#MONU #mentalismes! from EN RESiDÈNCiA on Vimeo.
Making of de l’acció #MONU#mentalismes
ACTE DE CLOENDA AL MUSEU FREDERIC MARÉS. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE “MONUMENTALISMES”
El dimarts 30 de maig al Museu Frederic Marés vàrem poder fer l’acte que posava fi a totes les activitats que hem dut a terme aquest curs amb en Toni Giró. Ens cal agrair al Museu la seva amabilitat per permetre’ns poder gaudir d’un agradable vespre al seu recinte.
Al pati d’entrada al Museu vam mostrar els nostres treballs, on hi varen estar exposats tota la setmana, i es va projectar un vídeo en què es veien escenes del treball que vam realitzar amb les escultures del nostre barri.
Allí hi vàrem llegir el següent text elaborat per tota la classe, i que pretén resumir i explicar tot el que hem estat fent durant el curs.
Benvinguts i benvingudes,
Som alumnes de 4t de l’ESO de l’Institut Serrat i Bonastre i formem part del projecte de l’Artista en Residència, amb en Toni Giró. Quan vam conèixer en Toni ens va presentar 3 paraules que ens han acompanyat i amb les quals hem anat construint el significat al llarg del curs:
L’arqueologia (agafar petits fragments per construir un conjunt),
L’estrany (hem descobert que és subjectiu, que no li hem de tenir por i que podem adoptar-lo i transformar-lo en quotidià o ‘normal’).
I el fet de prendre posició respecte a la resta de coses que ens envolten.
Al llarg del curs, a través de l’exploració i l’experimentació, hem anat treballant amb aquestes tres paraules i mentre ens generàvem noves preguntes i anàvem fent petites coses, vam acabar creant aquest gran projecte, fet de fragments en els quals hi trobem una petita part de cadascun de nosaltres.
Podríem dir que el projecte està dividit en dues parts: el que seria tota la part del collage i després el vídeo, juntament amb els fragments de les escultures. En quant al collage, vam partir de moltes fotografies fetes des de diferents punts de vista de les diverses escultures que havíem escollit i, guiant-nos pel nostre instint, vam començar a retallar i a enganxar. Quan en teníem una feta, en Toni ens deia que féssim tot el contrari, i a mida que ens anàvem allunyant de la nostra zona de confort vam anar veient tot el que podíem arribar a crear.
Per altra banda, vam dedicar diversos dies a visitar les escultures que nosaltres havíem decidit treballar. En una darrere sessió vam anar visitant les diferents escultures i tot agafant el Black Foil els creàvem una segona pell que ens permetia transportar petits fragments de les escultures allà on volguéssim. Vàrem anar recorrent el barri portant aquests fragments. Sense voler-ho, amb aquest acte vam desencadenar una gran quantitat de preguntes per part del públic que ens veia al carrer, i a partir d’això vam decidir crear aquest vídeo que compartim avui amb vosaltres.
Moltes gràcies.
Hem fet un recorregut pel barri, observant algunes escultures
El dia 19 de maig durant tot el matí hem fet una sortida pel barri de Gràcia, com a cloenda de les activitats dutes a terme amb el nostre artista en residència, en Toni Giró.
Després d’un bon esmorzar a l’institut hem iniciat un recorregut amb la finalitat d’observar diverses escultures que podem trobar pels carrers i que darrerament han estat objecte d’observació per part nostre.
En primer lloc hem anat a la veïna escola CEIP Rius i Taulet.
Com en totes les escultures que després hem anat trobant ens hem entretingut a treure’n motlles d’alguns dels seus elements.
En una superfície plana podem reproduir les més variades formes.
Ben aviat li ha tocat el torn a la deessa Selena, situada a prop de la plaça Lesseps.
I a la plaça Gal·la Placídia amb l’escultura de la Blancaneus.
Ens hem passejat pel barri amb les nostres troballes. Hem estat el centre d’atenció de tot el veïnat.
A la plaça Rovira hem estat observant i treballant amb l’escultura dedicada a l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. Ens hem fixat en el seu model de plànol situat als seus peus i que havia de ser una proposta diferent per a la urbanització de l’espai de la ciutat conegut com l’Eixample.
Com en tota la resta d’escultures n’hem tret motlles.
Finalment, en arribar de nou al nostre centre, hem anat col·locant les nostres obres a l’entorn del pilar que tenim al costat de l’institut. Que a manera de peanya ens ha servit per exposar el treball realitzat.
r
Ha estat una cloenda molt divertida i imaginativa!
Gràcies, Toni.
Quina funció tenia la peanya del costat de l’institut?
El 12 d’abril vam anar a observar un pilar de pedra d’ús desconegut, a la cantonada de l’exterior de l’escola. Es tractava d’una columna de figures geomètriques rectangulars, d’aspecte vell amb trossos de metall visibles que venien des de l’interior. Junt amb els professors, vam suggerir què podria ser i vam col·locar cartells de cartolina en el subjecte, cada un d’aquests amb les idees que anaven sorgint del grup. Podia ser una escultura, una resta, un fragment … En això estàvem quan una dona gran es va apropar, i com qui no ho espera ens va donar la resposta. Aparentment, el pilar va ser part d’una reixa al Palau del Marquès de Santa Anna, el qual ocupava tota la illeta d’edificis. Tenint en compte l’estructura de la columna, es va poder comprovar que així era. Després que ens ho expliqués, vam fer fotografies des de diferents angles abans d’anar-nos-en. No sense abans treure tots els cartells.
Valentina Duchowney
Hem fet un collage
El dia 28 de març vam fer un collage. Vam agafar fotocòpies d’estàtues estudiades i treballades per la classe i vam crear muntatges trets de la imaginació. Vam jugar amb les formes i els sentits que tenen per fer estructures diferents i amb coherències diferents.
Laura Vila, Sara Cendoya, Marusia
Caixes
Vam començar parlant sobre col·leccions. Col·leccions són una agrupació d’objectes que junts tenen un sentit en comú. L’artista en residència ens va donar unes caixes , una col·lecció de caixes.
Ja amb una caixa cadascú, l’artista ens va encomanar la tasca de començar a pensar sobre què podíem posar a dins. Volia que tingués alguna cosa relacionada amb nosaltres i que ens caracteritzi, és a dir que tingués un significat. La nostra classe es va quedar una mica estancada en el tema de buscar una explicació a tots els objectes que hi posàvem. Al final ho vam entendre i tots teníem una explicació sobre el perquè havíem organitzat les nostres caixes.
Ali Vijulan 4tB
Visita al Museu MACBA
El divendres dia 24 de febrer vam anar a visitar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
Les obres que hi havia exposades eren variades, des d’un cub condensat, més adequat per experimentar, fins a múltiples fotos de significat combinat críptic. Algunes peces no tenien un contingut amb missatge concret però d’altres eren més dignes de ser observades com a subjecte de reflexió.
La primera obra, el cub de condensació, va ser un bon començament, i allí vaig intentar treure una foto en l’angle perfecte per veure un arc de Sant Martí. El segon va ser una mica decepcionant. Va consistir en caminar fins a una turbina de calor portant glaçons a la boca que quan hi vam arribar es van desfer.
També em van interessar les fotos de la dona nua pel significat que tenen per al feminisme, moviment que defensa l’autor. Em va agradar també el de les fotos de 100 persones, totes diferents, i col·locades en ordre segons les seves edats diferents.
La sortida va ser més entretinguda del que m’esperava.
Valentina Duchowney
“Punt de conensació” de Hans Haacke
Sala amb obres exposades.
De totes les obres que vaig veure la que més em va agradar va ser l’exposició de fotografies. Hi havia una sala plena de fotografies i al costat de l’entrada començava l’exposició amb la fotografia d’un nadó de 8 mesos i s’anava avançant en anys amb les diferents fotografies. Es representava la vida sencera en sí.
Al mig d’aquella habitació quadrada hi havia un gerro amb flors que florien i morien. Les anaven canviant cada cop que es morien.
Ali
Les coses del Big bang
Reflexions sobre la sessió del dia 27 de gener
The Big Bang Theory
El big bang va ser un fenomen natural causat per matèria acumulada que va explotar. Ara, més enllà de la ciència física o altres estudis, qui sap si aquest fenomen va ser el primer? Potser milions d’anys abans a la Terra hi havia una civilització igual a nosaltres però el seu planeta va explotar per donar lloc a una altra civilització, nosaltres. I potser això torna a passar d’aquí uns segles o mil·lennis.
La nostra perspectiva de veure les coses, les nostres veritats o mentides, les nostres perfeccions o imperfeccions. Tot és relatiu perquè tothom pensa diferent a tothom. Tot canvia als ulls de cada persona i això és una cosa que la ciència encara no admet; que res és segur però a la mateixa vegada res és insegur.
Estem en un món ple d’objectes que estan en profunda transformació.
ALI 4t B