El passat dimecres, dia 29 de gener, vam anar de excursió al MACBA. Vam sortir de l’institut a les onze i escaig i vam iniciar el nostre viatge en autobús fins al MACBA, on vam arribar a les onze i mitja passades.

 Vam estar una estona esperant a l’entrada fins que va arribar l’Elena,  que seria la nostre guia en la visita al museu. La primera obra que vam veure va ser una instal·lació anomenada, si no recordo malament, “Com a casa” de Jordi Colomer, que estava formada per una sèrie d’armaris que feien referència a la Barcelona dels Jocs Olímpics, una ciutat que van voler vendre com un lloc molt nou i bonic, però no tot era com ho pintaven, així que aquesta espècie de vells armaris representaven les cases dels barcelonins per dins.

 Seguidament ens vam dirigir a observar una altra obra, que s’anomenava “Mistos“, i com diu la paraula, tracta de una maqueta d’uns mistos de l’artista Claes Oldenburg. Aquesta obra fa referència als colors de la senyera, i els mistos que estaven “destruïts” representaven les quatre columnes de Montjuïc, que van ser destruïdes durant la dictadura de Primo de Rivera ja que eren un símbol del catalanisme.

Després d’això vam veure algunes obres més, com les fotografies de la Barcelona antiga de Xavier Ribas o el New Babylon de Constant. Però les primeres dos obres que vam veure, van ser unes de les que més em van interessar.  També vam veure obres molt curioses com el vídeo de la casa partida per la meitat de Matta-Clark, Sherrie Levine que es dedicava a fer seves les obres dels altres, o la instal·lació que estava plena de claus que no tenia nom, aquella va ser una de les obres més estranyes, per dir-ho així, que vaig veure. I ja, per últim, vam veure una altra instal·lació que constava d’uns monjos, que no tenien peus i que semblava que estaven clavats al terra. Les figures d’aquests monjos jugaven amb les ombres que projectaven i al voltant hi havia unes cortines pintades en trompe-l’oeil.

 La sortida, en general,  em va semblar molt interessant i vaig aprendre moltes coses sobre l’art i termes que no havia escoltat mai. Em va agradar molt.

Maria

El passat dia 29 de gener vam anar al MACBA. Quan vam arribar, vam deixar les motxilles i les jaquetes. Seguidament va arribar l’Elena que era la que ens havia de fer de guia i explicar el significat de les obres.

La primera obra que ens va mostrar va ser una instal·lació anomenada “Como en casa” de Jordi Colomer, aquesta instal·lació estava formada per unes estructures que recordaven a armaris però sense portes. Aquesta instal·lació volia fer referència a l’interior de les cases l’any 1992. Com vivia la gent a la ciutat més enllà dels obres que s’estaven fent amb motiu de les olimpiades.

Una altre de les obres que vam veure va ser “The nature of visual illusion” que la va fer Juan Muñoz; va trigar 3 anys en fer-la des de el 1994 fins el 1997.

Una altra obra que ens va mostrar va ser “Mistos” de Claes Oldenburg, que està a Montbau. Representa els colors de la senyera. És una obra de pop-art.

Tot seguit, l’Elena ens va portar cap a una sala on hi havia uns seients. Estaven projectant un documental de Matta-Clark (arquitecte), on explicava com feia les intervencions als edificis deshabitats. Ens va cridar l’atenció perquè mai havíem vist una obra d’aquest tipus i no pensàvem que això pogués formar part d’un museu. Aquesta va ser l’obra que ens va agradar més, tot i que hi havia d’altres obres que ens van resultar atractives i al mateix temps inquietants.

Aquesta sortida ens ha semblat molt instructiva, perquè era la primera vegada que visitàvem un museu d’art contemporani. Ens ho vam passar molt bé.

Noelia, Mari Carmen, Guillermo, Long

L’altre dia vam anar al Macba com activitat complementària del projecte Creadors en Residència que enguany acull el nostre institut. Una de les obres que més ens va impactar va ser  l’obra “Postaler” de Pere Jaume, la qual estava formada per una sèrie de miralls col·locats en un postaler. Tot això tenia una raó de ser: ell deia que les postals només mostraven un lloc en un moment determinat, volent vendre’t una falsa realitat. Amb la seva obra, l’autor volia plasmar tots els moments d’aquest lloc.

 També ens va agradar una obra sense nom que encara que no la vam entendre era molt estrident i visual. En aquesta obra vèiem diversos mobles plens de ganxos, enganxats uns amb altres, també hi havia un piano i un parell de trossos d’arbres. L’obra era molt rara i inquietant i per això ens va cridar l’atenció.

 Després vam veure un vídeo de Gordon Matta-Clark on partia un edifici en dos per intentar convertir les cases opaques que el rodejaven en cases més transparents; desgraciadament totes les seves obres van ser destruïdes ja que agafava edificis abandonats i els convertia en una obra d’art contemporani.

 La visita al museu ens va resultar més atractiva del que esperàvem.

Fidel, Maria, Sebas, Carolina