Aquesta galeria conté 17 fotos.
L’Eduard ens dóna els plànols a partir dels quals haurem de construir les maquetes dels edificis que hem triat….
Plànols de les maquetes
Galeria
Visita al MACBA (III)
Respon
El passat dimecres, dia 29 de gener, vam anar de excursió al MACBA. Vam sortir de l’institut a les onze i escaig i vam iniciar el nostre viatge en autobús fins al MACBA, on vam arribar a les onze i mitja passades.
Vam estar una estona esperant a l’entrada fins que va arribar l’Elena, que seria la nostre guia en la visita al museu. La primera obra que vam veure va ser una instal·lació anomenada, si no recordo malament, “Com a casa” de Jordi Colomer, que estava formada per una sèrie d’armaris que feien referència a la Barcelona dels Jocs Olímpics, una ciutat que van voler vendre com un lloc molt nou i bonic, però no tot era com ho pintaven, així que aquesta espècie de vells armaris representaven les cases dels barcelonins per dins.
Seguidament ens vam dirigir a observar una altra obra, que s’anomenava “Mistos“, i com diu la paraula, tracta de una maqueta d’uns mistos de l’artista Claes Oldenburg. Aquesta obra fa referència als colors de la senyera, i els mistos que estaven “destruïts” representaven les quatre columnes de Montjuïc, que van ser destruïdes durant la dictadura de Primo de Rivera ja que eren un símbol del catalanisme.
Després d’això vam veure algunes obres més, com les fotografies de la Barcelona antiga de Xavier Ribas o el New Babylon de Constant. Però les primeres dos obres que vam veure, van ser unes de les que més em van interessar. També vam veure obres molt curioses com el vídeo de la casa partida per la meitat de Matta-Clark, Sherrie Levine que es dedicava a fer seves les obres dels altres, o la instal·lació que estava plena de claus que no tenia nom, aquella va ser una de les obres més estranyes, per dir-ho així, que vaig veure. I ja, per últim, vam veure una altra instal·lació que constava d’uns monjos, que no tenien peus i que semblava que estaven clavats al terra. Les figures d’aquests monjos jugaven amb les ombres que projectaven i al voltant hi havia unes cortines pintades en trompe-l’oeil.
La sortida, en general, em va semblar molt interessant i vaig aprendre moltes coses sobre l’art i termes que no havia escoltat mai. Em va agradar molt.
Maria
Visita al MACBA (II)
El passat dia 29 de gener vam anar al MACBA. Quan vam arribar, vam deixar les motxilles i les jaquetes. Seguidament va arribar l’Elena que era la que ens havia de fer de guia i explicar el significat de les obres.
La primera obra que ens va mostrar va ser una instal·lació anomenada “Como en casa” de Jordi Colomer, aquesta instal·lació estava formada per unes estructures que recordaven a armaris però sense portes. Aquesta instal·lació volia fer referència a l’interior de les cases l’any 1992. Com vivia la gent a la ciutat més enllà dels obres que s’estaven fent amb motiu de les olimpiades.
Una altre de les obres que vam veure va ser “The nature of visual illusion” que la va fer Juan Muñoz; va trigar 3 anys en fer-la des de el 1994 fins el 1997.
Una altra obra que ens va mostrar va ser “Mistos” de Claes Oldenburg, que està a Montbau. Representa els colors de la senyera. És una obra de pop-art.
Tot seguit, l’Elena ens va portar cap a una sala on hi havia uns seients. Estaven projectant un documental de Matta-Clark (arquitecte), on explicava com feia les intervencions als edificis deshabitats. Ens va cridar l’atenció perquè mai havíem vist una obra d’aquest tipus i no pensàvem que això pogués formar part d’un museu. Aquesta va ser l’obra que ens va agradar més, tot i que hi havia d’altres obres que ens van resultar atractives i al mateix temps inquietants.
Aquesta sortida ens ha semblat molt instructiva, perquè era la primera vegada que visitàvem un museu d’art contemporani. Ens ho vam passar molt bé.
Noelia, Mari Carmen, Guillermo, Long
Visita al MACBA (I)
L’altre dia vam anar al Macba com activitat complementària del projecte Creadors en Residència que enguany acull el nostre institut. Una de les obres que més ens va impactar va ser l’obra “Postaler” de Pere Jaume, la qual estava formada per una sèrie de miralls col·locats en un postaler. Tot això tenia una raó de ser: ell deia que les postals només mostraven un lloc en un moment determinat, volent vendre’t una falsa realitat. Amb la seva obra, l’autor volia plasmar tots els moments d’aquest lloc.
També ens va agradar una obra sense nom que encara que no la vam entendre era molt estrident i visual. En aquesta obra vèiem diversos mobles plens de ganxos, enganxats uns amb altres, també hi havia un piano i un parell de trossos d’arbres. L’obra era molt rara i inquietant i per això ens va cridar l’atenció.
Després vam veure un vídeo de Gordon Matta-Clark on partia un edifici en dos per intentar convertir les cases opaques que el rodejaven en cases més transparents; desgraciadament totes les seves obres van ser destruïdes ja que agafava edificis abandonats i els convertia en una obra d’art contemporani.
La visita al museu ens va resultar més atractiva del que esperàvem.
Fidel, Maria, Sebas, Carolina
Fotogrames del procés creatiu
Deconstrucció de mapes V
En el nostre mapa, voliem representar les zones per les quals passem cada dia, les nostres cases, els nostres espais més habituals i familiars.
Primer vam començar retallant els edificis on vivim i l’edifici que estem estudiant, després els vam engaxar al costat en tamany augmentat. Voliem remarcar aquests elements perqué, per nosaltres, és lo més important del mapa. A continuació, amb pintura blanca vam marcar els recorreguts de tots els integrants del grup des de les cases de cadascú cap a l’institut, i de l’institut cap a l’edifici. Acte seguit, vam voler aïllar el barri, i finalment per fer això vam optar per pintar-lo tot de blanc.
Finalment, vam relacionar els edifics retallats i enganxats al costat, amb el seu lloc corresponent, amb lletres i números senars.
Deconstrucció de mapes IV
Hem refet el mapa del nostre barri, canviant moltes coses per fer-les al nostre gust, sobretot hem canviat alguns topònims, per exemple hem substituït L’Hospitalet de Llobregat per Los Angeles y La Marina de Prat Vermell per Brooklyn donant d’aquesta manera una dimensió molt més glamurosa i atractiva a un espai que per nosaltres és anodí.
Hem volgut convertir el nostre barri en un gran somni per tal de fer realitat les nostres fantasies.
Deconstrucció de mapes III
La nostra idea era canviar radicalment el mapa, que no tingués res que veure amb el mapa original, però que de la mateixa manera es pogués saber el que era.
De manera que vam traçar el recorregut que fèiem des de l’institut fins a l’edifici en un mapa negre i el vam retallar; desprès el vam enganxar sobre un mapa del barri, de color blanc. Seguidament, vam fer el mateix amb les nostres cases.
En el mapa també vam marcar els punts que tenien algun interès per a nosaltres. Per exemple un dels punts d’interès era el centre comercial, el parc… els vam numerar segons l’interès.
Finalment decidírem remarcar amb vermell les divisions que vam fer en el mapa per fer-ho més vistós.
Deconstrucció de mapes II
El mapa que hem realitzat està dividit en dos parts que corresponen a dos recorreguts:
El primer recorregut tracta de les rutes que fem cadascun de nosaltres habitualment.
El segon és el recorregut de la sortida que vàrem fer amb l’Eduard (l’artista que està treballant amb nosaltres) en busca d’edificis que ens cridessin l’atenció.
Primer vàrem senyalar on viviem i vam fer fotocòpies ampliades dels nostres habitatges. Les vam retallar i enganxar al mapa. Amb fletxes indicàrem les rutes que fem.
Seguidament vam passar a la segona fase. Vam col·locar el segon recorregut sota la ruta del primer, per tal de resaltar el nostre. També vam indicar amb un punt negre l’edifici COPISA (l’edifici que estem treballant).
A una cantonada del mapa hem fet una llegenda, indicant amb diferents colors cada ruta.
Amb tot això, hem volgut recrear el barri a partir de les nostres vivències i de la nostra relació amb els seus espais.
Deconstrucció de mapes I
Vam pensar en marcar amb un color visible la zona que ens interessava del nostre barri i en negre les zones en que no estàvem normalment. Primer vam enganxar a la cartolina la zona del mapa on vivim en blanc i vam deixar les parts que no ens interessaven de color negre. Vam pintar amb diferents colors les nostres cases, en taronja les zones on solem estar i en vermell el camí a l’institut que fem tots els dies. Posteriorment vam pensar que les parts que no ens interessaven podíem fer-les desaparèixer progressivament. A continuació ressenyàrem amb fletxes el camí d’anada i tornada a l’institut. Per últim decoràrem els llocs on sortim amb els nostres amics amb uns estels, ja que no es veien el suficient. D’aquesta manera hem volgut projectar la nostra subjectivitat en la realitat objectiva del nostre barri.
