El 18 de desembre vam anar al molí de Capellades, on ens van explicar com feien el paper antigament.
Primer vam anar a la darrera planta, on hi havia una exposició de diferents obres d’art fetes amb paper. N’hi havia de tots tipus i cada alumne va triar-ne una per descriura-la a classe.
Mitja hora després vam anar a esmorzar i més tard vam tornar a que ens fessin la visita guiada.
Primer ens van explicar l’origen del molí, és a dir, que abans de ser un molí de paper i era un molí de farina, i van començar a fabricar paper al s.XVIII. El paper antigament es confeccionava amb roba d’origen vegetal.
Després vam anar a la planta baixa i vam veure tot el procediment per fer el paper:
- Un drapaire passava per les cases per recollir la roba blanca que la gent no volia. També s’aprofitaven les cordes i les espardenyes per fer un altre tipus de paper.
- Es tallava la roba en trossos petits.
- Es posava a una màquina per expolsar-hi la pols i la bruticia.
- Després es tirava la roba a la podridor perque es podrís i així es pogués estovar per fer la pasta de paper.
- Més tard posaven la pasta de paper a una màquina perque s’acabés de triturar. Aquest pas es dividia en 3 fases: a la primera es tallava més la roba amb un clau de tall, a la segona s’utilitzava un clau amb forma de queixal i a la tercera
- Quan ja estavan ben triturat es posava el paper en làmines.
- Es prensaven els papers per treure’ls l’aigua.
- S’estenia perque s’assequés bé.
- Quan els papers ja estaven secs, tenien la forma de la corda on s’estenia, i per treure-li aquesta forma li aplicaven un pes.
- L’últim pas era contar tots els papers i apilar-los per vendre’ls
Finalment, vam fer nosaltres paper amb la marca d’aigua que haviem confeccionat en les darreres classes, va ser la part més divertida.
Ja era molt tard i vam premsar els papers acabats de fer a corre-cuita.
La Victoria ens va dir que ens assecaria els paper i ens els enviaria a l’institut.
Tenim moltes ganes de veure’ls , a veure si la filigrana que hem fet queda com a marca d’aigua al paper.
Joana Craven i Taís Martínez