Em considero una persona molt vaga. Si fos per mi, em passaria el dia dormint; i, si mai m’arribés a avorrir de dormir, no aniria a l’escola, en quedaria a casa amb l’ordinador i dibuixant, o sinó viatjant. Viatjant per tot el món i així apendre moltes coses. No estant tancada a dins d’una aula. Allà només aprens teoria i no la pots posar en pràctica. Viure moltes experiències és el que m’agradaria. Sé que com a molt aquest text el llegiran una o dues persones més a part del nostre grup, però de totes maneres aquesta és una petita presentació sobre mi. Una persona normal que vol viure experiències i així poder ser algú recordat.
Joan Moneo
És veritat, jugo a rugby, potser sóc bo i tot, però no em vull dedicar a això. Jo vull ser algú important en aquesta vida. Polític? Ni de conya, però sí que recolzaré la independència sempre que pugui.
Jo vull ser cantant, músic actor… i anar a Hollywood, jo vull ser un artista! A mi, m’agrada l’art, adoro l’art, vull fer alguna cosa amb la qual m’hi senti a gust.
Durant tota la meva vida, he tingut moments en què creia que no era res en aquest món, només una persona més. Però ara que sóc més gran, sé que puc ser més encara que sigui al mateix lloc i continuant sent jo mateixa en cada moment.
Sóc una mica friqui en veure sèries, en realitat, sóc bastant tímida i per això vull tindre una persona que estigui sempre al meu costat fent-me companyia i, com ja podeu haver observat no m’agrada estar sola. M’encanten els gats, escriure i fer manualitats etc.
Tinc moltes aficions i una d’elles es el k-pop, tot això em ve de la cultura japonesa i Coreana ja que m’encanta i per això de gran vull anar-hi.
Quan estic amb amics, no sé què fer amb ells, però un cop se’n van, em sento molt sola.
Cada dia estic amb el meu portàtil i no me’n puc separar; o estic mirant vídeos al youtube, llegint manga, etc. Per culpa d’això, la meva mare el treu el portàtil a les 23:00h perquè me’n vagi a dormir, però no hi ha manera: sempre m’entretinc amb alguna altra cosa.
Cristina Alcántara
Em sento feliç, gairebé sempre em sento així, feliç i eufòrica. Vaig sempre molt acceleradora i m’agrada, però hi ha vegades que no em suporto ni a mi mateixa. Habitualment aquestes vegades són quan, a més a més de sentir-me així, estic nerviosa, em fotria una bufetada!
els meus amics i amb el Gerard. Cadascú m’aporta coses diferents i depenent de l’estat d’ànim amb què estic i en com em sento, trio amb qui decideixo anar.
Tinc por a moltes coses, coses que ni tan sols sé què són, però només m’apareixen quan no tinc res a fer i m’avorreixo. Constantment necessito moure’m i fer coses, si no, sento que perdo el temps. M’agrada molt riure i gairebé sempre estic rient, cosa que a mon pare li molesta molt, però no ho puc evitar. Jo sóc així!
Si m’hagués de descriure en una sola paraula, diria que sóc enamoradissa. Tothom em defineix per aquesta paraula, no vol dir que cregui en l’amor, perquè, l’amor real existeix? No sé què pensar, sempre em faig aquesta pregunta, però mai, res ni ningú, me l’ha pogut respondre, serà perquè és difícil? O perquè ningú la sap? Total, per què el tema de l’amor és tan important, si al final res és etern, ni dura per sempre? Sempre fa mal i acaba malament, o això crec jo. Però de totes maneres, els nois m’enamoren si em tracten com sóc; no com una noia fàcil ni inconscient, sinó com una noia madura, que vol ser algú en un futur no gaire llunyà: tinc cap amb cervell, el sé utilitzar i el penso fer servir en tot el que faci falta, perquè a mes d’enamoradissa, sóc intel·ligent, madura, una mica esbojarrada i, sobretot, sé viure la vida! I m’encanta.
Gemma Munté
Jo sóc una persona que sempre està molt nerviosa. Sempre tinc alguna cosa en què pensar. Per moltes coses dolentes que m’hagin passat a la vida, sempre he intentat treure un somriure per sobre de tot. Sempre em fixo amb les persones del meu voltant per aprendre coses noves. Sempre m’agrada estar acompanyada. M’agrada tindre moments de depressió per pensar en coses. També m’agrada molt fer coses noves per així poder tindre emocions que mai hagi viscut. Sempre he volgut tirar el temps enrere. Moltes vegades em passa que hi ha coses que m’encantaria fer, però per no les faig per por. Jo mai em guardo res per a mi sola. Si em passa alguna cosa molt divertida o trista, sempre l’haig d’explicar.
Sóc una persona molt alegre, m’agrada estar rient sempre de tot encara que sigui una ximpleria de no res.
Rocío Trujillo
No sóc la nena més llesta, ni la més tranquil·la, ni la més treballadora. Suposo que la meva mare desitjaria que fos tot el contrari, la meva i moltes més, n’estic segura. Però estic orgullosa de no ser la nena perfecta, de no ser l’alumna preferida de tots els professors, de no ser la que mai ha trencat un plat. En canvi, puc presumir de ser simpàtica, divertida i bastant bona persona, sobretot amb la meva millor amiga, i amb aquestes poques qualitats estic més que contenta.
Jana Quintanilla
Hola, em dic Jana Quintanilla. Vaig neixèr a Barcelona l’any 1998. Visc a Gràcia amb la meva germana Alexandra, bé, tothom li diu Al, i amb ma mare que es diu Victòria. Estudio a l’Ins Vila de Gràcia, però abans vaig estudiar a l’escola Augusta i al Costa i llobera.