L’Ana ens porta sempre paraules noves, conceptes que fins ara no havíem sentit mai. Avui ens ha parlat de l’ASSERTIVITAT.
És una qualitat que totes les persones hauríem de tenir; consisteix en reconèixer i donar-te permís per a que els teus sentiments els puguis expressar i no reprimir-los (positius i negatius), però sense ferir a l’altre. És la responsabilitat de ser lliure d’expressar-los de la forma més conciliadora, suau i positiva possible. És útil perquè ens dóna veu (no callem) i ens ajuda a comunicar-nos d’una forma més amable, ajudant a l’altra persona a que ho entengui.
Això ens ha portat a parlar de si podem criticar obres d’Art si no entenem d’Art i l’Ana ens ha explicat que tots som lliures d’expressar la nostra opinió encara que no entenguem, però sempre amb respecte.
I ens ha fet un resum molt interessant de la història de l’art modern. Des dels grecs amb l’ideal de bellesa, passant pel Renaixement on l’artista-inventor plasma la realitat i el Barroc que té com a objectiu el realisme, fins que arriba la fotografia i amb ella la crisi del dibuix, la pintura i escultura que trenquen amb la tradició realista. Les Avantguardes independitzen l’art i es torna investigació, ens fa pensar, però quan tot es posa en crisi comença l’Art Contemporani i tot es qüestiona. L’artista canvia l’ús de l’objecte fins que també ho qüestiona. Art i vida, performances, ruptures, pensament, acció.
Avui en dia el món de l’Art és un espai de llibertat, d’investigació. Hi ha moltes veus, l’important és ser obert i respectar totes les possibilitats.
Qui escriu la història? S’han de posar en dubte les coses i buscar respostes. Ho fa la Història, però també ho fa l’Art.
