LLIBERTAT!

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2018/12/14/llibertat/

PADDY ALI, JOSE:

La sessió d´ahir va estar bé perquè la l´hora de treballar cada grup va ser més independent que l´altre i vam treballar més lliures i ens vam sentir més còmodes , podíem treballar millor i més al nostre aire sense donar explicacions.

JOSE /ALI

Los de nuestro grupo de edición de vídeo, grababamos lo que hacian los demás grupos , hicimos un maniquin challenge con el grupo de maquillaje, despues de eso grabamos al grupo del baile y al final nos fuimos al gimnasio para ver la actuacion del parkour y nosotros por nuestra parte grabamos un pequeño fragmento de diferentes perspectivas , exactamente de 3 angulos diferentes.

 

BANC DE PEIXOS

Des de Anna Serrano EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/montjuic1819/index.php/2018/12/14/banc-de-peixos/

El banc de peixos consisteix en fer grups i coordinar tots els moviments que fa el corifeu,  que va canviant cada cert temps passant per tots els membres del grup. Hem d’estar sincronitzats,  junts i no s’ha de notar el canvi de corifeu.

Ho hem fet de diferents maneres, ballant amb música,  amb música però sense seguir la cançó, amb una narració narrada per un/a company/a i amb sons fets per l’ Anna Serrano amb el micròfon, o simplement sense res, però sempre amb improvisació.

º  .00

Desde fora i tant endins

Des de Constanza Brnčić EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/comasisola1819/index.php/2018/12/13/desde-fora-i-tant-endins/

Hola sóc Marián  vull destacar que  en el treball que està fent la Constanza i el nostre  alumnat , no només és important  el momento de l’ execució dels exercicis , sinó que tot el que els envolta també és molt significatiu i rellevant. Així doncs sent espectador també hi participes conectant amb el company que treballa mantenint l’energia i l’ atenció.

 

Fins i tot el momento de descans és una continuitat que dona peu no només a relaxar-nos sino també a continuar conectats des d’altra perspectiva

 

 

 

 

 

De vegades es generen moments màgics i contactes que ens apropen cada dia més i ens fan més persones!

 

 

 

 

Un dia per a recordar

Des de Constanza Brnčić EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/comasisola1819/index.php/2018/12/12/un-dia-per-a-recordar/

Constanza

12/12/2018

Aquesta foto la va fer l’altre dia la Marián. Són en Richard, la Yeirelis i en Carlos.  En veure-la he pensat en tres ocells. I m’ha semblat una pintura d’un paisatge amb molt moviment, molt vent. També m’ha donat la sensació de ser un ull que em mira: en Carlos, la pupil.la. I un calidoscopi.  I l’ull d’un tornado.

Avui també he vist molts paisatges durant la sessió. He vist dues “bandoleres” (la Zaida y la Yeirelis) viatjant per camins inhòspits.  He vist una nina preciosa movent-se amb elegància (la Isma). He vist “súper-mans”, “spider-mans”, “karateques”, “kick-boxers” (Gian Carlos y Waqar). He vist una presència clara i atenta, delicada i subtil, la d’en Mansoor.

Un banc de peixos, remolins de vent.

També he sentit plaer. Plaer en mirar. Plaer en moure’m amb la Zaida. Plaer en sentir el seu riure. I força: mirades fortes com la de la Kimberly, moviments contundents, escolta i atenció. També dificultats, però ganes de ser-hi, ganes de provar, com la Maria.

Encara que la Natalia, la Laura, en Richard i en Jesffryes no han vingut, també hem recollit moltes de les coses que ells proposaven l’altre dia. De fet sento que cada sessió es va generant més i més material que surt directament del que el grup es va permetent descobrir.

Anem dibuixant aquesta peça feta de gestos i d’atenció, de bellesa, de tensions i distensions, d’històries de cos, de dubtes i de preguntes.  També de coses que ens agraden.  Els he demanat que facin fotografies d’espais quotidians que són especials per a ells, també d’objectes. Coses i espais que els agrada mirar. Aquí deixo algunes de les coses que són especials per mi:

Aquest gos japonès que cuida la meva casa i que me’l va regalar quan va néixer la meva filla Gabriela, la meva mestra de dansa Hisako Horikawa. M’ho va portar del Japó de la regió d’on ella és.

També he fet una foto d’una bola de vidre verd que em va regalar la meva mare i que quan li toca el sol fa uns reflexos molt bonics a la paret.

Tinc molta curiositat per veure les imatges que portareu.

Gràcies per aquests dies!

REFLEXIONEM SOBRE EL NOSTRE PROCÉS CREATIU

Des de Mònica Planes EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/juanmanuelzafra1819/index.php/2018/12/12/reflexionem-sobre-el-nostre-proces-creatiu/

El passat dimecres 28 de novembre van anar d’excursió al Museu del Disseny a veure una exposició. Ens vam endinsar en la primera planta de la grapadora. Allà vam veure objectes de l’època dels anys 711 i 1492 aproximadament de les zones de Mallorca i de la península Ibèrica. Els objectes els podríem dividir en dos tipus: els que tenien una mena de capa de vernís (vidriats) i els que eren només de ceràmica. Ens vam centrar en un càntir que vam veure a la primera vitrina. Aquest va crea una mena de debat que ens va fer pensar molt. Alguns ens imaginàvem que tenia forma de camell, altres de porc. També vam estar discutint sobre la funció que podia tenir: alguns vam pensar que podria tenir la funció de porró, altres d’emmagatzematge. En general aquest objecte va causar certa polèmica entre nosaltres perquè cadascú hi veia una cosa diferent.

Més tard, vam passejar pel museu amb la finalitat de trobar algun objecte que ens recordés a algun altre, amb el que hi trobéssim algun tipus de relació. Vam veure diferents objectes i alguns d’ells ens van causar certa curiositat, com per exemple el bressol o l’obra de Miró.

Aina Aragonés.

Al començament de la classe, quan la Mònica va explicar el que faríem, l’activitat em va semblar infantil i creia que la sessió seria avorrida. Però la causa d’aquesta opinió precipitada va ser no entendre bé en què consistia. A mesura que passava el temps vaig començar a animar-me a participar.
Trobar una relació entre les intervencions i els objectes va ser complicat al principi. Després ho vaig veure més clar. La Mònica, al compartir les meves idees amb ella, em va senyalar una reflexió que em va fer. Hi havia dues fotografies de dos càntirs (el camell i la sirena), i vaig relacionar involuntàriament la intervenció de la llum (reflexe) amb el càntir de la sirena. Penso que és curiós com he relacionat la sirena (el moviment del mateix objecte) amb el reflex que fa la llum (també l’acció es transmet pel mateix objecte), però no el camell perquè l’acció està més relacionada amb la persona i l’objecte.

Melisa Cochior.

  

Aquesta sessió va ser personalment una de les millors que hem fet fins ara. Ja que el fet de posar tots en comú el que pensàvem i de relacionar entre les diferents obres que havíem vist al llarg del trimestre va ser una activitat interessant i entretinguda.
Finalment, la meva opinió sobre com va quedar el mural és que des del meu punt de vista s’entén tot correctament
Crec que vaig aportar molt i que la meva participació en l’aula va ser la indicada.

Cristina Ortiz.

 

 

VISITEM EL MUSEU DEL DISSENY

Des de Mònica Planes EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/juanmanuelzafra1819/index.php/2018/12/12/visitem-el-museu-del-disseny/

El dimecres 28 de novembre de 2018 van decidir anar al museu de disseny per petició de la Mònica, volia ensenyar-nos uns objectes o peces que estan exposats al museu, perquè tenen múltiple finalitat i ella creu que podria ajudar-nos a fer les nostres pròpies obres per transmetre o donar-li més d’una finalitat.
Durant l’exposició que va ser guiada per tres noies que ens parlaven i explicaven coses sobre el que veien, la Mònica intentava que veiéssim els significats que ella deia.
L’exposició em va agradar molt però almenys per a mi algunes coses que deia i veia no en tenen molt sentit i hi ha altres que si tenen mostrant el que volen dir.

Elias Nuñez

 

El 28 de novembre vam anar al museu del disseny a fer una visita. Quan vam entrar a l’exposició vam arribar a un aparador on s’hi podia veure una peça de ceràmica en forma de camell, vam començar a fer un debat de més de tres quarts d’hora sobre la utilitat d’aquesta. Finalment vam arribar a la conclusió que aquesta peça potser no servia tant per transportar aigua sinó que potser servia més per decorar la llar. Quan vam acabar el debat vam haver de fer una volta a l’exposició i més endavant posar l’objecte en qüestió en comú i parlar-ne amb els companys. Més tard vam anar a veure una obra de Picasso, ja que alguns de nosaltres veiem coses diferents en el mateix quadre.

Martí Sort

 

La meva impressió quan vam anar al Museu del Disseny, va ser molt bona. Crec que tots els objectes del museu i concretament els de la sala on vam estar, són molt interessants.

Crec que mai havia estat en un museu on analitzéssim durant tant de temps i tan profundament els objectes. Al principi vaig pensar que aniríem passejant per tots els espais mirants per sobre el que hi havia (com una visita convencional) i després marxaríem a casa. La meva percepció de la manera de mirar els objectes va canviar bastant. Vam parlar sobre els usos que tenien, i les semblances amb altres.

Claudia Pita

 

8 de novembre. Què volem apendre juntes?

Des de Misiondivina EN RESiDÈNCiA http://blocsenresidencia.bcn.cat/joanbosca1819/index.php/2018/12/10/8-de-novembre-que-volem-apendre-juntes/

Blanca:

Comencem – com darrerament- amb una rutina d´activació/escalfament del cos, entrar en contacte amb el cos de diferents formes i en diferents moments, també activant diferents sentits. Ho guia l´Oscar, un serpenteig amb moviment en ondes de dalt a baix. Hem de moure la columna vertebral desde el coll fins el coxis agafant gradualment una mena de ritme, començem a sentir certa calor, els músculs sen´s activen, alguns entrem amb força facilitat però hi han companys a qui els hi costa afegir-se al grup, estem a mitges. L´Oscar ens parla de la importància de l´energia.

Intervé el Xavi amb el Shaking, ens recordem del shaking de la setmana passada, resistència i compromís, ens adonem que al ser la segona vegada que el fem ens surt millor, ja sabem una mica de què va, i sabem que ens deixarà fent shaking una bona estona, però curiosament els que estaven asseguts es comencen a afegir. finalment acabem amb un exercici de respiració que és com un part col.lectiuaquet final ens ha encantat. Ha servit de relaxació.

Tercera rutina d´activació, rotllana coreogràfica, és un exercici que ja hem fet anteriorment, així que ja sabem de què va i entrem amb molta facilitat, es nota que anem millorant. En rotllana un fa un moviment i la resta el copien. Cada alumne de la rotllana afegeix un moviment al de l´alumne anterior, és important els silenci, el parlar ens resta concentració i dispersa la nostra energia, acabem amb una coreografia que fem cada cop més ràpid. Ha quedat molt bé i acabem l´activitat satisfets i amb bon sabor de boca, també suats!

Els paisatges sonors predisposen el nostre cos i la nostra ment d´una altra manera, ens obliguen al silenci i a la concentració, també a l´escolta del detall, Ens agrada la idea de paisatges sonors que proposa la ItxasoAjuda tancar els ulls, escoltem el que hi ha, el  que ha fet el nostre companya i afegim un  que lligui amb ell. Podem pensar en volums, textures, matisos. Tanquem els ulls, imaginem un paisatge, postura còmode, esquena recolzada al terra .

Juntament amb la Itxaso acordem: sons per l´interior del nostre cos, sons per l´espai sideral, sons per una selva tropical, i acabem amb sons per la mort. Aquesta activitat ens relaxa molt i ens deixa sorpresos, ens adonem que en general tenim poca consciència de les capacitats “sonores” del nostre cos. el cos com a capsa de sons, de música, també assagem l´escolta, el detall, posar-nos en relació amb el que  el nostre company coexistint amb ell, sense xafar la seva feina sinó integrant-nos amb ella.

Què VOLEM APRENDRE JUNTES?

Passem a desplegar els desitjos de coses per aprendre juntes que van expressar la sessió anterior. Fins crear 5 grups de desitjos possibles.

Escriuen les diferents àrees de desig sobre un rotlle de paper i els conviden a situar-se davant del grup de desitjos que més gust els vingui investigar.

Parkour Aikido/ maquillatge/ ball/ edició audiovisual/

Ja per grups els proposen plantejar-se diferents preguntes:

– Què és el que més t’agrada d’aquesta àrea, com la definiries?

– Què saps en relació a aquest àrea?

– Com has après el que saps en aquest àmbit?

– Com creus que podries seguir aprenent?