La nostra opinió

El 22 d’abril hem fet una presentació de les nostres habitacions, construccions de cases, fotografia, un pont i diferents escultures amb els nostres cossos, al Graner.

Al principi, en fer totes aquestes pràctiques la nostra opinió va ser molt diferent al resultat, ja que pensàvem que tot això no anava a resultar, però amb la pràctica de tots aquests mesos ens vam adonar que podíem obtenir una bona conclusió de tot això, seguint un guió que ens havia donat la professora.

Vam obtenir una bona presentació

Jessica Roda i Laurent Rojas

La meva opinió

El dilluns 22 vam representar un espectacle al Graner, ens van anar a veure els nostres companys de l’institut . Vam fer alguns dels treballs que vam realitzar a classe. Primer vam dibuixar la nostra habitació, després vam sortir del lloc on estàvem fem la habitació i vam agafar una cadira, ens vam asseure i vam dibuixar davant  d’un company l’habitació on vivíem quan  érem petits. També vam fer un treball  amb els sons dels paper que havíem realitzat amb en Guix .

Rodrigo Estrada

Jo pensava que la coreografia que vam fer seria avorrida. La verirtat és que tenia poques ganes de fer-ho però al veure a tota aquella gent que ens va anar a veure sentia molta emoció i nervis. També es veritat que en el moment de començar a fer totes aquellas activitats realitzades al llarg del curs van resultar fàcils.
M’ha agradat la manera que vam anar aprenent la correografia, perquè no va ser con a una classe de ball que ho has repetir moltes vegades per a que surti, sinó que al fer-les com activitats o jocs és més senzill i divertit, ajuntar tot el treball del curs.
Quan vaig veure fragments de la correografia es veu increïble, como si ho haguéssim preparat molt més i amb més esforç.
La idea de tot això era representar amb moviments de la vida quotidiana de com som nosaltres, com és l’espai on vivim. Per encaminar-nos i fer-ho, vam cercar quines són les cançons que escoltem nosaltres, també les dels nostres pares i avis, vam cercar proverbis del nostre país, vam fer frases di qui som (fill de…, client de…, fan de…), moviments d’algun fan nostre. Amb la finalitat d’ajuntar tot allò per fer una correografia.

Classe oberta per Sant Jordi

El dilluns dia 22 d’abril vam mostrar a companys i familiars de l’alumnat de 4t què hem estat fent els darrers mesos.

L’Àngels va articular un espectacle en el qual hi havia elements treballats des de l’inici: la representació d’espais arquitectònics amb els cossos dels participants; accions individuals i independents articulades juntament amb accions col·lectives; una coreografia sonora realitzada amb fulls de paper, etc.

Les músiques eren ben diferents: des del barroc italià fins a manipulacions sonores realitzades per nosaltres a partir d’una tria de músiques actuals.

La resposta per part del públic va ser molt bona, igual que l’actitud dels participants en la proposta coreogràfica.

Enfilem les darreres setmanes d’activitat amb la certesa que el treball de curs ha descobert nous horitzons.

Gràcies Àngels!

Josep Maria Guix

 

 

 

De Montjuïc a Drassanes

Aquest mes de gener ha estat generós en sortides, gràcies a la intervenció de la nostra imprescindible Montserrat Ismael.

Dijous cap al Mercat de les Flors per veure un espectacle de dansa contemporània amb comentaris en directe del coreògraf. Hi va haver intervenció i diàleg i, sobretot, els alumnes van entrar dins de l’espectacle d’una forma privilegiada. Sònia, Laura: gràcies per acompanyar-nos!

Divendres cap a La Rambla. Visita personalitzada i privilegiada a l’exposició sobre dansa contemporània a Catalunya. En Toni Jodar va exercir de mestre de cerimònies d’una manera excepcional.

I després d’això? Estem treballant en la manipulació sonora de músiques ja existents: creem fragments curts i els transformem per tal d’obtenir nous sons amb els quals confeccionarem la nostra banda sonora particular.

J. M. Guix

El Graner

Hola, somos Siying y Casandra, las clases nos gustan mucho, aunque parece que hagamos tonterías, porque saltamos y hacemos cosas super-raras con el cuerpo.

La última vez que fuimos nos pusimos con un compañero, y uno de los dos se quedaba como un maniqui, quieto. La otra persona, tenia que tocar una parte de su cuerpo y la otra tenia que mover solo esa parte  del cuerpo, y asi sucesivamente.

Luego podiamos moverlo como un muñeco, podiamos hacer todo tipo de gestos por ejemplo: hacer que corriera, que fuera a andar, que se pusiera como un sargento..etc.

pdd: Nos lo pasemos muy bien

L’ultim dia que vaig anar al Graner , m’ho vaig pasar molt bé, vam fer una activitat que consistia en acompanyar les articulacions del cos a un company nostre com si fos un maniquí .

EL PROCÉS CREATIU DE L’INSTITUT JOAN COROMINES

Tot i totes els que estem compartint aquesta experiència artística “Creadors en Residència” ens sentim molt orgullosos del treball dels nois i noies participants. El meu article està dedicat als alumnes de 4rt d’ESO de l’Institut Joan Coromines i al seu perseverant professor Josep Maria Guix. Durant aquests tres primers mesos hem après moltes coses essencials per viure i conviure en aquesta societat: compartir, respectar, comprometre’s, ajudar-se… i tot des d’una vessant molt lúdica i rigorosa de les mans de la coreògrafa Àngels Margarit, a la que també li dedico unes paraules d’admiració i gratitud.

Les primeres setmanes del projecte “En Residència” per als 21 joves que en formen part van significar una total immersió cap al món de la dansa. Durant aquests dies van visionar un seguit d’espectacles realitzats en llocs poc habituals: a una carretera, a un pas de zebra, a la platja, dins l’aigua … gairebé tots interpretats per l’Àngels Margarit. Tots els nois i noies han pogut fer la seva pròpia retrospecció de la vida artística i professional de l’Àngels Margarit.

La primera activitat de moviment que se’ls va proposar anava lligada a la descripció de l’habitació de cadascú però enlloc d’utilitzar la paraula van dibuixar-ho amb les mans. Des d’aleshores totes les propostes de moviment plantejades van partir sempre d’una situació concreta i habitual per arribar a l’abstracció. Inspirant-se en una de les peces de dansa de l’Àngels Margarit “Peces Mentideres” han utilitzat també la paraula com una estratègia per explicar una vida imaginària o real com un enigma o un joc. Aquests joves estant coneixent i descobrint, no només ballant, els seus cossos i vivències personals. Mitjançant els seus gustos musicals també han descobert les seves  semblances i diferències.

La Saoni, Angelica, Abigail, Yulisa, Casandra, Artem, Siying, Nauman, Tatiana, Adrià, Oumaima, Rodrigo, Carolina, Daiana, Jessica, Anthony, Dolly, Usman, Eduard, Shiza i Laurent s’han compromès i estan fent el seu propi procés de creació contemporània.

 

 Montserrat Ismael.

 Coordinadora del Projecte Educatiu del Graner i del Mercat de les Flors.

9/11/12

Abigail Rosales

4ºA

El GRANER

 Esta clase me parece  bien porque  me divierto mucho   y me enseñan a expresarme  de diferentes formas ; creo que es una asignatura  interesante  por que   nos enseñan a hacer  las cosas oral  y  no las hacemos escritas.  Los  profes  son muy  agradables  y me gusta  mucho porque  bailamos  y  eso  me gusta  mucho , al principio no me gustaba pero a los días que  iban pasando  me fue  gustando más  porque hacíamos cosas  diferentes  cosas  que  yo  no hacia  también me gusta  el espacio que hay  en el Graner es muy amplio  te puedes mover.

 

 

 

 

 

 

 

 

Esta clase me parece  bien por que  me divierto mucho   y me enseñan a expresarme  de diferentes formas  creo que es una asignatura  interesante  por que   nos enseñan  hacer  las cosas oral  y  no las asemos escritas  los  profes  son muy  agradables  y me gusta  mucho por que  bailamos  y  eso  me gusta  mucho ,al principio no me gustaba pero a los días que  iban pasando  me fue  gustando mas  por que hacíamos cosas  diferentes  cosas  que  yo  no hacia  también me gusta  el espacio que hay  en el grane es muy amplio  te puedes mover.