Dijous 26 d’Octubre, els alumnes que participen a la Residència, junt amb els seus “padrins” de 1er de Batxillerat que fan Literatura Universal, ens dirigim a la CASA ELIZALDE a conèixer al Severiano Naudín.
I qui és en Severiano?…
Dons, l’avi de la nostra Mariona, la creadora resident a l’institut Barri Besòs.
Ella va escriure aquesta obra per homenatjar el seu avi, amb qui ella tenia una complicitat molt especial i ho va fer al poc temps de la seva mort.
Així dons, avui ens desplacem a la Casa Elizalde, la Conxita, un servidor i els alumnes, per veure: HOMENAJE a SEVERIANO NAUDÍN, VIP.
Per cert, gràcies Albert, de la casa Elizalde per facilitar-nos les entrades i tots els tràmits, de ben segur que hi tornarem!
L’obra és efectivament un homenatge a la trajectòria vital d’un gran home, i dic un gran home, perquè podria ser el meu avi o el de qualsevol de vosaltres, una persona normal, correcta, fidel als seus principis, amant de la seva família, coherent, defensor de la vida i de la justícia… justa!… ja m’enteneu!
L’obra és… DIFERENT, això agrada als alumnes, no és teatre de text, s’apropa al teatre document (Ai! Perdona Mariona si m’equivoco!), ja que contextualitza la vida del Severiano, dins dels esdeveniments històrics, socials i familiars que van rodejar i donar sentit a la seva vida.
La Mariona emprèn un viatge per la vida d’un ésser estimat, proper i admirat, desplegant una magnífica interpretació, plena de sentiments i sensacions profundes.
La Mariona s’entrega dins l’escenari, en cos i ànima. Balla, corre, es canvia de roba en segons…
Es transforma en molts personatges…
es maquilla i es desmaquilla amb tovalloletes comprades a un Xin…. vull dir… millor no dic res que pugui ser políticament incorrecte!… Amb els temps que corren…
i tot plegat s’acaba amb una escena molt tendra, en la qual, la Mariona escolta una jota mañica i es dedica a regar una planta… i aquí arriba el simbolisme final de l’obra!
La planta és, pot ser, la llavor del seu avi que ja mai més deixarà de créixer en el seu interior… i que ella no deixarà de regar, fins que, pot ser, el testimoni el recullin els seus fills, el besnéts del Severiano.
De camí a l’institut, alguns alumnes diuen… jo vull fer el que ha fet la Mariona…
Jordi Sánchez, professor de l’Institut Barri Besòs
Barcelona