La veritat és que havent llegit el magnífic article de la Salima i l’Alba poc he d’afegir…
Dimecres 21 enfilem camí cap a ALAS – Artes en movimiento https://alasbcn.com/
L’escola de l’Andrés, situada en un deliciós passatge del Poblenou, rodejada d’antigues fàbriques… i…immediatament penso… té màgia…és màgic… a veure si transforma els alumnes i els converteix en uns ballarins de primera!
Un cop a dalt confirmo el pressentiment, aquest lloc té…quelcom que… no sé ben bé… té àngel… té ALES!
I comença l’espectacle!
Carreres, persecucions, equilibris Zen, cercles…
S’afegeixen nous exercicis : voltejar sobre el cul com una baldufa,
fer l’estàtua, lluitar per aconseguir conquerir el lloc en el sofà imaginari,
la motxilla,
l’ascensor,
l’escultura humana…
tot barrejat amb sentiments d’alegria,
de por
i de provocació i unes gotes de TABASCO[1]!
I quan està tot a punt d’acabar, arriba la reflexió del creador.
L’Andrés es dirigeix a la rotllana que l’escolta atentament (¡MILAGRO!)
i els diu: “Dejad que el cuerpo hable.
Escuchémosle. Hablamos con el cuerpo, a través del cuerpo, no con la boca.
El cuerpo tiene que implicarse. Si hablamos, el cuerpo se debilita.”
S’acaba la sessió. FELICITATS NOIS I NOIES, avui heu treballat molt bé!
Baixem les escales que ens separen del paviment del Poblenou i penso…en la frase… ¡Silencio! ¡Es el cuerpo el que habla!… em recorda a… ¿A qué?… no sé, em resulta familiar…
Per fi ho trobo… La casa de Bernarda Alba…
Lloc màgic, llum especial, els alumnes funcionen i s’ho passen bé… Mira que si l’esperit de Federico[2] estava amb nosaltres!
Jordi Sánchez, professor.
Ins. BARRI BESÒS.
Barcelona.
«El teatro es uno de los más expresivos y útiles instrumentos para la educación de un país y el barómetro que marca su grandeza o su descenso. Un teatro sensible y bien orientado en todas sus ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar en pocos años la sensibilidad de un pueblo; y un teatro destrozado, donde las pezuñas sustituyen a las alas, puede achabacanar a una nación entera. El teatro es una escuela de llanto y de risa y una tribuna libre donde los hombres pueden poner en evidencia morales viejas o equivocadas y explicar con ejemplos vivos normas eternas del corazón y el sentimiento del hombre».
Federico García Lorca, palabras en el Teatro Español de Madrid durante una representación especial de Yerma, [1934-1935].
[1] La salsa Tabasco es una famosa salsa picante de origen estadounidense creada en 1868 por Edmund McIlhenny. De sabor picante, se prepara con chile tabasco rojo, vinagre, agua y sal macerados en barriles de roble. Aunque su nombre procede del estado mexicano de Tabasco, se trata de un producto estadounidense elaborado por la McIlhenny Company, que produce toda la salsa vendida en el mundo
en su sede situada en el domo de Avery Island en la parroquia de Iberia en la zona meridional del estado de Luisiana, en el sur de los Estados Unidos.
[2] Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 d’agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts.
Adscrit a l’anomenada generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se’l considera un dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.
Va morir executat després de la revolta militar de la Guerra Civil espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser homosexual. (Viquipèdia)
One Reply to “¡SILENCIO! ¡ES EL CUERPO EL QUE HABLA! Andrés Waksman”