LES CAIXES XINESES

El passat 24 de gener de 2018 vam anar a fer una nova visita al MNAC. Vam conèixer dues noies que havien elaborat un projecte amb beca feia uns anys. El projecte tractava sobre el concepte de còpia d’una obra d’art, un concepte molt diferent a l’occident i  l’orient.

Vam quedar amb les noies al rebedor del museu i ens van guiar fins a una sala on hi vam veure una gran caixa. Ens van explicar que aquesta caixa no l’obririen fins que acabessin la xerrada. Ens comentaren que mentre aquí les falsificacions són molt mal vistes i es veuen com un atac a la creativitat de l’autor de l’obra, a orient es veu com un mèrit que et dediquin una còpia, ja que, si una obra es falsifica, és suficientment important com perquè te la dediquin.

A un petit poble de la Xina, anomenat Dafen, hi habiten uns 10000 pintors dedicats exclusivament a la falsificació d’obres importants. Treballen en fàbriques en una mena de cadenes de “muntatge”. Cada pintor s’especialitza en una part de l’obra diferent i l’obra va passant de pintor en pintor.

Les artistes van tenir la idea d’intentar introduïr unes obres falsificades al Museu Nacional i al Museu del Prado, amb l’excusa de que eren obres perdudes durant la guerra civil i recuperades posteriorment. Van viatjar fins a Dafen i van demanar a diversos pintors que copiessin les obres escollides a partir d’una petita imatge en blanc i negre i la fitxa tècnica de cada obra. El procés va durar unes tres setmanes i aleshores van viatjar cap a Catalunya i van ser seleccionades i distribuïdes als dos museus de destinació. Van contractar una empresa de confiança per tal que portessin al MNAC i al Prado. Sorprenentment, al MNAC van aconseguir entrar-les tot i que no van passar el control de seguretat. L’encarregada va descobrir ràpidament que eren falses punxant-les amb una agulla. En treure-la, com que la pintura era molt recent, l’agulla va sortir tacada de pintura. En canvi, les obres que anaven dirigides al Museu del Prado, no van córrer la mateixa sort, i van ser identificades com falses abans d’entrar al museu.

En acabar aquesta explicació van procedir a obrir la capsa. En obrir-la, vam veure que al seu interior restaven les obres que van tractar d’entrar al Museu Nacional. En veure-les, gran part dels alumnes se n’adonaren que eren falses, atès que la pintura era visiblement molt recent, i fins i tot es podia olorar una aroma de pintura fresca. Sobretot, hi havia una que de seguida es podia percebre en el traçat del pinzell que no era el quadre original.

Per finalitzar la sortida, ens vam acomiadar de les artistes i les vam felicitar pel seu treball.

Elena Martí i Pau Vega

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *