Totes les entrades de Xavi Calvo
El graó final
Sonidos de papel
Recopilando sonidos:
Un grupo explora 30 tipos de sonidos de papel
DJ EDU
El divendres passat, 16 de gener, vam estar amb l’Edu i ens va portar els sons, ja mesclats, que havíem gravat durant les altres sessions. Ens vam escoltar a l’aula tot fent rotllana i va ser tota una experiència.
De vegades semblava música, d’altres, sons del dia a dia o fragments de la realitat, fins i tot podia semblar la banda sonora d’una pel·lícula de terror.
El que ha fet l’Edu era mesclar els sons i transformar-los en una altra cosa, una de ben diferent d’allò que havíem gravat. Cada vegada sorprèn més.
El so té milions de possibilitats!
El 28 de novenbre l’Edu havia preparat uns micros enmig d’uns bancs al gimnàs. Ens ha donat cascs a cada un i ha demanat que tanquéssim els ulls. No teníem ni idea del que faríem i l’experiència ha estat sorprenent. Ningú sabia què estàvem escoltant, però semblava com si estiguéssim en un altre planeta.
Després ens ha mostrat que tots els sons provenien de dues copes de vidre que ell ha barrejat amb un programa d’ordinador.
Després hem treballat una altra vegada per grups, cada un amb les partitures de so.
El so té milions de possibilitats!
Alguns divendres…
Ja fa dos mesos que el coneixem, ve alguns divendres i ens parla dels sons que hi ha al nostre voltant, de les possibilitats que podem treure d’ells. Des dels més quotidians fins als que podem generar nosaltres.
Per exemple rascant una fusta o fregant un raspall o colpejant com si fos una bateria la taula o el terra del gimnàs.
Hem après a escoltar els sons d’una manera diferent, a escoltar amb atenció el que ens envolta. A vegades, si estem molt atents podem i en silenci, podem arribar a sentir sons que estan molt lluny; això ens ha sorprès molt.
Tots treballant amb l’Audacity.
El tercer dia
El tercer dia l’Edu ens va ensenyar a construir els nostres propis micròfons i a usar un programa d’edició de so (l’Audacity). Fa unes quantes setmanes que estem treballant amb ell i de moment, encara que a poc a poc, anem aprenent a usar-lo i a gravar bé perquè el so no s’embruti.
“Vam gravar sons molt senzills i després els vam convertir en música, no es tracta que sigui bonica, sinó que provem a veure què passa”. (Tais Cruz i Jonaida Maer)
El segon dia
El primer dia
El primer dia va ser una mica estrany, sabíem que venia un artista i que es deia Edu, que venia de València i que treballava amb el so. La classe de dues hores ens va passar volant perquè el que explicava era molt interessant. Ens va ensenyar diversos vídeos on la gent feia música amb els elements que hi havia en una cuina o en un bany o en un menjador.
El primer que ens va demanar va ser fer una llista de sons:
- A) -El primer so que sentim en despertar.
- B) -L’últim abans de dormir.
- C) -El so més fort de la setmana.
- D) -El so més bonic.
I aquestes són algunes de les coses que vam dir:
- A) -La persiana aixecant-se, una porta que s’obre, l’alarma del despertador.
- B) -L’ autobús que passa per davant de casa meva, el so del meu mòbil, el ventilador encès.
- C) -El lladruc d’un gos, l’aigua de la dutxa, el so de la mar.
- D) -El timbre de l’escola, el tub d’escapament d’una moto, el meu pare cridant-me.
L’Edu
Edu Comelles és un artista que treballa amb el so. Fa composicions sonores que no tenen perquè ser musicals, encara que de vegades ho semblen.