Argument de La tempesta
El vaixell del Rei Alonso de Nàpols, al retorn de les noces de la seva filla a Tunis, naufraga prop d’una illa. El naufragi ha estat provocat pel mag Pròsper que amb la seva filla Miranda, Caliban (un fill deforme de bruixa i íncub) i Ariel (esperit de l’aire només visible per a Pròsper) són els únics habitants de la illa.
Pròsper conta a Miranda que ell havia estat el legítim Duc de Milà però va ser desbancat pel seu germà Ferran i el fidel cortesà Gonçal li va salvar la vida enviant-lo a una illa deserta amb l’única companyia de la seva filleta de tres anys i els seus estimats llibres de màgia. Pròsper va donar a la nena una excel·lent educació i ara li revela el seu origen. Caliban també rebia instrucció per part de Pròsper fins que va intentar violar Miranda i el mag el convertí en el seu esclau.
Ariel, que va ser alliberat per Pròsper del tronc d’arbre al qual l’ havia confinat la bruixa Sycorax, mare de Caliban, és l’encarregat d’executar les ordres màgiques de Pròsper. Per obra d’Ariel, els nàufrags queden distribuïts en tres grups distints: Ferran, el fill del Rei de Nàpols, s’està sol. Al grup del Rei hi son el seu germà Sebastià, Antoni, germà de Pròsper i actual Duc de Milà i els cortesans Gonçal, Adrià i Francesc. Finalment els criats formen un tercer grup.
La màgia de Pròsper fa que Miranda i Ferran s’enamorin. El grup del Rei recorre l’ illa a la recerca del príncep, que creuen desaparegut. Quan el Rei i els cortesans cauen dormits, per obra d’Ariel, Antoni i Sebastià planifiquen l’assassinat d’Alonso perquè el seu germà hereti el regne, així com Antoni havia usurpat el ducat del seu germà Pròsper quinze anys endarrere. El grup de Tríncul i Esteve es troben amb Caliban i aquest els convenç per matar Pròsper, oferint el comandament de l’ illa a Esteve, a qui creu un déu per haver-li ofert licor, fluid exquisit i màgic que Caliban mai havia tastat.
Ariel prepara un banquet fantasmal per al Rei i el seu sèquit; quan van a tastar-les les menges desapareixen i Ariel pren la forma d’una harpia que recorda a Antoni el crim perpetrat contra el seu germà Pròsper. D’altra banda , Pròsper prepara una mascarada nupcial interpretada per Ariel i els seus esperits per celebrar el vincle entre Ferran i Miranda, però ha d’interrompre-la bruscament en recordar que Caliban està preparant el seu assassinat.
En l’acte final, Pròsper revela la seva veritable identitat i emplaça el seu germà que li retorni el Ducat de Milà, també descobreix al seu pare el on és Ferrán que està jugant escacs amb Miranda. Tots són perdonats, fins i tot Sebastià per haver intentat usurpar la corona a Alonso.
Com ho estem fent?
L’Ivan ha proposat als alumnes la creació de personatges i els han fet créixer jugant-hi en improvisacions. Els ha fet reflexionar d’on provenen, quins són els tics que els identifiquen, com es mouen, com responen…
Hem conegut l’obra original: l’argument, els personatges, el que potser l’autor volia explicar…
L’Iván ha fet una primera versió amb un breu argument per adaptar-la a l’actualitat i als nostres alumnes tenint en compte:
- L’obra original, personatges…
- Els personatges creats pels mateixos alumnes.
- Pensant en cadascun dels alumnes, amb què es troba còmode a l’hora d’interpretar i què li pot suposar un repte tant a nivell personal com a l’hora d’actuar.
Amb aquest 1r argument, hem repartit les 17 escenes entre els alumnes perquè cadascú segui a escriure-la i creï l’escena tenint en compte la globalitat de l’obra, l’escena concreta i les característiques de cada personatge que hi surt. Tot això en un DRIVE comunitari.
Hem fet la lectura, la lectura-dramatitzada i la improvisació del que cada alumne ha escrit fent cadascú el seu propi personatge. Després, entre tots, es comentava el que cadascú creia convenient per tal de millorar l’escena.
Cadascú refeia l’escena que havia escrit inicialment segons li semblava després de veure-la representada i els comentaris de la resta del grup.
Ara esperem que amb tot el que han escrit els alumnes, l’Iván faci el text definitiu amb què començarem els assajos sobre L’illa de la felicitat
