TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT!
TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT!
TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT!
TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT! TXSSSSIT!
Silenci, si us plau
Silencio, por favor
Silence, please
Les obres no es toquen
Las obras no se tocan
Don’t touch the artworks
No correu, si us plau
No corráis, por favor
Don’t run, please
.
.
MIREIA:
Hola?
Hola, bona tarda.
Bé, el que farem ara és contextualitzar una mica la nostra acció.
Gràcies per haver vingut i haver fet l’exercici de seguir aquesta performance.
I gràcies al MACBA per acollir-la. També les nostres visites al llarg de l’any -algunes de més mogudes que d’altres, ja que aquí hem viscut moments força excepcionals i en els que se’ns ha concedit força llicències-.
Però sobretot, sobretot, moltes gràcies al programa de Creadors En Residència, per haver possibilitat un marc de treball tan peculiar. Creadors està comissariat per l’Associació Cultural A Bao A Qu i és fruit d’una col·laboració entre l’ICUB (l’Institut de Cultura de Barcelona) i el Consorci Educatiu de Barcelona.
Consisteix en portar a terme un projecte artístic en el marc d’un institut tot compartint el procés creatiu amb alguns dels seus estudiants.
En el nostre cas el Zika, la Joana, l’Emma, la Clàudia, el Cristian, l’Eli, l’Adrián, la Nicole, la Irene, la Carla, l’Eva i la Carol, la Carme i jo hem format un equip molt unit i està sent una experiència molt enriquidora a molts nivells que va començar al setembre i que suposadament finalitza aquest curs lectiu… però bé, això ja ho veurem.
Per no entrar ara en temes que no venen al cas aquesta nit, és millor si ara passo la paraula a l’Eva per a que expliqui en què ha consistit això, ja que aquests alumnes que veieu al meu costat són molt responsables i els agrada parlar per ells mateixos.
EVA:
I com ja sabeu, venim de l’IES 4 Cantons.
En el nostre institut, no només aprenem estudiant sinó fent a través de l’experiència i els reptes.
El projecte de Creadors en Residència és una vivència a molts nivells.
A nivell emocional, a nivell d’aprenentatge i a nivell artístic.
I també ens suposa un repte personal i com a grup.
Al principi de curs, quan havíem de triar les nostres comissions i se’ns va explicar això de Creadors En Residència, no teníem gens clar què faríem.
Sabíem que faríem una obra amb un o una artista, però que depenent de l’artista que vingués al nostre insti, podria ser qualsevol obra, tant una pintura com una dansa.
A algú de nosaltres li va intrigar molt l’explicació que va fer la Begonya -una tutora- a classe, perquè deia que sabíem com es començava però no sabíem com s’acabaria.
Fent un repàs de per què cada ú va triar participar d’aquest projecte, ens adonem que a tots ens interessa o ens crida l’atenció l’art.
A cadascú d’una forma diferent. A una li agrada dibuixar, l’altra és molt sensible, l’altra volia aprendre noves tècniques…
JOANA:
El que importa és que els que estem aquí ens hi vam apuntar.
I per a alguns decidir-se no va ser fàcil.
Al principi es veia una mica dur el fet de que fos algo que durés un any sencer, ja que era la única comissió que duraria aquest temps.
Hi havia la por de que que no t’agradés el que es fes i ho haguessis d’aguantar tot un any sencer.
Però el temps ha passat molt ràpid. I va estar bé decidir-se per tenir la sensació de que faríem alguna cosa que valdria la pena.
Recordo la primera classe a la biblioteca, quan encara no hi era la Mireia. La Carme ens va explicar el projecte EL PODER DE LA CONVOCATÒRIA que la Mireia havia fet amb lo del pa. Va ser molt xulo. Em va agradar molt en sí.
Tot i que la sessió em va aborrir molt… i vaig pensar: “Ostres! Com sigui tot així…”
Al següent dia ja va venir la Mireia. Ens va sorpendre que fos tan propera i tan guai.
A molts ens va agradar molt el seu cabell. I justament per com el portava pentinat, així estarrufat, la Nicole va pensar: “Esta chica va a hacer algo!”
EMMA:
Mai ens haguéssim imaginat que hi hagués un tipus d’artista com la Mireia. Sabíem què era un escultor, un pintor, un escriptor… Però no coneixíem el perfil d’un artista reflexiu.
La Mireia veu i viu l’art d’una forma menys tradicional. És molt diferent del que coneixíem.
I és molt complicat d’explicar el que hem après.Hem après tota una nova manera de crear. Hem fet de tot i i ho hem ajuntat tot per a fer art.
Veníem molt com: anem a dibuixar, a pintar, a fer una escultura… ha sigut com trencar això. I deixar-ho allà com a mitges i li hem donat una altra forma, l’hem modelat.
Hem après que reflexionar i investigar els perquès de les coses, és també fer art. Que podem crear i ser curiosos a la vegada.
IRENE:
Hem plasmat les nostres idees de moltes maneres diferents.
Per exemple, fent una publicació. Cap de nosaltres coneixia els llibres d’artista i el dia que la Mireia ens va explicar què eren, ens vam quedar com: “Uuah!”
Ens va portar molts llibres diferents i ens va preguntar si en voldríem fer un.
També ens va deixar Mi Museo. Ens va encantar. Està fet des del punt de vista d’una guarda de seguretat i és diferent de lo habitual.
La Clàudia i jo el vam llegir en un dia.
A mi em va agradar molt fer una publicació perquè, en comparació amb les llibres de casa sobre art com Goya, Picasso, etc… Ara tenim un nou tipus de llibre que és d’art i que és diferent. És únic i especial. I ple de molts detalls.
Per exemple, la portada la vam imprimir a L’Automàtica, una impremta que imprimeix amb tipografies de plom i que té màquines dels anys 50, 60 i 70.
Poder anar a allà varies vegades també va ser molt xulo.
CLÀUDIA:
També sabia que algunes persones caminant podien fer art, però ara que ho he viscut des de dintre; ho tinc molt més clar que abans.
Sense aquest projecte veuria gent al MACBA caminant a poc a poc i no ho entendria. Ara ho veig d’una altra manera. Tinc altres processos.
També hem fet un grup molt xulo.
Per algun motiu hi ha algo que ens uneix, algo que cada ú té que ens aglutina i que ha fet que en cap cas ens baralléssim. I que siguéssim la comissió més unida.
I hem arribat aquí tots junts. Hem parlat, hem après, hem après a tirar endavant amb les converses i això ha generat una forma de treballar.
No hem fet lo que la Mireia ens ha dit, perquè ella no et diu el que hem de fer. Et dóna un espai, no et dóna unes pautes.
Nosaltres no som obrers d’una obra, som la obra.
MIREIA:
Bé, com veieu, no hi hauria prou Gràcies per agrair la rebuda i acompanyament per part d’aquest IES 4 Cantons amb un sistema pedagògic tan excepcional i uns alumnes com els que heu vist.
És increïble trobar un context de treball com el que s’ha donat a l’Institut i poder portar a la pràctica algunes de les teves idees sobre la participació, la col·laboració i el treball en equip.
I mai ho hagués pogut portar a terme tan bé sense l’ajuda de la Carme, el Ramon i la resta de l’equip docent.
I ARA, SI NO OBRISSIM UN TORN DE PREGUNTES I COMENTARIS, NO SERÍEM CONSEQÜENTS. ALGÚ VOL PREGUNTAR ALGUNA COSA O FER ALGUN COMENTARI?