QUI SOM

 

Bet Angladala foto

Em considero una persona molt vaga. Si fos per mi, em passaria el dia dormint; i, si mai m’arribés a avorrir de dormir, no aniria a l’escola, en quedaria a casa amb l’ordinador i dibuixant, o sinó viatjant. Viatjant per tot el món i així apendre moltes coses. No estant tancada a dins d’una aula. Allà només aprens teoria i no la pots posar en pràctica. Viure moltes experiències és el que m’agradaria. Sé que com a molt aquest text el llegiran una o dues persones més a part del nostre grup, però de totes maneres aquesta és una petita presentació sobre mi. Una persona normal que vol viure experiències i així poder ser algú recordat.

 

 Joan Moneo

1273226_397335080389981_250776906_o

És veritat, jugo a rugby, potser sóc bo i tot, però no em vull dedicar a això. Jo vull ser algú important en aquesta vida. Polític? Ni de conya, però sí que recolzaré la independència sempre que pugui.

Jo vull ser cantant, músic actor… i anar a Hollywood, jo vull ser un artista! A mi, m’agrada l’art, adoro l’art, vull fer alguna cosa amb la qual m’hi senti a gust.

Quan toco a la cobla ciutat de Berga em sento a gust, em sento realitzat, tot i haver nascut a Barcelona em sento berguedà com el que més! Quan toco a la Patum de Berga és màgic, és increïble. La Patum és la millor cosa que hi ha al món.
El teatre és també una de les meves pasions. Tant si actuo, com si hi sóc de públic. Crec que sóc bo actuant, però no vull ser prepotent, ni molt menys, però vull actuar en algun lloc com al Teatre Nacional de Catalunya.
El cinema, una cosa terrible si no se sap fer servir, com “Mamma Mia”, quin horror! Tothom desafinava, el guió no portava enlloc…
En canvi, màgia si se sap fer servir, com a “Singing in the Rain”, el musical perfecte.
M’agrada la ciència, la història, escriure…
Només em queda dir que sort que això és escrit, ja que sóc molt insegur, però molt!
Paula Bertran IMG_0040 (2)

Durant tota la meva vida, he tingut moments en què creia que no era res en aquest món, només una persona més. Però ara que sóc més gran, sé que puc ser més encara que sigui al mateix lloc i continuant sent jo mateixa en cada moment.

Sé que hi ha persones que m’estimen de maneres diferents, però m’estimen. Algunes d’elles em fan sentir única i diferent. Sé que em necessiten al seu costat cada dia que passa. Ho donaria tot per elles, lque em fan sentir molt més feliç a cada instant, encara que amb algunes només hi puc parlar perquè viuen lluny.
No m’importa que la gent pensi que estic boja, estic sent jo mateixa. No puc suportar la gent falsa que es creu que és el centre de l’univers i després no són res. Em fan molta ràbia.
Potser, o segurament, la persona que em fa sentir més única en cada moment és el meu millor amic, que encara que estigui a bastants quilòmetres, l’estimo moltíssim. M’ha ensenyat moltes coses amb només un mes i set dies (comptant fins avui), em fa sentir molt diferent a l’altra gent, però sé que estic sent jo mateixa. Li dec tot, donaria el que fos per ell, perquè sé que mai em fallarà i que, quan necessiti ajuda, em donarà la mà per tirar endavant.
Zeinab el Barazi 
DSC00598

Sóc una mica friqui en veure sèries, en realitat, sóc bastant tímida i per això vull tindre una persona que estigui sempre al meu costat fent-me companyia i, com ja podeu haver observat no m’agrada estar sola. M’encanten els gats, escriure i fer manualitats etc.

Tinc moltes aficions i una d’elles es el k-pop, tot això em ve de la cultura japonesa i Coreana ja que m’encanta i per això de gran vull anar-hi.

Quan estic amb amics, no sé què fer amb ells, però un cop se’n van, em sento molt sola.

Cada dia estic amb el meu portàtil i no me’n puc separar; o estic mirant vídeos al youtube, llegint manga, etc. Per culpa d’això, la meva mare el treu el portàtil a les 23:00h perquè me’n vagi a dormir, però no hi ha manera: sempre m’entretinc amb alguna altra cosa.

Cristina Alcántara

SC20131017-110912-1

Em sento feliç, gairebé sempre em sento així, feliç i eufòrica. Vaig sempre molt acceleradora i m’agrada, però hi ha vegades que no em suporto ni a mi mateixa. Habitualment aquestes vegades són quan, a més a més de sentir-me així, estic nerviosa, em fotria una bufetada!

els meus amics i amb el Gerard. Cadascú m’aporta coses diferents i depenent de l’estat d’ànim amb què estic i en com em sento, trio amb qui decideixo anar.

Tinc por a moltes coses, coses que ni tan sols sé què són, però només m’apareixen quan no tinc res a fer i m’avorreixo. Constantment necessito moure’m i fer coses, si no, sento que perdo el temps. M’agrada molt riure i gairebé sempre estic rient, cosa que a mon pare li molesta molt, però no ho puc evitar. Jo sóc així!

IMG_20131109_165302Lia Robledo

Si m’hagués de descriure en una sola paraula, diria que sóc enamoradissa. Tothom em defineix per aquesta paraula, no vol dir que cregui en  l’amor, perquè, l’amor real existeix? No sé què pensar, sempre em faig aquesta pregunta, però mai, res ni ningú, me l’ha pogut respondre, serà perquè és difícil? O perquè ningú la sap? Total, per què el tema de l’amor és tan important, si al final res és etern, ni dura per sempre? Sempre fa mal i acaba malament, o això crec jo. Però de totes maneres, els nois m’enamoren si em tracten com sóc; no com una noia fàcil ni inconscient, sinó com una noia madura, que vol ser algú en un futur no gaire llunyà: tinc cap amb cervell, el sé utilitzar i el penso fer servir en tot el que faci falta, perquè a mes d’enamoradissa, sóc intel·ligent, madura, una mica esbojarrada i, sobretot, sé viure la vida! I m’encanta.

1015783_474226206004603_1396703338_o

Gemma Munté

Jo sóc una persona que sempre està molt nerviosa. Sempre tinc alguna cosa en què pensar. Per moltes coses dolentes que m’hagin passat a la vida, sempre he intentat treure un somriure per sobre de tot. Sempre em fixo amb les persones del meu voltant per aprendre coses noves. Sempre m’agrada estar acompanyada. M’agrada tindre moments de depressió per pensar en coses. També m’agrada molt fer coses noves per així poder tindre emocions que mai hagi viscut. Sempre he volgut tirar el temps enrere. Moltes vegades em passa que hi ha coses que m’encantaria fer, però per no les faig per por. Jo mai em guardo res per a mi sola. Si em passa alguna cosa molt divertida o trista, sempre l’haig d’explicar.

971394_101064610102150_1175235019_nAndrea Acosta

Sóc una persona molt alegre, m’agrada estar rient sempre de tot encara que sigui una ximpleria de no res.

El més important per a mi són la meva família i els meus amics. Penso que sense ells no podria viure, ells sempre estan amb mi quan les necessito, tant a les verdes com a les madures.

 

 

Rocío Trujillo

No sóc la nena més llesta, ni la més tranquil·la, ni la més treballadora. Suposo que la mevaIMG-20131205-WA0000 mare desitjaria que fos tot el contrari, la meva i moltes més, n’estic segura. Però estic orgullosa de no ser la nena perfecta, de no ser l’alumna preferida de tots els professors, de no ser la que mai ha trencat un plat. En canvi, puc presumir de ser simpàtica, divertida i bastant bona persona, sobretot amb la meva millor amiga, i amb aquestes poques qualitats estic més que contenta.

 

 

Jana Quintanilla

Hola, em dic Jana Quintanilla. Vaig neixèr a Barcelona l’any 1998. Visc a Gràcia amb la 1476890_462028063906579_1056215075_nmeva germana Alexandra, bé, tothom li diu Al, i amb ma mare que es diu Victòria. Estudio a l’Ins Vila de Gràcia, però abans vaig estudiar a l’escola Augusta i al Costa i llobera.

El meu pare es diu Josep,  viu a Arbuciès, al Montseny. A casa el meu pare tinc una gossa que es diu Kira, és una no t’hi  fixis, però és preciosa, també val a dir que és una mica bèstia, a més  tinc dos gates, la Dori i la Mufassa, són molt gracioses i carinyoses, també me les estimo molt.
 No sé què més dir de mi, que m’agrada molt escoltar música i anar al teatre. Sóc una persona amigabla, carinyosa, divertida, també em diuen que estic bastant boja perquè disfruto fent ximpleries. I doncs, així sóc jo.