Avui és un dia especial, és el dia de la Contaminació. Portem molts dies preparant-ho tot, avui vindran professors de tots els cursos per veure el nostre projecte.
«Per mi, l’objectiu de l’acció que farem és que els profes se sentin com bloquejats i que per un moment es quedin amb la ment en blanc. També que se sentin observats per nosaltres.» Laura.
«Jo crec que fem aquesta acció perquè s’adonin de quina és la forma més fàcil, el camí més curt. També pretenem que no només trobin el costat fàcil de les coses, a vegades la difícil és divertida, com en aquest cas que els fem anar pel camí difícil.» Zowie.
«L’objectiu és fer una pensada als profes de com ens sentim i que se sentin incòmodes amb nosaltres darrera.» Anna.
PREPARACIÓ els dies anteriors:
En la pluja d’idees ens van sorgir diferents maneres de presentar el projecte en la contaminació al professorat. Les idees més rellevants van ser:
-Baixar les persianes de tot el 1r pis i amagar les manetes (primer volíem barrar les finestres com si estiguéssim en una presó).
-Canviar el recorregut habitual dels profes per dins l’institut.
-Treure els quadres dels passadissos perquè es fixin més en les coses que tenen al voltant, i posar miralls (perquè la gent sempre pensa com els miren els altres).
Vam optar per la 2a idea i fer-ho al gimnàs perquè hi ha un mirall molt gran.
Fusionant totes les idees, el que volíem era fer-los sentir incòmodes. Vam treballar la idea de tallar els camins que fan normalment per arribar al gimnàs on explicaríem el projecte que estem treballant. Vam pensar en posar-nos unes màscares blanques i així es sentissin observats i molestos. Vam pensar en posar els mòbils en la caixa dels mòbils per així sàpiguen com ens sentim.
EL DIA DE LA CONTAMINACIÓ:
Vam començar el dia molt nerviosos i quan vam acabar les classes, ens vam afanyar a menjar les pizzes que havíem demanat per dinar, ja que si anàvem a casa no ens donaria temps de tornar a l’institut, perquè l’acte començava a les 16:30. Va ser molt interessant i divertit, perquè vam dinar tots junts, ens vam preparar i vam estar molt atents a que tot estigués perfecte.
Després de dinar vam posar cinta per barrar el pas a les zones de l’institut on no es podia passar, i ens vam canviar la roba de negre, vam preparar els àudios, ens vam distribuir els espais i els mòbils per comunicar-nos i enregistrar el que passés. Quan van dir-nos que els profes ja estaven, ens vam posar les màscares i ens vam quedar en fila davant d’ells. Hi havien tots els profes de primer i altres.
Llavors va sonar una veu que vam gravar i editar nosaltres. L’àudio deia que havien de deixar els mòbils a la capsa i havien d’arribar al gimnàs en 7 minuts, sense passar pels llocs prohibits (els llocs amb cinta). Els vam seguir mentre feien el recorregut. Va ser bastant divertit veure les expressions dels profes.
El que no ens va agradar va ser que alguns professors van anar per l’ascensor (això no estava previst!), també vam ser una mica despistats que no ho vam dir.
Quan tots els teachers estaven a la sala, un àudio els deia que dibuixessin els seus recorreguts en un plànol, i ens vam quedar drets i callats davant seu. Uns minuts després els vam fer preguntes i vam explicar en què consistia el nostre projecte.
A l’hora de la presentació, nosaltres ens vam sentir una mica intimidats i observats, però després d’estar una estoneta parlant amb ells ens vam sentir molt millor i vam explicar totes les coses que havíem anat fent amb la Gerda Kochanska en el nostre procés de treball, és a dir el treball de Creadors en Residència.
Ens van dir que eren molt interessants i que els havien agradat molt. I per últim vam deixar que fessin un ronda de preguntes. Els profes també ens van dir que es van sentir incomodats, observats i algunes van dir que els havia incomodat bastant haver de deixar el mòbil a la caixa.
Ens va anar molt bé i vam venir molts professors de diferents cursos. Ens vam sentir amb una mica de vergonya però quan vam començar a parlar amb ells se’ns va passar.
Ens ho vam passar molt bé. Objectiu aconseguit!