Fent paper al molí de Capellades

El 18 de desembre vam anar al molí de Capellades, on ens van explicar com feien el paper antigament.

Primer vam anar a la darrera planta, on hi havia una exposició de diferents obres d’art fetes amb paper. N’hi havia de tots tipus i cada alumne va triar-ne una per descriura-la a classe.

Mitja hora després vam anar a esmorzar i més tard vam tornar a que ens fessin la visita guiada.

Primer ens van explicar l’origen del molí, és a dir, que abans de ser un molí de paper i era un molí de farina, i van començar a fabricar paper al s.XVIII. El paper antigament es confeccionava amb roba d’origen vegetal.

 

Després vam anar a la planta baixa i vam veure tot el procediment per fer el paper:

1. Un drapaire passava per les cases per recollir la roba blanca que la gent no volia. També s’aprofitaven les cordes i les espardenyes per fer un altre tipus de paper.
2. Es tallava la roba en trossos petits.
3. Es posava a una màquina per expolsar-hi la pols i la bruticia.
4. Després es tirava la roba a la podridor perque es podrís i així es pogués estovar per fer la pasta de paper.
5. Més tard posaven la pasta de paper a una màquina perque s’acabés de triturar. Aquest pas es dividia en 3 fases: a la primera es tallava més la roba amb un clau de tall, a la segona s’utilitzava un clau amb forma de queixal i a la tercera
6. Quan ja estavan ben triturat es posava el paper en làmines.
7. Es prensaven els papers per treure’ls l’aigua.
8. S’estenia perque s’assequés bé.
9. Quan els papers ja estaven secs, tenien la forma de la corda on s’estenia, i per treure-li aquesta forma li aplicaven un pes.
10. L’últim pas era contar tots els papers i apilar-los per vendre’ls

Finalment, vam fer nosaltres paper amb la marca d’aigua que haviem confeccionat en les darreres classes, va ser la part més divertida.

 

 

 

Ja era molt tard i vam premsar els papers acabats de fer a corre-cuita.

La Victoria ens va dir que ens  assecaria els paper i ens els enviaria a l’institut.

Tenim moltes ganes de veure’ls , a veure si la filigrana que hem fet queda com a marca d’aigua al paper.

Joana Craven i Taís Martínez