‘MOAT’ a l’Antic Teatre

 

L’1 de desembre, diversos alumnes ens vam reunir al centre de Barcelona per anar a veure una la Laia Estruch a l’Antic Teatre. És un espai no gaire gran, amb els seients pels espectadors i l’escenari davant, molt a prop del públic. Això feia que d’alguna manera et sentissis involucrat en l’espectacle.

Quan va entrar en escena em vaig sentir bastant impactada i desconcertada, mai l’havia vist actuar en directe i la seva entrada va ser molt potent. Va entrar decidida, dirigint-se a l’estructura fent diferents sons amb la veu.

16_12_01_moat_03

La intensitat dels seus sons anava variant segons la música de manera molt sincronitzada; hi havia moments molt eufòrics que provocaven inquietud i intranquil·litat al cos, però també moments en els quals el soroll anava perdent intensitat de manera en que tot passava a ser tètric, i tot i que també transmetien pau, en molts moments vaig sentir angoixa. Tot junt era un cúmul d’emocions difícils d’explicar.

La música fue intrigante desde el principio, cuando entras ya se puede sentir de fondo una combinación de sonidos metálicos, vibrantes y asimétricos que a algunos puede hasta parecer ensordecedora pero que te sumergen en una atmósfera un tanto futurista y alternativa.

16_12_01_moat_01

Se pudieron escuchar un mix de sonidos que en función del movimiento y la vocalización parecían hechos con unos estilos específicos; por ejemplo, tambores y voces de rituales africanos o la decadencia de un ritmo que junto a los cambios de voz de Laia parecía una discusión entre dos personas

16_12_01_moat_06-1

Al començament vaig sentir fascinació pel que el meus ulls veien però de cop i volta vaig començar a sentir-me inquieta i amb por al cos

A l’inici, quan només se sentia la música, em va fer passar d’un sentiment de desconcert a un estat de concentració i reflexió màxima, per intentar comprendre totes les seves expressions i moviments

16_12_01_moat_11

En inglés la palabra “moat” hace referencia a el foso que rodea los castillos como técnica defensiva, por lo que me pregunto; ¿es por eso por lo qué ella en su performance no alcanza a rozar el suelo?, ¿tal vez el suelo sea para ella un foso?

 

Alumnes de 4t d’ESO, Institut Juan Manuel Zafra