José Antonio Gallando ens enfronta a un edifici estrany, que sorprèn per les seves característiques.

Tania Rico ens porta el tema dels animals dins la nostra societat.

Nick Rzayeu ens mostra la façana d’un edifici en un pati interior, una imatge on s’interrelacionen dos factors importants: la convivència i allò que veiem de l’altre.

Aurora Sanz, en un fotomuntatge de dues imatges (una part de dia i una altra de nit), reflexiona sobre el temps des d’un lloc privat.

Laura Álvarez exposa una fotografia amb un llenguatge poètic, on ens trasllada a un entorn natural i ens enfronta a un mur límit amb grafits.

Gisela Arancibia presenta una fotografia en blanc i negre. L’espectador es troba amb uns barrots en primer terme, i en un segon pla un espai que va ser privat i que posteriorment s’ha convertit en públic.

Alex Barba presenta un espai de jocs d’una escola i ens fa reflexionar sobre el seu ús.

Aya El Bakkale porta 6 fotografies d’un trajecte, on ens fa observar, d’una manera despersonalitzada, els espais que s’hi va trobant: carrers, zones intermèdies on convergeixen diferents projectes urbanístics, desnivells, etc.

Laura Cabrera ens fa una reivindicació social.

Judith León ens mostra el límit de les accions que els urbanistes proposen als parcs. Ens indica com s’organitza i delimita l’ús que els ciutadans en fem a través d’un munt de normes: fins on podem caminar, on podem jugar, on podem asseure’ns, com ens hi podem relacionar…

Andrea Poza ens explica la uniformitat que predomina en el disseny dels jocs infantils als parcs de la nostra ciutat. Són els mateixos projectes, sense tenir en compte el lloc on s’ubiquen. Així, els podem trobar a la platja, al costat de la Gran Via o al centre de la ciutat.

Àngel Chamón treballa, amb l’estètica del còmic, la confrontació d’uns monstres amb un personatge que els escridassa dins d’una botiga.

Anna Jiménez proposa un mosaic de 9 fotografies en les què reflexiona sobre els establiments que presenten els seus productes modificats a través de la llum.

Desi Luján, amb la tècnica del collage, uneix un pont nou a prop de casa seva i crea allò que pot estendre’s darrere d’ell. La seva experiència visual apunta allò que encara no existeix.

Jero Ivaseta ens porta la reflexió que proporcionen dues visions diferents: la dels projectes que s’edifiquen darrere d’una tanca, on es percep un espai en procés, i la del grafit urbà situat sobre la tanca, on es descriu un món interpretat .

Maria Baldé, a través de la seva obra, ens transporta a un futur gairebé inamovible, amb les mateixes bases i valors; només els canvis de colors superficials seran el signe dels nous temps.

Lucero Peralta col·loca l’espectador en una posició d’acció.

Sergio Alzate reflexiona sobre la memòria de tots a partir d’una fotografia d’arxiu.

Sebatián Jared Quiña ens porta una poderosa imatge, on fa referència a l’oblit i la ruïna de les grans indústries de la nostra ciutat.

Maria Guallar ens porta a l’exposició un collage on compara el present i el passat de la nostra manera de construir.