FINAL

Durant aquests últims mesos hem experimentat diferents sentiments. Des d’un principi, cap de nosaltres tenia una  idea clara de quin seria el projecte que acabaríem fent. Hem après coses de cada un de nosaltres que potser no sabíem, i és que tot i ser companys de classe, a vegades semblem complets desconeguts.

El procés ha sigut curt però intens. Finalment, hem acabat fent una pel·lícula amb un rerefons que crec que ningú buscava. En la pel·lícula es podrà veure una mica de cada una de les persones que hi hem treballat.

D’aquesta experiència me’n duc records i aprenentages del món audiovisual que podré posar en pràctica molt endavant. He d’agrair a totes les persones que formen En Residència per aquesta oportunitat de conèixer coses de mi mateixa que no sabia que em podrien agradar.

INEFABLE

La NASA va ser el començament del fi i després vam seguir amb els doblatges, utilitzant les nostres paraules en veus d’altres.

La petxina ens va fer sortir de la nostra zona de confort per primer cop. Vam experimentar noves sensacions que van fer que ens exploti una bomba de graffitti compartit entre nosaltres deixant que tot flueixi.

Estem a mig camí, i mirant cap enrere hem fet coses que cap de nosaltres creia que seria capaç de fer.

Vandalisme o art?

L’art és el procés o el producte deliberat de l’organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d’activitats humanes, de creacions i de maneres d’expressar-se.

Aquesta és la definició que dóna Viquipèdia sobre l’art. En la meva opinió és una cosa molt més senzilla; una cosa és art quan li treus més d’una interpretació i vol expressar alguna cosa.

Aquest acte és un acte artístic perquè, encara que no sabem quin significat té exactament, hi hem tret diferents interpretacions avui a classe. I també  perquè som conscients que vol denunciar alguna cosa.

 

El nostre camí queda

Quan vaig entra a la petxina acústica, vaig sentir una mica d’angoixa. Tot estava negra. Després d’uns segons vaig sentir tranquil·litat i pau. Coses que necessitava des de feia temps. Vaig començar a oblidar-me de tot i centrar-me únicament en les veus que s’escoltaven. Vaig experimentar un parell de sensacions que no es poden explicar amb paraules, has de sentir-ho tu mateix.