El passat divendres 15 de març vàrem fer una sortida pel barri amb l’objectiu de presentar el nostre projecte a treballadors disposats a col·laborar.

Ens vàrem dividir en dos grups: un grup va anar a la zona centre d’Horta i l’altre grup va anar pel passeig de Fabra i Puig en direcció a Virrei Amat.

Prèviament vam preparar el discurs que presentaríem davant els treballadors que trobéssim. El que explicariem seria més o menys això: som uns estudiants de l’Institut Josep Pla que estem treballant en un projecte d’investigació sobre les formes de treball com a part d´un projecte artistic.  I és per això que busquem diferents treballadors que vulguin col·laborar amb aquest projecte. Només s´han de comprometre a tenir el contenidor al seu lloc de treball i a deixar-hi allà el residu que prèviament haguem seleccionat . Més endavant, també s’haurien de deixar fer una foto de les mans mentre treballen i una foto del clatell (que relacionem amb una  reflexió que fa John Berger al llibre “Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos”). Els vam explicar també que el contenidor es deia “contenidor per a la transfiguració poètica de la força de treball”. Finalment, els demanàvem un nom i un telèfon de contacte.

El primer grup va començar pel CAP d’Horta i va proposar el projecte a les coordinadores  del CAP. Allà ens van dir que era un  projecte molt interessant, que els agradava força, però ens van explicar que elles no podien decidir, que havíem de demanar permís a l´Administració per escrit.  Ens van donar una targeta amb el correu electrònic per tal que poguessim contactar amb l´Administració i enviar el projecte i vam anar cap al segon establiment, que va ser un supermercat Dia.

Allà vam haver de preguntar per l’encarregada, que ens va dir que no depenia  d’ella, sinó que haviem de parlar amb la inspectora i que ella s´encarregaria de contactar amb els directius i els responsables de l´empresa, que són els que podien prendre aquesta mena de decisions. Vàrem continuar buscant establiments i vàrem decidir, de moment, no seguir preguntant en establiments que formessin part d´una cadena, una franquícia o una multinacional, doncs aquests tipus d´establiments estan regits per unes estructures molt piramidals i de difícil accés.

El següent establiment on vam anar va ser una carnisseria islàmica, on també hi van estar interessats i van decidir participar.  A la Marta li va semblar important que es volguessin implicar, doncs és una manera d´acostar el projecte al barri i als seus habitants,  independentment de la procedència social o geogràfica.

Després vam anar a la perfumeria BLAU del carrer Tajo i també ens van dir que estàven interessades i que no hi havia cap problema en participar en el projecte.

L’establiment posterior va ser una tintoreria que pertanyia a una dona autònoma. Ella també va acceptar participar en el projecte.

Finalment, vam decidir preguntar al Pans & Company, on vam parlar amb l’encarregat, i ens va explicar que podien tenir el contenidor durant un temps, però que l’haurien de treure si tinguessin una inspecció de sanitat.

Tots els establiments, menys el Dia, ens van dir que participarien en el projecte, i en general va ser una sortida molt satisfactòria.

Júlia Diumenjó.

El segon grup va decidir començar per una bugaderia on la senyora que ens va atendre ens va dir que els residus que ens interessaven els tenien només a la fàbrica.

Posteriorment vam anar al Rodi, un establiment que ja havíem visitat, i li vam tornar a parlar del projecte. Després vam fer-li unes fotografies de les mans i el clatell. Per últim, li vam ensenyar el contenidor on haurà de guardar els residus. El següent establiment on vam anar a parar va ser la Balear, però molt breument, perquè ens van rebutjar sense haver-nos atès.

El dia 21 de febrer vam dur a terme la tretzena sessió. El primers quinze minuts tots el alumnes vam exposar el model de contenidor que ens semblava més adequat per guardar els residus. El motiu d’aquest debat va ser perquè considerem que tots els contenidors haurien de ser iguals a tots els llocs de treball on es facin servir. La forma definitiva va ser la següent:

Un contenidor cúbic de aproximàdament 22,5 cms amb transparència total. Després d’aquest llarg debat vam decidir que la tapa hauria de portar un forat per introduir els residus que fos en forma de cercle.

Després, a la segona hora, la Marta Galán ens va llegir uns textos de Berger.
Aquests textos expliquen la petita història de 5 treballadors turcs sindicats que estan perseguits pel govern. Berger comenta que, en una fotografia d´aquests 5 treballadors, els podem identificar com a tals, com a treballadors, per les robes que porten i el context on està feta la fotografia, però Berger comenta que, encara que es vestissin d´una altra manera o encara que esttiguessin nus,  se’ls reconeixeria com a treballadors per com estava recolzat el seu cap sobre les espatlles.”Semblava que als 15 anys el haguessin condemnat a tallar-los el cap i ells s’hi haguessin oposat”, deia el text. La tensió que aquesta resistència ha generat entre el cap i les espatlles és el que els fa inconfusibles. Amb la Marta vam comentar aquest text donant les nostres opinions. Després vàrem parlar de quina és actualment la relació del treballador amb el capital. La Marta ens va parlar del concepte “capitalisme cognitiu”, on al treballador ja no solament se li demana la seva força de treball (física, corporal, mecànica) sinó que se´l demana una implicació molt més general: el treball ocupa tots els aspectes de la vida. Al sistema no només li cal la teva força de treball (les mans, el braç, el cos) sinó que demana la teva implicació emocional, intelectual, linguística, etc… La alienació és encara més gran.

Finalment, la Marta ens va donar una llibreta vermella perquè la omplíssim amb les ofertes de feina de la província de Bacelona on ens poguessin acceptar (per a les que, actualment, podriem ser “aptes”). O les que, en un futur, podien interessar-nos i per què. O les feines que mai no voldriem  ocupar. O les que voldriem assolir. Cada oferta de feina seleccionada ha d´anar acompanyada d´un petit comentari.

Aqui teniu un Power Point amb el text del John Berger que vàrem comentar:

Issam Drary