amb gent xunga. Portar roba impermeable quan no plou. Parlar davant de molta gent. Estar al costat de noies. Que em mirin molt. Portar impermeable. Parlar en públic. Em molesta que no m’escoltin. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Parlar en públic. Ser la nova d’un lloc. Anar amb banyador. Els llocs amb molta gent. Estar en banyador. Creuar el carrer quan hi ha molts cotxes esperant. Ser nan. Presentar davant de la classe. Parlar davant de molta gent. Anar amb paraigües pel carrer. Tenir els cabells arrissats. Cantar en públic. Equivocar-me. Que algú em posi en una situació incòmoda. Parlar en una presentació. Parlar amb profes. Entrar a la classe del meu germà i parlar. Córrer amb motxilla. Vestir de noia. Anar al bany de minusvàlid sol. Parlar amb els meus pares sobre sexualitat. Els meus braços. Córrer amb la motxilla posada. Que els professors ens avergonyeixen davant de tots per fer-se els graciosos. Parlar amb persones desconegudes. Mostrar la pell. Parlar en públic. Parlar amb gent nova. Parlar amb la persona que m’agrada. La gent normis i canis. Que els meus pares em renyin davant dels meus amics o al carrer. Em dona vergonya ser jo mateixa amb els meus amics. Que et guanyin en una baralla i tots riguin. Presentar a classe. No saber què dir. Despullar-me. El meu jo d’abans a la quarantena. Sortir a la pissarra. Que la gent se’m quedi mirant quan estic fent alguna cosa. Que em parli un desconegut. Em fa vergonya pixar amb gent al voltant. Dir coses sense voler ofendre algú. Equivocar-me. Somriure. Portar paraigües Parlar davant de les persones. Començar una conversa amb una persona desconeguda. Fer una exposició. Presentar a classe. Caure davant de molta gent. Els meus peus. Expressar els meus sentiments d’amor. Que el meu amic no sàpiga res a la presentació. Fer un exercici a la pissarra. Els estudiants s’aixequin constantment de la cadira i facin voltes per la classe. Presentar. Exposar davant de la classe. La meva cara. Exposar. Em fa vergonya que un grup de gent em miri i xiuxiuegi mirant-me com si estiguessin parlant malament de mi. Treure’m la màscara. Parlar en públic. Mostrar la meva panxa. Cagar amb la porta oberta. Llegir en veu alta. Ballar en públic. Anar en roba curta. Córrer amb motxilla. Anar nua pel carrer. Les onades. M’ incomoda presenciar una discussió de parella. Cantar. Cantar en públic. M’ incomoda fer allò que no sé fer. La gent que critica altra gent. La gent que parla malament i amb insults. Que em mirin molt. M’incomoden les mentides. Em dona vergonya fer exposicions davant de la meva classe. Em dona vergonya demanar informació a un desconegut. Que em facin fotos o vídeos. Llocs amb molta gent on has de parlar o saludar per fer el paperot. Vergonya aliena. Quan la gent perdi els papers en públic. Disfressar-me. Saber que algú està dient una mentida davant meu. L’actitud d’alguna gent. M’incomoda / em fa vergonya sentir-me comparat, sobretot físicament. Demanar informació a persones desconegudes. Que la gent em miri”.

També s’ha exposat Nervi, llibre/objecte que recull els marges del procés, és a dir, els dibuixos i les preguntes que ha fet l’alumnat i que ha anotat a les seves llibretes de treball. D’una banda, a  Nervi hi ressona el llibre per a infants Hoch hinaus, de l’il·lustrador belga Tom Schamp, que es pot desplegar i penjar a la paret, i d’aquesta manera es converteix en una cinta mètrica que permet mesurar l’alçada dels nens i les nenes, i de l’altra, aquest llibre-objecte mostra el concepte de nervi com un fil sensible que permet que el nostre cos emmagatzemi informació, sovint de manera inconscient.

Els dibuixos i les preguntes de Nervi: alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Doctor Puigvert

Disseny gràfic de Nervi: Gerda Kochanska i Angel Uzkiano. Editat el maig de 2022 a Barcelona.

Fotografies de “Nervi”: Pep Herrero

S’exposa el vídeo Per sonare

Per sonare, vídeo que recull l’essència de l’experiència de desubicació viscuda per l’alumnat el dia de la sessió de “contaminació”. Se centra en els aspectes següents: paraula-objecte-gest, persona–màscara-veu i gestos de la vergonya.

Coincidim en que ha estat un viatge meravellós, una experiència inoblidable que hem compartit plegats!!

Fotografia: Pep Herrero

Invitació a la presentació pública del projecte. Dijous 2 de juny de 2022 a les 18hores a La Capella, Barcelona.

Invitació a la inauguració de l’exposició col·lectiva “Per capítols. ENRESiDÈNCiA a La Capella”. Dimarts 24 de maig de 2022 a les 18 hores a La Capella, Barcelona.

Per sonare, vídeo que recull l’essència de l’experiència de la desubicació viscuda pels alumnes el dia de la sessió de Contaminació (presentació oberta a l’equip docent del centre educatiu, a mig procés). Es centra en els següents aspectes: paraula-objecte-gest; persona–màscara-veu; gestos de la vergonya.

Què ha passat en la neutralitat de la màscara? Què hi ha darrera?

S’editen dues versions del vídeo, una a color i una altra en blanc i negre, i finalment es decideix conjuntament que a la mostra de La Capella exposarem la versió en blanc i negre.

Autoria de Per sonare: Gerda Kochanska i l’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Doctor Puigvert

De la màscara neutra a la màscara afectada.

Després les vam posar en acció en la gravació del vídeo “Per sonare”, per exposar els gestos de vergonya. El títol d’aquesta peça fa referència al significat etimològic de la paraula persona i la seva relació amb la màscara i la veu.

Un cop realitzades, aquestes màscares les vam posar en acció en la gravació del vídeo “Per sonare”, el 5 de maig de 2022 per exposar els gestos de vergonya.

A partir de la sortida al Graner, en el marc de la Dansa Quinzena Metropolitana + EN RESiDÈNCiA, la Gerda Kochanska i l’alumnat mostren molt d’interès en seguir treballant i reflexionant sobre el tema de recerca de l’espectacle “Aclucalls”, que té mols punts de contacte i d’interès comuns amb el projecte creatiu desenvolupat amb la Gerda Kochanska.

Per aquest motiu, ens posem en contacte amb en Guillem Jiménez i la Carla Moll de la companyia LaSadcum per proposar una col·laboració, establint ponts i diàlegs entre propostes creatives.

La Judit Amengual, ballarina de la companyia LaSadcum i de l’espectacle “Aclucalls”, i també pedagoga,  ve a la nostra aula i ens fa endinsar en un altre llenguatge corporal que mai haviem experimentat.

Ens fa reflexionar sobre els espais, els objectes, la construcció de les identitats i les relacions en una societat postinternet, on l’ús de les noves tecnologies, les comunicacions en massa a les xarxes, la publicitat, etc., condiciona, modela i controla moltes de les nostres emocions i formes de vida.

Ha estat una experiència molt molt enriquidora!

Vam assistir, en el marc de Dansa Quinzena Metropolitana + EN RESiDÈNCiA. Es va convidar a la companyia LaSADCUM a obrir el seu procés de creació, a partir d’una presentació breu, en format d’assaig obert, especialment adreçada als participants a l’actual edició d’EN RESiDÈNCiA.

Després de l’assaig obert va tenir lloc un diàleg obert entre amb els grups EN RESiDÈNCiA participants: alumnat de tres instituts participants, docents i mediadores.

“Aclucalls”, segons Guillem Jiménez (LaSadcum): els aclucalls són les peces que s’empren per tapar els ulls, privant la visió, als animals de treball, com el cavall, per evitar que s’espantin o es distreguin. ACLUCALLS és una creació de dansa que fa un retrat grotesc de la generació i la societat postinternet. Un retrat traçat a partir de tres conceptes representatius: el WORKOUT, la PROGRAMACIÒ INFORMÁTICA i la PANTALLA.

Ens agrada tant que demanem a la companyia que vingui a l’institut per fer alguna cosa junts.

«Per mi, l’objectiu de l’acció que farem és que els profes se sentin com bloquejats i que per un moment es quedin amb la ment en blanc. També que se sentin observats per nosaltres.» Laura.

«Jo crec que fem aquesta acció perquè s’adonin de quina és la forma més fàcil, el camí més curt. També pretenem que no només trobin el costat fàcil de les coses, a vegades la difícil és divertida, com en aquest cas que els fem anar pel camí difícil.» Zowie.

«L’objectiu és fer una pensada als profes de com ens sentim i que se sentin incòmodes amb nosaltres darrera.» Anna.

PREPARACIÓ els dies anteriors:

En la pluja d’idees ens van sorgir diferents maneres de presentar el projecte en la contaminació al professorat. Les idees més rellevants van ser:

-Baixar les persianes de tot el 1r pis i amagar les manetes (primer volíem barrar les finestres com si estiguéssim en una presó).

-Canviar el recorregut habitual dels profes per dins l’institut.

-Treure els quadres dels passadissos perquè es fixin més en les coses que tenen al voltant, i posar miralls (perquè la gent sempre pensa com els miren els altres).

Vam optar per la 2^a idea i fer-ho al gimnàs perquè hi ha un mirall molt gran.

Fusionant totes les idees, el que volíem era fer-los sentir incòmodes. Vam treballar la idea de tallar els camins que fan normalment per arribar al gimnàs on explicaríem el projecte que estem treballant. Vam pensar en posar-nos unes màscares blanques i així es sentissin observats i molestos. Vam pensar en posar els mòbils en la caixa dels mòbils per així sàpiguen com ens sentim.

EL DIA DE LA CONTAMINACIÓ:

Vam començar el dia molt nerviosos i quan vam acabar les classes, ens vam afanyar a menjar les pizzes que havíem demanat per dinar, ja que si anàvem a casa no ens donaria temps de tornar a l’institut, perquè l’acte començava a les 16:30. Va ser molt interessant i divertit, perquè vam dinar tots junts, ens vam preparar i vam estar molt atents a que tot estigués perfecte.

Després de dinar vam posar cinta per barrar el pas a les zones de l’institut on no es podia passar, i ens vam canviar la roba de negre, vam preparar els àudios, ens vam distribuir els espais i els mòbils per comunicar-nos i enregistrar el que passés. Quan van dir-nos que els profes ja estaven, ens vam posar les màscares i ens vam quedar en fila davant d’ells. Hi havien tots els profes de primer i altres.

Llavors va sonar una veu que vam gravar i editar nosaltres. L’àudio deia que havien de deixar els mòbils a la capsa i havien d’arribar al gimnàs en 7 minuts, sense passar pels llocs prohibits (els llocs amb cinta). Els vam seguir mentre feien el recorregut. Va ser bastant divertit veure les expressions dels profes.

El que no ens va agradar va ser que alguns professors van anar per l’ascensor (això no estava previst!), també vam ser una mica despistats que no ho vam dir.

Quan tots els teachers estaven a la sala, un àudio els deia que dibuixessin els seus recorreguts en un plànol, i ens vam quedar drets i callats davant seu. Uns minuts després els vam fer preguntes i vam explicar en què consistia el nostre projecte.

A l’hora de la presentació, nosaltres ens vam sentir una mica intimidats i observats, però després d’estar una estoneta parlant amb ells ens vam sentir molt millor i vam explicar totes les coses que havíem anat fent amb la Gerda Kochanska en el nostre procés de treball, és a dir el treball de Creadors en Residència.

Ens van dir que eren molt interessants i que els havien agradat molt. I per últim vam deixar que fessin un ronda de preguntes. Els profes també ens van dir que es van sentir incomodats, observats i algunes van dir que els havia incomodat bastant haver de deixar el mòbil a la caixa.

Ens va anar molt bé i vam venir molts professors de diferents cursos. Ens vam sentir amb una mica de vergonya però quan vam començar a parlar amb ells se’ns va passar.

Ens ho vam passar molt bé. Objectiu aconseguit!

Aquesta activitat consisteix en agafar un full de paper, plegar-ho, retallar-hi un recorregut que fas en el teu dia a dia i desplegar-ho. Nosaltres ho hem fet i després demanarem als companys de les nostres classes que facin el recorregut que vulguin i que posin quin recorregut és. Amb tots els recorreguts farem un gran mural.

L’activitat que ens va proposar la Gerda va ser superdivertida, l’experiència d’anar amb els ulls embenats i que una amiga et conduís va ser interessant. Ens va fer obrir els nostres sentits.

Vam sortir al carrer a fer un recorregut i després vam seure a un banc a escoltar i sentir amb els ulls tapats. Després vam escriure allò que sentíem amb els ulls tapats.

«He escuchado los niños jugando, el viento, las voces de mis compañeros y el móvil de alguien. He sentido incomodidad porque no estaba segura estando con los ojos tapados porque no sé quien me mira, quien me hace algo…. Sentí los rayos del sol y el banco muy frío».

«Estant amb els ulls tancats ha sigut una experiència que ha obert els meus sentits, que m’ha fet confiar en la gent del meu voltant».

«He escuchado.… el viento, una manguera, las voces de mis compañer@s asustados por chocarse. Y la voz de mi compañera me ha calmado mucho porque sé que ella no me haría chocarme con nada. He sentido… los zapatos de la gente. Para ser sincera he pisado a mucha gente. Las sombras me han asustado bastante porque notaba que tenía algo enfrente».

«He sentit veus de nens jugant, cotxes i gent parlant-me. Passos de gent caminant, camions de construccions. Estava desubicada. Sentia que el pis no estava recte. La meva veu parlant. Veus que sonaven més a prop i altres més lluny».

«Yo sentía terror con los vehículos tan cerca y también sentía a muchos niños gritar, cuando me he sentado ya me he relajado, porque sabía que estaba con mis compañeros».

« L’experiència ha sigut divertida però amb por perquè no sabia on anava. Les textures del terra era molt estranyes. El so era relaxant perquè escoltava els ocells i també feia por pels sorolls bruscos. Amb els ulls tancats sentia molt a prop els sons».

«Mentre em conduïen m’havia donat la sensació que estàvem donant voltes a un parc. I quan arribàvem m’he donat un cop amb una porta».

«La meva experiència de conduir ha sigut bona, perquè he sentit que la persona a la que conduïa tenia confiança en mi».

«Al treure’m l’antifaç hi havia molta llum».