“El dimarts 29 de gener ens esperava a la Beckett en David Chia. Ens va fer una classe de Tap Dance. Però abans de ballar ens vam informar. Primer començàvem amb la Charo. Ella tenia vuit cartolines numerades, a la seva esquerra hi havia un portàtil connectat a una TV. En el portàtil hi havia vuit vídeos. Cadascun corresponia a un dels números de les cartolines. Entre tots escollíem una de les cartolines numerades, li donàvem la volta i descobríem una part d’una imatge, com un puzle. Aleshores miràvem aquell vídeo. Hi havia de tot però tot tenia una cosa en comú: art, moviment, percussió. Després de mirar tots els vídeos la imatge final era una bateria com a símbol de la percussió.
Després vam començar la classe amb el David. Ens va ensenyar uns passos simples i els vam ballar al ritme de la música. Després vam fer com un puzle, ens apreníem passos de ball per separat per després ballar-los tots alhora”. (Joan)
“El vídeo que més em va sorprendre va ser el del noi maquillat tot de blanc, cara i cos. Es movia pel terra representant les deformitats patides per moltes persones després del llançament de les bombes atòmiques. Em va sorprendre per el seu significat i també em va fer sentir incòmode…”. (Gerard)
“Crec que el taller ens ha obert la ment a molts tipus de balls que la majoria no coneixíem”. (Maya)
“Jo pensava que el claqué només era un moviment de peus, però és ritme, esforç, emoció, motivació… “. (Mireia)
“A mi em va agradar molt la llibertat que vaig sentir aprenent aquest ball. Al principi em sortia bé perquè vam començar per passos fàcils, però a mida que es feia més difícil em costava més. Amb l’ajuda del David vaig començar a pillar-ho. També em va agradar la idea de que podíem posar música que ens agradava per ballar al nostre rotllo i lliurar-nos”. (Sofia)