Desi Luján, amb la tècnica del collage, uneix un pont nou a prop de casa seva i crea allò que pot estendre’s darrere d’ell. La seva experiència visual apunta allò que encara no existeix.

Jero Ivaseta ens porta la reflexió que proporcionen dues visions diferents: la dels projectes que s’edifiquen darrere d’una tanca, on es percep un espai en procés, i la del grafit urbà situat sobre la tanca, on es descriu un món interpretat .

Maria Baldé, a través de la seva obra, ens transporta a un futur gairebé inamovible, amb les mateixes bases i valors; només els canvis de colors superficials seran el signe dels nous temps.

Lucero Peralta col·loca l’espectador en una posició d’acció.