El 18 d’octubre vam anar a la Fundació Miró a veure l’exposició de l’Ana Garcia-Pineda que es diu “La ficció és una realitat per succeir”.

Hi havia nou obres, la majoria dibuixos, acompanyades d’un àudio cadascuna i cada obra representava un món diferent al nostre.

Al principi, al veure les obres no les enteníem però a l’escoltar els àudios vam captar la idea que l’Ana volia transmetre.

L’Ana s’inventa mons on les normes principals són diferents. Hi ha 9 mons i a cada un canvia una norma que existeix i això fa que quedi un món original i paral·lel, molt diferent al nostre.

A l’acabar ens vam posar en rotllana i vam posar en comú les nostres opinions.

Les seves obres en general ens van semblar molt originals i divertides.

 

L’Ana Garcia-Pineda, la artista que ens acompañarà aquest any junt amb la Mercè Gaja ens van portar al museu Miró. Vam veure l’exposició de l’Ana, era espectacular. Al principi no vam entendre les obres però hi havien uns àudios que ho explicaven tot, llavors ho vam entendre. Vam entrar en el seu món… Davinia Vera

Les diferents maneres de veure el món. Sara Reina

En aquesta foto estem contemplant l’ull. Significa que els nostres pares no són capaços de veure’ns com a adults o joves sinó com a nens petits incapaços de fer res per nosaltres mateixos. Nerea Fernández

Aquí l’Ana ens estava responent a las preguntes que teníem. Clara Muñoz

Aquí podeu veure a la Laura las Heras i a l’Ana,  observant i comentant una de les obres. Aquesta obra tracta de que hi ha persones, anomenades “antiomonisémicos”, que no volen que les paraules siguin polisèmiques i llavors per dir algunes paraules utilitzen els dos gestos de la paraula. Sara Carmona

 

Escoltant l’obra de l’Ana. Sergio Rey

El món que més em va agradar va ser el dels forats perquè seria molt bonic i una sensació extraordinària cada vegada que els utilitzessin i jo crec que encara viuríem en la prehistòria, per no poder fer forats al terra per minar. Aquest món m’encantaria que existís però és millor aquest que tenim nosaltres mateixos. Dani Angosto

Vam escolar els àudios i observar atentament les obres per després exposar les nostres opinions. Laura Hermosa

Aquí estem escoltant una tradició de matrimoni. En comptes dels anells es canviaven una part del cos, per exemple l’intestí de la dona a l’home i el de l’home a la dona. Rocío Ruiz

En aquesta imatge ens veieu a nosaltres a l’Ana i a les professores que ens acompanyaven, també es veu una obra de l’Ana. Aquesta obra ens explica que els nostres pares encara ens tracten com a bebés, aleshores hi ha famílies que s’intercanvien els fills cada 2 anys, així no els veuen com a bebés tota la seva vida. Laura Las Heras

Un dia ple d’art. Pol Aguilera

 

Va ser un dia increïble. Durant 2 hores van estar escoltant, mirant, dibuixant, opinant. Els va fascinar l’obra de l’Ana. Van entendre com anava tot molt abans que jo. Mercè Gaja

L’Ana és molt simpàtica i divertida, és la nostra artista!

El 1r dia ens vam presentar i ens va parlar de la identitat, qui som, perquè, qui volem ser, què diuen que som… i que el punt principal és el nom, una paraula molt important per la que se’ns crida però que no l’hem escollit. El podríem canviar?

Ens proposa canviar-nos el nom amb una paraula que no sigui de persona, ni un sobrenom, ni un “mote”, que sigui una cosa que ens defineixi, amb la que ens reconeguem, i si volem, aquest serà el nostre nom especial. Alguns noms que cadascú s’ha triat són: dj panda, colibrí, flow, princesa,  gato ciego, alegria, co-codrilo, fractal, ricitos, triángulo, sirena…, i a partir d’ara, en aquesta classe, ens podem dir d’aquesta manera.

Ens va explicar què és la SINESTÈSIA, vam parlar dels sentits i els sentits creuats, de les persones ciborg, de paraules, de dibuixos….

El 2n dia vam parlar moltíssim de moltes coses. L’Ana parla molt i ens explica moltes coses molt interessants, però nosaltres també teníem ganes de parlar i explicar coses que ens passen. Ens va proposar alguns exercicis de sinestèsia com per exemple observar unes lletres dibuixades a la pissarra i decidir quina era la més rígida, la més circular, més solta, carinyosa, flow, alegre, amb més ritme, més triangular, quina té més família, quina cau millor, té pitjor humor, és més amable, més brillant, és més treballadora, més trista, està més en forma, és més blava, amb quina t’aniries de festa o a la biblioteca….. Després vam fer la nostra signatura i altres de noves que ens agradessin. La signatura està dient coses, produeix sentiments en nosaltres i en els altres. També ens vam fer moltes preguntes igual que amb les lletres i vam veure que expressaven la nostra identitat. I d’aquí va sorgir una pregunta interessant: El DNI és la meva identitat? Hi ha molts factors que formen la nostra identitat, molts més que els que posa al DNI. Seguirem parlant…

La propera sessió anirem a la Fundació Miró a veure l’obra de l’Ana.