Arxiu d'etiquetes: diari

DECIDIM EL DISSENY FINAL DE LA NOSTRA OBRA

Divendres 31 de març vam anar a l’Auditori de Sant Cugat, on es troba el taller on es construirà la peça final del nostre projecte. Durant la visita ens van explicar el procés de construcció de l’estructura. L’objectiu era sentir-nos partícips del procés de creació. Vam poder valorar alguns detalls sobre la forma i les dimensions. També ens van explicar el material que es faria servir i els diferents sistemes de fixació que es poden utilitzar per fer l’estructura més estable. Vam compartir idees però no ens vam arribar a posar d’acord en la forma final.

Fitxer_000-2

Fitxer_000-3

Fitxer_004-2

Fitxer_001-2

Dimarts següent, ja a classe, vam estar parlant sobre la sortida al taller i vam fer un esforç per posar-nos d’acord. Durant l’hora de classe vam debatre sobre la nostra actitud a l’hora d’arribar a consens i també sobre la nostra cohesió com a grup. Vam compartir diverses opinions sobre l’estructura i vam estar valorant el temps que ens queda per així conscienciar-nos i tirar cap endavant el projecte. No va ser fàcil, però la xerrada va ser productiva, tothom va tenir la llibertat d’expressar-se i entre tots vam arribar a la conclusió que estem construint un treball interessant i que no hem de perdre de vista el treball en grup en cap moment. Vam arribar a consens! tenim ganes de continuar!

Aquest és el nostre disseny final:

Sin título

Sin título 2

Sin título 3

 

 

 

 

 

DISSENYEM LA NOSTRA ESTRUCTURA

Aquesta setmana amb la Laia Estruch vam començar a pensar en la forma de la nostra peça. Farem una estructura metàl·lica inspirada en les que podem trobar als parcs infantils de la ciutat i la instal·larem al pati de l’institut.

Aquesta estructura ens ha de donar la possibilitat de realitzar diverses accions amb la nostra veu i, sobretot, amb el nostre cos.

Per tal que tothom pugui dir la seva en el procés de creació, cadascú va fer el seu propi disseny, el vam posar en comú i, entre tots, vam anar suggerint quines accions o moviments convidaven a fer.

IMG_9474

IMG_9463

2017-03-07-PHOTO-00000015

2017-03-07-PHOTO-00000019

IMG_9472

IMG_9471

IMG_9470

IMG_9469

IMG_9468

IMG_9466

 

 

 

ACCIÓ I TEATRALITATS DISSIDENTS, MACBA

Divendres 3 de febrer,

Hem anat al Macba i hem fet una taller anomenat Acció i teatralitats dissidents, una proposta educativa creada per la Marta Galán, artista performativa, que ens apropa a algunes de les obres de la col·lecció relacionades amb l’art d’acció.

dscn2366

dscn2367

A l’inici de la visita hem posat en pràctica els aprenentatges que hem fet durant el primer trimestre amb la Laia, i hem fet una acció al vestíbul del museu. La proposta consistia en fixar-nos en els gestos, actituds i moviments de les persones que s’hi passejaven per la plaça del davant del museu, posteriorment calia triar un d’aquests trets i convertir-lo en el motiu principal de la nostra acció.

dscn2377

dscn2379

Vam triar com a motiu central el riure i vam decidir ocupar el vestíbul del museu dels nostres riures. La Laia també va participar i va enriquir molt l’experiència.

 

dscn2382

dscn2391

Un cop acabada la nostra pràctica, ens vam endinsar a les sales del museu i ens van explicar algunes obres d’artistes de la col·lecció; Íntim i personal, de l’Esther Ferrer, Comptar i numerar les pigues d’una part del braç per part dels assistents, de Francesc Abad…

dscn2530

dscn2521

Després vam iniciar un debat sobre alguns temes que posen de manifest aquestes obres; com exposem al museu una performace?, és la documentació del procés d’una acció obra d’art en si mateixa?, qui decideix si l’obra d’un artista té prou qualitat com per ser exposada en un museu?…

dscn2384

 

EN PROCÉS DE CREACIÓ…

 

fitxer_000

El darrer divendres, amb el suport de la Laia varem programar i organitzar el nostre projecte.  Va ser una sessió productiva i directe ja que ens va confessar que disposem de poc temps  i molta feina a fer.

Ara som conscients dels recursos que tenim per elaborar el nostre projecte. Hem de treballar amb constància per obtenir el millor resultat possible.

img_2665En aquesta imatge podem observar la proposta d’estructuració del nostre projecte. El punt que desenvoluparem en primer lloc
consta d’una recerca d’informació i documentació dels parcs escollits (el Parc Central del Poblenou, el Parc del Fòrum, el Parc de Diagonal Mar, el Parc de Glòries i les Superilles del Poblenou).

4t ESO, Institut Juan Manuel Zafra

‘MOAT’ a l’Antic Teatre

 

L’1 de desembre, diversos alumnes ens vam reunir al centre de Barcelona per anar a veure una la Laia Estruch a l’Antic Teatre. És un espai no gaire gran, amb els seients pels espectadors i l’escenari davant, molt a prop del públic. Això feia que d’alguna manera et sentissis involucrat en l’espectacle.

Quan va entrar en escena em vaig sentir bastant impactada i desconcertada, mai l’havia vist actuar en directe i la seva entrada va ser molt potent. Va entrar decidida, dirigint-se a l’estructura fent diferents sons amb la veu.

16_12_01_moat_03

La intensitat dels seus sons anava variant segons la música de manera molt sincronitzada; hi havia moments molt eufòrics que provocaven inquietud i intranquil·litat al cos, però també moments en els quals el soroll anava perdent intensitat de manera en que tot passava a ser tètric, i tot i que també transmetien pau, en molts moments vaig sentir angoixa. Tot junt era un cúmul d’emocions difícils d’explicar.

La música fue intrigante desde el principio, cuando entras ya se puede sentir de fondo una combinación de sonidos metálicos, vibrantes y asimétricos que a algunos puede hasta parecer ensordecedora pero que te sumergen en una atmósfera un tanto futurista y alternativa.

16_12_01_moat_01

Se pudieron escuchar un mix de sonidos que en función del movimiento y la vocalización parecían hechos con unos estilos específicos; por ejemplo, tambores y voces de rituales africanos o la decadencia de un ritmo que junto a los cambios de voz de Laia parecía una discusión entre dos personas

16_12_01_moat_06-1

Al començament vaig sentir fascinació pel que el meus ulls veien però de cop i volta vaig començar a sentir-me inquieta i amb por al cos

A l’inici, quan només se sentia la música, em va fer passar d’un sentiment de desconcert a un estat de concentració i reflexió màxima, per intentar comprendre totes les seves expressions i moviments

16_12_01_moat_11

En inglés la palabra “moat” hace referencia a el foso que rodea los castillos como técnica defensiva, por lo que me pregunto; ¿es por eso por lo qué ella en su performance no alcanza a rozar el suelo?, ¿tal vez el suelo sea para ella un foso?

 

Alumnes de 4t d’ESO, Institut Juan Manuel Zafra

 

Versionant Allan Kaprow

dscn1325

Durant la sessió del divendres 11 de novembre vam fer la segona sortida al parc del Clot. La Laia Estruch ens va proposar aquest cop fer petits girs als “Happenings” d’Allan Kaprow i posar-los en pràctica.

img_20161111_135300

dscn1335

En arribar al parc, cada grup portava el seu material per dur a terme els “Happenings”. Vam tenir una hora i poc més, així que tothom va posar en marxa el seu projecte.

En la sessió del divendres 18 de novembre cada grup va compartir la documentació realitzada. Aquest cop es va poder observar que el projecte anava millorant. La Laia va comentar algunes documentacions i va insistir en que exploréssim amb les peces sonores com a eina de documentació de les nostres accions.

La segona part de la sessió la Laia ens va proposar fer una escolta d’art sonor  per tal de donar-nos idees i inspirar-nos en les nostres creacions.

dscn1326

4t ESO.

 

 

 

ALLAN KAPROW I EL HAPPENING

 

ALLAN KAPROW I EL HAPPENING
Durant la sessió del divendres 4 vam aclarir idees i pensaments que faran que una performance es porti a terme correctament i sigui clara pel públic.

Després de fer comentaris i donar el nostre punt de vista, vam començar a parlar sobre l’artista Allan Kaprow i el seu happenning.

Qui era Allan Kaprow?

Allan Kaprow va ser un gran artista,va néixer l’any 1927 a Atlantic City i va morir al 2006 a California. Fou l’inventor del concepte “Happening”. L’any 1959 presenta la seva primera obra ->” 18 happenings in 6 parts”( es va publicar un libre en el qual s’explica tot el procediment de l’obra). Kaprow va dictar tres regles per poder fer possible que en un futur les seves obres poguessin ser recreades. 

Site-Specificity: Tenir un lloc específic per realitzar-les.

Imperformance: Accions temporals puntuals. 

Dubart: Qüestionar les accions que es duen a terme.

Què vam tractar?

Ens van passar una simulació del llibre de Kaprow el qual vam examinar i comentar.També vam veure diferents videos. El vídeo més destacat va ser l’entrevista a Soledad Guitierrez sobre Allan Kaprow “Altres maneres”. Soledad descriu l’artista com algú que tot el que feia el portava a l’autoconeixement, involucrat en el moviment feminista,en el treball en equip i les coses del dia a dia. Era un artista que no generava objectes, i que no volia passar a la història.

Mishell Suárez, 4t ESO

 

img_8847

 

img_8845

image1

image2

EN RESIDÈNCIA. EL HAPPENING I ALLAN KAPROW

La nostra última sessió del divendres 4 de novembre, la Laia ens va parlar sobre el concepte Happening, el seu fundador, origen i artistes reconeguts per el Happening.

El concepte de Happening és un tipus d’espectacle, generalment planejat curosament, tot i que amb cert grau d’espontaneïtat, en què un artista representa o dirigeix una funció, combinant elements del teatre i de les arts visuals.

La primera representació pública de Happening va ser la d’Allan Kaprow, (inventor del concepte) a la Reuben Gallery de Nova York l’any 1959, titulada “18 happenings in 6 parts”.

Allan Kaprow (Atlantic City, Estats Units, 1927) és un dels homes que més ha influït en l’art contemporani als anys 50 i 60. Quedant en la història com el creador del Happening, però que aplicada a l’art es refereix a una acció artística efímera en la qual el públic és part integrant de l’obra.

Per a Allan Kaprow la reinvenció és l’única mara de mantenir l’art connectat amb el present.

En conclusió, el que s’ha aprés en aquesta sessió, es pràcticament el significat del Happening i del seu fundador Allan Kaprow, també mirant vídeos sobre les seves obres i d’altres.

Meritxell Valdelomar Yeng, 4t ESO

 

img_8849

 

Performance, el nostre ‘Mind Map’

El Mind Map és una tècnica gràfica per representar idees o conceptes. Aquestes s’enllaçen per línies amb la finalitat que acabin creant una xarxa de relacions. Se sol utilitzar en una pluja d’idees, una planificació d’un projecte, resolució de problemes, etc… Té com a propòsit centrar l’atenció i capturar el coneixement per facilitar l’intercanvi d’idees. La Laia ens va demanar que féssim un Mind Map sobre la performance, d’aquesta manera ens ajudaria a reforçar les idees i tenir-les més endreçades i clares alhora de fer-ne una performance.

Verònica Moyano, 4t ESO

mishell-s

isabella-p

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un Mind Map és un diagrama utilitzat per representar paraules, idees, dibuixos i altres conceptes relacionats. Serveix per organitzar, aclarir i estructurar.
L’artista Laia Estruch ens va demanar que cadascú de nosaltres realitzés un Mind Map per poder saber i aclarir bé les idees que tenim sobre la “Performance” i les seves branques. Aquesta tasca ens va ser encomanada quan vam començar a tenir coneixement sobre el tipus d’art que és la “Performance”.

Mishell Suárez, 4t ESO

performance_mind_mapimg_20161103_165619

VISIONAT DE PERFORMANCES MARINA ABRAMOVIC

img_8753img_8755img_8756

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El vídeo que més em va impactar va ser “AAA AAA” de Marina Abramovic i Ulay. Sincerament al moment de començar el vídeo, em va fer molta gràcia, no li veia sentit a que dues persones estiguessin cridant durant gairebé 10 minuts. Al principi el que em va causar va ser simplement riure. Però després que la Laia comparés aquests crits repetitius amb una conversa vaig començar a canviar d’idea.

Vaig pensar que aquesta cridòria sense sentit entre ells era una lluita sonora per fer-se notar, que per això al llarg del vídeo cadascun començava a tenir el seu propi ritme i tonalitat, que tractaven d’imposar les seves idees pujant de to cada vegada més i que arribava un moment en què la seva obstinació no els deixava descansar i els tornava afònics, almenys a la Marina. Crec que van retratar d’una forma subtil però molt sonora una baralla en parella, quan cada individu vol tenir la raó i es baralla tractant d’aconseguir una disculpa o l’acceptació de l’altre, quan en una baralla cada un té el seu to i es crea una barreja auditiva on vol predominar el to més alt sense tenir en consideració al més baix. Després de pensar tot això, definitivament veig d’una manera diferent el vídeo, és una forma subtil de recordar-te que sempre intentem imposar les nostres idees i no escoltem els que tracten de fer el mateix.

Isabella Palmieri, 4t d’ESO

 

Sóc la Laura Prada i vull opinar sobre la performance que va fer Marina Abramovíc que es diu ‘El artista está presente’. La Performance es basava en seure en una cadira davant de la Marina, i estar durant un minut observant-se sense dir res ni tocar-se, però en una d’aquestes sessions va arribar l’Ulay, un home que havia estat el seu amor feia un temps; fent que la Marina no es pogués resistir i acabés trencant el contacte visual i donant-li la mà.

He escollit aquesta Performance per la seva història, per tot el que hi ha darrera, per aquella història d’amor que es va acabar en aquella Muralla Xinesa amb l’última abraçada. He escollit aquesta Performance per com està interpretada, i sobretot per les emocions que la Marina va despertar en mi.

Laura Prada, 4t d’ESO